Pressupost 2020

Publicat a La Veu el 15/12/2019

Una de les votacions més importants de l'any en el plenari d'un Ajuntament és la de pressupostos. Els números que aprova el consistori en aquesta votació són els que marcaran de quants recursos i per a quina finalitat podrà disposar el govern durant l'any següent. Podríem dir que es tracta de marcar el camí que condicionarà tot el recorregut.

El govern de Canyelles va entrar en funcionament el passat més de juny, però fins a 31 de desembre d'aquest any es troba amb la limitació d'haver de funcionar amb els pressupostos aprovats per l'anterior govern i, per tant, limitat a l'hora de desenvolupar nous projectes o redefinir prioritats. L'aprovació dels primers "pressupostos de Canyelles", que va tenir lloc el passat 27 de novembre, ha estat un pas importantíssim de cara a definir el perfil propi que han de tenir aquests 4 anys.

Aquests pressupostos, acordats entre els tres grups que formen el govern (ERC, JxR i GdP) amb aportacions dels grups de l'oposició i el suport de Lliures, marquen un bon equilibri entre donar continuïtat als projectes heretats d'anteriors governs que encara han de tenir recorregut i l'inici de nous projectes. Alguns dels més destacats seran, per exemple, l'augment substancial del programa "Roses posa't guapa" (per a millorar l'estètica de les façanes del poble), l'adquisició de cotxes patrulla elèctrics per a la Policia Local, la festa andalusa (llargament reclamada per un sector important de la nostra població) o la renovació en profunditat dels servidors informàtics per tal de donar més eficiència i seguretat a l'administració electrònica.

Però els dos grans titulars en el que s'han fixat els mitjans de comunicació són dos àmbits concrets: En primer lloc, una aposta científica i amb gran valor turístic per explotar com són les excavacions arqueològiques, gestionades entre Urbanisme i Cultura, que passen de 20.000€ a 106.000€. I, en segon lloc, l'augment de prop del 12% del pressupost social, que anirà destinat a nous serveis com el centre obert d'atenció a joves i infants, una altra novetat del mandat com els punts liles a tots els principals esdeveniments d'oci i l'augment de les subvencions a les entitats socials del municipi.

Amb això, de mica en mica, el nou govern va fent passos per anar marcant el seu perfil propi i el que seran les seves prioritats durant aquests 4 anys.

La cara de l'autoritat municipal

Publicat a Vila de Roses el 29/11/2019

Malgrat les retallades de competències dels anys del PP de Mariano Rajoy al capdavant del govern de l'Estat, els ajuntaments conserven encara poder sobre la nostra vida en societat en temes tan importants com l'urbanisme, la circulació, l'enllumenat públic, la recollida de residus, la neteja viària... Totes elles regulades a través d'unes ordenances que aprova el ple municipal. Però, qui s'encarrega de fer prevaldre aquesta autoritat municipal i fer complir la regulació?

L'Ajuntament s'ha de dotar de cossos que s'encarreguin de controlar el compliment de les ordenances i, per aquesta tasca, disposa de figures diverses (inspectors d'obres, conserges, juristes...) però, sens dubte, el cos més present als nostres carrers i el primer que ens ve al cap quan hi pensem és la Policia Local. En aquest sentit, per la responsabilitat que m'ha tocat assumir des de fa uns mesos, al capdavant de la regidoria de Seguretat Ciutadana, vull aprofitar aquestes ratlles per donar garanties de primera mà als lectors que la tasca a la qual s'enfronta dia a dia el nostre cos de Policia és de tot, menys senzilla.

Per una banda, les ordenances que han d'aplicar són fortes i invencibles sobre el paper, però, sovint, flaquegen en la seva aplicació en una realitat que és complexa, canviant i que es resisteix a adequar-se als escenaris estrictament previstos pel regulador. L'aplicació d'aquestes ordenances s'ha de fer amb intel·ligència emocional, evitant generar situacions d'injustícia, interpretant la realitat social de cada moment, i buscant sempre mantenir el bé superior de la convivència ciutadana. Això obliga els agents a viure i treballar en la fina línia de ser criticats per ser massa estrictes i intransigents o per ser massa permissius. Una posició complexa, que és bo que els ciutadans coneguem, i que, malgrat la fatiga que des del vessant més humà pot generar, ells com a bons professionals de la seguretat gestionen sempre amb professionalitat i vocació de servei.

Per altra banda, vull recordar que la Policia realitza diàriament tasques importantíssimes i molt valorades en temes com l'ordenació del trànsit a l'entrada de les escoles, l'atenció a accidents de cotxe, ajudar a nens extraviats a trobar les seves famílies, l'educació viària, el patrullatge per les urbanitzacions, recollir gossos perduts, primeres atencions a persones ferides... Però és evident que una altra part de la feina és menys agradable des del punt de vista del ciutadà, com ara les denúncies per infraccions. A ningú li agrada que el multin per aparcar sobre una vorera, o per portar el gos deslligat o per embrutar la via pública, i el fet que la cara de l'autoritat que li toca aplicar la sanció sigui un policia, sovint fa que persones canalitzin cap al cos la indignació que els provoca. En aquests mesos com a regidor de seguretat he pogut atendre a desenes de persones que han volgut traslladar el seu malestar per alguna multa que ha tramitat la Policia per alguna infracció. Lògicament, el cos de Policia està format per persones que, com tothom, cometen errors i poden equivocar-se. Per això mateix, el procediment de sanció contempla la possibilitat que els ciutadans puguin presentar recurs perquè el seu cas sigui revisat i, si es considera que la infracció no era tal, esmenat. Respecte de les persones a les quals he pogut atendre, podríem trobar casos de tot, malgrat tots els casos sempre han estat regits per la voluntat de protegir l’interès públic municipal.

El que no voldria deixar perdre l'oportunitat de ressaltar és algun cas molt concret que ens hem trobat, on la situació que es produeix és certament inversemblant. Ciutadans que reconeixen haver comès la infracció, que han fet cas omís dels advertiments previs sobre l'incompliment de l'ordenança i que fins i tot han provocat als agents afirmant que no tindran el valor de multar-los, responen a la multa que finalment s'han guanyat de forma airada contra la policia. A vegades, fins i tot recorrent als mitjans de comunicació per tal de difondre acusacions ignominioses i falses contra els agents, qüestionant la feina i la integritat de tota una plantilla de professionals... Només per la incapacitat d'acceptar que l'únic culpable de la infracció és un mateix. És una autèntica llàstima que encara hi hagi gent que faci pagar la seva incapacitat d'autocrítica a qui finalment són simples treballadors públics que fan la feina que la societat els hi ha encarregat. Per sort per tots, es tracta d'una clara minoria que no tindrà ni la força ni la credibilitat necessàries per contrarestar la feina que es fa dia rere dia i desprestigiar a la Policia Local.

En aquest mandat que ara comença, des de l'àrea de Seguretat ens hem marcat diferents objectius. Un d'ells, lògicament, implica intentar sempre millorar el cos de Policia Local, perquè mai res es fa perfecte i sempre hi ha coses que es poden fer millor, tasca per a la qual les crítiques constructives seran necessàries i molt ben rebudes. El regidor, els comandaments i la mateixa plantilla som els primers que esperem poder dir el 2023 que hem avançat en molts àmbits respecte del 2019. L'altre gran objectiu, però, és millorar la comunicació de tota la feina que ja es fa des del cos i de la gran complexitat que comporta. Gastarem les energies i els recursos que calgui per apropar cada vegada més la Polia Local a la ciutadania, per donar a conèixer la professionalitat i l'honestedat amb la qual treballen les 24 h del dia durant els 365 dies de l'any i, en definitiva, per fer més propera i més coneguda la millor cara de l'autoritat municipal.

Discurs a assemblea local d'ERC Roses del 25 de novembre del 2019

Bon vespre a tothom,

Avui em toca fer la meva darrera intervenció com a President de la Secció Local d'Esquerra Republicana de Roses. És el final d'una etapa que va començar el setembre del 2013, en un moment complicat pel partit, i que acaba avui, 6 anys després, en una situació dificilment somiada en aquell moment.

En el meu primer discurs com a President, vaig voler començar recordant com va ser la meva entrada a la Secció Local, i també avui m'agradaria fer-ho. Va ser, concretament, l'any 2006. En aquella època, la Secció Local, presidida per en Manel Donat, era una organització modesta pel que feia a implantació i nombre de militants, però activa, implicada i amb unes ganes boges de fer feina i avançar. Hi havia un grup motor format pel propi Manel Donat, en David Campà, en Carles Trias, l'Agnès Fàbregas, la Verònica Bretau, en Fèlix Llorens, en Toni Blanch i en Marc Danés, que es reunia al local que ens cedia desinteressadament l'Esteve Palou al Carrer Gravina, conegut per tots com "el Gueto". En aquell moment, teníem un únic regidor a l'Ajuntament, a l'oposició, i ens marcàvem com a gran objectiu de futur assolir-ne un segon.

Eren anys d'activisme cultural i d'aguantar, en solitari, la bandera d'un moviment minoritari en el qual pocs creien: l'independentisme. També eren els primers anys de l'arribada de les noves tecnologies a la campanya política, i en aquest sentit presentàvem com a grans èxits de la modernització del partit la creació d'una pàgina web i l'entrega a la ciutadania del programa electoral de les eleccions del 2007 en format digital a través de CD's. Els cartells, segurament més ecològics que els actuals, eren exclusivament en paper, i per penjar-los als fanals calia tota una tasca prèvia d'encolar-los un per un en unes plaques de fusta que en Toni Blanch guardava al seu garatge. I políticament, la gran pregunta que la gent esperava que responguéssim era simple i realment desencoratjadora: "A qui fareu alcalde? a en Paramo o a la Magda?" Malgrat tot, crec que va ser una època bonica, de la que els protagonistes, en general, en guarden un bon record.

La cosa es va torçar a partir del 2008. El mal resultat a les municipals del 2007, les cruentes disputes internes, el distanciament entre el Grup Municipal i la Secció Local i la crisi del partit a nivell nacional, que va afeblir enormement la marca, varen portar-nos a una etapa certament fosca. La pèrdua massiva de militància, la falta d'elaboració d'un projecte local de qualitat i, finalment, la pèrdua de representació a l'Ajuntament varen ser les conseqüències. D'aquell moment, en recordo, sobretot, aquelles reunions amb els 5 o 6 membres "supervivents" que constatàvem amb dolor i desesperació que fora d'aquelles parets a practic ament ningú li interessava el que nosaltres decidíssim en aquella sala... Ni tampoc quin seria el nostre futur com a organització. Certament, mai la Secció Local ha estat tan a prop de desaparèixer. Gràcies a l'empenta de gent com en David Campà, l'Agnès Fàbregas, en Pere Bohigas i, sobretot, en Carles Trias, que va assumir la presidència en el pitjor moment, va seguir viva.

I aquí ve quan arribem al 2013. Quan un grup de gent vàrem assumir el repte d'intentar recuperar el projecte i tornar a donar-li la força i la vitalitat que havia tingut, i, a poder ser, molta més. Segur que nosaltres, i tota la gent que s'hi ha anat incorporant al llarg del temps, hem comès errors, i jo el primer. Però en global, crec que en podem un fer un balanç certament positiu.

Hem passat de 16 militants a 56. De no tenir representació (només un acord amb Gent del Poble) a tenir 4 regidors i l'alcaldia d'aquí a 18 mesos, de no tenir local propi a tenir-ne, de ser poc rellevants a ser decisius i de patir per desaparèixer a créixer any rere any.

També han passat pel nostre municipi durant aquests anys càrrecs del partit com l'Oriol Amorós, la Teresa Jordà, la Meritxell Serret, en Pere Aragonès, en Roger Torrent, l'Eduardo Reyes, en Joan Olòriz, en Joan Margall, en Marc Sanglas, en Sergi Sabrià, la Najat Driouch, en Josep Maria Terricabras, en Ruben Wagensberg, l'Ernest Maragall, la Gemma Calvet, en Jordi Martí o la Marta Vilalta. Fins i tot la Marta Rovira, des de l'exili, va participar en un acte nostre a tarvés d'un vídeo. A més, hem presentat llibres com "Tres vies per a la independència", de Martí Anglada; "vam fer un referèndum", d'Andreu Pujol; o "Catalunya, un pas endavant" de Toni Rodon. Tampoc han faltat xerrades divulgatives sobre temes diversos, com xerrades sobre la situació dels refugiats amb la Carmen Baldrich o sobre sostenibilitat amb l'Anna Molist. 

Per altra banda, hem fet una infinitat de parades informatives al mercat municipal i a la Riera Ginjolers, així com també actuacions per fer-nos visibles en jornades significatives com Sant Jordi. 

Actuacions, totes elles, que ens han permès tenir una presència continuada als mitjans de comunicació, Assegurant que ERC (ja sigui a través de la Secció Local o del Grup Municipal) era present a la premsa local i comarcal com a mínim amb una mitjana d'una vegada al mes. 

Pel que fa a la participació a la política supramunicipal, cal remarcar que hem tingut fins a dos consellers comarcals (la Vero Medina, que ho és actualment i jo mateix que ho vaig ser entre 2015 i 2019) i també dos militants que han format part de les llistes al Parlament de Catalunya i, posteriorment, del govern de la Generalitat: l'Agnès Fàbregas (directora de serveis territorials de Joventut a Girona) i la Magda Casamitjana (Directora de Salut Mental de la Conselleria de Salut). 

Per últim, també cal destacar que hem fet esforços importants per tal de fomentar la cohesió interna i la coneixença entre els militants i simpatitzants, organitzant assemblees diverses vegades a l'any i també trobades més festives com ara sopars, calçotades, castenyades... I altres esdeveniments pensats per reforçar els lligams més humans. 

El mèrit de tot això, lògicament, no ha estat pas només meu. Sense la gent que ha format part de les executives, de les assemblees, de les candidatures, dels consells d'administració de les empreses públiques i dels Grups Municipals, hauria estat absolutament impensable arribar fins aquí. Espero, això sí, haver pogut aportar el meu granet de sorra en positiu a la història de la Secció Local, que ja suma 3 dècades de vida, i cedeixo el relleu a la Fany amb el convenciment i la satisfacció que li deixo una Secció Local més gran i més forta que la que vaig trobar.

Aquest relleu em fa especial il·lusió per diferents temes. El primer, com deia, és poder-ho fer amb la satisfacció d'haver fet la feina que em varen encarregar els companys de forma mitjanament satisfactòria; el segon és poder deixar la direcció a dues persones, la Fany i en Gerard, amb les que he treballat i que han demostrat una implicació, una honestedat i una qualitat humana que els fan idònis per a la tasca; i un tercer motiu que és que, per fi, Esquerra tindrà una presidenta, i després de 30 anys, la presència de les dones al capdavant del nostre partit deixarà de ser una possibilitat sobre el paper per passar a ser una realitat materialitzada. Justament avui, 25 de novembre, és la millor data possible per visibilitzar com les dones s'han de fer presents en tots els àmbits de la societat en plena igualtat.

Així doncs, jo seguiré al capdavant del Grup Municipal a l'Ajuntament, però a partir d'ara, seran la Fany i en Gerard els que lideraran el partit, i lògicament ho faran a la seva manera i amb el seu estil, que en algunes coses serà diferent del meu, i segurament serà molt millor. No em pertoca pas a mi dir-los com ho han de fer, però sí que abans de cedir-los aquesta responsabilitat m'agradaria deixar-los una reflexió que m'han ensenyat els anys de militància i que crec que pot ser de gran utilitat: No oblideu mai que l'organització no té vida per si sola. L'organització la formen persones, amb els seus defectes i les seves virtuts, i si les persones no la cuiden i la fan avançar, no avançarà per si sola. Cal un esforç constant per no deixar de guanyar nous militants, per fer-se present als mitjans de comunicació i a la societat, per defensar el projecte, per estimular la implicació de tothom i per aconseguir que regni la concòrdia interna. Els nostres principals enemics són la desídia i la rendició.

Som una organització amb una llarga història de lluita i de resistència, fins i tot en els pitjors moments. I si per alguna cosa ens hem caracteritzat sempre és per no rendir-nos mai. I només persistint i donant sempre el millor de nosaltres mateixos aconseguirem contribuir a aconseguir una ciutat millor i un país lliure.

Moltes gràcies.

Més lideratges per afrontar la nova etapa

Publicat a la web de l'Empordà el 19/11/2019

El dia 10 al vespre, mentre celebravem que ERC havia esdevingut, per primera vegada en més de 80 anys, primera força en unes eleccions a Roses, pensava que ja fa 6 anys que tinc l’honor de presidir la Secció Local d’Esquerra Republicana de la meva ciutat. 

La implantació del partit al municipi ha estat històricament complicada. Una composició social no sempre propicia, la poca estructura pel que fa al nombre de militància, l’existència de lideratges forts i polaritzadors al capdavant d’altres opcions amb les que competíem i els problemes interns que cíclicament ens castigaven, havien provocat que l’arrelament social del partit fos poc sòlid durant anys, i això, lògicament, es traduïa també amb uns resultats electorals modestos i una participació no determinant en la vida política municipal. 

Els 30 anys d’història de la Secció Local havien transcorregut sostentant-se sobre els esforços i la dedicació de molta gent que havia remat contracorrent i havia aconseguit, no només mantenir viva la flama, sinó assolir objectius molt difícils de plantejar amb les poques forces de les que es disposava. El període de Ramon Pujol al capdavant del projecte, entre els anys 1989 i 2004, és un clar exemple d’aquesta realitat: una lluita incansable per valors llavors poc reconeguts com el de la protecció del territori durant els primers anys, i un llegat certament memorable durant l’etapa de govern conjunt amb CiU, especialment pel que fa a l’activació i desenvolupament dels equipaments culturals municipals i la conservació del patrimoni arqueològic. Malgrat aquesta feinada i aquesta obra de govern, ERC no va aconseguir millorar la representació al consistori, mantenint sempre un únic regidor. 

L’etapa en la que vaig arribar a la presidència s’entreveia com l’inici d’una etapa esperançadora per a la organització a nivell nacional, però era també la fase final d’un període complicat a nivell local. El resultat de les eleccions municipals del 2007 varen deixar un panorama absolutament polititzat entre un PSC que va assolir l’alcaldia i una CiU que liderava amb força l’oposició. ERC va jugar durant aquells 4 anys un paper certament testimonial, amb dificultats per marcar perfil propi i, com de costum, amb enfrontaments interns que varen debilitar enormement l’estructura del partit. Tot això va provocar que a les eleccions del 2011 no es pogués presentar amb la marca pròpia, i només gràcies a l’empenta i la persistència de militants com en David Campà, l’Agnès Fàbregas, en Manel Donat, l’Emili Salellas i, especialment, el llavors President, en Carles Trias, es varen mantenir les constants vitals de l’organització.

Aquell 2013, doncs, ens fixavem com a grans objectius reforçar l’estructura i la implantació del republicanisme, i conduir tot això cap a construir una candidatura per a les eleccions municipals del 2015. El resultat final va ser millor del que mai hauríem somiat: Convertir-nos, amb 4 regidors, amb la força líder de l’oposició. Venien per davant 4 anys de feina presentant iniciatives per mostrar el nostre model de ciutat, així com teixint complicitats amb actors socials i econòmics del municipi. Una feina a la que els membres del nou Grup Municipal (l’Èric Ibáñez, la Vero Medina i en Gerard Teixidó i jo mateix) ens vàrem entregar en cos i ànima. Per fer-ho, però, necessitàvem també una perfecte coordinació amb el partit, així com la implicació de la militància. Per això vàrem decidir que, contràriament al que ha estat costum històricament a la nostra formació, jo mateix mantindria la presidència durant aquesta etapa, compaginant les feines de coordinació institucional i orgànica d’ERC.

Després de les darreres eleccions, el maig d’enguany, el pacte signat a Canyelles entre ERC, JxR i GdP ens ha permès donar un pas més com a projecte i passar a formar part del nou govern municipal. Una responsabilitat que, d’aquí a uns 18 mesos, es veurà encara augmentada assumint l’alcaldia. Aquesta nova situació ens obliga a adaptar-nos-hi per tal de ser el màxim d’efectius possibles. 

Els nous membres del govern (l’Esther Bonaterra, amb les carteres d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania; l’Èric Ibáñez, amb Cultura i Festes; la Vero Medina, amb Joventut i Esports i jo mateix, amb Seguretat Ciutadana, Govern Obert i amb l’alcaldia a partir del juny del 2021) tenim l’obligació de demostrar als ciutadans que ens han fet confiança que el nostre projecte no es basa només en paraules, sinó que també estem a l’altura de les responsabilitats que hem assumit. Això fa que haguem de centrar totes les nostres forces a gestionar l’Ajuntament i transformar la nostra societat de la millor manera de la que siguem capaços. Paralel·lament, el partit ha de mantenir la coordinació amb els regidors, però també necessita que sorgeixin nous lideratges per tenir a persones entregades al 100% a mantenir i engrandir l’estructura del projecte republicà a Roses.

Per tot això, he près la decisió de no tornar a presentar candidatura a la presidència local del partit quan la direcció es renovi el proper 25 de novembre. Seguiré, evidentment, com a portaveu del Grup Municipal, com a alcalde a partir de l’equador del mandat i, si les circumstàncies ho aconsellen i els companys ho avalen en el seu moment, també tinc tota la disposició i ganes del món de seguir com a candidat en futures candidatures municipals republicanes. Ho faré, però, no pas dirigint el partit com fins ara, sinó coordinadament amb la persona que assumeixi la presidència d’ara en endavant. 

Serà l’assemblea local qui decidirà qui m’ha de substituir, com va decidir en el seu dia que jo ocupés temporalment aquest càrrec. Però sigui quina sigui la seva decisió, puc assegurar el meu suport i col·laboració absoluts al nou president o presidenta, i el meu desig sincer que quan el seu mandat acabi, ho pugui fer amb la mateixa sensació amb la que ho faig jo: amb un agraïment infinit als companys per cada dia que m’han permès poder representar el partit de Macià, Companys i Junqueras a la ciutat que m’ha vist créixer.

Resum estival

Publicat a La Veu el 15/11/2019

Aquest octubre hem presentat un informe complet sobre les actuacions de la Policia Local durant la temporada turística del 2019.

La Policia Local ha de fer front a un gran augment de serveis a l'estiu en temes com el trànsit, el civisme, la mediació o la recollida d'animals. Malgrat això, les actuacions vinculades a la venda ambulant irregular s'emporten gran part de l'atenció mediàtica i ciutadana. Tot i que aquest és un dels temes que ens ocupen i preocupen, no podem perdre de vista que la tasca de la Policia va més enllà del "top-manta", de la mateixa manera que la solució a aquest problema social no pot ser només la Policia. Amb tot, lògicament, un resum de l'activitat de la Policia Local a l'estiu a Roses no podia deixar de parlar dels resultats sobre aquest tema.

Enguany hem començat una nova estratègia amb les poques eines de què disposa l'administració local, apostant per les actuacions de paisà i la intervenció del material abans d'arribar a la zona de venda. Això ens ha permès passar de les 4.700 peces decomissades el 2018 a 18.800 el 2019. Un balanç que qualifiquem de bo, però no de triomfalista, conscients que tot i la millora no suposarà la fi d'aquest fenomen.

A més dels bons resultats numèrics, un altre dels objectius importants assolits és que hem evitat enfrontaments entre Policia i manters, garantint així la integritat i els drets de tothom. La Policia ha d'actuar davant d'un fenomen il·legal, però ho ha de fer forma proporcional, minimitzant el risc de danys i tenint present que es tracta d'un col·lectiu vulnerable.

Sempre que parlem d'aquest tema, hem de recordar que el "top-manta" no és un problema de seguretat ciutadana, és un problema social que només en les seves conseqüències acaba afectant l'àmbit de la seguretat ciutadana. Això implica que, fins que no s'abordi el problema d'arrel des de l'àmbit social (cosa que transcendeix de molt les nostres competències), amb la intervenció de la Policia només podem controlar i minimitzar les conseqüències, no a posar-hi fi.

Així doncs, amb aquest recull hem volgut presentar els resultats de la nova estratègia policial iniciada enguany per afrontar el «top-manta», però també reivindicar i divulgar la tasca integral que realitza la Policia. Vol ser, per tant, un exercici de transparència, perquè tots puguem conèixer i valorar la tasca de l'Ajuntament en matèria de seguretat.

Fem Memòria

Publicat a La Veu el 15/10/2019

Aquest més hem començat la primera edició d’un nou cicle de jornades sobre memòria històrica, el “Fem Memòria”. Aquesta nova iniciativa servirà per repassar alguns dels fets més significatius de la nostra història com a municipi, un dels compromisos que vàrem prendre abans de les eleccions i que ara impulsem des del govern municipal. 

Enguany, coincidint amb la celebració dels 40 anys d’Ajuntaments democràtics, comencem recordant un els episodis més genuïns i, al mateix temps, poc coneguts d’aquella etapa a Roses: la comissió gestora.

L’estiu del 1978, 6 dels 9 regidors del darrer ajuntament franquista varen presentar simultàniament la seva dimissió. La reacció del Govern Civil de Girona, una de les institucions més significatives del règim en descomposició, va ser salvar la papereta nomenant 6 vocals gestors per substituir-los. La notícia rellevant, però, va ser que aquestes persones no varen sorgir de les estructures controlades pel règim, sinó que 5 varen ser nomenades a proposta de l’Associació de Veïns (Conxita Ribas, Roser Casals, Manel Sáez, Ignasi Tomàs i Pere Puignau), i el sisè a proposta de Comissions Obreres (Joan Cayuela). Aquesta Comissió Gestora va rebre l’encàrrec de gestionar l’Ajuntament entre l’últim govern franquista i les primeres eleccions democràtiques (que es va celebrar l’abril de 1979). Varen ser només 6 mesos d’activitat, però durant aquell temps es varen emprendre accions de govern significatives, com ara la limitació del creixement urbanístic i la compra de la Casa Mallol, i també es van posar les bases de l’obra que farien els governs posteriors. 

Aquest primer cicle, ha comptat amb conferències de l’historiador Martí Marín (sobre el context general del pas del franquisme al règim del 78), de l’arxiver municipal Jep Barris (sobre els últims anys del franquisme a Roses) i culmina amb una taula rodona amb els membres de la gestora que expliquen en primera persona els elements més destacats d’aquella etapa.

Aquest serà l’inici d’un nou projecte que ha de servir per acostar-nos a la nostra història i conèixer millor aquells elements del nostre passat en comú com a societat.

Pla de Millora de la Circulació

Publicat a La Veu el 15/09/2019

A finals d'agost, juntament amb el regidor d'Infraestructures i Serveis Públics, Juan Manuel Fernández, vàrem presentar públicament el Pla de Millora de Circulació de Roses, destinat a la reordenació de la circulació en aquells espais del municipi que ho requereixen per millorar-ne la seguretat i la vialitat.

El Pla de millora de la circulació suposarà una ambiciosa aposta per posar al dia l'ordenació i senyalització de moltes zones problemàtiques. L'objectiu és millorar l'orientació dels conductors i vianants, evitar que es puguin produir situacions d'inseguretat i es delimitin millor les zones d'aparcament. Amb això volem acabar amb tots els carrers estrets amb doble sentit, amb els problemes de senyalització, les zones amb circulació anàrquica i insegura i amb els espais on l'aparcament sobre les voreres s'ha convertit en la pràctica habitual.

Una feina que facilitarà molt la tasca de la Policia Local i que, en alguns casos, anirà acompanyada d'inversions en els espais que es reordenin per tal de dignificar l'espai i adaptar serveis.

El Pla s'acaba d'iniciar amb el projecte que s'està duent a terme actualment a la urbanització de la Garriga, a la qual seguirà el Mas Oliva abans de finals d'any. En ambdós casos, les actuacions suposaran guanyar places d'aparcament regulat, acabar amb els girs amb poca visibilitat i també un canvi de sentit de circulació d'un important nombre de carrers (molts d'ells actualment de doble sentit). Tot plegat per tal de dotar aquestes urbanitzacions residencials d'una circulació més fluida i coherent, optimitzant-la des dels mateixos accessos d'entrada i sortida de cada urbanització.

També s'instal·laran reductors amb bandes de goma en aquells carrers on s'ha detectat perillositat per l'excés de velocitat a què circulen els vehicles i es reforça significativament la senyalització tant vertical com horitzontal de les dues urbanitzacions.

L'objectiu que ens marquem és clar i ambiciós: L'any 2023 un cotxe ha de poder circular per qualsevol punt de Roses tenint en tot moment una senyalització i una ordenació de l'espai que li permetin poder moure's amb seguretat per ell mateix i per l'entorn en tot moment només seguint les indicacions.

Solució global

Publicat La Veu el 17/08/2019

Fa poques setmanes, el Diari ARA publicava un interessant editorial amb una encertada reflexió sobre com cal afrontar un dels fenòmens que afecta especialment al nostre municipi: el top-manta. En una de les seves conclusions més destacades afirmava: “No és un problema de seguretat. És un problema laboral, una mancança en política migratòria i un problema, per damunt dels venedors, de falsificació de productes. El departament d’Empresa prepara des de fa mesos un protocol d’actuació per evitar la proliferació de venedors il·legals. És bo que hi hagi un intent de fer global la solució, de donar un cop de mà als ajuntaments. Ara faltarà que sigui efectiva. D’entrada, costa de veure que focalitzar-la en els venedors pugui ser la recepta buscada.”

Paralel·lament, aquest mateix text donava dades i explicava realitats que valdria molt la pena que tots llegíssim i coneixéssim, com ara que el tanany del fenomen a Roses és difícilment comparable al d’altres municipis (només a Barcelona trobem més nombre de manters). Unes dades que, a més de fer-nos prendre consciència, també ens ha de fer veure que és molt més complicat trobar-hi solucions efectives, i iniciatives que en altres llocs han donat resultats, poden no produir el mateix afecte amb la realitat que tenim a Roses.

Per altra banda, destacava la manca d’eines municipals per poder-hi donar una solució definitiva. Els ajuntaments, sovint som les administracions que tenim més pressió per part de la ciutadania per tal d’afrontar aquest problema, però curiosament, són també els que tenim menys capacitat per poder donar una resposta definitiva. Això, evidentment, no exclou la nostra responsabilitat de fer tot el que estigui a les nostres mans. I precisament sobre això, malgrat la falta d’eines i la situació d’especial afectació que tenim a Roses, no vull deixar de remarcar que l’Ara posava com a exemple, justament, la millora que ha suposat el canvi d’estratègia per part de la Policia Local de Roses, de la qual en donarem comptes públicament un cop acabada la temporada amb totes les xifres a la mà.

La reflexió final que n’hauriem d’extreure, és que només si ho afrontem de forma integral (i no com un simple problema de seguretat) i des de totes les institucions (i no només des dels ajuntaments) podrem donar-hi una resposta adequada. 

Reforç

Publicat La Veu el 15/07/2019

Com cada estiu, les poblacions turístiques com Roses multipliquen la seva població de forma espectacular. De menys de 20.000 habitants a l’hivern, passem a prop de 100.000 a l’estiu.

Aquest augment suposa una injecció econòmica essencial per a la nostra vila, i esdevé el pilar fonamental de la nostra forma de guanyar-nos la vida. No obstant això, també implica un augment exponencial de la quantitat de serveis que ha de prestar l’Ajuntament durant tot aquest període. També, evidentment, pel que fa a seguretat.

La Policia Local i la resta de cossos de seguretat han de fer front a temes com l’increment de la quantitat i els horaris dels esdeveniments festius, la circulació de vehicles i embarcacions d’esbarjo, una major dispersió de la població, les característiques meteorològiques (que augmenten certs riscos naturals com el risc d’incendis forestals, les onades de calor i el risc de contaminació marina...), a més de problemàtiques estrictament policials com l’augment de l’activitat delictual, els aldarulls, els problemes circulatoris i les omnipresents molèsties veïnals pel soroll.

A tall d'exemple, actuacions quotidianes policials com la retirada de vehicles de la via pública, les detencions policials, els serveis assistencials, instruccions d'atestats i l'assistència a accidents s'incrementen en una proporció d'1 a 6 si ho comparem amb els mesos de novembre a març.

Per tot això, des de l’Ajuntament de Roses, com ja hem fet en els últims anys, reforcem la nostra plantilla tant com ens sigui possible. Per una banda, millorant les eines de les que disposen, amb actuacions com ara llogar un vehicle de suport que estarà en funcionament durant 4 mesos i que compta amb tot l’equipament necessari. Per l’altra, contractant fins a 8 agents interins per als propers mesos i cobrint les 3 places fixes del cos que actualment estan vacants. L’objectiu és tenir operatives les 44 places fixes amb un reforç que ens permetés arribar fins als 52 efectius.

Amb aquestes mesures es busca millorar la capacitat operativa de la policia i facilitar que puguin afrontar millor els serveis a la ciutadania, també en temporada alta. Així podem garantir al màxim possible el benestar dels ciutadans de Roses i els visitants que tenim a l'estiu.

Discurs al ple d'investidura del 15 de juny de 2019 en nom del Grup Municipal d'ERC

Bon dia, senyora alcaldessa, regidores, regidors i ciutadans que ens acompanyeu en aquest acte tan assenyalat.

La cortesia i el nostre més sincer sentir ens obliguen a començar aquest parlament d'una manera molt concreta: amb un agraïment. Agraïment a les 1.462 persones que amb els seus vots han fet possible que avui estiguem aquí, i molt especialment, a les 40 persones que van acceptar formar part de la candidatura d'ERC-Ara Roses, que amb el seu treball i el seu suport varen permetre assolir aquests bons resultats.

El suport assolit el passat 26 de maig, suposa un nou màxim històric a la nostra vila, i un augment de 358 vots respecte de l'any 2015. Aquest avenç té un especial valor pel fet que d'Esquerra republicana arribàvem a aquestes eleccions després d'haver estat 4 anys treballant des de l'oposició. En aquest sentit, malgrat que el nostre grup encara un mandat formant part del govern, permetin-me que comenci, paradoxalment, parlant de l'oposició.

Fer oposició és imprescindible per a qualsevol sistema democràtic, però no és fàcil. Hi ha una frase que s'atribueix a Giulio Andreotti que diu que si algú creu que el govern desgasta, és perquè no ha provat l'oposició. Et trobes en una situació mancada de moltes de les eines que et permeten conèixer en profunditat moltes de les problemàtiques de vila, i evidentment, tampoc per fer-hi front. Les teves eines són les mocions, els precs, les preguntes i alguna nota de premsa. I amb això has de treballar sobre els grans temes, fugint, per una banda, de bloquejar la institució i generar crispació innecessària, i per l'altra, de fer un seguidisme del govern que t'impedeixi tenir posició pròpia.

Modestament, hem intentat durant 4 llargs anys jugar en aquest difícil terreny tan bé com hem sabut. Mostrant-nos dialogants quan ha estat possible i contundents quan ha calgut; llegint molts expedients i fent moltes reunions; intentant tenir presència als mitjans i mantenint el màxim contacte possible amb empreses i entitats. Una tasca sovint poc reconeguda, i sobre la que no puc deixar de remarcar el paper clau que hi ha tingut el company Gerard Teixidó. Tot i que avui no ens acompanya assegut en aquesta taula amb nosaltres, la seva feina i el seu talent han estat determinants en el passat mandat i estic segur que ho seguirà essent en el futur.

Per tot això, com deia, valorem molt especialment que hàgim estat capaços de poder sumar la confiança de nous ciutadans en el nostre projecte, i ens conjurem per seguir deixant-nos-hi la pell i no fallar-los en aquesta nova etapa.

Esquerra arriba al govern municipal 16 anys després de la darrera vegada, amb moltíssima més força que llavors i al capdavant d'àrees rellevants com la seguretat, la participació ciutadana, les polítiques socials, les d'igualtat, la cultura, el patrimoni històric o les polítiques destinades als joves, entre d'altres. Un autèntic repte que ha fet possible el pacte al que hem arribat amb els companys de Junts per Roses i de Gent del Poble. Un acord que ha estat fruit de la bona voluntat que han mostrat els tres partits, que ens ha permès deixar de banda les diferències, que evidentment hi són, i donar a Roses un govern estable, fort, cohesionat i amb un programa ambiciós.

Dèiem, durant la campanya, que volíem representar la Roses optimista, aquella que creu que un futur millor és possible. I comencem ara el mandat amb el ferm convenciment que l'acord signat a Canyelles el passat 12 de juny ens dóna el futur més esperançador possible amb l'actual composició del plenari.

Comencem, doncs, el mandat allargant la mà a tothom. Als nostres nous socis per treballar colze a colze en el nou govern, als grups de l'oposició per col·laborar amb tot allò que sigui possible, i al conjunt de la ciutadania per remar plegats cap a una Roses millor.

Permeteu-me encarar l'última part d'aquesta intervenció de la mateixa manera que he fet amb les intervencions als torns de precs i preguntes des de fa gairebé dos anys. Recordant que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez fa 607 dies que es troben injustament empresonats, la Dolors Bassa, en Raül Romeva, en Josep Rull i Jordi Turull 481, la Carme Forcadell 450 i en Quim Forn i l'Oriol Junqueras 570. Mentre ells no siguin lliures, cap de nosaltres no ho serà del tot.

Justament, a títol d'homenatge a l'Oriol Junqueras, voldria acabar agafant en préstec unes paraules que va dirigir a la seva ciutat, Sant Vicenç dels Horts, quan va ser nomenat alcalde per segona vegada. Unes paraules que són perfectament aplicables a Roses i que desitjaria que definissin el que passarà duran aquest mandat. Deia l'Oriol: "En el passat, aquest ajuntament ha tingut majories molt diverses, i en el futur els que ara formen part del govern, estaran a l'oposició, i els que estan a l'oposició formaran part del govern. I si ho analitzem des d'aquesta perspectiva, des de les responsabilitats que han tingut els grups en el passat i de les oportunitats que tindran en el futur, segur que serà molt més fàcil entendre'ns en el present. I com que allò a que hem de dedicar tots els esforços és a construir un present millor que ens interessa a tots, conjurem-nos per fer-ho tan units com sigui possible."

Nou mandat

Publicat a La Veu el 15/06/2019

El passat 26 de maig els ciutadans de Roses van anar a les urnes per escollir els seus representants municipals durant els propers quatre anys.

Des d'Esquerra republicana, vàrem presentar una candidatura que sumava l'experiència adquirida al llarg de quatre anys de feina des de l'oposició amb l'aportació de nous talents i noves perspectives que aportaven les persones que s'havien sumat a aquest projecte. Un equip preparat i engrescador amb voluntat d'assumir responsabilitats.

El suport a la nostra candidatura va ser bo, augmentant més de 350 vots el resultat del 2015 (de 1104 a 1492), tot i que una trentena de vots ens varen separar del gran objectiu que hauria estat la cirereta del pastís: esdevenir primera força política.

Malgrat això, des de l'endemà mateix de les eleccions, tocava intentar formar el millor govern possible per a la ciutat. Sempre hem tingut clar que si ERC formava part del govern, havia de ser per poder desenvolupar un projecte transformador i ambiciós, i en cap cas simplement per ocupar una cadira. Per fer això, en un escenari de fragmentació com el que va deixar el 26M, necessitàvem un acord de govern que impliqués un compromís programàtic amb els possibles socis, i al mateix temps ,que garantís l'estabilitat necessària per a poder treballar al llarg dels 4 anys de mandat. I en això vàrem començar a treballar.

Finalment, l'acord que buscàvem va prendre forma a través de les converses amb JxC i GdP. Amb aquests dos grups, vàrem trobar una línia de diàleg sincer i amb bona predisposició per part de tothom que va fer possible arribar a un acord de mandat que inclogués programa de govern, cartipàs i forma de funcionament del govern. Un bon acord amb el qual els tres partits ens sentim còmodes i que dóna perspectives de poder treballar amb continuïtat i força durant 4 anys.

El nou govern, doncs, neix fruit de la voluntat d'afrontar objectius ambiciosos. Des d'ERC encarem aquest nou repte esperançats i il·lusionats, fermament convençuts que amb les eines que ens donarà el fet de formar part del govern ens permetrà ser més útils i poder fer realitat, encara que sigui en part, el projecte amb el que ens vàrem comprometre amb la ciutadania.

Comença una nova etapa del llarg viatge que, de ben segur, serà apassionant!

Ajuntaments

Publicat La Veu el 15/04/2019

Aquesta setmana hem commemorat els 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques, celebrades el 3 d'abril de 1979. Per primera vegada després de més de quatre dècades, els ciutadans varen poder escollir democràticament pels seus representants municipals.

A Roses, es varen presentar les candidatures del Partit dels Socialistes (amb Jaume Noguer al capdavant i que obtindria 5 regidors), Convergència i Unió (Ramón Danés, 4 regidors) i Centristes de Catalunya (Joan Bataller, 4 regidors). Pocs dies després, el socialista Noguer es convertiria en el primer alcalde escollit a les urnes d'ençà que les autoritats franquistes varen dissoldre l'ajuntament republicà el febrer de 1939.

La transformació social que han aportat aquests ajuntaments democràtics és innegable. La millora en la prestació de serveis, en el reconeixement de drets, en l'urbanisme, en les infraestructures, en els equipaments, en la protecció social o en les polítiques culturals és palpable per a qualsevol que compari la situació que es varen trobar aquells primers alcaldes amb la situació actual. Aquests 40 anys de polítiques municipals democràtiques són una prova evident del gran poder transformador del municipalisme.

Aquesta data, juntament amb la proximitat d'unes eleccions municipals, hauria de servir per fer una contundent defensa i una reivindicació dels nostres Ajuntaments. Sense uns ajuntaments potents, amb competències i amb recursos, l'estat del benestar, la democratització de la vida pública i el poder transformador de la política estan en perill. Per aquest motiu hem de participar activament des de Roses a les xarxes municipalistes del nostre país, i utilitzar-les com a plataformes d'influència. Temes com la millora de les vies de finançament, la derogació de lleis pernicioses com la llei LRSAL o bé la millora de les competències són clars exemples de temes a tractar-hi.

També la conscienciació de la població és indispensable. Cal que els ciutadans entenguin la importància de les seves institucions locals, i valorin l'enorme capacitat que poden tenir per a millorar les seves vides. Això implica explicar millor la seva feina, però també fer-los institucions més transparents i més participatives, que els ciutadans puguin conèixer millor i sentir-se més seves. En el cas concret de Roses hem de treballar de valent perquè la casa Mallol, la seu de l'Ajuntament, sigui, cada dia més, la casa de tots.

Govern

Publicat a La Veu el 15/03/2019

Falten menys de tres mesos per a les eleccions municipals, i totes les candidatures van engegant, a poc a poc, tota la maquinària que una ciutat així requereix. Des d'ERC-Ara Roses som plenament conscients de la magnitud del repte que suposa presentar-se per governar una ciutat com Roses, i per això ja fa més d'un any que hi estem treballant intensament.

La feina va començar el febrer del 2018, amb la creació de 5 àrees de treball per tal de definir el programa per a tots els àmbits municipals. Les àrees han treballat de valent durant prop d'un any, recollint desenes d'aportacions que es van materialitzar en un manifest que esbossava les idees generals que vàrem presentar públicament el passat 11 de gener, i amb un programa complet que anirem presentant durant les properes setmanes. També fa mesos que els companys em varen fer confiança per encapçalar de nou la candidatura, en una assemblea celebrada el 21 d'abril de l'any passat. 

Amb el programa i el candidat encarrilats, faltava una part no menor de la feina: una proposta de govern. Els projectes són importantíssims, i qui serà la persona que estarà al capdavant també. Però sense un equip preparat i coordinat per tal de tirar endavant i fer realitat aquest projecte, tot plegat perd consistència i sentit. Conscients d'això, hem dedicat també els últims mesos a organitzar un equip preparat per a poder fer front als reptes de governar els propers 4 anys.

Un equip de 5 dones i 4 homes, d'orígens diversos, àmbits laborals diversos i trajectòries polítiques diverses. Una proposta que, si es fes realitat, seria el més paritari i el més jove de la nostra història local. Un govern que per primera vegada incorpora àrees com el feminisme, la Memòria històrica o les polítiques per a animals. Un govern que s'assembla com cap altra a la societat que vol representar. En definitiva, un govern que ens permeti mirar als propers anys amb optimisme.

I aquesta és, justament la Roses a la qual apel·lem amb aquesta proposta. Davant la Roses conformista d'alguns, i la Roses fosca dels altres, la Roses que ens agrada és la que creu que un futur millor és possible. La Roses optimista.

9 de febrer

Publicat a la Veu el 15/02/2019

El 9 de febrer d'enguany hem commemorat els 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la nostra vila. Una jornada negra, precedida per uns dies de bombardejos, que va suposar la supressió de l'Ajuntament republicà, liderat llavors per Josep Sellent, I la instauració d'una junta provisional dirigida pel règim. L'inici d'un període fosc de la nostra història.

Deia Salvador Espriu que la veritat és un mirall trencat en mil bocins. I que només unint-los tots podem veure aquest mirall sencer. Cal recompondre i mantenir units tots els trossos del mirall de la nostra història perquè la llum es reflecteixi sobre les veritats que conformen el nostre passat. És per això que les polítiques de memòria històrica són les que ens permetran mantenir viva aquesta llum i evitar que ressorgeixi la foscor que va imperar en temps passats.

Fidels a aquest compromís, al llarg dels darrers quatre anys des del Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Roses (malgrat estar a l'oposició) hem treballat per posar la memòria històrica al centre de l'agenda política municipal, amb alguns avenços importants, com ha estat l'eliminació del títol de fill adoptiu de Roses al dictador Miguel Primo de Rivera, que ostentava des de 1926, tal com molt bé va documentar en el seu dia l'Arxiu Municipal de Roses.

Ens fixem també diversos objectius en aquest àmbit per implementar al llarg dels propers anys:

Volem establir com una de les línies de treball de la recentment creada comissió del nomenclàtor la promoció de dates, esdeveniment i personatges rellevants de la nostra història democràtica; Realitzar un acte institucional anualment per recordar la data del 9 febrer 1939 i el seu significat; Promoure xerrades i conferències explicant quin va ser l'abast i les conseqüències de l'aixecament militar que va donar peu a la Guerra Civil; Així com encomanar, dins del govern municipal, a un regidor concret la tasca de coordinar i potenciar les polítiques de memòria històrica que es desenvoluparan al llarg del proper mandat.

En un moment en què el model d'impunitat del règim del 78 ha fet impossible condemnar la dictadura franquista ni reparar els danys a les famílies de les víctimes de la dictadura, fem dels municipis de Catalunya un referent al món de memòria democràtica, defensa dels drets humans i justícia universal.

Ara, Roses!

Publicat a la Veu el 15/01/2019

El 2019 serà any d'eleccions municipals. Com cada quatre anys, les diferents candidatures presentaran els seus candidats i els seus projectes locals, i els ciutadans decidiran quina serà la direcció que haurà de prendre l'Ajuntament durant els pròxims 4 anys. Enguany, i per segona vegada, tindré l'honor d'encapçalar la candidatura d'Esquerra Republicana. Una candidatura a l'alcaldia que vàrem presentar públicament el Passat 11 de gener al Teatre Municipal.

Els republicans estem treballant per a presentar una candidatura amb vocació municipalista que aglutini persones i sensibilitats diverses, amb capacitat de proposar a la ciutadania un projecte integral de vila republicana: socialment cohesionada, humanament diversa, econòmicament competitiva, fermament empordanesa i sentimentalment orgullosa. Així com un equip humà amb capacitat per a liderar aquest canvi des de les institucions municipals.

En els darrers anys hem observat com Roses ha anat patint una pèrdua d'ambició per part de l'administració local, una desacceleració econòmica i una desafecció creixent entre la ciutadania. Tot això, en mig d'un context social dur, que ha produït el creixement de les desigualtats i les injustícies socials a les nostres viles i barris.



Volem recuperar l'orgull d'ésser rosinc, i volem fer-ho de manera col·lectiva, que els ciutadans i ciutadanes tinguin un paper protagonista en el disseny de les polítiques públiques i que paraules com participació o transparència no sonin buides de contingut. Volem un consistori que governi al servei de tots els ciutadans i ciutadanes.

Per aquest motiu, estem fermament convençuts de la necessitat d'articular una candidatura amb vocació majoritària, capaç de liderar un nou govern local, que situï al centre de la política municipal la lluita pel progrés social, el desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la preservació del territori, la transparència en la governabilitat i l'empoderament ciutadà.

Aquesta és la proposta que volem oferir als ciutadans de Roses, amb l'esperança de guanyar-nos la seva confiança i poder estar al capdavant de la Casa Mallol durant els 4 anys que vénen. El compromís és ferm i l'esperança és absoluta! Som-hi!.