Aquest any 2013, que entona ja els últims acords, no ha volgut acabar sense assegurar-se un lloc als llibres d’història del futur. La imatge que molts fa dècades que esperem, per la qual molts han lluitat i per la qual alguns fins i tot han mort, finalment ha arribat. El president de la Generalitat, acompanyat de la resta de forces de tradició catalanista (CIU, ERC, ICV-EUiA i les CUP) han comparegut solemnement davant dels ciutadans de Catalunya per anunciar-los que seran convocats a les urnes per decidir lliurament el futur polític de la nació catalana.
A partir d’aquest moment, s’obra tot un període d’intensa activitat política per recórrer el camí fins a la data fixada: el 9 de novembre de 2014. La tasca de preparar el país per a aquesta jornada històrica, pot ser la més decisiva de la nostra història mil·lenària, serà compartida entre les institucions, les formacions polítiques i la societat civil.
Perquè l’èxit de la consulta estigui assegurat, cal fer arribar el missatge de la sobirania, de la llibertat i d’un futur millor al conjunt de la ciutadania del nostre país. Cal un fort treball des de la base, des dels municipis. Cal recórrer de dalt a baix els barris, parlar amb associacions de veïns, amb entitats diverses i amb particulars. Cal omplir sales i cal fer tallats. Cal emocionar i cal convèncer. Però, per sobre de tot, cal parlar i explicar.
Aquesta tasca tan important, i a l’hora tant agraïda, l’haurem de fer també aquí, a Roses. Un bon grapat vegades hem hagut de sentir com es relacionava el nom de la nostra ciutat amb un feu de l’unionisme, com se’ns acusava de ser poc nacionals i com es qüestionava el compromís de Roses amb el país. A vegades, ens ha faltat l’autoestima suficient per respondre aquestes desafortunades etiquetes amb la contundència necessària. Però aquesta consulta ens donarà l’oportunitat perfecte per rebatre qualsevol acusació. No tinc cap dubte que Roses formarà part d’aquesta onada democràtica que recorrerà tot el país i que ens portarà cap a un nou futur col·lectiu.
Ens tocarà, doncs, fer un profund treball de comunicació i pedagogia amb els nombrosos i diversos sectors que configuren la nostra ciutat. Haurem ser capaços de fer arribar el missatge, de treballar i de teixir complicitats amb tots aquests sectors i, indirectament, amb les persones que els conformen. Aquesta tasca, sens dubte serà feixuga, però portarà acompanyada grans recompenses. El treball conjunt i els ponts que gracies a això bastirem no només faran que puguem afrontar tots els reptes que poden sorgir al llarg dels propers mesos amb molta més força i eficiència, sinó que, a més, enfortiran i milloraran la nostra cohesió i el nostre esperit com a vila.
Visca Catalunya lliure i visca Roses republicana!