Publicat a la Veu el 15/07/2020
El 12 de març, a primera hora del matí, el govern municipal es va reunir com és costum els dijous. Aquell dia, un dels temes que teníem sobre la taula era què fer amb un dels esdeveniments de més èxit dels últims anys, la ruta de les tapes, que començava la setmana següent i que just aquell dia es presentava al Teatre Municipal. Les notícies que ja llavors coneixíem ens feien pensar que la ruta perillava, però el cert és que, encara en aquell moment, hi havia dubtes sobre si es podria tirar endavant o no.
Us explico això perquè varen passar poc més de 48 hores entre aquella reunió de dijous al matí, en la que encara hi havia dubtes sobre si caldria anul·lar la ruta, i la declaració de l'estat d'alarma que obligava a tancar locals, cancel·lava tot esdeveniment i confinava els ciutadans a casa seva. La crisi sanitària ens va caure a sobre amb una força que havíem estat absolutament incapaços de preveure i, a més a més, d'un dia per l'altra.
L'Ajuntament va haver de fer una tasca complexa per adaptar-se amb rapidesa a una nova situació en que la immensa majoria dels seus treballadors varen haver de començar a treballar des dels seus domicilis, les necessitats socials es varen disparar, es varen haver d'extremar les mesures de control i prevenció i, a més, calia estar pendents les 24h de les normatives canviants i imprecises que es publicaven al BOE, sovint a hores intempestives. Tot plegat, sense tenir la planificació, l'equipament i el marc normatiu adequat.
Malgrat tot, hem afrontat la gestió de la crisi amb tot el rigor i tot el consens possibles. La col·laboració de les entitats del municipi, els voluntaris, els treballadors públics, els grups de l'oposició i, evidentment, el govern municipal, ens ha permès tirar endavant una complicadíssima situació garantint al màxim la prestació de serveis i la protecció social, econòmica i sanitària de la població.
Aquests mesos seran recordats per les conseqüències duríssimes que han tingut i tindran per a molts veïns (que evidentment mereixen tota la nostra atenció i preocupació), però també ho han de ser per l'esperit d'unió i de treball conjunt que hem estat capaços d'assolir. Hem sabut fer front a moments molt complicats amb tot en contra, i això ens hauria de servir per recordar que com a societat som molt més forts i molt més capaços d'afrontar grans reptes del que creiem.