dimecres, 9 d’agost de 2023

20 anys de la nostra Biblioteca

Publicat al diari digital Vila de Roses el 09/08/2023

Cada any la revista de festa major acostuma a estar dedicada a alguna efemèride, esdeveniment o element característic de la nostra vila.

Ja fa uns mesos, vàrem haver d'encarar la decisió sobre a quin element volíem dedicar-li la revista per aquest 2023, i la decisió va ser clara i segura: el 20è aniversari de l'actual equipament de la Biblioteca Municipal.

Els motius per escollir aquest equipament podrien ser molts, però especialment en destacaria dos: en primer lloc, per reivindicar l'enorme tasca social i educativa que desenvolupen les biblioteques a les nostres viles i, en segon lloc, perquè el 20è aniversari de l'equipament és un recordatori que ens posa de manifest que, tot i el bon servei que ha donat durant aquestes dues dècades, no serà etern, i que les exigències del servei d'avui en dia ens obliguen a anar plantejat la necessitat de buscar més espai.

Començant pel primer motiu, sovint no tenim prou present la importància que tenen alguns dels nostres serveis per la nostra societat, i la Biblioteca és un d'aquests serveis sovint infravalorats. Normalment, pensem només és el tradicional servei de préstec de llibres, en un espai on anar a llegir o a buscar un llibre que ens interessi. Però el cert és que la programació d'activitats i la realitat diària de la Biblioteca és enormement més diversa. Les Biblioteques avui són espais de socialització per edats diverses, i també desenvolupen una tasca educativa importantíssima, no només acostant als infants i joves a la lectura, sinó també oferint-los un espai educatiu i sa on passar les estones d'oci. Una feina desenvolupada per un equip de primera i que aporta un gran valor afegit a Roses. Una realitat que cal fer visible, perquè, com gairebé sempre passa, allò que no es veu, no es valora, i correm el risc que algun dia s'acabi perdent.

Pel que fa al segon motiu, s'explica ràpid i s'entén fàcilment. Després de donar 20 voltes al Sol, aquest equipament que tan bon rendiment ens ha donat, necessita posar-se al dia. L'espai d'emmagatzematge de llibres ja és inferior al que marquen els estàndards catalans per a poblacions com la nostra, i cal plantejar com poder ampliar aquest espai disponible. Hi poden haver diferents opcions, però segurament la que suposa una aposta més de futur és anar pensant en una nova biblioteca, i reaprofitar l'equipament actual per alliberar espais de lloguer que acullen altres serveis i que suposen una despesa anual important per les arques públiques.

En definitiva, estic convençut que la vàrem encertar de ple amb l'elecció de l'efemèride dels 20 anys de la Biblioteca per la revista de Festa Major d'enguany. S'ho mereix la institució, s'ho mereix l'equip humà que li dona vida i s'ho mereixen també els moltíssims usuaris que la gaudeixen. També servirà com a recordatori a l'actual equip de govern sociovergent que, malgrat la immillorable herència que ha rebut pel que fa a polítiques culturals, també té deures pendents pels propers anys i caldrà que els afronti. Veurem!

Visca les biblioteques!

divendres, 21 de juliol de 2023

Un vot en defensa pròpia

Publicat a El Matí Digital el 21/07/2023

Les eleccions del passat 28 de maig varen deixar un primer titular que es va fer evident només analitzant els resultats en calent: una elevadíssima abstenció que va afectar, sobretot i contràriament al que era habitual, a les opcions sobiranistes.

Ben segur que aquesta realitat té causes diverses, com les conseqüències de pandèmia, la crisi al Govern de la Generalitat fruit de la sortida de Junts o el discurs antipolític que està arrelant perillosament en molts sectors de la nostra societat. Però, paralel·lament a tot això, és innegable que hi ha un altre element determinant per explicar-ho: els partits sobiranistes no han estat capaços de construir un discurs i una oferta electoral que generi prou il·lusió als seus electors, i alguns d’ells han acabat optant per quedar-se a casa, per simple desafecció o com a una abstenció militant amb voluntat de castigar als partits que tradicionalment havien votat. És indubtable que davant d’aquesta realitat cal fer l’autocrítica que calgui i buscar tornar a donar a la ciutadania aquesta il·lusió que ara ha perdut.

Aquesta abstenció sobiranista (sigui per la causa que sigui) és és una opció legítima, però no podem perdre de vista que també comporta importants riscos. L’abstenció d’un sector ideològic no només fa perdre representació als partits que el representen, sinó que també en fa guanyar automàticament a d’altres que representen projectes diferents o, fins i tot, contraris. Així ho hem pogut constatar en molts ajuntaments catalans, en els que partits com el PSC han obtingut quotes de representació substancialment més elevades que el 2019 amb un suport electoral molt similar. La conseqüència d’això és, és clar, més alcaldies, més consells comarcals i més poder a les Diputacions, institucions i espais de decisió des d’on impulsaran, legítimament, el seu programa, que no cal dir que en no poques qüestions difereix del que ben segur voldrien molts dels abstencionistes sobiranistes

Però si el que ha passat al món municipal català ens ha de fer reflexionar a tots, el que ha passat a la resta dels Països Catalans encara ho ha de fer molt més. Al País Valencià i a les Illes Balears el pitjor dels malsons s’ha fet realitat, i l’extrema dreta més rància i desacomplexadament catalanòfoba ja governa aquests territoris. En les seves primeres decisions, a més, ja han demostrat que els temors no eren infundats. Boicot cultural a obres de teatre i publicacions en català, supressió de les polítiques lingüístiques de protecció de la llengua, qüestionar l’existència de la violència masclista, negacionisme climàtic, homofòbia institucional i així una llarga llista d’agressions desinhibides contra tots els drets que amb tant d’esforç i sacrifici s’havien conquerit en les últimes dècades. Un autèntic desastre democràtic que tindrà conseqüències funestes i que ha estat possible, en gran part, perquè un sector de l’electorat progressista també va quedar-se a casa i va optar per l’abstenció.

El pròxim 23 de juliol els ciutadans tornem a estar convocats a les urnes. Ho fem en un escenari poc habitual: just després d’unes altres eleccions, en temporada de vacances per a molta gent i en mig d’una onada de calor històrica. Però al marge d’aquests condicionants, i al marge de la desafecció sobiranista i progressista que pugui persistir, d’aquestes eleccions en sortiran escollits 48 diputats catalans que seran determinants per a conformar majories al Congrés. El risc que el que ha passat a la resta dels Països Catalans passi a Madrid és ben cert, i el gran objectiu que es marcarà l’extrema dreta entre cella i cella si governa serà fer allò que ja fan a València i a Mallorca contra Catalunya. El nostre vot és la millor arma per contribuir a impedir-ho, i si nosaltres no el fem servir, no tinguem cap dubte que els nostres enemics no dubtaran ni un moment a fer-ho, i a ocupar tot l’espai de representació que nosaltres els deixem vacant.

Sens dubte, els partits sobiranistes tenen molt a reflexionar sobre com tornar a connectar amb la seva gent. És una tasca que s’ha demostrat imprescindible per poder tornar a marcar grans reptes de país, amb el lligam entre institucions i ciutadania que va existir en el passat i que ens dona una força i una embranzida inigualable. Però l’abstenció no ajudarà a recuperar aquesta connexió entre institució i carrer. L’abstenció regalarà les institucions a aquells que estan en contra de Catalunya. Per això el dia 23 hem de votar en defensa de Catalunya i del que representa. Un vot en defensa dels nostres drets per evitar donar l’oportunitat d’atacar-los a aquells que ens els volen arrabassar. Un vot de compromís amb el país i amb la seva gent. Un vot en defensa pròpia.

dijous, 1 de juny de 2023

Roda de premsa valoració del pacte PSC-Junts-GdP (01/06/2023)

Des del nostre grup us hem convocat aquí aquest matí en caràcter d'urgència per mostrar la nostra postura respecte del pacte perpetrat durant aquests dies per PSC-PSOE, Junts i Gent del Poble.

Hi ha pactes que són comprensibles i altres que ningú entén, i aquest és un d'aquests segons. És un pacte que només s'entén des de la frustració d'uns partits que no volen acceptar els resultats electorals, perquè les urnes no els han donat allò que volien.


Després de dos anys al capdavant de l'Ajuntament, el passat 28 de maig vàrem guanyar clarament les eleccions a Roses, en el global del municipi i en 9 dels 11 districtes electorals. Un resultat que, llença un primer missatge de la ciutadania Roses sobre qui vol que lideri el govern municipal en aquest mandat.

Unes eleccions que, a més, varen estar també marcades, a Roses i arreu del país, per una elevada abstenció, especialment de l'electorat sobiranista, que va llençar un segon missatge cap als partits que formem part d'aquest espai polític: que les discrepàncies i les picabaralles en porten pel camí del pedregar i que hem de fer un exercici d'autocrítica en aquest sentit i corregir actituds i dinàmiques pernicioses del passat.

Entenent aquests dos missatges, hem ofert des del primer dia a Junts i a Gent de Poble reeditar el govern que durant els últims quatre anys ha comandat l'Ajuntament. Un govern que, tot i les dificultats, ha aconseguit que en aquests quatre anys Roses hagi avançat més cap a un municipi socialment més just, ordenat i amable per a totes i tots.

Oferint-nos a fer aquelles correccions, modificacions i canvis que fessin falta. Oberts a parlar absolutament de tot sense condicionants: programa, estructura de govern i repartiment de carteres. Fins i tot, tot i ser els guanyadors i tenir gairebé 600 vots de distància amb Junts, vàrem oferir cedir-los l'últim any d'alcaldia. Un oferiment que, per cert, va ser rebutjat per la seva candidata al·legant que no se sentia legitimada per ser alcaldessa.

En lloc d'això, però, s'ha optat pel pacte entre els principals perdedors de la nit electoral. El PSC, que no ens va poder guanyar les eleccions, malgrat que hi aspiraven, i Junts, que ha obtingut, ni més menys, que els pitjors resultats de la seva història, superant el record de l'any 1983. Tot això, amb la complicitat de Gent del Poble, que si bé reconeixem que sí que es va obrir a reeditar un govern sobiranista, és igualment cert que sense la seva col·laboració, aquest pacte no seria possible.

L'argumentació d'aquest pacte per part de Junts és senzilla, però ens deixa perplexos: ens culpa a nosaltres del seu mal resultat electoral. Insisteixen a dir que la feina de l'alcalde i dels nostres regidors, sumada a una bona tasca de comunicació i pedagogia, per la que ens hem caracteritzat, ens ha fet guanyar el suport de molts ciutadans, i que això és un greuge inacceptable cap a ells. Aquest argument obvia que fer bé les coses i saber-les explicar és la funció bàsica de qualsevol grup polític, i que és absurd recriminar-nos que ho fem. És en un exercici d'autocrítica sobre les decisions que han pres que han de cercar l'origen real dels seus resultats, no en els altres.

Però, malgrat no compartir aquest argument, els hem dit que estem oberts a parlar-ne, insisteixo, a acordar, reconduir i canviar tots aquells aspectes que siguin necessaris. És parlant com la gent s'entén, i sempre hi ha solucions per a tots els problemes que puguin generar incomoditat.

La resposta, però, no ha estat seure i parlar, sinó fer que aquesta qüestió condicioni tot el govern municipal, encara que això vulgui dir adulterar la voluntat ciutadana i perpetrar un pacte que, ni és bo per a Roses, ni és el que la gent vol.

Per això avui volem fer una crida a evitar-ho. Fins al dia 17 encara hi som a temps.

Fem una crida als dirigents de Junts a seure a la taula i negociar.

Fem una crida a tota la bona gent de la seva militància que sabem que, malgrat les diferències legítimes que tenen amb nosaltres, i malgrat la crítica, també legítima que poden fer-nos, sabem que estan treballant honestament perquè prevalgui la raó i per evitar regalar l'alcaldia de Roses al PSC.

Fem una crida a les bases de Gent del Poble, que amb el seu vot decidiu també tenen a les seves mans impedir la seva materialització. Impedir que, després d'una llarga campanya en contra de la instal·lació del parc eòlic, sigui justament el partit que n'és el principal impulsor qui ostenti l'alcaldia de Roses.

Queden encara onze dies per continuar treballant. No tirem la tovallola. Nosaltres continuem disposats a deixar de banda els retrets i les desavinences, que, per altra banda, ben poc interessen a la ciutadania, i centrar-nos a intentar bastir una majoria forta, sobiranista i de progrés.

Per nosaltres no serà.