Publicat a L'Empordà el 21/12/2016
Els nostres pobles i ciutats són, encara, l'eina que els ciutadans tenim més a mà per tal de poder influir sobre la realitat que ens envolta. En molts casos és la institució més coneguda, més accessible i amb la que molt dels veïns tenen més relació. És precisament per aquest motiu que les retallades de competències que els municipis han patit al llarg dels últims anys són una indignitat democràtica de primer nivell.
Els nostres pobles i ciutats són, encara, l'eina que els ciutadans tenim més a mà per tal de poder influir sobre la realitat que ens envolta. En molts casos és la institució més coneguda, més accessible i amb la que molt dels veïns tenen més relació. És precisament per aquest motiu que les retallades de competències que els municipis han patit al llarg dels últims anys són una indignitat democràtica de primer nivell.
Dotar als nostres consistoris de poder de decisió sobre les estructures de la nostra vida en comú és la via més ràpida per empoderar a la ciutadania. Per desgràcia, el buidatge de competències dels ajuntaments no ha vingut només de les injustes lleis aprovades pel PP, sinó que en alguns casos han estat ells mateixos que han renunciat a la prestació d'alguns dels seus serveis bàsics, cedint aquesta responsabilitat a empreses privades, argumentant una suposada major eficiència econòmica que en la majoria de casos no està ni de lluny demostrada.
Cedir les competències al sector privat, sovint, no parteix d'un estudi detallat dels pros i els contres de les diferents opcions, sinó que respon només a una voluntat d'alguns governs municipals de treure's responsabilitats de sobre. Aquest fet és alarmant pel fet que la presa de decisions sobre els models de gestió dels serveis que entre tots paguem és un dels fets determinants de com serà l'entorn social i econòmic de les nostres ciutats i, per tant, és un factor estratègic. Que aquestes decisions estiguin en mans dels ciutadans i no dels consells d'administració d'empreses és un element de democratització essencial, i els governs que deliberadament converteixen els ajuntaments en simples gestories estan desdemocratitzant les seves institucions.
A això, cal sumar-li que el cost econòmic que pot tenir pels ciutadans pot ser contraproduent. La gestió privada implica introduir en el cost del servei un benefici industrial i un IVA que poden arribar a engruixir la factura fins a un 36%, representa un retorn menor per a l'economia local i ni tan sols està demostrat el seu argument estrella, l'eficiència dels treballadors. Això, deixant a banda els problemes foscos que han afectat corporacions oligopolístiques que controlen la prestació de serveis a moltes ciutats del país.
Tot plegat planteja la necessitat de fer un replantejament a fons d'aquest sistema i posar en marxa la maquinària per tal de remunicipalitzar tots aquells serveis que en el passat varen ser privatitzats de forma sistemàtica i sense massa miraments. La sobirania sobre l'aigua, la gestió de residus, la neteja, les llars d'infants, i la resta de serveis que presten molts ajuntaments han d'anar tornant, a poc a poc, al seu legítim dipositari: la ciutadania.
A Roses viurem, en els mesos vinents, un debat tant interessant com important sobre aquest tema. Caldrà que decidim què fer amb el servei de recollida de residus i neteja viària després que desaparegui Roses Net el desembre de l'any que ve. Nosaltres treballarem perquè el servei retorni als ciutadans. Veurem qui defensa el contrari.