dissabte, 2 de juny del 2012

Discurs proclamació de la República Catalana de Francesc Macià del 1931

El 12 d'abril de 1931, la formació política nascuda de la unió de totes les forces republicanes d'esquerres i catalanistes, ERC, obté una victòria espectacular a les eleccions municipals. Dos dies després, el president d'ERC, Francesc Macià, esperonat per el suport electoral dels ciutadans, surt al balcó de la Generalitat i proclama la República catalana amb la següent proclamació :

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

Manifest de Carles Maria Isidre de Borbó (16 de juny de 1872)


A la mort de Ferran VII, el 1833, hi varen haver dos pretendents a ocupar el tron d'Espanya. Un era la seva filla, Isabel, de només 4 anys d'edat, l'altre era el seu germà petit, Carles Maria Isidre. Aquest és el manifest en que intenta guanyar-se el favor dels catalans en la lluita per la successió.

Amant de la descentralització, avui us dic públicament i solemnement, intrèpids catalans,aragonesos i valencians: fa un segle i mig que el meu il·lustre avi Felip V va creure que el seu deure era esborrar els vostres furs del llibre de les franquícies de la pàtria. El que ell us va prendre, jo com a rei us ho retorno: que si un dia vau ésser hostils al fundador de la meva dinastia, baluard sou ara del seu legítim descendent. Jo us retorno els vostres furs perquè sóc mantenidor de totes les justícies. [...] I Espanya s’adonarà un cop més que a la bandera, on hi ha escrit Déu, Pàtria i Rei, hi ha escrites totes les legítimes llibertats. Furs vigents a Catalunya en temps de Felip V i atorgats novament per Carles VII. Primer. La incorporació del Principat, de la mateixa manera que els Estats d’Aragó,València i Mallorca, a la corona de Castella, és pel camí de la «unió federativa» que li permet gaudir de la seva antiga noblesa, tant en lleis i privilegis com en territori i govern.Segon. La religió única és la catòlica, apostòlica i romana.Tercer. El rei de Castella no pot ser reconegut com a comte de Barcelona si abans no ha jurata les Corts Generals de guardar i defensar els furs del Principat.

Manifest en que les autoritats napoleòniques demanen als catalans la col·laboració amb l'administració francesa (1810)


El 1810, les tropes franceses ocupen tot l'Estart Espanyol. Napoleó annexiona Catalunya a França, i passa a ser una provincia més de l'Estat Francès. Aquest és el manifest que va publicar en francès i català demanant la col·laboració de la població catalana amb la nova administració

Vàries vegades, fent la guerra sobre vostre país, havia admirat los esforços del vostre ingeni i amor al treball que vos feien superar les traves que vos oposaven per naturalesa i més l’apatia i debilitat d’un govern distant. Sens canals, sens camins, sens ports, haveu fet prodigis per la vostra indústria. Calculeu a quin grau de glòria podeu pervenir baix la direcció d’un govern il•lustrat, paternal i vigilant!
Si, vencedors d’Atenes i Neopàtria, es va restablir vostre antic comerç amb Orient, la pàtria catalana va a renàixer de les seues cendres. (…)Els francesos sempre us han abraçat i emparat en vostres conflictes. Carlemany salvà Catalunya de la tirania dels sarrasens (…) En 1641, en vostres problemes, demanàreu a la França que us governés i permaneixéreu alguns anys baix son emparo. Vostra indústria, activitat i costums són tan conformes, que amb fundament us anomenen els francesos d’Espanya.Napoleó el Gran us allarga els braços tutel•lars, veient que les entranyes de la vostra pàtria es despedacen pel furor revolucionari que us han inspirat els vils anglesos (…).Catalans, presteu-vos dòcils a ma veu: obriu els ulls; considereu vostra situació i els mals que us rodegen, i veureu que, si persistiu en el deliri, vostra pàtria va a submergir-se en un abisme de desolació.



Humbert de Beaumont, comissari general de la policia de Catalunya durant la ocupació francesa, 1811:

"Els catalans no tenen idees fixes i dubten del futur que volen per al seu país.
Seran espanyols? Molts se sentirien molestos. Seran francesos? Hi hauria molts descontents. Restaran independents? Aquest situació afalagaria llur vanitat. Però els més previnguts senten que són massa febles per formar sols un estat sobirà.
Deixeu als catalans un fantasma d'independència. La província aviat serà pacificada."

Descripció de Roses segons el diccionari elaborat per pascual Madoz entre 1846 i 1850.


Rosas. Provincia i diócesis de Gerona, partido de Figueras. Es un puerto habilitado para el comercio de importación i exportación al extranjero, y de cabotaje. Cabecera del distrito marítimo de ese nombre, que comprendre esta vila i Castellón de Ampurias, i pertenece al partido de Palamós, tercio de Barcelona, departamento de Cartagena (…)Su clima es templado y sano, aunque algo cálido en verano, porque se halla una cordillera de montes que baja de los Pirineos que impide que la población disfrute de las frescas brisas. Las enfermedades comunes son uehres intermitentes. Tiene 1000 casas de regular construcción(…). Se divide la población en dos partes, separadas por un torrente, sobre el que hay un puente de ladrillo para la comunicación entre ambas; la occidentales propiamente lo que se llama Rosas, y la oriental se denomina la Punta. Ala salida de la villa, parte Oeste, se levanta la plaza de Armas, construida en 1543, bajo la dirección del ingeniero (…) describe un pentágono irregular, circuido de un gran fortaleza, y contiene en su recinto la casa del gobernador militar, plana mayor, y subalternos, pabellones para la tropa, almacenes para víveres, pertrechos, pólvora, y la antigua. iglesia que fue arruinada en la guerra de 1793, de cuyas resultas se construyó la que hoy existe dentro de la villa; en el día se halla casi del todo arruinada esta fortificación y sus edificios, principalmente del lado del mar, desde el bastión de Santa. María, por cuya parte batieron y practicaron la brecha los franceses en el asedio de 1808. Hay escuela de instrucción primaria elemental, dolada con 200 ducados anuales, y concurrida por 450 niños y niñas; una iglesia parroquial (Santa María), cuyo cura es de termino y de provisión real y ordinaria, servida por 3 párrocos, vicario y beneficiados; este templo se empezó á construir en 1795, y aun no se halla del todo concluido : además tiene otro castillo llamado la Trinidad, para la defensa del golfo, situado en-un picacho al Sur Este de la población, acosado 4/4 de leg., y A su pié en la lengua del agua hay una batería para 5 cañones. Durante el asedio fue volado este castillo por los ingleses, por la imposibilidad en que se hallaba de sostenerse y de ser socorrida la tropa española que lo guarnecía, por la escuadra que estaba á la vista. En la parte opuesta, sobre la misma ribera, están los pueblos-de la Escala y San Pedro, que vienen á ser puertos de la bahía. Esta villa tan ventajosamente situada para el comercio de exportación de los frutos del Ampurdán, y artículos industriales de la inmediata villa de Figueras, carece de muelle, y podría tenerlo excelente, tanto por el fondo de sus aguas, como por el abrigo que le proporciona la vecina costa del Este en atención á estas circunstancias te concedió el Gobierno el derecho de tonelaje para su construcción, pero hasta ahora no se ha formado mas que el plano. Pare facilitar las exportaciones del Ampurdan por medio de esta muelle, existe otro proyecto , sobre un canal de navegación, surtido por las aguas de los г Pluvia y la Muga desde el golfo á la v. de Figueras. Cuando estos planes se realicen, se verá renacer de sus ruinas esta desconocida colonia de los Kodios, que tan célebre fue en la antigüedad.