divendres, 29 de novembre del 2019

La cara de l'autoritat municipal

Publicat a Vila de Roses el 29/11/2019

Malgrat les retallades de competències dels anys del PP de Mariano Rajoy al capdavant del govern de l'Estat, els ajuntaments conserven encara poder sobre la nostra vida en societat en temes tan importants com l'urbanisme, la circulació, l'enllumenat públic, la recollida de residus, la neteja viària... Totes elles regulades a través d'unes ordenances que aprova el ple municipal. Però, qui s'encarrega de fer prevaldre aquesta autoritat municipal i fer complir la regulació?

L'Ajuntament s'ha de dotar de cossos que s'encarreguin de controlar el compliment de les ordenances i, per aquesta tasca, disposa de figures diverses (inspectors d'obres, conserges, juristes...) però, sens dubte, el cos més present als nostres carrers i el primer que ens ve al cap quan hi pensem és la Policia Local. En aquest sentit, per la responsabilitat que m'ha tocat assumir des de fa uns mesos, al capdavant de la regidoria de Seguretat Ciutadana, vull aprofitar aquestes ratlles per donar garanties de primera mà als lectors que la tasca a la qual s'enfronta dia a dia el nostre cos de Policia és de tot, menys senzilla.

Per una banda, les ordenances que han d'aplicar són fortes i invencibles sobre el paper, però, sovint, flaquegen en la seva aplicació en una realitat que és complexa, canviant i que es resisteix a adequar-se als escenaris estrictament previstos pel regulador. L'aplicació d'aquestes ordenances s'ha de fer amb intel·ligència emocional, evitant generar situacions d'injustícia, interpretant la realitat social de cada moment, i buscant sempre mantenir el bé superior de la convivència ciutadana. Això obliga els agents a viure i treballar en la fina línia de ser criticats per ser massa estrictes i intransigents o per ser massa permissius. Una posició complexa, que és bo que els ciutadans coneguem, i que, malgrat la fatiga que des del vessant més humà pot generar, ells com a bons professionals de la seguretat gestionen sempre amb professionalitat i vocació de servei.

Per altra banda, vull recordar que la Policia realitza diàriament tasques importantíssimes i molt valorades en temes com l'ordenació del trànsit a l'entrada de les escoles, l'atenció a accidents de cotxe, ajudar a nens extraviats a trobar les seves famílies, l'educació viària, el patrullatge per les urbanitzacions, recollir gossos perduts, primeres atencions a persones ferides... Però és evident que una altra part de la feina és menys agradable des del punt de vista del ciutadà, com ara les denúncies per infraccions. A ningú li agrada que el multin per aparcar sobre una vorera, o per portar el gos deslligat o per embrutar la via pública, i el fet que la cara de l'autoritat que li toca aplicar la sanció sigui un policia, sovint fa que persones canalitzin cap al cos la indignació que els provoca. En aquests mesos com a regidor de seguretat he pogut atendre a desenes de persones que han volgut traslladar el seu malestar per alguna multa que ha tramitat la Policia per alguna infracció. Lògicament, el cos de Policia està format per persones que, com tothom, cometen errors i poden equivocar-se. Per això mateix, el procediment de sanció contempla la possibilitat que els ciutadans puguin presentar recurs perquè el seu cas sigui revisat i, si es considera que la infracció no era tal, esmenat. Respecte de les persones a les quals he pogut atendre, podríem trobar casos de tot, malgrat tots els casos sempre han estat regits per la voluntat de protegir l’interès públic municipal.

El que no voldria deixar perdre l'oportunitat de ressaltar és algun cas molt concret que ens hem trobat, on la situació que es produeix és certament inversemblant. Ciutadans que reconeixen haver comès la infracció, que han fet cas omís dels advertiments previs sobre l'incompliment de l'ordenança i que fins i tot han provocat als agents afirmant que no tindran el valor de multar-los, responen a la multa que finalment s'han guanyat de forma airada contra la policia. A vegades, fins i tot recorrent als mitjans de comunicació per tal de difondre acusacions ignominioses i falses contra els agents, qüestionant la feina i la integritat de tota una plantilla de professionals... Només per la incapacitat d'acceptar que l'únic culpable de la infracció és un mateix. És una autèntica llàstima que encara hi hagi gent que faci pagar la seva incapacitat d'autocrítica a qui finalment són simples treballadors públics que fan la feina que la societat els hi ha encarregat. Per sort per tots, es tracta d'una clara minoria que no tindrà ni la força ni la credibilitat necessàries per contrarestar la feina que es fa dia rere dia i desprestigiar a la Policia Local.

En aquest mandat que ara comença, des de l'àrea de Seguretat ens hem marcat diferents objectius. Un d'ells, lògicament, implica intentar sempre millorar el cos de Policia Local, perquè mai res es fa perfecte i sempre hi ha coses que es poden fer millor, tasca per a la qual les crítiques constructives seran necessàries i molt ben rebudes. El regidor, els comandaments i la mateixa plantilla som els primers que esperem poder dir el 2023 que hem avançat en molts àmbits respecte del 2019. L'altre gran objectiu, però, és millorar la comunicació de tota la feina que ja es fa des del cos i de la gran complexitat que comporta. Gastarem les energies i els recursos que calgui per apropar cada vegada més la Polia Local a la ciutadania, per donar a conèixer la professionalitat i l'honestedat amb la qual treballen les 24 h del dia durant els 365 dies de l'any i, en definitiva, per fer més propera i més coneguda la millor cara de l'autoritat municipal.

dilluns, 25 de novembre del 2019

Discurs a assemblea local d'ERC Roses del 25 de novembre del 2019

Bon vespre a tothom,

Avui em toca fer la meva darrera intervenció com a President de la Secció Local d'Esquerra Republicana de Roses. És el final d'una etapa que va començar el setembre del 2013, en un moment complicat pel partit, i que acaba avui, 6 anys després, en una situació dificilment somiada en aquell moment.

En el meu primer discurs com a President, vaig voler començar recordant com va ser la meva entrada a la Secció Local, i també avui m'agradaria fer-ho. Va ser, concretament, l'any 2006. En aquella època, la Secció Local, presidida per en Manel Donat, era una organització modesta pel que feia a implantació i nombre de militants, però activa, implicada i amb unes ganes boges de fer feina i avançar. Hi havia un grup motor format pel propi Manel Donat, en David Campà, en Carles Trias, l'Agnès Fàbregas, la Verònica Bretau, en Fèlix Llorens, en Toni Blanch i en Marc Danés, que es reunia al local que ens cedia desinteressadament l'Esteve Palou al Carrer Gravina, conegut per tots com "el Gueto". En aquell moment, teníem un únic regidor a l'Ajuntament, a l'oposició, i ens marcàvem com a gran objectiu de futur assolir-ne un segon.

Eren anys d'activisme cultural i d'aguantar, en solitari, la bandera d'un moviment minoritari en el qual pocs creien: l'independentisme. També eren els primers anys de l'arribada de les noves tecnologies a la campanya política, i en aquest sentit presentàvem com a grans èxits de la modernització del partit la creació d'una pàgina web i l'entrega a la ciutadania del programa electoral de les eleccions del 2007 en format digital a través de CD's. Els cartells, segurament més ecològics que els actuals, eren exclusivament en paper, i per penjar-los als fanals calia tota una tasca prèvia d'encolar-los un per un en unes plaques de fusta que en Toni Blanch guardava al seu garatge. I políticament, la gran pregunta que la gent esperava que responguéssim era simple i realment desencoratjadora: "A qui fareu alcalde? a en Paramo o a la Magda?" Malgrat tot, crec que va ser una època bonica, de la que els protagonistes, en general, en guarden un bon record.

La cosa es va torçar a partir del 2008. El mal resultat a les municipals del 2007, les cruentes disputes internes, el distanciament entre el Grup Municipal i la Secció Local i la crisi del partit a nivell nacional, que va afeblir enormement la marca, varen portar-nos a una etapa certament fosca. La pèrdua massiva de militància, la falta d'elaboració d'un projecte local de qualitat i, finalment, la pèrdua de representació a l'Ajuntament varen ser les conseqüències. D'aquell moment, en recordo, sobretot, aquelles reunions amb els 5 o 6 membres "supervivents" que constatàvem amb dolor i desesperació que fora d'aquelles parets a practic ament ningú li interessava el que nosaltres decidíssim en aquella sala... Ni tampoc quin seria el nostre futur com a organització. Certament, mai la Secció Local ha estat tan a prop de desaparèixer. Gràcies a l'empenta de gent com en David Campà, l'Agnès Fàbregas, en Pere Bohigas i, sobretot, en Carles Trias, que va assumir la presidència en el pitjor moment, va seguir viva.

I aquí ve quan arribem al 2013. Quan un grup de gent vàrem assumir el repte d'intentar recuperar el projecte i tornar a donar-li la força i la vitalitat que havia tingut, i, a poder ser, molta més. Segur que nosaltres, i tota la gent que s'hi ha anat incorporant al llarg del temps, hem comès errors, i jo el primer. Però en global, crec que en podem un fer un balanç certament positiu.

Hem passat de 16 militants a 56. De no tenir representació (només un acord amb Gent del Poble) a tenir 4 regidors i l'alcaldia d'aquí a 18 mesos, de no tenir local propi a tenir-ne, de ser poc rellevants a ser decisius i de patir per desaparèixer a créixer any rere any.

També han passat pel nostre municipi durant aquests anys càrrecs del partit com l'Oriol Amorós, la Teresa Jordà, la Meritxell Serret, en Pere Aragonès, en Roger Torrent, l'Eduardo Reyes, en Joan Olòriz, en Joan Margall, en Marc Sanglas, en Sergi Sabrià, la Najat Driouch, en Josep Maria Terricabras, en Ruben Wagensberg, l'Ernest Maragall, la Gemma Calvet, en Jordi Martí o la Marta Vilalta. Fins i tot la Marta Rovira, des de l'exili, va participar en un acte nostre a tarvés d'un vídeo. A més, hem presentat llibres com "Tres vies per a la independència", de Martí Anglada; "vam fer un referèndum", d'Andreu Pujol; o "Catalunya, un pas endavant" de Toni Rodon. Tampoc han faltat xerrades divulgatives sobre temes diversos, com xerrades sobre la situació dels refugiats amb la Carmen Baldrich o sobre sostenibilitat amb l'Anna Molist. 

Per altra banda, hem fet una infinitat de parades informatives al mercat municipal i a la Riera Ginjolers, així com també actuacions per fer-nos visibles en jornades significatives com Sant Jordi. 

Actuacions, totes elles, que ens han permès tenir una presència continuada als mitjans de comunicació, Assegurant que ERC (ja sigui a través de la Secció Local o del Grup Municipal) era present a la premsa local i comarcal com a mínim amb una mitjana d'una vegada al mes. 

Pel que fa a la participació a la política supramunicipal, cal remarcar que hem tingut fins a dos consellers comarcals (la Vero Medina, que ho és actualment i jo mateix que ho vaig ser entre 2015 i 2019) i també dos militants que han format part de les llistes al Parlament de Catalunya i, posteriorment, del govern de la Generalitat: l'Agnès Fàbregas (directora de serveis territorials de Joventut a Girona) i la Magda Casamitjana (Directora de Salut Mental de la Conselleria de Salut). 

Per últim, també cal destacar que hem fet esforços importants per tal de fomentar la cohesió interna i la coneixença entre els militants i simpatitzants, organitzant assemblees diverses vegades a l'any i també trobades més festives com ara sopars, calçotades, castenyades... I altres esdeveniments pensats per reforçar els lligams més humans. 

El mèrit de tot això, lògicament, no ha estat pas només meu. Sense la gent que ha format part de les executives, de les assemblees, de les candidatures, dels consells d'administració de les empreses públiques i dels Grups Municipals, hauria estat absolutament impensable arribar fins aquí. Espero, això sí, haver pogut aportar el meu granet de sorra en positiu a la història de la Secció Local, que ja suma 3 dècades de vida, i cedeixo el relleu a la Fany amb el convenciment i la satisfacció que li deixo una Secció Local més gran i més forta que la que vaig trobar.

Aquest relleu em fa especial il·lusió per diferents temes. El primer, com deia, és poder-ho fer amb la satisfacció d'haver fet la feina que em varen encarregar els companys de forma mitjanament satisfactòria; el segon és poder deixar la direcció a dues persones, la Fany i en Gerard, amb les que he treballat i que han demostrat una implicació, una honestedat i una qualitat humana que els fan idònis per a la tasca; i un tercer motiu que és que, per fi, Esquerra tindrà una presidenta, i després de 30 anys, la presència de les dones al capdavant del nostre partit deixarà de ser una possibilitat sobre el paper per passar a ser una realitat materialitzada. Justament avui, 25 de novembre, és la millor data possible per visibilitzar com les dones s'han de fer presents en tots els àmbits de la societat en plena igualtat.

Així doncs, jo seguiré al capdavant del Grup Municipal a l'Ajuntament, però a partir d'ara, seran la Fany i en Gerard els que lideraran el partit, i lògicament ho faran a la seva manera i amb el seu estil, que en algunes coses serà diferent del meu, i segurament serà molt millor. No em pertoca pas a mi dir-los com ho han de fer, però sí que abans de cedir-los aquesta responsabilitat m'agradaria deixar-los una reflexió que m'han ensenyat els anys de militància i que crec que pot ser de gran utilitat: No oblideu mai que l'organització no té vida per si sola. L'organització la formen persones, amb els seus defectes i les seves virtuts, i si les persones no la cuiden i la fan avançar, no avançarà per si sola. Cal un esforç constant per no deixar de guanyar nous militants, per fer-se present als mitjans de comunicació i a la societat, per defensar el projecte, per estimular la implicació de tothom i per aconseguir que regni la concòrdia interna. Els nostres principals enemics són la desídia i la rendició.

Som una organització amb una llarga història de lluita i de resistència, fins i tot en els pitjors moments. I si per alguna cosa ens hem caracteritzat sempre és per no rendir-nos mai. I només persistint i donant sempre el millor de nosaltres mateixos aconseguirem contribuir a aconseguir una ciutat millor i un país lliure.

Moltes gràcies.

dimarts, 19 de novembre del 2019

Més lideratges per afrontar la nova etapa

Publicat a la web de l'Empordà el 19/11/2019

El dia 10 al vespre, mentre celebravem que ERC havia esdevingut, per primera vegada en més de 80 anys, primera força en unes eleccions a Roses, pensava que ja fa 6 anys que tinc l’honor de presidir la Secció Local d’Esquerra Republicana de la meva ciutat. 

La implantació del partit al municipi ha estat històricament complicada. Una composició social no sempre propicia, la poca estructura pel que fa al nombre de militància, l’existència de lideratges forts i polaritzadors al capdavant d’altres opcions amb les que competíem i els problemes interns que cíclicament ens castigaven, havien provocat que l’arrelament social del partit fos poc sòlid durant anys, i això, lògicament, es traduïa també amb uns resultats electorals modestos i una participació no determinant en la vida política municipal. 

Els 30 anys d’història de la Secció Local havien transcorregut sostentant-se sobre els esforços i la dedicació de molta gent que havia remat contracorrent i havia aconseguit, no només mantenir viva la flama, sinó assolir objectius molt difícils de plantejar amb les poques forces de les que es disposava. El període de Ramon Pujol al capdavant del projecte, entre els anys 1989 i 2004, és un clar exemple d’aquesta realitat: una lluita incansable per valors llavors poc reconeguts com el de la protecció del territori durant els primers anys, i un llegat certament memorable durant l’etapa de govern conjunt amb CiU, especialment pel que fa a l’activació i desenvolupament dels equipaments culturals municipals i la conservació del patrimoni arqueològic. Malgrat aquesta feinada i aquesta obra de govern, ERC no va aconseguir millorar la representació al consistori, mantenint sempre un únic regidor. 

L’etapa en la que vaig arribar a la presidència s’entreveia com l’inici d’una etapa esperançadora per a la organització a nivell nacional, però era també la fase final d’un període complicat a nivell local. El resultat de les eleccions municipals del 2007 varen deixar un panorama absolutament polititzat entre un PSC que va assolir l’alcaldia i una CiU que liderava amb força l’oposició. ERC va jugar durant aquells 4 anys un paper certament testimonial, amb dificultats per marcar perfil propi i, com de costum, amb enfrontaments interns que varen debilitar enormement l’estructura del partit. Tot això va provocar que a les eleccions del 2011 no es pogués presentar amb la marca pròpia, i només gràcies a l’empenta i la persistència de militants com en David Campà, l’Agnès Fàbregas, en Manel Donat, l’Emili Salellas i, especialment, el llavors President, en Carles Trias, es varen mantenir les constants vitals de l’organització.

Aquell 2013, doncs, ens fixavem com a grans objectius reforçar l’estructura i la implantació del republicanisme, i conduir tot això cap a construir una candidatura per a les eleccions municipals del 2015. El resultat final va ser millor del que mai hauríem somiat: Convertir-nos, amb 4 regidors, amb la força líder de l’oposició. Venien per davant 4 anys de feina presentant iniciatives per mostrar el nostre model de ciutat, així com teixint complicitats amb actors socials i econòmics del municipi. Una feina a la que els membres del nou Grup Municipal (l’Èric Ibáñez, la Vero Medina i en Gerard Teixidó i jo mateix) ens vàrem entregar en cos i ànima. Per fer-ho, però, necessitàvem també una perfecte coordinació amb el partit, així com la implicació de la militància. Per això vàrem decidir que, contràriament al que ha estat costum històricament a la nostra formació, jo mateix mantindria la presidència durant aquesta etapa, compaginant les feines de coordinació institucional i orgànica d’ERC.

Després de les darreres eleccions, el maig d’enguany, el pacte signat a Canyelles entre ERC, JxR i GdP ens ha permès donar un pas més com a projecte i passar a formar part del nou govern municipal. Una responsabilitat que, d’aquí a uns 18 mesos, es veurà encara augmentada assumint l’alcaldia. Aquesta nova situació ens obliga a adaptar-nos-hi per tal de ser el màxim d’efectius possibles. 

Els nous membres del govern (l’Esther Bonaterra, amb les carteres d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania; l’Èric Ibáñez, amb Cultura i Festes; la Vero Medina, amb Joventut i Esports i jo mateix, amb Seguretat Ciutadana, Govern Obert i amb l’alcaldia a partir del juny del 2021) tenim l’obligació de demostrar als ciutadans que ens han fet confiança que el nostre projecte no es basa només en paraules, sinó que també estem a l’altura de les responsabilitats que hem assumit. Això fa que haguem de centrar totes les nostres forces a gestionar l’Ajuntament i transformar la nostra societat de la millor manera de la que siguem capaços. Paralel·lament, el partit ha de mantenir la coordinació amb els regidors, però també necessita que sorgeixin nous lideratges per tenir a persones entregades al 100% a mantenir i engrandir l’estructura del projecte republicà a Roses.

Per tot això, he près la decisió de no tornar a presentar candidatura a la presidència local del partit quan la direcció es renovi el proper 25 de novembre. Seguiré, evidentment, com a portaveu del Grup Municipal, com a alcalde a partir de l’equador del mandat i, si les circumstàncies ho aconsellen i els companys ho avalen en el seu moment, també tinc tota la disposició i ganes del món de seguir com a candidat en futures candidatures municipals republicanes. Ho faré, però, no pas dirigint el partit com fins ara, sinó coordinadament amb la persona que assumeixi la presidència d’ara en endavant. 

Serà l’assemblea local qui decidirà qui m’ha de substituir, com va decidir en el seu dia que jo ocupés temporalment aquest càrrec. Però sigui quina sigui la seva decisió, puc assegurar el meu suport i col·laboració absoluts al nou president o presidenta, i el meu desig sincer que quan el seu mandat acabi, ho pugui fer amb la mateixa sensació amb la que ho faig jo: amb un agraïment infinit als companys per cada dia que m’han permès poder representar el partit de Macià, Companys i Junqueras a la ciutat que m’ha vist créixer.

divendres, 15 de novembre del 2019

Resum estival

Publicat a La Veu el 15/11/2019

Aquest octubre hem presentat un informe complet sobre les actuacions de la Policia Local durant la temporada turística del 2019.

La Policia Local ha de fer front a un gran augment de serveis a l'estiu en temes com el trànsit, el civisme, la mediació o la recollida d'animals. Malgrat això, les actuacions vinculades a la venda ambulant irregular s'emporten gran part de l'atenció mediàtica i ciutadana. Tot i que aquest és un dels temes que ens ocupen i preocupen, no podem perdre de vista que la tasca de la Policia va més enllà del "top-manta", de la mateixa manera que la solució a aquest problema social no pot ser només la Policia. Amb tot, lògicament, un resum de l'activitat de la Policia Local a l'estiu a Roses no podia deixar de parlar dels resultats sobre aquest tema.

Enguany hem començat una nova estratègia amb les poques eines de què disposa l'administració local, apostant per les actuacions de paisà i la intervenció del material abans d'arribar a la zona de venda. Això ens ha permès passar de les 4.700 peces decomissades el 2018 a 18.800 el 2019. Un balanç que qualifiquem de bo, però no de triomfalista, conscients que tot i la millora no suposarà la fi d'aquest fenomen.

A més dels bons resultats numèrics, un altre dels objectius importants assolits és que hem evitat enfrontaments entre Policia i manters, garantint així la integritat i els drets de tothom. La Policia ha d'actuar davant d'un fenomen il·legal, però ho ha de fer forma proporcional, minimitzant el risc de danys i tenint present que es tracta d'un col·lectiu vulnerable.

Sempre que parlem d'aquest tema, hem de recordar que el "top-manta" no és un problema de seguretat ciutadana, és un problema social que només en les seves conseqüències acaba afectant l'àmbit de la seguretat ciutadana. Això implica que, fins que no s'abordi el problema d'arrel des de l'àmbit social (cosa que transcendeix de molt les nostres competències), amb la intervenció de la Policia només podem controlar i minimitzar les conseqüències, no a posar-hi fi.

Així doncs, amb aquest recull hem volgut presentar els resultats de la nova estratègia policial iniciada enguany per afrontar el «top-manta», però també reivindicar i divulgar la tasca integral que realitza la Policia. Vol ser, per tant, un exercici de transparència, perquè tots puguem conèixer i valorar la tasca de l'Ajuntament en matèria de seguretat.