dimarts, 15 de desembre del 2020

Malgrat tot, Nadal

Publicat a La Veu de Roses el 15/12/2020

El passat 27 de novembre Roses va obrir les llums Nadal dels carrers. Ho va fer d'una manera diferent de com s'havia fet en els últims anys. Sense cantada de nadales ni l'escalfor dels nens que donaven alegria a aquesta cerimònia. Com gairebé tots els esdeveniments, es va poder seguir només de manera telemàtica a través de les xarxes socials.

Va ser una encesa freda, que culmina un any desafortunat marcat per aquesta maleïda pandèmia que ha trasbalsat el món. Però, malgrat tot, no deixava de ser un moment bonic que marca l'inici d'unes festes que resisteixen a qualsevol contratemps. Nadal són uns dies màgics, en què els carrers s'omplen d'un aroma peculiar i que tots vivim d'una manera especial.

Cert és que no serà un Nadal qualsevol. Enguany ens hem d'adaptar, com ho hem fet amb la cerimònia d'encesa de llums, i hem de limitar els grups a les trobades, desplaçar-nos menys i prendre tot tipus de precaucions. És igualment cert que moltes famílies estan passant un moment molt complicat, ja sigui per la pèrdua d'algun ésser estimat o pels problemes econòmics que ha provocat la Covid. Totes aquestes coses hi són, i no les podem perdre de vista, però, insisteixo, cap d'aquests entrebancs podrà acabar amb l'essència irreductible de les festes de Nadal.

Això sí, en aquest Nadal peculiar hem de tenir cura d'intentar ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, que tots puguem celebrar-lo en les millors condicions possibles. Això vol dir, per una banda, respectar amb el màxim de rigor possible les mesures de prevenció dictades per les autoritats sanitàries, perquè la relaxació sobre aquest tema pot tenir gravíssimes conseqüències de tota classe per nosaltres mateixos i per tota la gent del nostre entorn. I també vol dir, per exemple, pensar en els comerciants de la vila, que han aguantat un any complicadíssim estoicament i que, ara més que mai, necessiten el compromís dels veïns i veïnes per fomentar el consum local.

Gaudim d'aquestes festes, que sempre hi són. Gaudim d'aquests dies, que ningú ens podrà prendre. Fem-ho amb responsabilitat, per protegir-nos i protegir als altres. Fem-ho amb compromís, per ajudar-nos i ajudar als altres. Fem-ho amb optimisme, per, malgrat tots els malgrats, gaudir-ho i fer-ho gaudir als altres.

diumenge, 15 de novembre del 2020

Segona onada

Publicat a La Veu de Roses el 15/11/2020

El cap de setmana del 31 d’octubre i l’1 de novembre va ser el primer que vàrem viure amb confinament perimetral dels municipis, d’acord amb les restriccions dictaminades per la Generalitat per fer front a la segona onada de la Covid Aquesta mesur se suma a d’altres com han estat el tancament d’algunes activitats (restauració, centres d’estètica, cinemes...) i el toc de queda nocturn.Per tal de poder controlar el compliement d’aquestes mesures, la Policia Local (a més dels serveis ordinaris) fa una mitjana d’entre 10 i 12 dispositius de control diaris per les mesures Covid, centrades en tres grans elements: Control d’accessos al municipi per fer complir el confinament perimetral; patrullar els espais públics on habitualment es congreguen persones en grups de més de 6 i, sovint, sense mascareta; així com també vigilar el compliment de les restriccions d’activitats de comerços i restauració. 

Malgrat els esforços, cap plantilla de policia està dimencionada per poder controlar unes restriccions com aquestes a tot arreu i durant les 24h.

La responsabilitat i compromís de tothom és imprescindible per poder millorar les dades epidemiològiques i permetre el relaxament de les restriccions: Mantenir la distància social, utilitzar mascareta i restar-se sovint les mans: reduir al màxim la mobilitat; tenir la mínima interacció possible fora del grup bombolla. I, en tot cas, mai més de 6 persones; i també respectar el toc de queda de 22h a 6h i quedar-se al municipi entre les 6h de divendres i les 6h del dilluns. 

Posar-hi tots de la nostra part per tal de intentar que aquestes mesures es compleixin el màxim de bé possible és un acte de compromís cívic. Però també un acte de solidaritat. Hi ha centenars de persones a la nostra ciutat que pateixen les conseqüències d’aquesta maleïda pandèmia. Ja siguin les conseqüències sanitàries, amb gent hospitalitzada o que, per desgràcia, hi ha deixat la vida, o les conseqüències econòmiques fruit del tancament d’activitats i la reducció de l’afluència de visitants. Per ells, per tota la nostra gent, ara més que mai hem de demostrar el nostre compromís ciutadà interioritzant que no ha de ser el control policial el que ens faci esforçar-nos per complir les mesures de prevenció sanitària, sinó la nostra voluntat de cuidar-nos a nosaltres mateixos i a la gent que estimem.

dijous, 15 d’octubre del 2020

Toni Martínez

Publicat a La Veu el 15/10/2020

Durant les negociacions per formar govern després de les eleccions municipals del 2019 un dels principals objectius que ens vàrem fixar des del grup republicà va ser poder assumir la regidoria de Cultura. Objectiu que, finalment, es va aconseguir.

També en aquelles negociacions es va acordar que un dels dos càrrecs de lliure designació (allò que popularment es coneix com “càrrec de confiança”) seria nomenat per ERC. Aquest perfil de càrrecs acostumen a canviar sempre que hi ha un canvi de govern ja que, per la seva naturalesa, estan pensats no pas per funcionaris de carrera, sinó per assessors que comparteixin la implementació del programa polític de l’executiu.

A la regidoria de cultura hi treballava com a càrrec de confiança en Toni Martínez, que havia estat nomenat per l’anterior govern (concretament per GdP) l’any 2015. La tasca d’en Toni durant els 4 anys que va treballar a la regidoria generava un consens gairebé absolut. S’havia aconseguit dinamitzar equipaments com Ca l’Anita, reactivar la programació teatral i donar una continuïtat i coherència a l’oferta cultural. La tasca era evidentment positiva. Davant d’aquesta constatació, la nostra postura va ser clara: no podíem desaprofitar aquest talent.

Per aquest motiu li vàrem traslladar que la nostra voluntat era poder seguir comptant amb ell durant aquest mandat. Afortunadament per tots, va acceptar l’oferta i va seguir desenvolupant la tasca i participant també en nous projectes, com ara els cicles “Fem Memòria”, que recupera episodis propis de la història de la vila. 

Aquest passat mes de setembre, en Toni va deixar l’Ajuntament per continuar amb la seva carrera professional. Ens deixa 5 anys de feina incansable i de qualitat que ha estat clau per fer un pas endavant en l’oferta cultural que ofereix l’Ajuntament de Roses. En el ple del mes passat, l’alcaldessa va fer públic un agraïment en nom de tots els grups que avui vull recuperar per acabar aquestes ratlles. Persones com en Toni són les que necessita la cultura i també les que necessiten les administracions. El llegat que ens deixa perviurà i serà responsabilitats dels que ens quedem al consistori cuidar-lo i engrandir-lo. Moltes gràcies per la feina feta, Toni. I molta sort en aquesta nova etapa que segur que serà tan o més exitosa que la darrera.

dimarts, 15 de setembre del 2020

Carnaval 2021

Publicat a La Veu el 15/09/2020

Ara fa poques setmanes, el regidor de festes, l’Eric Ibáñez, va anunciar, després de reunir-se amb el Consell del Carnaval, que les mesures de prevenció sanitària feien necessari prendre la decisió de suspendre l’edició del Carnaval de Roses 2021. 

Aquesta ha estat una decisió certament difícil, i també històrica. El Carnaval és una de les festes més nostrades de la nostra vila, per a molts, una autèntica festa major d’hivern que, a més, es celebrava fins i tot durant els pitjors anys del franquisme. 

Tots hem viscut en primera persona o, almenys, de ben a prop, com la societat rosinca s’autoorganitza des de molts mesos abans del carnestoltes: formant les colles, preparant les disfresses, construint les carrosses… Una mobilització ciutadana per un objectiu comú com poques en veiem. El Carnaval forma part del nostre ADN. 

Però tot això, la decisió de la suspensió no va ser gens fàcil, i va causar tristesa sincera a molta gent. Malgrat això, el primer que vull destacar és la maduresa i responsabilitat amb que la ciutadania ha reaccionat. Les mateixes colles són les que varen posar sobre la taula que les mesures sanitàries eren incompatibles amb el Carnaval, i la reacció ciutadana gairebé unànime ha estat la d’aplaudir la decisió en considerar que, malgrat el dolor i la il·lusió perduda, cal primar per sobre de tot la salut de les persones. 

En segon lloc, vull posar també de manifest l’acord que ha près el govern municipal respecte de l’ús que es farà de tots els recursos econòmics que no es destinaran el carnaval 2021. Els més de 120.000€ es destinaran a inversió social per tal de fer front a les conseqüències econòmiques que la pandèmia ha tingut per a moltes famílies del municipi. Una finalitat que hem cregut que era la que més dignifica la nostra festa i que ens recorda que, d’una manera o altra, el rei Carnestoles sempre arriba per repartir moments de felicitat entre els rosincs i rosinques. 

Ara, toca centrar-se a superar aquesta pandèmia i treballar perquè el virus i les seves conseqüències siguin història tan aviat com sigui possible. Després, tocarà centrar-se a preparar l’edició del carnaval 2022, que de ben segur que tothom hi posarà més esforços que mai perquè sigui la millor edició de tota la història.

dissabte, 15 d’agost del 2020

Parc Natural

Publicat a La Veu el 15/08/2020

La temporada turística del 2020 estarà inevitablement marcada pels terribles efectes que ha provocat la pandèmia de la Covid. Per una banda, produirà una previsible reducció del nombre de persones que ens visitaran, però per l'altra, provocarà també canvis importants en els seus hàbits de vida i de consum.

Un d'aquests canvis, és el considerable augment del nombre de persones que decideixen visitar-nos amb autocaravanes, furgonetes camperitzades o altres vehicles similars que els permeten tenir una major autonomia i no haver d'estar pendents de possibles cancel·lacions en els allotjaments a causa de l'evolució epidemiològica. Altres novetats són, per exemple, que la gent tendeix a realitzar més activitats que no requereixin planificació ni organització amb tercers, com ara fer excursions o anar a la platja. Aquestes dues circumstàncies han provocat un important augment de visitants el Parc natural, on s'hi desplacen en cotxe i, en molts casos, ho fan amb la intenció de pernoctar-hi.

Aquest sensible augment de visitants, ha provocat diversos problemes d'ordenació al Parc. Per desgràcia, no tothom té present que no tot s'hi val en el Parc Natural.

No es pot estacionar en llocs on es posi en perill la seguretat de la circulació, tal com hem vist a les entrades a diverses cales. No podem tolerar comportaments que poden provocar accidents.

Tampoc es pot acampar sense autorització, encara que siguin utensilis complementaris a una furgoneta o autocaravana. El que sí que està permès, és dormir a dins de la furgoneta o caravana, sempre que no es desplegui cap equipament que sobrepassi el perímetre del vehicle.

Davant dels problemes sorgits, la Policia Local, en coordinació amb Mossos d'Esquadra i Agents Rurals, està controlant i denunciant les infraccions a les cales del parc, malgrat la dificultat per l'extensió del territori i l'augment de serveis per l'estiu i la prevenció per la Covid. Tot plegat, com a mesura provisional a l'espera d'implementar, al llarg dels pròxims mesos, mesures treballades des de la regidoria de Medi Ambient per millorar l'ordenació i senyalització de la zona.

Aquest estiu més que mai cal que siguem responsables i ajudem a conscienciar el nostre entorn que cal ser respectuosos quan gaudim dels nostres tresors naturals.

dimecres, 15 de juliol del 2020

Coronavirus

Publicat a la Veu el 15/07/2020

El 12 de març, a primera hora del matí, el govern municipal es va reunir com és costum els dijous. Aquell dia, un dels temes que teníem sobre la taula era què fer amb un dels esdeveniments de més èxit dels últims anys, la ruta de les tapes, que començava la setmana següent i que just aquell dia es presentava al Teatre Municipal. Les notícies que ja llavors coneixíem ens feien pensar que la ruta perillava, però el cert és que, encara en aquell moment, hi havia dubtes sobre si es podria tirar endavant o no.

Us explico això perquè varen passar poc més de 48 hores entre aquella reunió de dijous al matí, en la que encara hi havia dubtes sobre si caldria anul·lar la ruta, i la declaració de l'estat d'alarma que obligava a tancar locals, cancel·lava tot esdeveniment i confinava els ciutadans a casa seva. La crisi sanitària ens va caure a sobre amb una força que havíem estat absolutament incapaços de preveure i, a més a més, d'un dia per l'altra.

L'Ajuntament va haver de fer una tasca complexa per adaptar-se amb rapidesa a una nova situació en que la immensa majoria dels seus treballadors varen haver de començar a treballar des dels seus domicilis, les necessitats socials es varen disparar, es varen haver d'extremar les mesures de control i prevenció i, a més, calia estar pendents les 24h de les normatives canviants i imprecises que es publicaven al BOE, sovint a hores intempestives. Tot plegat, sense tenir la planificació, l'equipament i el marc normatiu adequat.

Malgrat tot, hem afrontat la gestió de la crisi amb tot el rigor i tot el consens possibles. La col·laboració de les entitats del municipi, els voluntaris, els treballadors públics, els grups de l'oposició i, evidentment, el govern municipal, ens ha permès tirar endavant una complicadíssima situació garantint al màxim la prestació de serveis i la protecció social, econòmica i sanitària de la població.

Aquests mesos seran recordats per les conseqüències duríssimes que han tingut i tindran per a molts veïns (que evidentment mereixen tota la nostra atenció i preocupació), però també ho han de ser per l'esperit d'unió i de treball conjunt que hem estat capaços d'assolir. Hem sabut fer front a moments molt complicats amb tot en contra, i això ens hauria de servir per recordar que com a societat som molt més forts i molt més capaços d'afrontar grans reptes del que creiem.

dimarts, 5 de maig del 2020

Confinament jacobí

Publicat a l'Empordà el 05/05/2020

Quan entre tiberi i tiberi de les festes nadalenques escoltàvem a les notícies que un virus afectava a la província xinesa de Hubei, poc ens esperàvem que, pocs mesos després, estaríem immersos nosaltres mateixos en el debat sobre com fer-li front.

Cal ser modestos i realistes, i reconèixer que cap administració estava convenientment preparada per fer front a un daltabaix sanitari així. Les decisions que s’han anat prenent és impossible que no tinguin un cert component d'“assaig/error”. S’ha parlat molt sobre de si el confinament hauria hagut de començar abans, de si ha estat prou intens, o de si s’ha catalogat prou bé quins serveis són essencials i quins no. Tots ens hem tornat experts en gestió d’epidèmies però, fent exercici d'honestadat, cal reconèixer que és interessat valorar-ho a toro passat. Ningú tenia la informació per actuar amb plena certesa, ni tampoc recursos il·limitats a disposició. 

Ara bé, si hi ha un tema que sí que ha tingut una clara càrrega política i ideològica i que s’ha pres amb plena consciència ha estat la gestió del quí i el com es prenen les decisions. Només començar l’epidèmia, fidel al seu ADN centralista, l’Estat va monopolitzar totes les decisions. Despreciant actius com el talent i el coneixement d'aquelles administracions que tenen 40 anys d’experiència en la gestió sanitària (com la Generalitat) o aquelles més pròximes a la ciutadania i al territori (com els ajuntaments). Aplicant, a més, mesures homogènies a territoris amb una demografia, una economia, un urbanisme i una afectació del virus radicalment diferent. Hem vist nens que viuen en masies aïllades confinats durant 45 dies sense poder sortir i, al mateix temps, ciutats amb una densitat de població de més de 10.000 hab/km2 aglomerant els carrers el primer dia de passejos autoritzats. La centralització ha estat un dels grans entrebancs per poder afrontar aquesta crisi de manera efectiva i coordinada.

En aquest àmbit, l’Estat s’ha equivocat gestionant el confinament. I no ho ha fet ni per inexperiència ni per desconeixement, ho ha fet per convicció. La pregunta, és si amb el desconfinament cometrà els mateixos errors o intentarà rectificar. La història ens aconsella ser pessimistes. Però, com deia aquell, l’esperança és l’últim que es perd. A veure!

diumenge, 15 de març del 2020

Ordenar i millorar

Publicat a la Veu el 15/03/2020

Una de les prioritats que des de l'àrea de Seguretat Ciutadana ens hem marcat per a aquests 4 anys és la circulació i, més globalment, la mobilitat. Hem de fer un esforç per tal de posar-nos al dia en tots aquells aspectes en què encara tenim deures per fer i, per aquest motiu, hem elaborat el Pla de Millora de la Circulació.

Els primers compassos del PMC han consistit a millorar l'ordenació d'algunes urbanitzacions amb l'objectiu de tenir una mobilitat més segura i entenedora, regularitzant centenars de places d'aparcament (al mateix temps que acabem amb l'aparcament generalitzat sobre les voreres), facilitant el trànsit de peatons, augmentant les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda i acabant amb els carrers de doble sentit amb espai insuficient perquè passin els dos cotxes. La primera experiència va ser a La Garriga, i la segona al Mas Oliva. Una feina que s'ha pogut fer gràcies a la implicació i a la bona coordinació amb els companys de ROSERSA i de l'àrea d'Infraestructures.

En aquestes actuacions, hem pogut millorar la circulació guanyant moltes places d'aparcament en el còmput total del barri (malgrat en algun carrer concret n'hem hagut de treure, en molts altres n'hem guanyat). No obstant això, aquesta situació agraïda i de bon gestionar no es donarà quan haguem d'afrontar millores de la mobilitat es zones on tenim voreres estretes (en alguns llocs 70-80 cm), estacionament (a vegades a banda i banda) i carrils de circulació estrets que ni permeten circular-hi amb comoditat i seguretat ni compleixen cap normativa de seguretat que, en cas d'emergència, haurien de permetre el pas, per exemple, d'un cotxe de bombers. Aquí inevitablement caldrà eliminar estacionament.

A part de la millora de les urbanitzacions, hem estat també treballant en una reforma de l'ordenança de circulació, per tal de millorar i avançar en la regulació de temes importants com ara les places d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda i també els vehicles de mobilitat personal (allò que popularment coneixem com a «patinets elèctrics»), que des de ja fa uns anys formen part del nostre ecosistema circulatori i que és necessari que delimitem bé per on han de passar i sota quines normes. Aviat, podrem presentar-la i aprovar-la per ple.

dissabte, 15 de febrer del 2020

Glòria

Publicat a La Veu el 15/02/2020

Aquest inici d’any ha vingut marcat per la visita, inesperada però força escandalosa, del temporal Glòria, que entre aproximadament el 20 i el 24 de gener va afectar el nostre país. 

Si mirem els efectes que ha tingut en altres indrets, el cert és que podem estar contents que les afectacions a Roses varen ser menors. Localitats properes, com L’Escala o Llançà, van patir molt més els efectes del temporal, per no parlar de zones del país més llunyanes com el Delta de l’Ebre. Malgrat això, no podem perdre de vista que gestionar un temporal és sempre complicat, i requereix moltes hores i molta dedicació per tal de prevenir que ningú pugui prendre mal. 

Durant el temporal, la c260 direcció Figueres va quedar inundada, igual que moltes zones de Santa Margarida. També la caiguda de diferents arbres va provocar talls de carretera, i segurament l’exemple més sensible va ser el pi de grans dimensions que va caure al Centre Escolar Empordà, danyant a dos vehicles estacionats. També va marxar la llum a estones i, per a rematar-ho, es va trencar una canonada al Mas Mates. Tot això, va obligar a una feina constant de tallar carreteres, desembossar recs, retirar i tallar arbres o llençar avisos a la població en temps real. També es va haver de prendre la decisió de suspendre l’activitat escolar per raons de seguretat el dimecres i el dijous, una situació que va generar incomoditat a algunes famílies i queixes, però que era el més sensat i necessari davant l’amenaça de la situació. 

I, un cop passat el temporal, la feina segueix. Cal avaluar tots els desperfectes, revisar la situació de les cales, netejar el passeig marítim i també recollir tots els plàstics que el mar havia portat fins a les nostres platges. Una tasca, aquesta última, en la que la ciutadania es va bolcar. 

Un cop passat el pitjor, cal agrair, una vegada més, la feina que tots els professionals varen desenvolupar abans i després del temporal. Sovint, tenim la sensació que els dispositius que permeten evitar d’anys majors, i també els que ens permeten recuperar la normalitat ràpidament després d’una emergència, es dissenyen per si sols. Però en absolut és així. Darrere de la prevenció i de la reparació, hi ha grans persones que hi treballen i donen el millor d’elles mateixes per a la ciutadania. Convé tenir-ho sempre present i valorar, i sempre que es pugui facilitar, la seva tasca.

dimecres, 15 de gener del 2020

Reis d'Orient

Publicat a La Veu el 15/01/2020

Un any més, la nit del 5 de gener els carrers de Roses es varen omplir de joia i alegria per rebre a ses majestats els tres Reis d'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar. Aquesta és una de les nits més màgiques de l'any pels més menuts, i manté sempre una certa aura de misticisme, fins i tot quan creixem. Una jornada així, necessita una festa que estigui a l'altura.

La cavalcada de Roses ja fa una colla d'anys que s'organitza gràcies a la implicació i esforç de tota una colla de gent que s'encarrega, de forma desinteressada, d'un bon munt de tasques indispensables per tenir una nit lluïda. Des de moltes setmanes abans, comencen la feina preparant els vestits i recopilant el material, i durant aquells dies organitzen als participants, munten el campament del carter, preparen els seguicis o interpreten algun dels molts personatges. En total, més d'un centenar de persones que fan possible aquest esdeveniment amb l'ajuda de les entitats que també hi participen i, evidentment, amb la plena implicació de l'Ajuntament de Roses.

El resultat final és una cavalcada de reis lluïda i alegre, que ha anat millorant sense parar en els últims anys i que crec que ja ha aconseguit l'objectiu d'evitar que la gent de Roses vagi a veure passades altres pobles, com passava antigament. De fet, fins i tot comencem a veure l'efecte invers: persones d'altres municipis que vénen fins a Roses com a lloc referent per passar aquesta jornada. Tot això, fa que sigui imperatiu enviar una sincera felicitació a tots els participants per la magnífica feina que aconsegueixen.

Però més enllà de la festa en si, vull posar realment en valor que la cavalcada s'ha convertit en un exemple de coordinació interdepartamental dins l'Ajuntament i també d'implicació i lideratge de la ciutadania en el disseny d'esdeveniments festius. Hi ha pocs esdeveniments que aconsegueixin aquest grau de participació i empoderament de la ciutadania, que és un element indispensable per tenir un model de festes de qualitat i que la gent es faci seu. És un model que cal cuidar, potenciar i utilitzar com a exemple sempre que sigui possible. Perquè tot allò que la gent lidera i es fa seu, acostuma a funcionar bé i a donar bons resultats.

dimarts, 7 de gener del 2020

El llarg camí de l’Arxiu Municipal

Publicat a L'Empordà el 07/01/2020

Ja fa més de 25 anys que l’Ajuntament de Roses va prendre la decisió “provisional” d’ubicar l’Arxiu Municipal en un petit local de lloguer al carrer de la Mainada. Aquest espai menut es va adaptar per a poder acollir aquesta noble funció, malgrat les limitacions pel seu tamany i ubicació geogràfica, però aquella provisionalitat es va eternitzar i avui l’arxiu segueix al mateix lloc. 

Gràcies a l’entrega del personal ha fet sempre la seva funció, però cada any es feien més evidents les limitacions del local. Ben aviat es va haver de llogar un segon local, també el carrer de la mainada, i darrere seu en vindrien dos més, a la plaça de l’Àngel. Quatre locals per a un sol arxiu.

Per sort, però, l’any 2018 es va començar a veure la llum al final del túnel. L’Ajuntament va adquirir un immoble a primera línia de mar, amb les dimensions adequades i amb un important valor patrimonial: la casa Rahola Berga. La seva compra va generar una certa polèmica pel seu cost, però és una gran inversió en protecció del patrimoni local i per a guanyar un espai idoni pel nou arxiu. 

Ara, toca acabar la feina: pensar com hem d’adaptar la casa Rahola Berga a la nova funció, mantenint el seu valor històric i assegurant que podrem tenir un arxiu pioner, per a molts anys i amb tots els serveis necessaris.