Adaptar-nos per viure és urgent

Publicat a L'Empordà el 18/08/2026 (a quatre mans amb Antoni Salamanca)

Les dades ja no són una advertència llunyana ni un debat acadèmic. Són fets. Són una realitat que ens envolta i que ja condiciona el nostre dia a dia. Aquest estiu n’hem tingut dues proves clares i incontestables: el juliol del 2026 s’ha convertit en el més càlid i un dels més secs des de mitjan segle passat a Catalunya, i la temperatura del mar ha assolit registres inèdits, amb punts del Mediterrani superant els 30 graus (més que al Carib). No són anomalies puntuals, sinó senyals que es repeteixen any rere any. A més, les temperatures mínimes nocturnes a l’Alt Empordà, excepcionalment elevades, han fet (i encara fan) passar molt malament a moltes persones. 

Durant anys hem abordat el canvi climàtic sobretot des de la necessitat de mitigar-lo: reduir emissions, transformar el model energètic i canviar els patrons de consum. Tot això és imprescindible i irrenunciable. Però cada vegada és més evident que no n’hi ha prou. Encara que avui mateix aturessim les emissions, una part dels efectes ja són inevitables. Això ens obliga a fer un pas més: adaptar-nos. I fer-ho com més aviat millor. Parlem de vides humanes i de patrimoni públic i privat. 

Adaptar-nos vol dir assumir que les onades de calor seran més freqüents i intenses, que la disponibilitat d’aigua serà més irregular i que els episodis meteorològics extrems guanyaran força. També vol dir reconèixer que els nostres entorns urbans i costaners, tal com els hem dissenyat i gaudit, no estan preparats per afrontar aquest nou escenari. En definitiva, implica repensar com vivim. 

En aquest context, el paper dels ajuntaments és clau. Són l’administració més propera i la que pot incidir directament en la vida quotidiana de la gent. Per això és imprescindible que tots els municipis es dotin de plans d’adaptació al canvi climàtic ambiciosos, concrets i executables. Més enllà, fins i tot, dels plans d’emergència que molts ajuntaments encara tenen pendents de desplegar. 

Aquests plans han d’actuar sobre l’espai públic. Necessitem més zones d’ombra, més arbrat, tendals als carrers i places, materials i mobiliari urbà que no acumulin tanta calor, així com fonts i refugis climàtics accessibles per a tothom. I refugis pensats per a tot l’any i per a tot tipus d’episodis extrems, no només per a la calor del moment. Cal transformar carrers i places perquè deixin de ser trampes de calor i esdevinguin espais habitables fins i tot en els dies més extrems. El mateix passa amb passeigs marítims i rieres, que han de deixar de ser zones inundables. 

També cal actuar sobre els equipaments. Escoles, centres cívics, instal·lacions esportives o residències han d’estar preparats per garantir el confort i la seguretat en episodis meteorològics extrems. No és només una qüestió de comoditat, sinó de salut pública, de protecció civil i de drets. 

La prestació dels serveis municipals també s’ha d’adaptar. Des de la gestió de l’aigua fins a l’organització dels serveis socials o d’emergència, tot ha d’incorporar aquest nou escenari climàtic. La planificació ja no pot basar-se en el clima del passat. La tropicalització és una realitat, i cal adaptar-hi normatives i infraestructures. 

I, finalment, cal acompanyar la ciutadania. Cal fer pedagogia i generar complicitats. L’adaptació no és només una tasca institucional: requereix concertació amb la societat civil i, especialment en municipis de més de 20.000 habitants, el paper actiu dels consells municipals de medi ambient. Cal implicar tot el teixit associatiu, comercial i empresarial. 

Les llars també s’hauran de preparar: millorar l’aïllament, adaptar els habitatges i incorporar solucions que ajudin a suportar millor la calor i els episodis extrems. Les administracions han de facilitar aquest procés amb informació, formació, ajuts i suport tècnic. També cal reforçar la participació ciutadana: d’això en depèn, en bona part, reduir la desafecció i combatre la desinformació i el negacionisme. 

El canvi climàtic ja no és una amenaça futura. És un factor present que marca, cada vegada més, les nostres vides. Ignorar-lo o ajornar decisions només ens farà més vulnerables i alimentarà el descrèdit de les institucions. Adaptar-nos no és rendir-nos; és ser responsables. És garantir els drets de tothom i assegurar que els nostres pobles i ciutats continuïn sent espais habitables, cohesionats i dignes. Cal actuar ara, sense esperar a l’any vinent. 

Refugis climàtics identificats clarament pensants tant perls episodis de calor com pels de fred, buscant el màxim de proximitat possible amb tots els barris del municipi i garantint que els equipaments municipals puguin actuar com tal quan sigui necessari.

"La prioritat número u de Roses és l’habitatge, necessitem projectes ambiciosos"

Entrevista de Santi Coll publicada a L'Empordà el 29/06/2026

Joan Plana Sagué és graduat en Història i Comunicació Cultural. Militant d'Esquerra, és regidor d'ERC-SOM Roses des de 2015. Va ser alcalde entre 2021 i 2023, és el cap de l’oposició. Va ser conseller comarcal de l’Alt Empordà i en aquest mandat és diputat a la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. És el portaveu del Govern que comparteixen Junts i ERC. Defensa que la seva candidatura a SOM Roses per al 2027 necessita "guanyar i impedir una suma viable alternativa"per a governar, reivindica la regulació dels pisos turístics i situa l’accés a l’habitatge com el gran repte del futur immediat. Fill de carnissers, defensa Roses com un poble amb passat i futur.

Afrontem la recta final del mandat i ja l’han confirmat com a candidat de la seva formació política. Quin balanç fa d’aquests anys des de l’oposició?

Després de guanyar les últimes eleccions, el resultat final no va ser el que esperàvem. Es va fer un pacte que, al nostre entendre, tenia com a principal finalitat anar en contra nostra i això ens va deixar en una situació que no volíem. A partir d’aquí, vam decidir que no podien ser quatre anys perduts. Hem fiscalitzat el govern, com correspon a l’oposició, però també hem volgut construir: hem parlat amb molta gent, entitats i empreses de Roses per compartir el nostre projecte de poble i el nostre diagnòstic. Crec que això ens ha permès enfortir molt el projecte. Les últimes assemblees han superat les 60 persones i el local gairebé quedava petit. Hauríem preferit governar i transformar directament el municipi, però, un cop això no ha estat possible, crec que hem optimitzat el temps.

Quin balanç fa de l’equip de govern tripartit?

Nosaltres vam dir des del principi que un govern que neix per anar a la contra difícilment pot aportar res positiu. I crec que la nostra trajectòria ens avala. El 2015 se’ns va posar sobre la taula un govern quadripartit contra Montse Mindan que ens podia donar l’alcaldia, però vam dir públicament que aquell no era el camí per fer progressar el municipi. El 2019 també vam rebutjar una fórmula similar i vam optar per compartir l’alcaldia, dos anys i dos anys, perquè enteníem que era més constructiu. El 2023 es va constatar que aquesta manera d’entendre la política que teníem nosaltres, els altres no la tenen. També és una lliçó de vida.

Això deixa les portes tancades de cara al futur?

El que va quedar clar el 2023 és que els partits que ara governen, si tornen a sumar, sumaran contra nosaltres segur. A més, encara que un dels actuals socis ha dit que no es torna a presentar, tenen el PP, que a cada ple pràcticament s’ofereix a sumar-se a la festa. Per tant, les regles del joc són clares: o aconseguim un resultat que ens permeti no només guanyar, sinó impedir una suma alternativa viable, o tornarem a tenir un govern com aquest. Hi ha dos models: un que va a la contra i porta a la paràlisi, i un altre, el nostre, que vol abordar amb valentia reptes com l’habitatge.

Quina incidència poden tenir l’aparició d’Aliança Catalana i la desaparició temporal de Gent del Poble?

És impossible saber-ho abans de les eleccions. Nosaltres hem decidit no fer ni deixar de fer res en funció del que facin els altres. Quan era alcalde vaig patir una manera de fer oposició basada gairebé en una obsessió amb el que jo feia o deixava de fer, i tenia clar que nosaltres no volíem actuar així. Fiscalitzem les polítiques públiques del govern perquè és la nostra obligació, però estratègicament seguim el nostre full de ruta. L’objectiu és fer el millor resultat possible, guanyar i impedir una suma viable en contra nostra.

Per què mantenen la marca SOM Roses i no utilitzen directament les sigles d’Esquerra Republicana?

Nosaltres no hem amagat mai que som d’Esquerra Republicana. Jo formo part de l’executiva nacional d’ERC i, per tant, és evident. Però des del 2015 hem volgut construir un projecte sobretot municipal, arrelat a Roses i identificat amb la realitat local. La marca SOM expressa aquesta voluntat. Tenim gent que potser en altres eleccions vota altres partits, però que en clau municipal ens dona suport. Això es veu en els resultats: a les municipals del 2023 Esquerra va obtenir dues vegades i mitja més vots que a les generals del juliol del mateix any. El projecte municipal és molt més gran que el nacional.

Aquest projecte municipal també és una recerca del vot útil?

Sí. Nosaltres plantegem propostes sobre habitatge, diversitat, espai públic, seguretat, defensa de la llengua catalana o model turístic. Els altres, bàsicament, plantegen impedir que nosaltres puguem fer res. Per tant, el vot útil és sumar totes les energies possibles a favor d’un projecte positiu.

Vostè reivindica sovint la política municipal, la que és més a prop del ciutadà. Se sent decebut per la política general que es fa al país, a l’Estat o a Europa?

És una pregunta molt general, però faria una certa esmena: a nivell general també hi ha en joc coses molt importants que afecten directament la vida quotidiana de les persones. No només a Catalunya, sinó pràcticament a tot el món, hi ha una internacional reaccionària que qüestiona elements que donàvem per descomptats.

S’ha arribat fins aquí per una mala gestió anterior de tots plegats?

Hem arribat aquí perquè aquesta internacional reaccionària ha tingut una habilitat estratègica molt gran en xarxes socials i en la simplificació del missatge. També ha sabut explotar un cert efecte pèndol en relació amb la identitat. Durant anys, la identitat cosmopolita s’associava a modernitat i progrés, i ara hi ha qui troba a faltar arrels i pertinença. El repte és construir una identitat progressista i catalanista basada en allò que compartim, no en allò que ens separa. A Roses això és especialment important, perquè és un municipi molt plural: el 52% de la població ha nascut fora de Catalunya. A nosaltres ens agrada aquesta Roses mestissa i creiem que la llengua catalana és un element indispensable per construir igualtat.

Aquests anys ha treballat com a vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Quina perspectiva li ha donat aquest càrrec sobre la realitat turística de la demarcació?

M’ha reafirmat en la idea que la Costa Brava té reptes compartits. Roses i Lloret, per exemple, no han de competir per ser la capital de la Costa Brava, sinó cooperar perquè la destinació estigui ben situada davant de competidors com Croàcia, el nord d’Itàlia o altres destinacions europees. També hem de cooperar per governar el model turístic i garantir la qualitat de vida de la gent. Nosaltres estem a favor del turisme perquè és un motor econòmic i ara mateix no hi ha una alternativa que pugui substituir el pes que té a les comarques gironines. Però cal decidir quin model volem. No compartim un turisme que ho transformi tot sense límits. Defensem un turisme governat, regulat i, quan calgui, limitat perquè generi prosperitat i no converteixi els municipis en parcs temàtics on sigui impossible viure-hi dignament.

Quins exemples posaria d’aquesta necessitat de regular el model turístic?

Un exemple clar és la regulació de l’accés al parc natural del Cap de Creus, que vam impulsar quan vam arribar a l’alcaldia el 2021. La situació era insostenible, amb cotxes, massificació, problemes de seguretat i impacte ambiental. Vam regular-ho, hi va haver resistències, però crec que va funcionar i l’actual govern no ho ha desfet perquè la línia era correcta. L’altre gran debat són els pisos turístics. No hi estem en contra, perquè és una activitat econòmica legítima, però s’ha de regular. A Roses hi ha uns 4.000 pisos turístics, mentre que Barcelona en té uns 10.000, amb una població molt superior. Evidentment, els models són diferents, però les xifres ajuden a entendre la dimensió del fenomen. Hi ha d’haver límits perquè la prioritat és que la gent pugui viure a Roses.

L’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus ha presentat un full de ruta des del sector privat. Com valora aquesta iniciativa?

Molt positivament. Primer, perquè crec en la col·laboració publicoprivada. Després, perquè l’he pogut viure directament aquests anys al Patronat de Turisme, que és un ens publicoprivat en què participen les administracions i el sector privat, i funciona. Té poder transformador. També vull trencar una llança a favor de l’empresariat turístic. Moltes vegades es comet l’error de simplificar i es dona per fet que l’empresariat aposta sempre per un model turístic sense regulació. Jo, que els he conegut com a alcalde i com a vicepresident del Patronat de Turisme, puc donar fe que en molts casos no és així. Per exemple, des del Patronat m’ha tocat viure la gestió de la sequera i he estat en trobades empresarials en què les mateixes associacions posaven deures als seus associats i els deien que calia reduir el consum hídric per visitant. També he participat en molts actes del sector de l’hostaleria en què les associacions donaven eines perquè els hotels adaptessin les habitacions a la salut laboral de les persones que netegen, normalment dones, amb qüestions tan bàsiques com l’alçada dels llits, la col·locació de les tovalloles o els productes i estris de neteja. Pel que fa als salaris, els millors hotels i les millors empreses turístiques són justament les que aposten per tenir plantilles tan estables com sigui possible durant tot l’any i pagar bé, perquè així garanteixen continuïtat i qualitat en el servei. Si pagues malament i temporalitzes tota la plantilla, tindràs una rotació molt gran i et costarà arribar a l’excel·lència. Tot això, que sovint es presenta com una contraposició al sector, jo ho he viscut des de dins i puc dir que hi ha moltíssima gent dins del mateix sector que treballa perquè sigui possible. Per tant, si torno a ser alcalde, tinc clar que la immensa majoria dels empresaris i empresàries de Roses amb qui he treballat seran aliats per avançar en l’àmbit ambiental, laboral, de salut en el treball, de salaris i de benestar.

Si tornés a ser alcalde, quina seria la seva màxima prioritat?

L’habitatge. Ara mateix és la prioritat número u de Roses. Cal regular, impulsar ajudes per a l’emancipació dels joves i facilitar que pisos que ara no tenen funció habitacional, o que estan tancats i necessiten rehabilitació, puguin tornar al mercat de l’habitatge. També calen projectes ambiciosos de construcció directa per part de l’Ajuntament. Nosaltres defensem el projecte de 100 pisos de lloguer assequible al costat de la Ciutadella, amb habitatges construïts pel consistori i llogats a preu regulat. No parlem només de pisos socials per a situacions d’emergència, sinó d’habitatges per a persones amb nòmina i una vida normalitzada que, tot i així, no poden accedir al mercat de lloguer. Generar una bossa de lloguer per sota del preu de mercat ha de ser una prioritat absoluta.

El govern de Roses assumeix el seu fracàs en seguretat deixant a la regidora sense competències

Article pulicat al diari digital Vila de Roses el dia 12/10/25 

La seguretat ciutadana és un dels serveis públics més essencials que pot oferir un Ajuntament. Sense seguretat, no hi pot haver convivència ni benestar, ni tampoc un desenvolupament econòmic ni social real. En definitiva, és la base sobre la qual es construeix tot el funcionament d’un municipi.

Per això, sempre he tingut una vinculació molt especial amb aquesta àrea. De fet, la meva primera responsabilitat executiva de govern a Roses va ser precisament la de regidor de seguretat ciutadana. Aquella experiència em va donar l’oportunitat de treballar colze a colze amb uns professionals excepcionals com són els membres de la Policia Local i la resta de cossos de seguretat que hi col·laboren. En vaig aprendre molt: del seu compromís, de la seva professionalitat i de la seva vocació de servei públic, que és de 365 dies a l’any i 24 hores al dia. Va ser, sens dubte, la millor escola política i humana que podria haver tingut. Per això, la regidoria de seguretat ciutadana té per mi un valor sentimental i polític molt important, i potser per això m’ha dolgut especialment veure com s’ha gestionat al llarg d’aquests últims anys.

El govern actual va arribar al poder fa més de dos anys presentant-se com els qui “posarien ordre”. Però ni les dades ni els fets semblen donar-los la raó. Segons dades publicades per l’Empordà (10 de febrer de 2025), a partir del balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, els delictes van augmentar a Roses, confirmant una tendència preocupant. El mitjà Girona Notícies, citant el mateix balanç oficial, va anar encara més enllà, afirmant que “Roses s’ha disparat com un dels municipis amb més criminalitat de Catalunya, destacant un increment de prop del 12 % en el total de delictes registrats respecte de l’any anterior”. En un altre article del mateix mitjà, publicat el juliol de 2025, s’hi detallava que “els delictes sexuals s’han disparat a Roses, amb quatre agressions amb penetració en només mig any”, també amb dades extretes del Ministeri de l’Interior. Uns indicadors molt preocupants que deixen clar que la situació de la seguretat al municipi ha empitjorat de manera notable.

Situació agreujada per dades més recents que mostren un empitjorament encara més gran. Segons una publicació del mateix Girona Notícies (setembre de 2025), entre gener i setembre de 2025, a Roses es van registrar 987 delictes, un increment del 21,3 % respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest augment inclou un 144 % més de robatoris violents i un 86,5 % més de robatoris amb força a domicilis.

A aquesta realitat s’hi sumen diverses polèmiques que han posat en evidència la manca de direcció política en matèria de seguretat. La col·locació de pilones al passeig marítim, que no només no han servit per gestionar el problema del top manta —sinó que fins i tot els venedors il·legals les utilitzaven com a expositors—, es va fer sense l’autorització prèvia de la Direcció General de Costes, tal com el mateix Ajuntament va haver de reconèixer posteriorment en resposta a una instància presentada per SOM Roses el maig del 2025. El consistori es va veure obligat a demanar el permís a posteriori, en una clara irregularitat administrativa que difícilment s’hauria tolerat a cap ciutadà o empresa privada.

Però, la polèmica no acaba aquí. També es va anunciar una prohibició de circular amb bicicleta pel carril bici del passeig marítim durant unes hores al dia que, a més de no tenir gaire sentit ni cap funcionalitat real, es va acabar reconeixent que no tenia base legal segons l’ordenança municipal de circulació, cosa que feia que les multes amb les que s’amenaçava tinguessin poca base legal i poguessin ser recorregudes i guanyades per part dels denunciats, posant en risc la credibilitat i a imatge de l’Ajuntament. Aquesta improvisació constant, combinada amb la falta de comunicació clara, ha generat desorientació i malestar entre els veïns i veïnes.

A tot això cal afegir-hi una situació institucional poc habitual: una regidora de seguretat ciutadana que, durant més de dos anys, pràcticament no ha intervingut en els plens municipals i ha derivat la majoria de qüestions sobre la seva àrea directament a l’alcaldia. Una situació que ja feia evident la manca de confiança dins del mateix govern. I aquesta desconfiança es va acabar confirmant en el ple del passat 9 d’octubre, quan es va donar compte d’un decret d’alcaldia que buidava pràcticament de competències la regidora de seguretat ciutadana, transferint-les directament a l’alcaldia i deixant a la regidora només amb una àrea de nova creació amb funcions menors, com la protecció civil o la gestió dels agents cívics. Val la pena assenyalar que malgrat això, la regidora manté la mateixa dedicació exclusiva.

Tot plegat evidencia una gestió erràtica i ineficient d’un àmbit tan sensible com és la seguretat. Una primera meitat de mandat marcada per dades negatives, per polèmiques i per una clara manca de lideratge polític. I el decret de retirada de competències no és més que el reconeixement d’un fracàs que ara s’intenta maquillar sota el relat d’una reorganització administrativa. Un argument, aquest de la reorganització administrativa de l’organigrama, que per cert no te cap sentit, com sap qualsevol persona que conegui com funciona l’administració, ja que crear dues àrees on abans només n´hi havia una en cap cas obliga a haver-les de distribuir en regidors diferents si no ho vols. Prova d’això és que pràcticament tots els regidors de govern tenen assignada més d’una àrea.

Des de SOM sempre hem entès la seguretat com una autèntica prioritat. No només perquè és una de les funcions essencials de qualsevol administració, sinó perquè les persones que més necessiten un servei públic de seguretat eficient i funcional són precisament les més vulnerables: famílies treballadores, gent gran, petits comerciants… Són ells els qui pateixen amb més intensitat els efectes de la manca de seguretat.

Per això, reconèixer els errors és el primer pas per corregir-los. I esperem, sincerament, que pel bé de tots els rosincs i rosinques, el govern actual sigui capaç de fer-ho. Roses mereix una política de seguretat a l’altura de la seva gent, amb lideratge, amb rigor i amb la voluntat de servir, no d’improvisar.

“El problema més greu és que el govern no té un model clar”

Entrevista de Joan Trillas publicada a El Punt Avui el 10/07/2025

El cap de l’oposició a l’Ajuntament de Roses, Joan Plana (ERC-SOM), considera que el principal problema del govern és la manca d’un model clar de futur, fet que afecta la potencialitat del municipi. Plana critica una manera de fer desorganitzada i posa com a exemple la instal·lació de pilons de formigó al passeig per combatre la problemàtica del top manta. A més, considera que el govern no aborda temes clau com el dret a l’habitatge i que no treballa, des del consens, amb un model clar de ciutat.

Dos anys de mandat. Com a exalcalde i cap de l’oposició, com els valora?

És obligatori remuntar-nos a l’inici del mandat. No podem oblidar que aquest govern es constitueix bàsicament per anar a la contra. Sorgeix arran del fet que una sèrie de partits es van prendre molt malament la decisió de la ciutadania de donar-nos, per primera vegada, la victòria a nosaltres. És a dir, van decidir constituir un govern que ningú no va acabar d’entendre gaire, un pacte bastant contra natura.

I quin ha estat el resultat, segons vostè?

Un projecte que neix per anar a la contra és molt difícil que pugui aportar res de positiu, i aquests dos anys ho demostren. Nosaltres considerem que l’evolució d’aquest període ho corrobora. Crec que pràcticament tots els temes estan estancats i, en molts casos, fins i tot hem anat enrere. Per tant, ens sembla que, d’alguna manera, allò que vam predir que passaria és exactament el que està passant.

Pot posar-me un exemple concret?

Hi ha un tema, que és cert que és conjuntural, però que ens serveix com a exemple: la col·locació d’elements físics al passeig. Això ha comportat eliminar el carril bici i afectar negativament el passeig. A més, s’ha fet sense cap mena de consens, ni amb l’associació d’empresaris ni amb l’associació de veïns de Santa Margarida.

I amb això què vol dir?

Tenen una manera de fer caòtica, molt poc transparent i, sobretot, amb poca vocació d’informar i de fer partícips els agents importants de la ciutadania. En els dies posteriors, un cop es va detectar el malestar creixent, es va intentar corregir la situació dels pilons a través de notes de premsa o modificant la normativa.

Amb això em vol dir que es va fer malament?

Sí. Es van col·locar els pilons sense tramitar cap llicència i sense tenir permís de Costes, que és un requisit preceptiu. Per tant, el mateix Ajuntament reconeix que ha vulnerat la seva pròpia normativa, actuant d’una manera absolutament irregular imulsiu.

L’objectiu, segons l’alcalde, era frenar el top manta.

Se’ns va dir que aquesta era la gran mesura proposada per la policia per combatre el top manta. Però quan gratem una mica, trobem l’informe del cap de la policia en què demana comprar aquests pilons, però no pas per al top manta, sinó per blindar el passeig davant possibles entrades de vehicles de motor, en el marc de l’amenaça antiterrorista. És a dir, s’ha planificat malament, s’ha executat malament i s’ha comunicat malament.

Entenc que la seva crítica, pel que fa a la manera de treballar, també afecta el model de poble.

Sí. El problema més greu és que el govern no té un model clar. Entenem que el debat important, el de veritat, és el de treballar per un model propi per a Roses. I això no s’està fent. Hi ha temes clau per a nosaltres, com el de l’habitatge, que no s’estan abordant. La pregunta és: com donarà Roses resposta a les necessitats d’habitatge de la seva pròpia població?

Això va lligat amb un altre tema fonamental, que també té a veure amb el model de ciutat: l’ocupació. I aquí entrem en la qüestió dels pisos turístics.

I què s’ha fet?

Segurament per pressions o per Segurament per pressions o per interessos de posicionament davant d’un cert sector, l’Ajuntament va voler liderar, d’alguna manera, l’oposició a la regulació.

És a dir, quan la Generalitat va anunciar que calia regular el tema dels pisos turístics, l’Ajuntament es va posar al capdavant de la lluita contra aquesta mesura.

Ho entenc.

A més, fa poc, la Generalitat —ja amb el nou govern— va estar a punt d’aprovar una nova regulació de la taxa turística que, al meu entendre, perjudicava claríssimament la voluntat de construir un model turístic diferent.

No té sentit, a Roses?

No. A Barcelona segurament sí que té sentit, però en zones com les Terres de l’Ebre o la Costa Brava —i concretament a Roses—, on hi ha una temporada alta i una temporada baixa molt marcades, això no té cap sentit.

Necessitem ser molt competitius, especialment en temporada baixa, perquè els establiments es mantinguin oberts. Si apliquem una taxa turística elevada però lineal durant tot l’any, el que fem és desincentivar la desestacionalització.