dijous, 24 d’octubre del 2024

"La sensació és que ens hem estancat o retrocedit en gairebé tots els àmbits. I això vol dir que queda molta, moltíssima feina per fer."

Entrevista de Paula Gutíerrez Vilarnau, estudiant de periodisme UAB (octubre 2024)

Qui és Joan Plana?

És un rosinc i un català que, modestament, intenta fer tot allò que està a les seves mans perquè el seu poble i el seu país siguin una millor.


Quins creu que van ser els seus millors assoliments com a alcalde del poble?

En podria dir diversos, un dels que em sento més orgullós és el d'haver contribuït a dotar a l'Ajuntament i al poble de més eines que ens permeten afrontar necessitat que fins aquell moment estaven massa desateses. Vàrem reformular les polítiques socials per passar d'un model més assistencial a un altre més encaminat a fer guanyar autonomia a les persones; vàrem avançar l'accent en les polítiques d'infància per intentar que tots els nens i nenes de Roses tinguessin les mateixes oportunitats amb independència de la casa on neixen, amb nous servis com el Centre Obert d'acompanyament socioeducatiu; vàrem incorporar un tècnic de joventut a la plantilla municipal; vàrem crear una oficina local d'habitatge per abordar una de les principals necessitats que tenen avui en dia les famílies de Roses, trobar un pis digne i assequible; vàrem fer un avenç històric en polítiques de participació i obertura de l'Ajuntament a la ciutadania... En definitiva, crec que vam fer que Roses una mica més humana.


Creu que li ha quedat alguna cosa pendent?

I tant, moltes! Molts dels projectes que vàrem engegar veuran els seus resultats a llarg termini, i només si tenen continuïtat, cosa que desgraciadament no està passant. El Centre Obert que atenia els infants de famílies vulnerables està tancat, l'oficina local d'habitatge desapareguda en combat, el projecte de construcció de 100 habitatges de lloguer assequible al costat de la Ciutadella aturat, l'habilitació del control intel·ligent d'accés al Parc Natural del Cap de Creus i l'adequació dels estacionaments a cada cala encallat...

També em preocupa molt un altre tema al qual crec que no s'hi dona l'atenció que mereix, que és la tasca de normalització lingüística a Roses. El retrocés de l'ús social en molts àmbits del poble és evident. Potenciar i donar prestigi al català és una tasca imprescindible, especialment entre els més joves, i requereix una implicació i una exemplaritat institucional que trobem a faltar. Sort n'hi ha de les campanyes i els cursos del CPNL, però cal més implicació municipal. Fa uns mesos van presentar la campanya "21 dies", on el CPNL animava a la ciutadania a parlar català i a no canviar d'idioma durant aquest període de temps. Es va presentar en un acte molt bonic en el que tots els exalcaldes hi vàrem participar. Doncs crec que en l'any i mig que portem de mandat, en cap moment hem aconseguit que el govern municipal utilitzi el català ininterrompudament durant 21. Hem perdut fins i tot una cosa tan bàsica i essencial com que l'Ajuntament utilitzi el català com a única llengua vehicular, i en molts actes públics i fins i tot en els plens municipals passen al castellà en un moment o altre (o ja hi recorren d'entrada) en gairebé cada sessió.

La sensació és que ens hem estancat o retrocedit en gairebé tots els àmbits. I això vol dir que queda molta, moltíssima feina per fer.


Com aconsegueix l’ex alcalde de Roses ser designat com a Vicesecretari d’Estratègia d’una de les candidatures per la nova ERC? Què l’ha motivat a fer aquest pas?

Bé, de moment només sóc candidat! Per ser-ho, primer caldrà que la nostra candidatura, Militància Decidim, guanyi el proper 30 de novembre. En tot cas, va ser una proposta de l'Oriol Junqueras, que és qui encapçala la candidatura, que vaig acceptar amb molt de goig. Tot el que pugui fer per contribuir a fer créixer el projecte republicà arreu del país és un plaer fer-ho.


Quina és la seva visió sobre el paper que jugarà dins la nova direcció d'ERC, especialment en la definició de l'estratègia del partit?

Aquest és un dels àmbits on hi ha més feina a fer. És evident que el país ha entrat en nova etapa després de les eleccions al Parlament del passat 12 de maig, i ERC, com el conjunt de l'independentisme, ha de saber tenir el discurs i l'estratègia adequada en aquest nou marc. El republicanisme ha estat des de fa gairebé un segle un dels principals motors de transformació del país. Sense el republicanisme, que encarna ERC, no haguéssim recuperat la Generalitat el 1931, no hauríem tingut l'estatut de 1932, no hauríem preservat la Generalitat a l'exili entre 1939 i 1977, no hauríem obert el debat estatutari el 2005, no hauríem fet el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, i ara no s'hauria obert la carpeta sobre la sobirania fiscal del país. Hem estat sempre un motor per a l'acció del país, i sabrem trobar la manera de continuar-ho sent.


Sent que la seva experiència a nivell municipal ha influït en el seu enfocament polític? Com pensa que el municipalisme pot ajudar a estructurar un projecte de país més connectat amb les necessitats reals dels ciutadans?

El municipalisme és una gran escola per aprendre a fer una cosa indispensable en política: saber compaginar les idees amb l'acció. Sense idees, l'acció política és buida, i sense saber desenvolupar-les, les idees són ineficients. Això que sembla tan simple és a la pràctica molt complex. L'Ajuntament t'ensenya que la realitat del dia a dia és complexa, que has de saber gestionar contradiccions, has de prioritzar uns objectius per sobre d'uns altres, i també has d'empassar-te algun gripau de tant en tant. Tot això, sense oblidar mai la teva arrel ideològica. No oblidar mai l'ideal, però sabent-lo adaptar a una realitat imperfecta. A la política nacional, moltes vegades li falta aquesta lliçó que, sobretot, s'aprèn en el món municipal.


ERC aposta per una renovació interna en aquesta nova etapa. Com s’articula aquesta renovació i quins són els aspectes més urgents que creu que el partit ha de transformar?

El Congrés Nacional és qui finalment acabarà decidint els principals àmbits en els quals cal renovació.


Com creu que ha evolucionat el periodisme polític en els darrers anys, especialment en el tractament dels partits i dels seus projectes?

El periodisme polític és una de les branques més complexes de la professió, i al mateix temps una part molt important del sistema. És, en última instància, qui té una part important de la responsabilitat en escollir els temes que marquen l'agenda política i que acaben influint en els ciutadans. Tot i que ja fa anys que em dedico al servei públic, mai oblido que jo mateix, a més d'historiador, també soc periodista, i de fet encara mantinc la meva col·legiació al Col·legi de Periodistes de Girona i participo en diferents programes en mitjans de comunicació. Per tot això, tinc un gran respecte a la professió, i valoro i dono molta importància a la seva tasca.


Quins són els reptes més importants per a la comunicació política en l’era de la informació digital?

Adaptar-se a les noves formes de comunicació. Hi ha una part molt important de la ciutadania que ja no s'informa ni pels mitjans tradicionals ni tampoc de la manera tradicional. Això obliga tant a polítics com a periodistes a adaptar-se a aquesta nova realitat si volen mantenir la connexió amb la gent.


Un dels objectius de la candidatura de Militància Decidim és tornar a fer el partit gran. Quines són les estratègies que proposa per aconseguir-ho i com volen tornar a guanyar la confiança de sectors que han pogut allunyar-se d’ERC?

Destacaria especialment un dels àmbits que des de Militància Decidim hem focalitzat com a clau: la reconnexió amb el món del treball. Hem de ser el partit de la gent que treballa, des dels petits autònoms fins als treballadors industrials. i aquesta gent és la que ha de percebre la nostra candidatura com una eina que pot millorar les seves condicions de vida. També un altre objectiu clau és l'adaptació del discurs independentista, que és una part substancial del nostre cos ideològic. L'independentisme ha de tornar a ser vist com una força transformadora i de progrés, com un motor de canvi del qual ERC n'és el principal exponent. I encara voldria fer referència a un altre aspecte destacat que hem d'abordar: davant de l'auge de grups d'extrema dreta que s'autodefineixen com a catalanistes (malgrat que estan més lluny impossible de la tradició política que representa el catalanisme) hem de donar una versió d'esquerres i progressista a conceptes com la identitat, la catalanitat i la nació. Hem de construir un relat que pugui competir amb el que ells intenten imposar en aquest àmbit i no deixar-los aquesta trinxera sense lluitar.


El projecte de Junqueras parla de "restaurar l’honestedat, la meritocràcia i la credibilitat". Quines accions específiques té previstes l’equip per garantir aquests valors dins el partit i de cara a la societat?

Precisament, una de les mesures importants m'afecta a mi directament, com a candidat a vicesecretari general d'estratègia. Aquest és un càrrec de nova creació, perquè fins ara estava integrat dins l'àrea de comunicació. El fet que se segreguin en dues àrees diferents, tot i que evidentment coordinades, justament és un missatge per remarcar que la comunicació del dia a dia, frenètica i vertiginosa, no pot ser la que marqui l'estratègia del partit. El partit ha de tenir una estratègia clara, reposada, pensada a llarg termini. Hem de fixar amb claredat quins són els nostres objectius polítics. I a partir d'aquí, la comunicació ha d'estar al servei d'aquests objectius. Per fer servir el llenguatge mariner, hem de tenir un rumb clar, i no navegar a la deriva en funció dels esculls que anem trobant pel camí. Crec que aquest és un canvi important de cultura política que ha d'ajudar molt a recuperar aquesta credibilitat davant de la ciutadania. Per això és important no només fer-ho, sinó també fer-ho molt visible. Tampoc podem negar que aquest àmbit és un dels més afectats pels últims escàndols que han desgastat la imatge del partit, i per tant és un dels que necessita més renovació.