Fa poques setmanes, el Diari ARA publicava un interessant editorial amb una encertada reflexió sobre com cal afrontar un dels fenòmens que afecta especialment al nostre municipi: el top-manta. En una de les seves conclusions més destacades afirmava: “No és un problema de seguretat. És un problema laboral, una mancança en política migratòria i un problema, per damunt dels venedors, de falsificació de productes. El departament d’Empresa prepara des de fa mesos un protocol d’actuació per evitar la proliferació de venedors il·legals. És bo que hi hagi un intent de fer global la solució, de donar un cop de mà als ajuntaments. Ara faltarà que sigui efectiva. D’entrada, costa de veure que focalitzar-la en els venedors pugui ser la recepta buscada.”
Paralel·lament, aquest mateix text donava dades i explicava realitats que valdria molt la pena que tots llegíssim i coneixéssim, com ara que el tanany del fenomen a Roses és difícilment comparable al d’altres municipis (només a Barcelona trobem més nombre de manters). Unes dades que, a més de fer-nos prendre consciència, també ens ha de fer veure que és molt més complicat trobar-hi solucions efectives, i iniciatives que en altres llocs han donat resultats, poden no produir el mateix afecte amb la realitat que tenim a Roses.
Per altra banda, destacava la manca d’eines municipals per poder-hi donar una solució definitiva. Els ajuntaments, sovint som les administracions que tenim més pressió per part de la ciutadania per tal d’afrontar aquest problema, però curiosament, són també els que tenim menys capacitat per poder donar una resposta definitiva. Això, evidentment, no exclou la nostra responsabilitat de fer tot el que estigui a les nostres mans. I precisament sobre això, malgrat la falta d’eines i la situació d’especial afectació que tenim a Roses, no vull deixar de remarcar que l’Ara posava com a exemple, justament, la millora que ha suposat el canvi d’estratègia per part de la Policia Local de Roses, de la qual en donarem comptes públicament un cop acabada la temporada amb totes les xifres a la mà.
La reflexió final que n’hauriem d’extreure, és que només si ho afrontem de forma integral (i no com un simple problema de seguretat) i des de totes les institucions (i no només des dels ajuntaments) podrem donar-hi una resposta adequada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada