Resum estival

Publicat a La Veu el 15/11/2019

Aquest octubre hem presentat un informe complet sobre les actuacions de la Policia Local durant la temporada turística del 2019.

La Policia Local ha de fer front a un gran augment de serveis a l'estiu en temes com el trànsit, el civisme, la mediació o la recollida d'animals. Malgrat això, les actuacions vinculades a la venda ambulant irregular s'emporten gran part de l'atenció mediàtica i ciutadana. Tot i que aquest és un dels temes que ens ocupen i preocupen, no podem perdre de vista que la tasca de la Policia va més enllà del "top-manta", de la mateixa manera que la solució a aquest problema social no pot ser només la Policia. Amb tot, lògicament, un resum de l'activitat de la Policia Local a l'estiu a Roses no podia deixar de parlar dels resultats sobre aquest tema.

Enguany hem començat una nova estratègia amb les poques eines de què disposa l'administració local, apostant per les actuacions de paisà i la intervenció del material abans d'arribar a la zona de venda. Això ens ha permès passar de les 4.700 peces decomissades el 2018 a 18.800 el 2019. Un balanç que qualifiquem de bo, però no de triomfalista, conscients que tot i la millora no suposarà la fi d'aquest fenomen.

A més dels bons resultats numèrics, un altre dels objectius importants assolits és que hem evitat enfrontaments entre Policia i manters, garantint així la integritat i els drets de tothom. La Policia ha d'actuar davant d'un fenomen il·legal, però ho ha de fer forma proporcional, minimitzant el risc de danys i tenint present que es tracta d'un col·lectiu vulnerable.

Sempre que parlem d'aquest tema, hem de recordar que el "top-manta" no és un problema de seguretat ciutadana, és un problema social que només en les seves conseqüències acaba afectant l'àmbit de la seguretat ciutadana. Això implica que, fins que no s'abordi el problema d'arrel des de l'àmbit social (cosa que transcendeix de molt les nostres competències), amb la intervenció de la Policia només podem controlar i minimitzar les conseqüències, no a posar-hi fi.

Així doncs, amb aquest recull hem volgut presentar els resultats de la nova estratègia policial iniciada enguany per afrontar el «top-manta», però també reivindicar i divulgar la tasca integral que realitza la Policia. Vol ser, per tant, un exercici de transparència, perquè tots puguem conèixer i valorar la tasca de l'Ajuntament en matèria de seguretat.

Fem Memòria

Publicat a La Veu el 15/10/2019

Aquest més hem començat la primera edició d’un nou cicle de jornades sobre memòria històrica, el “Fem Memòria”. Aquesta nova iniciativa servirà per repassar alguns dels fets més significatius de la nostra història com a municipi, un dels compromisos que vàrem prendre abans de les eleccions i que ara impulsem des del govern municipal. 

Enguany, coincidint amb la celebració dels 40 anys d’Ajuntaments democràtics, comencem recordant un els episodis més genuïns i, al mateix temps, poc coneguts d’aquella etapa a Roses: la comissió gestora.

L’estiu del 1978, 6 dels 9 regidors del darrer ajuntament franquista varen presentar simultàniament la seva dimissió. La reacció del Govern Civil de Girona, una de les institucions més significatives del règim en descomposició, va ser salvar la papereta nomenant 6 vocals gestors per substituir-los. La notícia rellevant, però, va ser que aquestes persones no varen sorgir de les estructures controlades pel règim, sinó que 5 varen ser nomenades a proposta de l’Associació de Veïns (Conxita Ribas, Roser Casals, Manel Sáez, Ignasi Tomàs i Pere Puignau), i el sisè a proposta de Comissions Obreres (Joan Cayuela). Aquesta Comissió Gestora va rebre l’encàrrec de gestionar l’Ajuntament entre l’últim govern franquista i les primeres eleccions democràtiques (que es va celebrar l’abril de 1979). Varen ser només 6 mesos d’activitat, però durant aquell temps es varen emprendre accions de govern significatives, com ara la limitació del creixement urbanístic i la compra de la Casa Mallol, i també es van posar les bases de l’obra que farien els governs posteriors. 

Aquest primer cicle, ha comptat amb conferències de l’historiador Martí Marín (sobre el context general del pas del franquisme al règim del 78), de l’arxiver municipal Jep Barris (sobre els últims anys del franquisme a Roses) i culmina amb una taula rodona amb els membres de la gestora que expliquen en primera persona els elements més destacats d’aquella etapa.

Aquest serà l’inici d’un nou projecte que ha de servir per acostar-nos a la nostra història i conèixer millor aquells elements del nostre passat en comú com a societat.

Pla de Millora de la Circulació

Publicat a La Veu el 15/09/2019

A finals d'agost, juntament amb el regidor d'Infraestructures i Serveis Públics, Juan Manuel Fernández, vàrem presentar públicament el Pla de Millora de Circulació de Roses, destinat a la reordenació de la circulació en aquells espais del municipi que ho requereixen per millorar-ne la seguretat i la vialitat.

El Pla de millora de la circulació suposarà una ambiciosa aposta per posar al dia l'ordenació i senyalització de moltes zones problemàtiques. L'objectiu és millorar l'orientació dels conductors i vianants, evitar que es puguin produir situacions d'inseguretat i es delimitin millor les zones d'aparcament. Amb això volem acabar amb tots els carrers estrets amb doble sentit, amb els problemes de senyalització, les zones amb circulació anàrquica i insegura i amb els espais on l'aparcament sobre les voreres s'ha convertit en la pràctica habitual.

Una feina que facilitarà molt la tasca de la Policia Local i que, en alguns casos, anirà acompanyada d'inversions en els espais que es reordenin per tal de dignificar l'espai i adaptar serveis.

El Pla s'acaba d'iniciar amb el projecte que s'està duent a terme actualment a la urbanització de la Garriga, a la qual seguirà el Mas Oliva abans de finals d'any. En ambdós casos, les actuacions suposaran guanyar places d'aparcament regulat, acabar amb els girs amb poca visibilitat i també un canvi de sentit de circulació d'un important nombre de carrers (molts d'ells actualment de doble sentit). Tot plegat per tal de dotar aquestes urbanitzacions residencials d'una circulació més fluida i coherent, optimitzant-la des dels mateixos accessos d'entrada i sortida de cada urbanització.

També s'instal·laran reductors amb bandes de goma en aquells carrers on s'ha detectat perillositat per l'excés de velocitat a què circulen els vehicles i es reforça significativament la senyalització tant vertical com horitzontal de les dues urbanitzacions.

L'objectiu que ens marquem és clar i ambiciós: L'any 2023 un cotxe ha de poder circular per qualsevol punt de Roses tenint en tot moment una senyalització i una ordenació de l'espai que li permetin poder moure's amb seguretat per ell mateix i per l'entorn en tot moment només seguint les indicacions.

Solució global

Publicat La Veu el 17/08/2019

Fa poques setmanes, el Diari ARA publicava un interessant editorial amb una encertada reflexió sobre com cal afrontar un dels fenòmens que afecta especialment al nostre municipi: el top-manta. En una de les seves conclusions més destacades afirmava: “No és un problema de seguretat. És un problema laboral, una mancança en política migratòria i un problema, per damunt dels venedors, de falsificació de productes. El departament d’Empresa prepara des de fa mesos un protocol d’actuació per evitar la proliferació de venedors il·legals. És bo que hi hagi un intent de fer global la solució, de donar un cop de mà als ajuntaments. Ara faltarà que sigui efectiva. D’entrada, costa de veure que focalitzar-la en els venedors pugui ser la recepta buscada.”

Paralel·lament, aquest mateix text donava dades i explicava realitats que valdria molt la pena que tots llegíssim i coneixéssim, com ara que el tanany del fenomen a Roses és difícilment comparable al d’altres municipis (només a Barcelona trobem més nombre de manters). Unes dades que, a més de fer-nos prendre consciència, també ens ha de fer veure que és molt més complicat trobar-hi solucions efectives, i iniciatives que en altres llocs han donat resultats, poden no produir el mateix afecte amb la realitat que tenim a Roses.

Per altra banda, destacava la manca d’eines municipals per poder-hi donar una solució definitiva. Els ajuntaments, sovint som les administracions que tenim més pressió per part de la ciutadania per tal d’afrontar aquest problema, però curiosament, són també els que tenim menys capacitat per poder donar una resposta definitiva. Això, evidentment, no exclou la nostra responsabilitat de fer tot el que estigui a les nostres mans. I precisament sobre això, malgrat la falta d’eines i la situació d’especial afectació que tenim a Roses, no vull deixar de remarcar que l’Ara posava com a exemple, justament, la millora que ha suposat el canvi d’estratègia per part de la Policia Local de Roses, de la qual en donarem comptes públicament un cop acabada la temporada amb totes les xifres a la mà.

La reflexió final que n’hauriem d’extreure, és que només si ho afrontem de forma integral (i no com un simple problema de seguretat) i des de totes les institucions (i no només des dels ajuntaments) podrem donar-hi una resposta adequada.