Entrevista al setmanari de l'Alt Empordà

Publicat a l'Empordà el 26/09/2017 (periodista: Mairena Rivas)

Presenta't una mica: Lloc i data de naixement, formació, a què et dediques actualment, quins són els teus objectius professionals…

Em dic Joan Plana i Sagué, vaig néixer a Roses el 1990. Sóc graduat en Història i en Comunicació Cultural per la UdG i ara mateix estic acabant el Màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments a la UOC. Actualment sóc regidor portaveu del grup d’ERC a l’Ajuntament de Roses i Conseller al Consell Comarcal de l’Alt Empordà. També presento diferents programes en ràdios i televisions locals.

Què és el més difícil de fer oposició a l'Ajuntament de Roses?

Quan estàs a l’oposició, el més complicat és haver-te de trobar en una situació en que en molts temes no tens cap poder de decisió ni incidència en l’acció institucional municipal. T’agradaria poder ser més útil pels ciutadans i la feina des de l’oposició sovint és ingrata. Però, això sí, ho afrontem amb il·lusió perquè ens apassiona el que fem.

I el més fàcil?

Com tot, depèn de com ho encaris. Si t’instal·les en la crítica fàcil i vas veient passar els dies des de la barrera, segur que fer oposició és senzill. Però si el que pretens és facilitar la relació de l’Ajuntament amb els ciutadans, representar els seus interessos, intentar aportar-te sempre de forma positiva a l’activitat institucional, fer oposició ferma, però constructiva quan cal… Tot això resulta complicat amb els recursos i la informació de què disposem. Però creiem que és el que cal fer.

De quina de les propostes que han presentat i han prosperat se senten més satisfets?

Costaria concretar-ne una. En línies generals, però, del que sí que estem molt contents és d’haver posat sobre la taula temes importants que no formaven part de l’agenda política del govern local. Temes com ara la fiscalitat justa i progressiva, la potenciació del patrimoni històric i cultural, l’energia verda, l’empoderament ciutadà, els esdeveniments festius lliures de comportaments sexistes, la convivència responsable amb els animals, la memòria històrica, l’aprofitament alimentari…

Què els ha sabut greu que no s'hagi aprovat a proposta del seu grup?

Hi ha hagut diferents temes que, al nostre entendre, es podrien haver fet sensiblement millor. Casos com el d’un Pla Local de Joventut que no responia a les necessitats dels joves de Roses, un Pla d’Usos de Platges que reculava en temes tan importants com la promoció dels esports nàutics, un projecte de tanatori hipotecat durant 30 anys, sense crematori i cedit a una empresa privada… També vàrem lamentar especialment que es tombés una proposta contra les agressions sexistes als esdeveniments d’oci en la línia del que havien aprovat molts altres Ajuntaments.

S'entenen bé amb l'equip de govern? Què creu que pot millorar de la relació?

La relació personal sempre he dit que ha estat correcte i educada en línies generals. Pel que fa al model polític, al llarg d’aquests dos anys s’han posat de manifest les importants diferències que hi ha entre els dos projectes, que s’han traduït en alguns episodis de confrontació en diversos temes. Però això no treu que nosaltres seguim tenint voluntat d’entendre’ns en tot allò que sigui possible.

Quina és la prioritat del seu grup en aquests moments?

A curt termini, hi ha tres temes que són urgents: La gestió del servei de recollida de deixalles i neteja viària, ja que a final d’any s’extingirà Roses Net; El tema de la mobilitat, especialment en temporada alta, cada any més caòtic i pel que no tenim com a ciutat un pla sobre com afrontar-ho i, per últim, la zona que segurament requereix més atenció és Sta. Margarida. Tant pel transport urbà, problemes amb les terrasses, dinamització del teixit comercial… A més del problema crònic del Top Manta.

Reben peticions de ciutadans de Roses per traslladar-les a l'ajuntament? Si és així, digui alguna que li sembla que ha estat interessant.

I tant! Gran part de la nostra feina és atendre demandes i reclamacions de ciutadans, tant de particulars com d’entitats. La majoria són sobre la dificultat que suposen els farragosos procediments administratius de l’administració pública, però també n’hi ha molts sobre els problemes de circulació en algunes zones, sobre els problemes de molts comerços en temporada baixa, sobre la necessitat de dinamitzar certs espais públics o sobre la falta de mecanismes de participació ciutadana efectius.

Se sent content de com ha afrontat Roses el procés pel referèndum?

Ja vàrem redactar i fer pública una carta en la que exposàvem la nostra postura al respecte. Felicitem a l’alcaldessa pel gest d’haver signat el decret d’alcaldia de suport al referèndum i ens posem a la seva disposició per tot el que calgui en el desplegament d’aquest decret.

Pensa en la reelecció? Quins plans té de cara als pròxims comicis municipals?

ERC és un partit de funcionament escrupolosament democràtic. Els candidats els escull l’assemblea local de militants i simpatitzants. Si l’assemblea ho avala, tinc disposició i totes les ganes del món per a repetir com a candidat el 2019.

Tanatori

Publicat a la revista La Veu el 15/09/2017

Aquest mes, l'Ajuntament ha aprovat el projecte de tanatori, que serà gestionat per una empresa privada durant 30 anys i no tindrà crematori. Una proposta que no va convèncer al nostre grup i per això hi vàrem votar en contra. Ningú nega la necessitat que hi hagi un tanatori a Roses, però el tema, com tot, és que ha de ser el tanatori que toca.

Hem demanat reiteradament informes sobre la viabilitat econòmica del crematori i sobre la possibilitat de gestionar de forma pública i municipal aquest servei. Seria una forma de poder prestar de forma integral el servei al municipi, evitant que les famílies s'hagin de desplaçar fins a Figueres, i també una manera de poder oferir tarifes socials que ajudin a combatre els preus abusius que actualment trobem al sector privat (entre 3.500 € i 5.000 €, com a mínim!). La resposta del govern, però, ha estat que no és necessari ni útil fer aquests informes.

Un dels motius que han al·legat és que l'Ajuntament no pot decretar la prestació en monopoli d'aquest servei i, per la qual cosa, estem exposats a que vingui qualsevol empresa privada i presti el servei paral·lelament al servei municipal, cosa que fa impossible fer un estudi de mercat. Aquest argument no deixa de ser graciós, per aquesta regla de tres, cap empresa privada podria fer cap estudi de mercat, perquè sempre estan exposats a que vingui un competidor i se'ls posi al costat.

Pel que fa al crematori, fer-lo en absolut està renyit amb exigir totes les mesures de seguretat i prevenció necessàries, filtres, sistemes de reducció de partícules, temperatura mínima, càmera de combustió secundària, control del nivell de monòxid de carboni i oxigen, i tot el que calgui per a minimitzar l'impacte. Amb tot, si es demostrés que el crematori no té totes les garanties (viabilitat econòmica, impacte ambiental, impacte pel veïnat...) no s'hauria de fer, evidentment. Però descartar-lo abans de ni estudiar-ho? Em sembla una bestiesa. Altres municipis com Vilassar de Dalt han fet estudis sobre aquest tema i en base això han decidit.

La realitat, un cop ho analitzem tot, és que hi ha algun tipus de voluntat política de fer aquest projecte així i no d'altra manera. Els motius exactes ara mateix no te'ls sé dir, suposo que amb el temps els descobrirem i direm: Ah! Era això!

La Plaça

Publicat a La Veu el 15/08/2017

Ara fa aproximadament un any, el ple de Roses va aprovar una moció en la qual es demanava al govern no a realitzar les obres de reforma de Plaça Catalunya que tenia projectades fins després de la redacció d'un pla de mobilitat que també havia promès realitzar. La raó era simple, no és eficient fer una inversió de més d'un milió d'euros en un espai que, pot ser, el pla de mobilitat que es consensuï proposarà donar-li altres usos. Plaça Catalunya és un dels espais en els quals s'ha plantejat en diferents ocasions fer-hi el famós aparcament soterrani. I si, finalment, en el pla de mobilitat es contemplava fer-lo? I si l'emplaçament que es creia més idoni per a fer-lo era, justament, aquell? Les respostes a aquestes preguntes podien ser diverses, i havien d'atendre tant a criteris tècnics com polítics, però era important que aquestes respostes es concretessin abans de fer-hi una inversió tan important. La moció demanava això, ni més ni menys: Primer decidim què hi volem fer i, després, ens gastem els diners. Que la planificació condicioni les obres, no al revés.

La demanda va ser aprovada per 9 dels 17 regidors del ple, i només 7 s'hi varen oposar. El govern municipal, però, va rebre aquesta aprovació amb una visible incomoditat, i va acusar-ne als impulsors d'irresponsables per endarrerir una inversió que, segons varen afirmar, era importantíssima i molt urgent. D'entrada, ens va costar un xic creure-ho, quan qui defensava aquesta urgència era gent que havien governat durant prop de 30 anys sense fer mai aquesta reforma. Ja veus tu quina prioritat! Però, almenys, vàrem pensar, desenvoluparan amb rapidesa el pla de mobilitat, ja que és l'única condició que es posava per a començar les obres de reforma de la plaça, aquestes que deien que eren tan urgents.

Il·lusos de nosaltres. Més d'un any després, els projectes (tant el de reforma de la plaça com el d'elaborar el pla de mobilitat) segueixen en un calaix. Sembla que si les obres ja no serveixen per condicionar el pla de mobilitat segons el seu interès, ja no són tan necessàries, ni tan urgents. Vaja, una prova més de com decidir les inversions públiques no pensant en les necessitats reals dels ciutadans, sinó en sortir-te amb la teva en algun tema. I, a sobre, quan algú et veu a venir i no t'ho deixa fer, encara l'acuses d'irresponsable. Quina barra!

Participació Ciutadana

Publicat a La Veu el 15/07/2017

Vull començar aquest escrit fent dues afirmacions que, penso, són acceptades per gairebé tothom: La primera és que la democràcia representativa és una de les més grans conquestes de les societats modernes per a garantir la seva llibertat. La segona, igualment certa, és que vivim una autèntica crisi de l'actual model representatiu, que molta gent considera insuficient i mancat de mecanismes per poder participar en la governça pública més enllà de poder votar cada 4 anys. 

Tot això obliga a totes les institucions a repensar el seu model de representació per tal d'adequar-se a les exigències de la ciutadania. D'això, les institucions municipals no en queden al marge. De fet, potser, com a institució més propera als ciutadans, són les que queden més directament afectades per aquesta reclamació popular. 

Val a dir que els ajuntaments, com amb tot, tenen importants limitacions en aspectes com aquests, la qual cosa ens obliga a moure'ns dins d'un marc normatiu molt definit. Això no obstant, hi ha prou marge com per impulsar polítiques de participació importants i que suposin un eina prou útil pels ciutadans. 

Un dels espais on manifestament tenim encara més marge de millora en aquest àmbit, són els plens municipals. Ara per ara, el principal òrgan de debat i decisió de la nostra ciutat té un reglament que no només no contempla, sinó que directament exclou, qualsevol mecanisme que permeti als ciutadans participar-hi d'alguna manera.

Hi ha exemples de diferents municipis que han elaborat reglaments del ple que permeten, entre d'altres coses, un torn perquè aquells ciutadans que ho desitgin traslladin els seus dubtes, reclamacions o observacions el govern municipal. D'altres, fins i tot permeten a les diferents entitats presentar directament mocions per ser debatudes i votades. Tots aquests mecanismes no exclouen ni un bocí de la legitimitat i capacitat de decisió de les persones escollides com a regidores en unes eleccions democràtiques, però són un petit pas més per acostar els ciutadans a aquest representants.

També a Roses seria necessari prendre decisions semblants. Des de principi de mandat s'ha promès que se'n parlaria, però el cert és que ja fa més d'un any que esperem i res de res. Però seguirem insistint, la qüestió s'ho val.