La Plaça

Publicat a La Veu el 15/08/2017

Ara fa aproximadament un any, el ple de Roses va aprovar una moció en la qual es demanava al govern no a realitzar les obres de reforma de Plaça Catalunya que tenia projectades fins després de la redacció d'un pla de mobilitat que també havia promès realitzar. La raó era simple, no és eficient fer una inversió de més d'un milió d'euros en un espai que, pot ser, el pla de mobilitat que es consensuï proposarà donar-li altres usos. Plaça Catalunya és un dels espais en els quals s'ha plantejat en diferents ocasions fer-hi el famós aparcament soterrani. I si, finalment, en el pla de mobilitat es contemplava fer-lo? I si l'emplaçament que es creia més idoni per a fer-lo era, justament, aquell? Les respostes a aquestes preguntes podien ser diverses, i havien d'atendre tant a criteris tècnics com polítics, però era important que aquestes respostes es concretessin abans de fer-hi una inversió tan important. La moció demanava això, ni més ni menys: Primer decidim què hi volem fer i, després, ens gastem els diners. Que la planificació condicioni les obres, no al revés.

La demanda va ser aprovada per 9 dels 17 regidors del ple, i només 7 s'hi varen oposar. El govern municipal, però, va rebre aquesta aprovació amb una visible incomoditat, i va acusar-ne als impulsors d'irresponsables per endarrerir una inversió que, segons varen afirmar, era importantíssima i molt urgent. D'entrada, ens va costar un xic creure-ho, quan qui defensava aquesta urgència era gent que havien governat durant prop de 30 anys sense fer mai aquesta reforma. Ja veus tu quina prioritat! Però, almenys, vàrem pensar, desenvoluparan amb rapidesa el pla de mobilitat, ja que és l'única condició que es posava per a començar les obres de reforma de la plaça, aquestes que deien que eren tan urgents.

Il·lusos de nosaltres. Més d'un any després, els projectes (tant el de reforma de la plaça com el d'elaborar el pla de mobilitat) segueixen en un calaix. Sembla que si les obres ja no serveixen per condicionar el pla de mobilitat segons el seu interès, ja no són tan necessàries, ni tan urgents. Vaja, una prova més de com decidir les inversions públiques no pensant en les necessitats reals dels ciutadans, sinó en sortir-te amb la teva en algun tema. I, a sobre, quan algú et veu a venir i no t'ho deixa fer, encara l'acuses d'irresponsable. Quina barra!