Publicat a la web de l'Empordà el 19/11/2019
El dia 10 al vespre, mentre celebravem que ERC havia esdevingut, per primera vegada en més de 80 anys, primera força en unes eleccions a Roses, pensava que ja fa 6 anys que tinc l’honor de presidir la Secció Local d’Esquerra Republicana de la meva ciutat.
Els 30 anys d’història de la Secció Local havien transcorregut sostentant-se sobre els esforços i la dedicació de molta gent que havia remat contracorrent i havia aconseguit, no només mantenir viva la flama, sinó assolir objectius molt difícils de plantejar amb les poques forces de les que es disposava. El període de Ramon Pujol al capdavant del projecte, entre els anys 1989 i 2004, és un clar exemple d’aquesta realitat: una lluita incansable per valors llavors poc reconeguts com el de la protecció del territori durant els primers anys, i un llegat certament memorable durant l’etapa de govern conjunt amb CiU, especialment pel que fa a l’activació i desenvolupament dels equipaments culturals municipals i la conservació del patrimoni arqueològic. Malgrat aquesta feinada i aquesta obra de govern, ERC no va aconseguir millorar la representació al consistori, mantenint sempre un únic regidor.
L’etapa en la que vaig arribar a la presidència s’entreveia com l’inici d’una etapa esperançadora per a la organització a nivell nacional, però era també la fase final d’un període complicat a nivell local. El resultat de les eleccions municipals del 2007 varen deixar un panorama absolutament polititzat entre un PSC que va assolir l’alcaldia i una CiU que liderava amb força l’oposició. ERC va jugar durant aquells 4 anys un paper certament testimonial, amb dificultats per marcar perfil propi i, com de costum, amb enfrontaments interns que varen debilitar enormement l’estructura del partit. Tot això va provocar que a les eleccions del 2011 no es pogués presentar amb la marca pròpia, i només gràcies a l’empenta i la persistència de militants com en David Campà, l’Agnès Fàbregas, en Manel Donat, l’Emili Salellas i, especialment, el llavors President, en Carles Trias, es varen mantenir les constants vitals de l’organització.
Aquell 2013, doncs, ens fixavem com a grans objectius reforçar l’estructura i la implantació del republicanisme, i conduir tot això cap a construir una candidatura per a les eleccions municipals del 2015. El resultat final va ser millor del que mai hauríem somiat: Convertir-nos, amb 4 regidors, amb la força líder de l’oposició. Venien per davant 4 anys de feina presentant iniciatives per mostrar el nostre model de ciutat, així com teixint complicitats amb actors socials i econòmics del municipi. Una feina a la que els membres del nou Grup Municipal (l’Èric Ibáñez, la Vero Medina i en Gerard Teixidó i jo mateix) ens vàrem entregar en cos i ànima. Per fer-ho, però, necessitàvem també una perfecte coordinació amb el partit, així com la implicació de la militància. Per això vàrem decidir que, contràriament al que ha estat costum històricament a la nostra formació, jo mateix mantindria la presidència durant aquesta etapa, compaginant les feines de coordinació institucional i orgànica d’ERC.
Després de les darreres eleccions, el maig d’enguany, el pacte signat a Canyelles entre ERC, JxR i GdP ens ha permès donar un pas més com a projecte i passar a formar part del nou govern municipal. Una responsabilitat que, d’aquí a uns 18 mesos, es veurà encara augmentada assumint l’alcaldia. Aquesta nova situació ens obliga a adaptar-nos-hi per tal de ser el màxim d’efectius possibles.
Els nous membres del govern (l’Esther Bonaterra, amb les carteres d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania; l’Èric Ibáñez, amb Cultura i Festes; la Vero Medina, amb Joventut i Esports i jo mateix, amb Seguretat Ciutadana, Govern Obert i amb l’alcaldia a partir del juny del 2021) tenim l’obligació de demostrar als ciutadans que ens han fet confiança que el nostre projecte no es basa només en paraules, sinó que també estem a l’altura de les responsabilitats que hem assumit. Això fa que haguem de centrar totes les nostres forces a gestionar l’Ajuntament i transformar la nostra societat de la millor manera de la que siguem capaços. Paralel·lament, el partit ha de mantenir la coordinació amb els regidors, però també necessita que sorgeixin nous lideratges per tenir a persones entregades al 100% a mantenir i engrandir l’estructura del projecte republicà a Roses.
Per tot això, he près la decisió de no tornar a presentar candidatura a la presidència local del partit quan la direcció es renovi el proper 25 de novembre. Seguiré, evidentment, com a portaveu del Grup Municipal, com a alcalde a partir de l’equador del mandat i, si les circumstàncies ho aconsellen i els companys ho avalen en el seu moment, també tinc tota la disposició i ganes del món de seguir com a candidat en futures candidatures municipals republicanes. Ho faré, però, no pas dirigint el partit com fins ara, sinó coordinadament amb la persona que assumeixi la presidència d’ara en endavant.
Serà l’assemblea local qui decidirà qui m’ha de substituir, com va decidir en el seu dia que jo ocupés temporalment aquest càrrec. Però sigui quina sigui la seva decisió, puc assegurar el meu suport i col·laboració absoluts al nou president o presidenta, i el meu desig sincer que quan el seu mandat acabi, ho pugui fer amb la mateixa sensació amb la que ho faig jo: amb un agraïment infinit als companys per cada dia que m’han permès poder representar el partit de Macià, Companys i Junqueras a la ciutat que m’ha vist créixer.
