dimarts, 19 de novembre del 2019

Més lideratges per afrontar la nova etapa

Publicat a la web de l'Empordà el 19/11/2019

El dia 10 al vespre, mentre celebravem que ERC havia esdevingut, per primera vegada en més de 80 anys, primera força en unes eleccions a Roses, pensava que ja fa 6 anys que tinc l’honor de presidir la Secció Local d’Esquerra Republicana de la meva ciutat. 

La implantació del partit al municipi ha estat històricament complicada. Una composició social no sempre propicia, la poca estructura pel que fa al nombre de militància, l’existència de lideratges forts i polaritzadors al capdavant d’altres opcions amb les que competíem i els problemes interns que cíclicament ens castigaven, havien provocat que l’arrelament social del partit fos poc sòlid durant anys, i això, lògicament, es traduïa també amb uns resultats electorals modestos i una participació no determinant en la vida política municipal. 

Els 30 anys d’història de la Secció Local havien transcorregut sostentant-se sobre els esforços i la dedicació de molta gent que havia remat contracorrent i havia aconseguit, no només mantenir viva la flama, sinó assolir objectius molt difícils de plantejar amb les poques forces de les que es disposava. El període de Ramon Pujol al capdavant del projecte, entre els anys 1989 i 2004, és un clar exemple d’aquesta realitat: una lluita incansable per valors llavors poc reconeguts com el de la protecció del territori durant els primers anys, i un llegat certament memorable durant l’etapa de govern conjunt amb CiU, especialment pel que fa a l’activació i desenvolupament dels equipaments culturals municipals i la conservació del patrimoni arqueològic. Malgrat aquesta feinada i aquesta obra de govern, ERC no va aconseguir millorar la representació al consistori, mantenint sempre un únic regidor. 

L’etapa en la que vaig arribar a la presidència s’entreveia com l’inici d’una etapa esperançadora per a la organització a nivell nacional, però era també la fase final d’un període complicat a nivell local. El resultat de les eleccions municipals del 2007 varen deixar un panorama absolutament polititzat entre un PSC que va assolir l’alcaldia i una CiU que liderava amb força l’oposició. ERC va jugar durant aquells 4 anys un paper certament testimonial, amb dificultats per marcar perfil propi i, com de costum, amb enfrontaments interns que varen debilitar enormement l’estructura del partit. Tot això va provocar que a les eleccions del 2011 no es pogués presentar amb la marca pròpia, i només gràcies a l’empenta i la persistència de militants com en David Campà, l’Agnès Fàbregas, en Manel Donat, l’Emili Salellas i, especialment, el llavors President, en Carles Trias, es varen mantenir les constants vitals de l’organització.

Aquell 2013, doncs, ens fixavem com a grans objectius reforçar l’estructura i la implantació del republicanisme, i conduir tot això cap a construir una candidatura per a les eleccions municipals del 2015. El resultat final va ser millor del que mai hauríem somiat: Convertir-nos, amb 4 regidors, amb la força líder de l’oposició. Venien per davant 4 anys de feina presentant iniciatives per mostrar el nostre model de ciutat, així com teixint complicitats amb actors socials i econòmics del municipi. Una feina a la que els membres del nou Grup Municipal (l’Èric Ibáñez, la Vero Medina i en Gerard Teixidó i jo mateix) ens vàrem entregar en cos i ànima. Per fer-ho, però, necessitàvem també una perfecte coordinació amb el partit, així com la implicació de la militància. Per això vàrem decidir que, contràriament al que ha estat costum històricament a la nostra formació, jo mateix mantindria la presidència durant aquesta etapa, compaginant les feines de coordinació institucional i orgànica d’ERC.

Després de les darreres eleccions, el maig d’enguany, el pacte signat a Canyelles entre ERC, JxR i GdP ens ha permès donar un pas més com a projecte i passar a formar part del nou govern municipal. Una responsabilitat que, d’aquí a uns 18 mesos, es veurà encara augmentada assumint l’alcaldia. Aquesta nova situació ens obliga a adaptar-nos-hi per tal de ser el màxim d’efectius possibles. 

Els nous membres del govern (l’Esther Bonaterra, amb les carteres d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania; l’Èric Ibáñez, amb Cultura i Festes; la Vero Medina, amb Joventut i Esports i jo mateix, amb Seguretat Ciutadana, Govern Obert i amb l’alcaldia a partir del juny del 2021) tenim l’obligació de demostrar als ciutadans que ens han fet confiança que el nostre projecte no es basa només en paraules, sinó que també estem a l’altura de les responsabilitats que hem assumit. Això fa que haguem de centrar totes les nostres forces a gestionar l’Ajuntament i transformar la nostra societat de la millor manera de la que siguem capaços. Paralel·lament, el partit ha de mantenir la coordinació amb els regidors, però també necessita que sorgeixin nous lideratges per tenir a persones entregades al 100% a mantenir i engrandir l’estructura del projecte republicà a Roses.

Per tot això, he près la decisió de no tornar a presentar candidatura a la presidència local del partit quan la direcció es renovi el proper 25 de novembre. Seguiré, evidentment, com a portaveu del Grup Municipal, com a alcalde a partir de l’equador del mandat i, si les circumstàncies ho aconsellen i els companys ho avalen en el seu moment, també tinc tota la disposició i ganes del món de seguir com a candidat en futures candidatures municipals republicanes. Ho faré, però, no pas dirigint el partit com fins ara, sinó coordinadament amb la persona que assumeixi la presidència d’ara en endavant. 

Serà l’assemblea local qui decidirà qui m’ha de substituir, com va decidir en el seu dia que jo ocupés temporalment aquest càrrec. Però sigui quina sigui la seva decisió, puc assegurar el meu suport i col·laboració absoluts al nou president o presidenta, i el meu desig sincer que quan el seu mandat acabi, ho pugui fer amb la mateixa sensació amb la que ho faig jo: amb un agraïment infinit als companys per cada dia que m’han permès poder representar el partit de Macià, Companys i Junqueras a la ciutat que m’ha vist créixer.

divendres, 15 de novembre del 2019

Resum estival

Publicat a La Veu el 15/11/2019

Aquest octubre hem presentat un informe complet sobre les actuacions de la Policia Local durant la temporada turística del 2019.

La Policia Local ha de fer front a un gran augment de serveis a l'estiu en temes com el trànsit, el civisme, la mediació o la recollida d'animals. Malgrat això, les actuacions vinculades a la venda ambulant irregular s'emporten gran part de l'atenció mediàtica i ciutadana. Tot i que aquest és un dels temes que ens ocupen i preocupen, no podem perdre de vista que la tasca de la Policia va més enllà del "top-manta", de la mateixa manera que la solució a aquest problema social no pot ser només la Policia. Amb tot, lògicament, un resum de l'activitat de la Policia Local a l'estiu a Roses no podia deixar de parlar dels resultats sobre aquest tema.

Enguany hem començat una nova estratègia amb les poques eines de què disposa l'administració local, apostant per les actuacions de paisà i la intervenció del material abans d'arribar a la zona de venda. Això ens ha permès passar de les 4.700 peces decomissades el 2018 a 18.800 el 2019. Un balanç que qualifiquem de bo, però no de triomfalista, conscients que tot i la millora no suposarà la fi d'aquest fenomen.

A més dels bons resultats numèrics, un altre dels objectius importants assolits és que hem evitat enfrontaments entre Policia i manters, garantint així la integritat i els drets de tothom. La Policia ha d'actuar davant d'un fenomen il·legal, però ho ha de fer forma proporcional, minimitzant el risc de danys i tenint present que es tracta d'un col·lectiu vulnerable.

Sempre que parlem d'aquest tema, hem de recordar que el "top-manta" no és un problema de seguretat ciutadana, és un problema social que només en les seves conseqüències acaba afectant l'àmbit de la seguretat ciutadana. Això implica que, fins que no s'abordi el problema d'arrel des de l'àmbit social (cosa que transcendeix de molt les nostres competències), amb la intervenció de la Policia només podem controlar i minimitzar les conseqüències, no a posar-hi fi.

Així doncs, amb aquest recull hem volgut presentar els resultats de la nova estratègia policial iniciada enguany per afrontar el «top-manta», però també reivindicar i divulgar la tasca integral que realitza la Policia. Vol ser, per tant, un exercici de transparència, perquè tots puguem conèixer i valorar la tasca de l'Ajuntament en matèria de seguretat.

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Fem Memòria

Publicat a La Veu el 15/10/2019

Aquest més hem començat la primera edició d’un nou cicle de jornades sobre memòria històrica, el “Fem Memòria”. Aquesta nova iniciativa servirà per repassar alguns dels fets més significatius de la nostra història com a municipi, un dels compromisos que vàrem prendre abans de les eleccions i que ara impulsem des del govern municipal. 

Enguany, coincidint amb la celebració dels 40 anys d’Ajuntaments democràtics, comencem recordant un els episodis més genuïns i, al mateix temps, poc coneguts d’aquella etapa a Roses: la comissió gestora.

L’estiu del 1978, 6 dels 9 regidors del darrer ajuntament franquista varen presentar simultàniament la seva dimissió. La reacció del Govern Civil de Girona, una de les institucions més significatives del règim en descomposició, va ser salvar la papereta nomenant 6 vocals gestors per substituir-los. La notícia rellevant, però, va ser que aquestes persones no varen sorgir de les estructures controlades pel règim, sinó que 5 varen ser nomenades a proposta de l’Associació de Veïns (Conxita Ribas, Roser Casals, Manel Sáez, Ignasi Tomàs i Pere Puignau), i el sisè a proposta de Comissions Obreres (Joan Cayuela). Aquesta Comissió Gestora va rebre l’encàrrec de gestionar l’Ajuntament entre l’últim govern franquista i les primeres eleccions democràtiques (que es va celebrar l’abril de 1979). Varen ser només 6 mesos d’activitat, però durant aquell temps es varen emprendre accions de govern significatives, com ara la limitació del creixement urbanístic i la compra de la Casa Mallol, i també es van posar les bases de l’obra que farien els governs posteriors. 

Aquest primer cicle, ha comptat amb conferències de l’historiador Martí Marín (sobre el context general del pas del franquisme al règim del 78), de l’arxiver municipal Jep Barris (sobre els últims anys del franquisme a Roses) i culmina amb una taula rodona amb els membres de la gestora que expliquen en primera persona els elements més destacats d’aquella etapa.

Aquest serà l’inici d’un nou projecte que ha de servir per acostar-nos a la nostra història i conèixer millor aquells elements del nostre passat en comú com a societat.

Pla de Millora de la Circulació

Publicat a La Veu el 15/09/2019

A finals d'agost, juntament amb el regidor d'Infraestructures i Serveis Públics, Juan Manuel Fernández, vàrem presentar públicament el Pla de Millora de Circulació de Roses, destinat a la reordenació de la circulació en aquells espais del municipi que ho requereixen per millorar-ne la seguretat i la vialitat.

El Pla de millora de la circulació suposarà una ambiciosa aposta per posar al dia l'ordenació i senyalització de moltes zones problemàtiques. L'objectiu és millorar l'orientació dels conductors i vianants, evitar que es puguin produir situacions d'inseguretat i es delimitin millor les zones d'aparcament. Amb això volem acabar amb tots els carrers estrets amb doble sentit, amb els problemes de senyalització, les zones amb circulació anàrquica i insegura i amb els espais on l'aparcament sobre les voreres s'ha convertit en la pràctica habitual.

Una feina que facilitarà molt la tasca de la Policia Local i que, en alguns casos, anirà acompanyada d'inversions en els espais que es reordenin per tal de dignificar l'espai i adaptar serveis.

El Pla s'acaba d'iniciar amb el projecte que s'està duent a terme actualment a la urbanització de la Garriga, a la qual seguirà el Mas Oliva abans de finals d'any. En ambdós casos, les actuacions suposaran guanyar places d'aparcament regulat, acabar amb els girs amb poca visibilitat i també un canvi de sentit de circulació d'un important nombre de carrers (molts d'ells actualment de doble sentit). Tot plegat per tal de dotar aquestes urbanitzacions residencials d'una circulació més fluida i coherent, optimitzant-la des dels mateixos accessos d'entrada i sortida de cada urbanització.

També s'instal·laran reductors amb bandes de goma en aquells carrers on s'ha detectat perillositat per l'excés de velocitat a què circulen els vehicles i es reforça significativament la senyalització tant vertical com horitzontal de les dues urbanitzacions.

L'objectiu que ens marquem és clar i ambiciós: L'any 2023 un cotxe ha de poder circular per qualsevol punt de Roses tenint en tot moment una senyalització i una ordenació de l'espai que li permetin poder moure's amb seguretat per ell mateix i per l'entorn en tot moment només seguint les indicacions.