Renda Garantida de Ciutadania

Publicat a Vila de Roses el 25/10/2018

El passat dilluns vaig poder assistir a l’explicació pública sobre la realitat de l’Àrea de Serveis Socials que es va fer a Ca l’Anita. Va ser una iniciativa que el nostre grup havia estat reclamant des de feia anys, ja que la difusió pública de la informació és una de les millors eines que tenim al nostre abast per a combatre la rumorologia interessada, la demagògia i els possibles brots de xenofòbia.

Tot i que la mesura per si sola no és suficient, cal reconèixer que la presentació va ser completa i ben preparada. Els assistents van poder conèixer els requisits que s’exigeixen per accedir a les línies d’ajudes (desmentint la caricatura que vol presentar els serveis com poc menys que una tómbola) i també les dades sobre qui són els beneficiaris dels diferents serveis (que van mostrar, en contra dels tòpics racistes, que hi ha gairebé 3 vegades més de beneficiaris de procedència espanyola/catalana que de tota la resta de nacionalitats juntes).

Tanmateix, em va sorprendre especialment que el responsable polític de les polítiques de Benestar Social a Roses aprofités aquest acte per llançar una dura crítica a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), una prestació que a dia d’avui beneficia més de 113.000 persones arreu del país, i que ha suposat una conquesta social autènticament històrica.

Concretament, la RGC assegura els ingressos mínims de les persones que es trobin en situació de pobresa però alhora desenvolupa el seu apoderament i promoció cap al món laboral. Suposa també una prestació complementària a molts pensionistes, una faceta menys coneguda però igualment important de la RGC. No es tracta només d’una prestació, ni d’una renda bàsica per a tothom, va destinada a les persones que no arribin al 100% de l’índex de renda de suficiència de Catalunya, que actualment està situat en 664 € al mes. Amb això, busca combatre les desigualtats socials, buscar crear un terra bàsic social a la nostra societat i alhora crea les condicions perquè aquestes persones es puguin acabar reinserint al món laboral.

Aquest nou dret social va néixer gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular que van impulsar fins a 120.000 persones del nostre país i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 2017 (per cert, amb els vots favorables del PDeCAT, partit del regidor de Benestar que ho critica). Va ser la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, liderada llavors per la Consellera Dolors Bassa, qui va liderar-ne el desenvolupament i qui la va definir com una eina essencial per lluitar contra la pobresa i les desigualtats.

Encara queda molta feina per fer pel que fa a la implementació i millora d’aquesta iniciativa, però és evident que ha suposat una millora en els ingressos i les expectatives de moltíssimes persones que ja se’n beneficien. Per tot això, no deixa de ser sorprenent que des de la nostra regidoria de benestar es critiqui i busqui desprestigiar aquest nou dret.

Al llarg d’aquests últims anys, ha quedat palès el caràcter marcadament conservador de les forces polítiques que integren l’actual govern municipal, però convindria que fessin l’esforç d’assegurar l’empatia i la sensibilitat social necessària en àrees tan importants i tan sensibles com aquesta. Les eines que permeten als més vulnerables empoderar-se i lluitar per una vida digna no són mai un problema, sinó un pas més cap al que hauria de ser l’objectiu de tots.