Ple Municipal de Roses del 25/06/2018
Voldria començar dient que fer el posicionament sobre aquesta moció que presenta avui el grup socialista no és senzill. No ho és perquè aquesta moció engloba en un mateix text un munt de temes, gairebé tots ells troncals per a la política municipal i, per tant, posicionar-se sobre aquesta moció implica, gairebé, explicar tot el programa electoral d'una formació política.
Hem de dir que veiem amb bons ulls la voluntat de debat que la moció comença manifestant, però potser hauria estat més lògic, i sobretot més pràctic, debatre els temes un per un. A més, d'aquesta manera també seria més senzill poder arribar a textos consensuats entre tots els grups, perquè posant-los tots en un mateix redactat fa gairebé impossible poder posar-se d'acord amb tot. Si ho aconseguíssim, donada la importància dels temes tractats, gairebé perdria el sentit que ens presentéssim com a candidatures separades a les eleccions municipals…
També volem recordar que molts dels punts que recullen en aquesta moció també van formar part d'aquell famós acord al qual varen arribar amb l'equip de govern per aprovar els pressupostos de l'any 2016. D'aquell acord, creiem que, amb el pas dels anys, només s'ha complert un punt, que és el nomenament de representants del PSC i del PP als consells executius de les empreses municipals, que encara hi són i, per cert, encara no ens han fet arribar els currículums de les persones nomenades que es van comprometre a fer públics.
Amb tot, intentaré anar desgranant el nostre posicionament sobre els principals elements que componen aquesta moció, que també serviran per explicar millor el nostre posicionament de vot:
En primer lloc, vull destacar les coincidències. El grup republicà està d’acord amb la postura que planteja el grup socialista en els temes de la mobilitat i sobre la Comissió del Royal Marine.
En el passat ple ja vàrem explicar en el punt d'aprovació del projecte de reforma de la parcel·la situada entre el carrer de la Llotja i el carrer Pescadors que creiem que sobre aquest tema hi ha falta de previsió o falta de claredat. És evident que el nostre nucli antic necessita ser dignificat, i que molts espais necessiten ser millorats, com potser aquest parcel·la que comentàvem, la Plaça Illa d'Ítaca o com va ser fa uns anys la Riera Ginjolers. Unes millores que comporten, també obligatòriament, l'eliminació de places d'aparcament. Davant d'aquest problema, hem de saber donar-hi una solució, i plantejar quin és el nostre model de mobilitat. Volem traslladar l'aparcament als afores? En cas que fem això, volem dedicar els aparcaments del centre a zones verdes pels veïns? Volem apostar pel projecte de l'històric aparcament soterrat? Si és així, on el podem ubicar? Hem de ser capaços d'estudiar amb l'ajuda dels tècnics i els informes que calgui encarregar totes aquestes preguntes i saber-hi donar una resposta consensuada entre la majoria de grups. I hem de fer-ho amb la valentia de saber que, sigui quina sigui la resposta, no agradarà a certa gent i estar disposat a assumir-ne el cost polític. A més, volem recordar que tots aquests temes estan lligats directament a altres inversions, com són acabar el front marítim des de l'espigó fins al port o la reforma de plaça Catalunya, projecte sobre el qual l'any 2016 vàrem aprovar una moció, justament, gràcies a un acord amb el PSC.
També coincidim amb les valoracions sobre la manera com es va posar fi a la Comissió d'Estudi del Cas Royal Marine. No compartim en absolut la decisió política de posar-hi punt final, i tampoc els arguments jurídics que es van esgrimir per a justificar-ho. Quan es va constituir la comissió, se'ns va dir que no tenia cap sentit, perquè el cas ja estava judicialment tancat. Després, quan es va reobrir judicialment el cas, es va tancar amb l'argumentació contrària: si estava el cas obert, no es podia estudiar des d'aquest ple. I per si no n'hi hagués prou amb aquesta incoherència, es va apel·lar al principi jurídic de "non bis in ídem" per a defensar-ho, un principi que marca que un acusat no pot ser jutjat dues vegades pel mateix delicte, i que no entenem que tingui cap mena d'afectació en aquest cas. Això no és un judici, ni un tribunal, ni forma part del sistema judicial. És un ple municipal que revisa un expedient i aprova conclusions polítiques. Res més. El nostre grup va refusar des del principi la judicialització del cas. Creiem que no hi ha proves evidents que s'hagi comès cap delicte, i encara menys que aquest s'hagi pogut cometre en el conveni que posa fi al cas. També condemnem qualsevol intent d'aprofitar el cas per intentar perjudicar a les persones més enllà dels límits dels càrrecs que ocupen, i per això sempre hem dit que volem restringir el cas a les responsabilitats estrictament polítiques. La suspensió de la Comissió al·legant un suposat doble enjudiciament contribueix, justament, a barrejar les dues coses i fa que perdem de vista que en aquest ple fem únicament allò pel que hem estat votats: política. És per tot això que coincidim amb el grup socialista que no s'han fet les coses bé, ni per a poder debatre políticament el cas amb tranquil·litat i aprovar les conclusions que calguin, ni tampoc per donar una bona imatge de cara a la ciutadania.
En canvi, hi ha altres temes que planteja aquesta moció amb els quals no podem estar tan d’acord.
Un bon exemple són les obres de la SUF quan la moció exposa com a exemple de desídia o mala gestió de l'àrea d'Urbanisme. Podríem estar d'acord que el cas de la SUF pot servir per prendre nota dels problemes que hi ha hagut per intentar influir per millorar i perfeccionar el sistema de contractació públic, que cal recordar que no depèn de l'Ajuntament. També podríem estar d'acord que caldria una major pedagogia i pot ser fins i tot una millor comunicació per a explicar a la ciutadania el motiu del retard en aquestes obres. Ara bé, justament el redactat de la moció en aquest punt no contribueix gens ni mica a aquesta pedagogia... Els problemes de les obres de la SUF han vingut per errors i deficiències en les empreses adjudicatàries, no de l'Ajuntament. No té res a veure amb una mala gestió. Si la regidoria d'Urbanisme fos en mans del PSC, o en les nostres, els problemes haguessin estat exactament els mateixos. Ja sé que és llaminer aprofitar-se de la situació quan estàs a l'oposició, però, més enllà del compromís que hauríem de tenir tots amb la veritat, pensi que això se'ls pot girar en contra si governen... No és gens recomanable fer-ho…
Una cosa semblant passa amb el projecte del Mercat Cobert. Si no ho tinc mal entès, i si no el regidor de turisme em corregirà, el projecte segueix el seu curs amb els terminis previstos. Terminis que certament són lents, però que són els que toca en un projecte d'aquesta envergadura i que recordem que fins i tot va suposar canviar una llei del Parlament de Catalunya. A les successives reunions que s'han anat fent on s'ha anat exposant el procés, crec que ha quedat força clar. Com a molt es podria parlar de si caldria explicar-ho millor públicament, però, en aquest cas, tampoc el redactat de la moció ajuda a la bona informació pública d'aquest projecte.
També hi ha alguns temes que veiem que posen a la moció, però que cal recordar que no són de competència municipal, encara que a la moció ho sembli. També en posaré un parell d’exemples.
Quan parlen d'actuacions respecte de la Zona Industrial, hem de recordar que ha quedat truncada per una decisió judicial no d'aquest ajuntament, com sembla que digui la moció. Podríem arribar a estar d'acord que per afrontar aquesta situació, com en altres coses, hi ha hagut una certa actitud de deixar morir els problemes, però també és cert que plantejar solucions sobre aquest tema no és senzill, i la moció tampoc n'ofereix.
Una cosa semblant passa amb el POUM. El POUM va ser tombat pel TSJC i posteriorment pel Tribunal Suprem, com bé diu la moció. En aquest sentit, no és una decisió d'un govern tornar al planejament del 1993 sinó una situació imperativa fruit d'aquestes sentències. En tot cas, en aquest tema, es podria retreure responsabilitats al govern que el va aprovar. Perquè la moció diu que va ser aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme, però s'oblida que va ser aprovat inicialment per un ple municipal presidit, justament, pel PSC. I no dic que hi hagi motiu de reprovació d'aquell govern, però, en tot cas, de l'actual segur que no.
En resum, doncs, creiem que és una moció calaix de sastre on s'hi ha posat de tot i que vol abarcar més del que toca. Això, com he dit al principi, fa molt i molt difícil poder arriar a un acord global. Hi ha punts en els quals coincidim, i temes sobre els quals hem votat i hem presentat mocions conjuntament, i per aquest motiu hem decidit no votar-hi en contra. Però també inclou altres temes sobre els quals tenim visions diferents i, per tant, tampoc hi podem votar a favor. El nostre vot avui serà d'abstenció i, en tot cas, si la voluntat de debat i diàleg que exposa la moció és certa, els animem a tractar els temes un per un i segur que llavors podrem tenir un debat més constructiu.
Voldria començar dient que fer el posicionament sobre aquesta moció que presenta avui el grup socialista no és senzill. No ho és perquè aquesta moció engloba en un mateix text un munt de temes, gairebé tots ells troncals per a la política municipal i, per tant, posicionar-se sobre aquesta moció implica, gairebé, explicar tot el programa electoral d'una formació política.
Hem de dir que veiem amb bons ulls la voluntat de debat que la moció comença manifestant, però potser hauria estat més lògic, i sobretot més pràctic, debatre els temes un per un. A més, d'aquesta manera també seria més senzill poder arribar a textos consensuats entre tots els grups, perquè posant-los tots en un mateix redactat fa gairebé impossible poder posar-se d'acord amb tot. Si ho aconseguíssim, donada la importància dels temes tractats, gairebé perdria el sentit que ens presentéssim com a candidatures separades a les eleccions municipals…
També volem recordar que molts dels punts que recullen en aquesta moció també van formar part d'aquell famós acord al qual varen arribar amb l'equip de govern per aprovar els pressupostos de l'any 2016. D'aquell acord, creiem que, amb el pas dels anys, només s'ha complert un punt, que és el nomenament de representants del PSC i del PP als consells executius de les empreses municipals, que encara hi són i, per cert, encara no ens han fet arribar els currículums de les persones nomenades que es van comprometre a fer públics.
Amb tot, intentaré anar desgranant el nostre posicionament sobre els principals elements que componen aquesta moció, que també serviran per explicar millor el nostre posicionament de vot:
En primer lloc, vull destacar les coincidències. El grup republicà està d’acord amb la postura que planteja el grup socialista en els temes de la mobilitat i sobre la Comissió del Royal Marine.
En el passat ple ja vàrem explicar en el punt d'aprovació del projecte de reforma de la parcel·la situada entre el carrer de la Llotja i el carrer Pescadors que creiem que sobre aquest tema hi ha falta de previsió o falta de claredat. És evident que el nostre nucli antic necessita ser dignificat, i que molts espais necessiten ser millorats, com potser aquest parcel·la que comentàvem, la Plaça Illa d'Ítaca o com va ser fa uns anys la Riera Ginjolers. Unes millores que comporten, també obligatòriament, l'eliminació de places d'aparcament. Davant d'aquest problema, hem de saber donar-hi una solució, i plantejar quin és el nostre model de mobilitat. Volem traslladar l'aparcament als afores? En cas que fem això, volem dedicar els aparcaments del centre a zones verdes pels veïns? Volem apostar pel projecte de l'històric aparcament soterrat? Si és així, on el podem ubicar? Hem de ser capaços d'estudiar amb l'ajuda dels tècnics i els informes que calgui encarregar totes aquestes preguntes i saber-hi donar una resposta consensuada entre la majoria de grups. I hem de fer-ho amb la valentia de saber que, sigui quina sigui la resposta, no agradarà a certa gent i estar disposat a assumir-ne el cost polític. A més, volem recordar que tots aquests temes estan lligats directament a altres inversions, com són acabar el front marítim des de l'espigó fins al port o la reforma de plaça Catalunya, projecte sobre el qual l'any 2016 vàrem aprovar una moció, justament, gràcies a un acord amb el PSC.
També coincidim amb les valoracions sobre la manera com es va posar fi a la Comissió d'Estudi del Cas Royal Marine. No compartim en absolut la decisió política de posar-hi punt final, i tampoc els arguments jurídics que es van esgrimir per a justificar-ho. Quan es va constituir la comissió, se'ns va dir que no tenia cap sentit, perquè el cas ja estava judicialment tancat. Després, quan es va reobrir judicialment el cas, es va tancar amb l'argumentació contrària: si estava el cas obert, no es podia estudiar des d'aquest ple. I per si no n'hi hagués prou amb aquesta incoherència, es va apel·lar al principi jurídic de "non bis in ídem" per a defensar-ho, un principi que marca que un acusat no pot ser jutjat dues vegades pel mateix delicte, i que no entenem que tingui cap mena d'afectació en aquest cas. Això no és un judici, ni un tribunal, ni forma part del sistema judicial. És un ple municipal que revisa un expedient i aprova conclusions polítiques. Res més. El nostre grup va refusar des del principi la judicialització del cas. Creiem que no hi ha proves evidents que s'hagi comès cap delicte, i encara menys que aquest s'hagi pogut cometre en el conveni que posa fi al cas. També condemnem qualsevol intent d'aprofitar el cas per intentar perjudicar a les persones més enllà dels límits dels càrrecs que ocupen, i per això sempre hem dit que volem restringir el cas a les responsabilitats estrictament polítiques. La suspensió de la Comissió al·legant un suposat doble enjudiciament contribueix, justament, a barrejar les dues coses i fa que perdem de vista que en aquest ple fem únicament allò pel que hem estat votats: política. És per tot això que coincidim amb el grup socialista que no s'han fet les coses bé, ni per a poder debatre políticament el cas amb tranquil·litat i aprovar les conclusions que calguin, ni tampoc per donar una bona imatge de cara a la ciutadania.
En canvi, hi ha altres temes que planteja aquesta moció amb els quals no podem estar tan d’acord.
Un bon exemple són les obres de la SUF quan la moció exposa com a exemple de desídia o mala gestió de l'àrea d'Urbanisme. Podríem estar d'acord que el cas de la SUF pot servir per prendre nota dels problemes que hi ha hagut per intentar influir per millorar i perfeccionar el sistema de contractació públic, que cal recordar que no depèn de l'Ajuntament. També podríem estar d'acord que caldria una major pedagogia i pot ser fins i tot una millor comunicació per a explicar a la ciutadania el motiu del retard en aquestes obres. Ara bé, justament el redactat de la moció en aquest punt no contribueix gens ni mica a aquesta pedagogia... Els problemes de les obres de la SUF han vingut per errors i deficiències en les empreses adjudicatàries, no de l'Ajuntament. No té res a veure amb una mala gestió. Si la regidoria d'Urbanisme fos en mans del PSC, o en les nostres, els problemes haguessin estat exactament els mateixos. Ja sé que és llaminer aprofitar-se de la situació quan estàs a l'oposició, però, més enllà del compromís que hauríem de tenir tots amb la veritat, pensi que això se'ls pot girar en contra si governen... No és gens recomanable fer-ho…
Una cosa semblant passa amb el projecte del Mercat Cobert. Si no ho tinc mal entès, i si no el regidor de turisme em corregirà, el projecte segueix el seu curs amb els terminis previstos. Terminis que certament són lents, però que són els que toca en un projecte d'aquesta envergadura i que recordem que fins i tot va suposar canviar una llei del Parlament de Catalunya. A les successives reunions que s'han anat fent on s'ha anat exposant el procés, crec que ha quedat força clar. Com a molt es podria parlar de si caldria explicar-ho millor públicament, però, en aquest cas, tampoc el redactat de la moció ajuda a la bona informació pública d'aquest projecte.
També hi ha alguns temes que veiem que posen a la moció, però que cal recordar que no són de competència municipal, encara que a la moció ho sembli. També en posaré un parell d’exemples.
Quan parlen d'actuacions respecte de la Zona Industrial, hem de recordar que ha quedat truncada per una decisió judicial no d'aquest ajuntament, com sembla que digui la moció. Podríem arribar a estar d'acord que per afrontar aquesta situació, com en altres coses, hi ha hagut una certa actitud de deixar morir els problemes, però també és cert que plantejar solucions sobre aquest tema no és senzill, i la moció tampoc n'ofereix.
Una cosa semblant passa amb el POUM. El POUM va ser tombat pel TSJC i posteriorment pel Tribunal Suprem, com bé diu la moció. En aquest sentit, no és una decisió d'un govern tornar al planejament del 1993 sinó una situació imperativa fruit d'aquestes sentències. En tot cas, en aquest tema, es podria retreure responsabilitats al govern que el va aprovar. Perquè la moció diu que va ser aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme, però s'oblida que va ser aprovat inicialment per un ple municipal presidit, justament, pel PSC. I no dic que hi hagi motiu de reprovació d'aquell govern, però, en tot cas, de l'actual segur que no.
En resum, doncs, creiem que és una moció calaix de sastre on s'hi ha posat de tot i que vol abarcar més del que toca. Això, com he dit al principi, fa molt i molt difícil poder arriar a un acord global. Hi ha punts en els quals coincidim, i temes sobre els quals hem votat i hem presentat mocions conjuntament, i per aquest motiu hem decidit no votar-hi en contra. Però també inclou altres temes sobre els quals tenim visions diferents i, per tant, tampoc hi podem votar a favor. El nostre vot avui serà d'abstenció i, en tot cas, si la voluntat de debat i diàleg que exposa la moció és certa, els animem a tractar els temes un per un i segur que llavors podrem tenir un debat més constructiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada