Publicat a La Veu el 15/07/2018
El dret nord-americà contempla una curiosa figura legal a la qual una persona es pot acollir quan se li demana com es declara davant d'una acusació, el "nolo contendere". Es podria traduir literalment per "no contestaré", però l'exvicepresident americà Spiro Agnew ho va definir de forma més divertida amb la frase "no ho he fet, però no ho tornaré a fer", una manera irònica d'explicar que intentes exculpar-te i excusar-te a la vegada.
Aquesta mateixa lògica la vàrem poder veure a la intervenció de la Secretaria General del PP, Dolores de Cospedal, quan va exposar que el seu partit "no ha tingut mai caixes en B, ni les tornarà a tenir". Realment, no és gens senzill gestionar una situació en la qual has d'argumentar dues coses contradictòries a la vegada, intentant justificar allò que, al mateix temps, negues que passés. És difícil no deixar frases que, com aquestes, passen a la posteritat.
En el darrer ple, vàrem viure una altra situació d'aquestes sobre les que satiritzava Agnew arran d'una moció presentada pel grup d'ERC per impulsar una sèrie d'accions per combatre la rumorologia al voltant del fenomen de la immigració i prevenir possibles brots de xenofòbia. El regidor de Benestar va haver de fer peripècies per argumentar el vot contrari a la moció i explicar, per una banda, que els problemes que aquesta plantejava eren una invenció irreal del nostre grup i que, per l'altra, ells ja estaven treballant per solucionar-los. Tot plegat, coronat amb l'anunci que al mes de setembre ho complementarien amb una de les accions que contemplava la moció a la qual acabaven d'oposar-se. Un embolic argumental digne de veure!
Pot ser per evitar-se aquest mal tràngol, Gent del Poble, que també s'hi va oposar, va apel·lar a la interpretació literal de "nolo contendere". No va respondre. Es va remetre a la intervenció del regidor de Benestar i així deixar el "paperot" al PDeCAT. Un gest habitual que denota una certa desídia i falta de personalitat, però que ha demostrat ser útil a l'hora de passar els "marrons" a uns socis que sorprenentment, accepten menjar-se'ls un rere l'altre.
Sigui com sigui, nosaltres sí que contestem i que procurem ser conseqüents. La moció no es va aprovar però no ens n'oblidarem. La podreu trobar al nostre programa electoral, i a nosaltres defensant-la amb coherència i responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada