La Roses que volem

La urgència social, derivada de l'actual context econòmic, i la necessitat de travar projectes ambiciosos i a llarg termini per a una nova Roses són els dos elements entorn els quals hem començat a treballar una sèrie de ciutadans i ciutadanes de la vila de cares a les properes eleccions municipals de 2015. De sensibilitat progressista i agrupats al voltant del valors representats per Esquerra Republicana de Catalunya (que tinc l'honor de presidir al nostre municipi des de fa uns mesos), estem immersos en la creació d'una àmplia candidatura d'esquerres que, tot i partint d'ERC, aconsegueixi transcendir les seves sigles per tal de generar, realment, una autèntica alternativa progressista a l'actual govern conservador CiU-PP.

Partim de la premisa que, al contrari del que determinats sectors de l'opinió pública (o més aviat publicada) volen fer creure, tots els governs tenen diferents models de gestió, tots ells igualment vàlids, factibles i legítims. Aquests models diferenciats no es queden en idees abstractes de cosmovisió, sinó que es tradueixen en projectes concrets aplicats, en cada cas, a la realitat social pertinent.

En el cas de Roses, els diferents models que regeixen la nostra Vila s’han fet palesos al llarg de les últimes dècades per a qualsevol que ha tingut la paciència d'aturar-se cinc minuts a analitzar-ho. Per una banda, tenim el model de poble petit, tancat en sí mateix, amb una societat civil adormida, que es deixa portar sovint per dinàmiques endogàmiques i que afavoreix les xarxes clientelars i els governs “stablishment”, que no van més enllà de la gestió del dia a dia.

Enfront d'això, existeix també un altre model de municipi possible. El model que busca una ciutat oberta a l'entorn i al món, socialment i associativa rica i plural, realment participativa, que desenvolupi totes les seves potencialitats per generar oportunitats a les noves generacions, que sigui amable i inclusiva perquè tothom pugui sentir-se'n part. Un model que no necessita un govern simplement gestor, sinó també transformador.

És al voltant d’aquesta segona opció que nosaltres volem vertebrar el nostre projecte. Com a progressistes i com a republicans, estem convençuts que la obligació de les institucions democràtiques no és l'adaptació d'aquestes a la realitat vigent, sinó sobretot la realització d'una acció transformadora que canviï aquesta realitat per a fer-la més justa. Cal que la política recuperi el seu paper rector: no hem de deixar el nostre futur en mans dels poders fàctics o de la resignació davant d'aquests.

Així doncs, la nostra aspiració de futur és construir un projecte que tingui, per una banda, la clara finalitat d’aconseguir la Roses que volem: oberta, justa, moderna, dinàmica, culta i avançada. I, per l’altra, que sigui prou obert perquè tots els progressistes de Roses, amb independència de la seva tradició política o les sigles amb les quals se sentin representats, puguin sumar-s’hi i sentir-se seu. Per això, caldrà obertura de mires, deixar enrere determinades visons i algunes dinàmiques partidistes. Però ho farem des del convenciment que no hi ha millor forma de defensar i respectar els principis d’Esquerra que derruint els murs que avui en dia separen a la societat dels partits i des de la certesa que és només des d’aquestes bases que podrem assolir les importants fites plantejades més amunt.

La Roses del futur s’apropa, però no arribarà fins que no siguem nosaltres els que tinguem el valor d'anar a conquerir-la.