Una ciutat viva, una ciutat on viure

A casa nostra, hem pogut constatar que hi ha qui vol construir una ciutat sense música. Qui creu que una ciutat devorada pel silenci i la monotonia és una ciutat millor per viure

Deia Pierre de Rousard que la mare natura, en veure com seria de dura la nostra vida sense alegria va crear la música.

De fet, si ens ho parem a pensar què seria la nostra vida sense música? Aquest element fonamental per fer-nos emocionar, per fer-nos gaudir, per fer-nos sentir vius... Ningú imagina una festa sense música, una pel·lícula sense acords, un himne sense ritme. Són les notes musicals les que donen vida a un lloc, a un moment, a un fet.

Amb les ciutats, passa una cosa semblant. Les ciutats són, en el fons, organismes vius que necessiten el mateix que qualsevol altre. Necessiten l'amor dels seus habitants per créixer, necessiten que se'n preocupin per mantenir-se i, igual que les persones, necessiten música per viure.

Que les notes recorrin els carrers de la ciutat, que els artistes puguin crear i guanyar-se la vida a casa seva, que la gent que ens visita i la gent de casa pugui sentir-se a gust en una terrassa, tot això són elements fonamentals per tal de construir la ciutat activa, dinàmica, jove i alegra que hem de crear.

És evident que una ciutat és, sobretot, per viure-hi, però, que vol dir viure? És donar vida crear una ciutat apagada, trista i tancada? La música i la vida (a Roses i a tot arreu) no només són compatibles, sinó que, de fet, són inseparables.

Pau Casals va afirmar un dia (citant a Nietzsche) que la vida sense música seria un error. Una Roses sense música, també.