diumenge, 23 de gener del 2011

PAÏSOS CATALANS


Avui hem pogut presenciar una vegada més el clima espanyolista i anticatalà que es viu al País Valencià.

Grups de plataformes ultradretanes com España 2000 han intentat atacar Joan Laporta i la resta de líders de SCI durant l’acte de presentació de Solidaritat Catalana al País Valencià. Fins i tot els hi han llençat un esprai lacrimogen i s’han allotjat a l’hotel on es realitzava l’acte per tenir millor accés a Joan Laporta.

Aquest no es, ni molt menys, un acte aïllat. Cada dia al País Valencià es produeixen atacs contra casals populars catalanistes, agressions a militants de ERPV o de maulets... Fins i tot conec gent de València que m’ha dit que grups d’extrema dreta van a les manifestacions de col·lectius catalanistes per prendre el nom dels assistents. I tots aquests  fets es produeixen davant la indiferència de un govern de Francisco Camps que ja li està bé el clima de repressió que es viu.

No crec que calgui dir que, personalment, condemno al 100% els atacs contra entitats independentistes com SCI. Però si m’he animat a escriure això no és només per condemnar aquests actes. Si escric això és per dir públicament que malgrat tot, soc optimista.
Se que el gran somni dels espanyolistes que separen els diferents territoris dels Països Catalans i reprimeixen amb duresa qualsevol acte que manifesti la voluntat de unitat del poble català, és que domem els Països Catalans per morts i que ens rendim davant l’allau espanyolitzadora que assola València, Mallorca i també el principat. Dons jo personalment no ho penso fer, m’hi nego en rotund. No ho penso fer per dues raons:
Primer perquè si ho fem, si donem la nostra nació per acabada i ens “repleguem” al principat hauran guanyat ells. I si han de guanyar, al menys fem-los suar la victòria i no els hi regalem res.
I segon, i el més important, perquè conec personalment gent de País Valencià que cada dia lluiten contra una situació que els hi es molt adversa, que reben amenaces, que se’ls intentat agredir... Pot ser son pocs, o ,al menys, no prous, però hi son i ells son els autèntics lluitadors d’aquest país. I si tots aquests valencians malgrat totes les adversitats, que no son poques, segueixen creient i segueixen lluitant pels Països Catalans, no crec que ni jo, ni cap dels que des la comoditat del principat ens declarem catalanistes, tinguem cap dret a llençar la tovallola i deixar de creure en els Països Catalans.

En nom de tots els que lluiten per la llibertat de la nació catalana :

Visca els Països Catalans !!!

Salut i Independència !!

1 comentari:

  1. Por cierto, soy valenciana, y antes se acabará el mundo a que los catalanes os hagáis con nuestra tierra. ¿No os gusta tanto la democracia y el derecho a decidir? Pues la inmensa mayoría de los valencianos hace mucho tiempo que decidimos que nada nos da más asco que los catalanistas. Lo lleváis crudito, majos, sobre todo viendo los subnormales que creáis, y para muestra el ridículo niñato autor de este panfleto blog. Ala, a cascarla!

    ResponElimina