Reforç policial

Publicat a La Veu el 15/06/2021

Aquest mes l'Ajuntament de Roses ha aprovat una partida de 72.000 € per tenir un reforç extraordinari de les hores de servei dels agents de la Policial de cara a una temporada turística que es preveu especialment complicada. En total aquesta ampliació suposarà que cada agent de Policia podrà realitzar fins a 60 hores més, que previsiblement suposaran més de 2.000 hores efectives de servei.

Aquest reforç servirà per afrontar problemàtiques importants com poden ser l'incivisme en diferents punts del municipi, les mesures de prevenció sanitària que encara seguiran vigents durant unes setmanes més, la venda irregular al passeig Marítim o els problemes de saturació a les cales del Cap del Creus. Com sempre, convé recordar que en totes aquestes problemàtiques l'actuació policial és només una gestió a curt termini, no pas una solució definitiva. Totes aquestes realitats necessiten ser abordades des d'altres àmbits per tal d'arribar a l'arrel i, per tant, a la solució estructural. Malgrat això, és evident que mentre existeixin tant la ciutadania com el mateix ajuntament seguiran requerint la intervenció policial per tal de fer front als seus efectes nocius, i per tal de respondre a aquestes necessitats hem pres la mesura de l'augment d'hores, entre d'altres.

Paral·lelament a aquest increment en el nombre d'hores de servei, l'Ajuntament ja ha posat en marxa el procés de selecció que realitza anualment per als nomenaments de 7 agents interins, que permeten redimensionar la plantilla amb un important reforç durant 6 mesos, entre l'1 de juny i el 30 de novembre. A aquests, se sumen les 5 places en propietat de policia que s'incorporaran en breu al servei, amb les quals es cobreixen vacants i jubilacions corresponents a aquest 2021.

Una altra de les mesures que adopta l'Àrea de Seguretat Ciutadana durant l'estiu és la de disposar de la presencialitat del total d'agents que integren la plantilla durant el període comprés entre els mesos de juliol i agost, és a dir, que durant aquest període concret no d’autoritzar vacances entre els membres de la plantilla per tal de garantir que es disposa en tot moment de tots els efectius possibles.

Amb tot això, esprem poder afrontar amb garanties aquesta temporada d'estiu, que ha de ser la de la reactivació econòmica, per tal de contribuir tant com sigui possible al seu bon desenvolupament.

Ermengol Romañach

Publicat a La Veu el 15/05/2021

El passat 7 maig vàrem celebrar l’acte de col·locació de la llamborda en memòria d’Ermengol Romañach, l’únic rosinc del qual es té constància que va morir als camps de concentració nazis durant els anys 40. És un acte memorialístic emmarcat en el projecte europeu “Stolpersteine”, que en el cas de Catalunya coordina el Memorial Democràtic de la Generalitat, el director del qual ens va acompanyar a la jornada. 

L’Ajuntament també hi ha col·laborat, a més de amb la organització de l’acte i la col·locació física de la llamborda, amb una minuciosa recopil·lació de la vida d’Eremengol per part dels historiadors de l’Arxiu Municipal. Un treball historiogràfic que, a tall d’homenatge, vull aprofitar per recollir encara que sigui parcialment:

Ermengol Romañach Coll, nascut el 1906, vivia amb la seva parella, Josepa Gelabert Berta, al carrer Peralada, 15 (actual 33), lloc on es va col·locar la llamborda. Fou militant de la CNT-FAI i, amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 1937 i 1938.

Just abans de marxar a l'exili l'any 1939, la Pepeta tenia amagat l'Ermengol en una habitació darrera d'un armari. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració a l’altra banda l’Albera. Al cap d'un temps de ser a l’estat francès els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i van agafar l'Ermengol. Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del 1941 amb el número 11.538.

Va morir a l'esmentat camp el dia 30 de març de 1942, allunyat de la seva estimada Pepeta i de la seva Roses natal. L'assassinat d'Ermengol Romañach Coll representa, possiblement, una de les formes més terribles i tristes de solitud. Quasi una dècada després de no saber res de l’Ermengol, el Registre Civil de Roses va inscriure l'any 1949 la mort d'Ermengol Romañach. Fins aleshores no hi havien hagut novetats sobre la seva sort, malgrat que a Roses tothom sabia que podia haver acabat en mans dels nazis.

El seu germà gran, en Pere, va anar a viure a la població del Palau del Vidre, al Rosselló, on encara hi viuen els seus descendents. La Josepa Gelabert Berta va morir a causa d'una cardiopatia el 30 de juny de 1983. I el seu germà petit, en Josep, i els últims records de l’Ermengol van morir el 13 de juliol de 1987.

Dades de seguretat

Publicat a La Veu el 15/04/2021

El 29 de maç es va celebrar la Junta Local de Seguretat, a la qual varen assistir, a més de la Policia Local, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. També vàrem comptar amb la presència de l'Albert Ballesta, Director de Serveis Territorials d'Interior de la Generalitat.

El primer que cal destacar de les dades aportades pels diferents cossos és una bona notícia: els fets delictius han disminuït a Roses un 33% en l'últim any. I a més, la resolució dels casos ha augmentat en 6,8 punts. L'única dada negativa són els delictes contra l'ordre públic (conflictes veïnals, baralles, discussions...) que han augmentat. Aquesta dada ens permet fer una fotografia objectiva de la situació de la seguretat al nostre municipi. És cert que hi ha hagut darrerament casos concrets molt rellevants i que han generat un important perjudici als veïns d'algunes zones i una sensació generalitzada d'inseguretat, com n'és un bon exemple la situació viscuda al carrer Pare Claret. No obstant, les xifres diuen que són casos concrets, que requereixen d'actuacions concretes, i que Roses és una ciutat segura en termes generals.

També cal destacar actuacions importants per part de Mossos d'Esquadra i el CNP en les últimes setmanes, que han comportat detencions rellevants, i també diferents investigacions en procés que esperem que donin resultats aviat.

Per part de la Policia Local, dades notables. En un any, 1.051 serveis de Seguretat Ciutadana, 3.854 de disciplina viària, 419 cotxes retirats amb la grua, 150 cotxes abandonats reiterats de la via pública, 47 denúncies penals, 30 persones detingudes, 739 aixecaments d'actes i 626 serveis de Policia de proximitat (com ara mediacions o intervencions per molestes veïnals).

En els apartats específics, en podem destacar essencialment dos: la venda ambulant irregular i les mesures Covid. Pel que fa a la venda ambulant irregular, les xifres de l'actuació policial són també bones: s'ha passat dels 4.000 articles decomissats el 2018 i dels 18.000 el 2019 a uns 26.000 el 2020. Això no soluciona el problema, que no és policial, sinó social, però sí que demostra que la línia de treball de la Policia Local per treure el màxim rendiment de les nostres competències i recursos, funciona. I pel que fa a les restriccions per la Covid, s'han fet un total de 312 controls de pas i s'han aixecat 228 actes per incompliment.

Llibertat d'expressió

Publicat a La Veu el 15/03/2021

El clima de regressió democràtica a l’Estat Espanyol ha quedat novament palès en la detenció el dia 16 de febrer de 2021 del cantant i poeta lleidatà Pablo Hasél acusat d’apologia del terrorisme i de calúmnies i injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat arran de la lletra d’una cançó i de 62 missatges a la xarxa social twitter entre 2014 i 2016.

Hasél, condemnat per l’Audiència Nacional, ha ingressat a presó per haver fet sentir la seva veu i la seva opinió, un Dret que hauria de ser respectat en tota democràcia consolidada. Ens ha quedat novament clar que aquest no és el cas de l’Estat Espanyol, un Estat que s’ha posat en el punt de mira d’organitzacions internacionals per la limitació que està posant de forma aberrant a la Llibertat d’expressió i per la gestió autoritària amb pèrdua de drets fonamentals. La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret fonamental de tot individu i està recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans.

L’Estat Espanyol, a través d’uns tribunals parcials, subjectius i obsolets, s’han esplaiat en els darrers anys a defensar i protegir els qui fan apologia del feixisme i del franquisme mentre, per altra banda, es distorsionen fets i accions que qüestionen aquests moviments antidemocràtics i que representen una crítica i una valoració emmarcada en la llibertat d’expressió.

Per tot això, el Grup d'ERC-Ara Roses va presentar al ple municipal del passat febrer una moció que es va aprovar per majoria absoluta i on s'acordava denunciar les sentències polítiques dels tribunals espanyols que posen en entredit les garanties de tot el sistema judicial i la separació de poders que ha de ser un dels pilars de tota democràcia; condemnar la pena imposada al cantant Pablo Hasél per l’expressió del seu pensament a través de les seves cançons i les seves piulades, fer-li arribar tot el nostre suport i promoure una modificació del Codi Penal on es despenalitzin aquest tipus de delictes i on es protegeixi la llibertat d’expressió en lloc de sancionar-la.

Perquè cal posar les institucions, totes les institucions, també el nostre Ajuntament, al servei de les llibertats fonamentals com la llibertat d'expressió.