Ermengol Romañach

Publicat a La Veu el 15/05/2021

El passat 7 maig vàrem celebrar l’acte de col·locació de la llamborda en memòria d’Ermengol Romañach, l’únic rosinc del qual es té constància que va morir als camps de concentració nazis durant els anys 40. És un acte memorialístic emmarcat en el projecte europeu “Stolpersteine”, que en el cas de Catalunya coordina el Memorial Democràtic de la Generalitat, el director del qual ens va acompanyar a la jornada. 

L’Ajuntament també hi ha col·laborat, a més de amb la organització de l’acte i la col·locació física de la llamborda, amb una minuciosa recopil·lació de la vida d’Eremengol per part dels historiadors de l’Arxiu Municipal. Un treball historiogràfic que, a tall d’homenatge, vull aprofitar per recollir encara que sigui parcialment:

Ermengol Romañach Coll, nascut el 1906, vivia amb la seva parella, Josepa Gelabert Berta, al carrer Peralada, 15 (actual 33), lloc on es va col·locar la llamborda. Fou militant de la CNT-FAI i, amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 1937 i 1938.

Just abans de marxar a l'exili l'any 1939, la Pepeta tenia amagat l'Ermengol en una habitació darrera d'un armari. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració a l’altra banda l’Albera. Al cap d'un temps de ser a l’estat francès els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i van agafar l'Ermengol. Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del 1941 amb el número 11.538.

Va morir a l'esmentat camp el dia 30 de març de 1942, allunyat de la seva estimada Pepeta i de la seva Roses natal. L'assassinat d'Ermengol Romañach Coll representa, possiblement, una de les formes més terribles i tristes de solitud. Quasi una dècada després de no saber res de l’Ermengol, el Registre Civil de Roses va inscriure l'any 1949 la mort d'Ermengol Romañach. Fins aleshores no hi havien hagut novetats sobre la seva sort, malgrat que a Roses tothom sabia que podia haver acabat en mans dels nazis.

El seu germà gran, en Pere, va anar a viure a la població del Palau del Vidre, al Rosselló, on encara hi viuen els seus descendents. La Josepa Gelabert Berta va morir a causa d'una cardiopatia el 30 de juny de 1983. I el seu germà petit, en Josep, i els últims records de l’Ermengol van morir el 13 de juliol de 1987.