9 de febrer

Publicat a la Veu el 15/02/2019

El 9 de febrer d'enguany hem commemorat els 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la nostra vila. Una jornada negra, precedida per uns dies de bombardejos, que va suposar la supressió de l'Ajuntament republicà, liderat llavors per Josep Sellent, I la instauració d'una junta provisional dirigida pel règim. L'inici d'un període fosc de la nostra història.

Deia Salvador Espriu que la veritat és un mirall trencat en mil bocins. I que només unint-los tots podem veure aquest mirall sencer. Cal recompondre i mantenir units tots els trossos del mirall de la nostra història perquè la llum es reflecteixi sobre les veritats que conformen el nostre passat. És per això que les polítiques de memòria històrica són les que ens permetran mantenir viva aquesta llum i evitar que ressorgeixi la foscor que va imperar en temps passats.

Fidels a aquest compromís, al llarg dels darrers quatre anys des del Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Roses (malgrat estar a l'oposició) hem treballat per posar la memòria històrica al centre de l'agenda política municipal, amb alguns avenços importants, com ha estat l'eliminació del títol de fill adoptiu de Roses al dictador Miguel Primo de Rivera, que ostentava des de 1926, tal com molt bé va documentar en el seu dia l'Arxiu Municipal de Roses.

Ens fixem també diversos objectius en aquest àmbit per implementar al llarg dels propers anys:

Volem establir com una de les línies de treball de la recentment creada comissió del nomenclàtor la promoció de dates, esdeveniment i personatges rellevants de la nostra història democràtica; Realitzar un acte institucional anualment per recordar la data del 9 febrer 1939 i el seu significat; Promoure xerrades i conferències explicant quin va ser l'abast i les conseqüències de l'aixecament militar que va donar peu a la Guerra Civil; Així com encomanar, dins del govern municipal, a un regidor concret la tasca de coordinar i potenciar les polítiques de memòria històrica que es desenvoluparan al llarg del proper mandat.

En un moment en què el model d'impunitat del règim del 78 ha fet impossible condemnar la dictadura franquista ni reparar els danys a les famílies de les víctimes de la dictadura, fem dels municipis de Catalunya un referent al món de memòria democràtica, defensa dels drets humans i justícia universal.

Ara, Roses!

Publicat a la Veu el 15/01/2019

El 2019 serà any d'eleccions municipals. Com cada quatre anys, les diferents candidatures presentaran els seus candidats i els seus projectes locals, i els ciutadans decidiran quina serà la direcció que haurà de prendre l'Ajuntament durant els pròxims 4 anys. Enguany, i per segona vegada, tindré l'honor d'encapçalar la candidatura d'Esquerra Republicana. Una candidatura a l'alcaldia que vàrem presentar públicament el Passat 11 de gener al Teatre Municipal.

Els republicans estem treballant per a presentar una candidatura amb vocació municipalista que aglutini persones i sensibilitats diverses, amb capacitat de proposar a la ciutadania un projecte integral de vila republicana: socialment cohesionada, humanament diversa, econòmicament competitiva, fermament empordanesa i sentimentalment orgullosa. Així com un equip humà amb capacitat per a liderar aquest canvi des de les institucions municipals.

En els darrers anys hem observat com Roses ha anat patint una pèrdua d'ambició per part de l'administració local, una desacceleració econòmica i una desafecció creixent entre la ciutadania. Tot això, en mig d'un context social dur, que ha produït el creixement de les desigualtats i les injustícies socials a les nostres viles i barris.



Volem recuperar l'orgull d'ésser rosinc, i volem fer-ho de manera col·lectiva, que els ciutadans i ciutadanes tinguin un paper protagonista en el disseny de les polítiques públiques i que paraules com participació o transparència no sonin buides de contingut. Volem un consistori que governi al servei de tots els ciutadans i ciutadanes.

Per aquest motiu, estem fermament convençuts de la necessitat d'articular una candidatura amb vocació majoritària, capaç de liderar un nou govern local, que situï al centre de la política municipal la lluita pel progrés social, el desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la preservació del territori, la transparència en la governabilitat i l'empoderament ciutadà.

Aquesta és la proposta que volem oferir als ciutadans de Roses, amb l'esperança de guanyar-nos la seva confiança i poder estar al capdavant de la Casa Mallol durant els 4 anys que vénen. El compromís és ferm i l'esperança és absoluta! Som-hi!.

Nadal a Roses

Publicat a La Veu el 15/12/18

Quan entrem al desembre, tots posem el xip nadalenc en tots els aspectes de la nostra vida. Aquestes dates desperten l'alegria i la nostàlgia que acompanya a les festes, i comencem a pensar en les estones que passarem al voltant d'una taula amb la nostra família, els nostres amics i la gent que estimem. De fet, aprofito aquestes ratlles per sincerar-me i fer una petita confessió personal: és la meva època preferida de l'any.

També és en aquests dies, però, que sorgeix el caire més consumista d'aquestes festes, i tots comencem a planificar què comprarem per als àpats multitudinaris, per decorar la casa o per regalar a la nostra gent. Aquest vessant mercantilista de la celebració donaria lloc a una important reflexió sobre el nostre sistema econòmic i la nostra relació amb el consum, però aquest debat (ep, molt necessari!) podem tenir-lo durant tot l'any i, segurament, no cal pertorbar l'esperit d'aquests dies tenint-lo justament ara.

El que debat que sí que pertoca tenir ara és a on fem les compres de Nadal. Molta gent té encara el costum de comprar per sistema fora de la vila, un hàbit de consum que s'ha anat cronificant des de fa anys i que, de fet, té poc sentit. Afortunadament, Roses té un teixit comercial complet, de qualitat i, el més important, arrelat al territori i a la societat. El comerç de proximitat és un dels nostres grans actius per mantenir la vida i el dinamisme a la ciutat, i cal que tots ajudem a fomentar-lo. No només per militància, sinó també perquè al comerç local hi podem trobar gairebé de tot i de bona qualitat.

Aquesta causa, necessàriament, ens implica a tots. Primer de tot a l'Ajuntament, que ha de fer la seva feina il·luminant correctament els carrers, dinamitzant l'espai públic i ajudant al sector privat a poder aprofitar al màxim aquestes dates. També als mateixos comerciants, que han de poder donar una resposta de qualitat a la demanda d'aquesta època de l'any i saber-la promocionar adequadament. Però també cal la conscienciació i la implicació del conjunt de consumidors. Tenim un gran comerç. Ens l'hem de creure. Ens hi hem d'implicar. Cuidem-lo entre tots.

Engrunes?

Publicat a Girona Noticies el 06/12/2018

Aquestes últimes setmanes de l'any estaran marcades, entre altres coses, per les vagues de diferents sectors de l'administració pública en protesta per la situació laboral dels treballadors de diferents departaments de la Generalitat. 

La situació econòmicament precària de la màxima institució catalana s'explica, sobretot, per l'espoli fiscal i l'infrafinançament que pateix el país de forma crònica, i que s'ha agreujat en els últims anys com a eina política per part de l'Estat per castigar les aspiracions sobiranistes dels darrers governs catalans. Una tàctica immortalitzada per la mítica frase de Daniel de Alfonso davant de Fernández Díaz en plena reunió conspiradora: "les hemos destrozado el sistema sanitario". Aquesta realitat convé tenir-la sempre present, però no pot servir com a excusa per oblidar que les polítiques de retallades, amb un clar biaix ideològic neoliberal, dels governs del President Mas varen generar un important impacte sobre els serveis públics de Catalunya i sobre els treballadors que els gestionen. Un impacte que va provocar un malestar que s'ha anat arrossegant en els anys i que s'ha materialitzat ara en forma de vagues que reclamen, sobretot, que l'actual govern premi l'accelerador a l'hora de revertir aquelles retallades. 

Davant d'aquesta situació, era interessant escoltar quines eren les consideracions de l'espai polític hereu d'aquella Convergència que va capitanejar aquelles retallades: Junts per Catalunya. Renegaria del llegat de Mas o el defensaria? Doncs al final, ni una cosa ni altra. La reacció va ser una ficada de pota d'aquelles que passarà a les hemeroteques i impropi d'una força política que ara mateix presideix la Generalitat. "Ens distraiem amb qüestions que no són les essencials. Ens estem barallant per les engrunes", va declarar Eduard Pujol, portaveu de JxCat. 

La reflexió al voltant d'aquestes paraules és clara: parlem sobre com fer la independència i no perdem el temps discutint altres coses com ara com hem de finançar el sistema sanitari. Aquesta idea val a dir que no és la primera vegada que s'expressa, sinó que han estat diversos els sectors de l'independentisme que l'han defensada. Però, què hi ha darrere d'aquesta afirmació? 

Només una persona que es troba dins de tots els grups de privilegi podria demanar abandonar tots els debats socials durant el procés de construcció de la República. Només pots dir això quan tens els recursos econòmics per no haver de patir per pagar les factures en un futur previsible o per poder accedir a la sanitat o qualsevol dels serveis públics essencials perquè els tens garantits a través del mercat privat. Quan l'únic àmbit en el qual els teus drets estan en perill és la vulneració de drets civils i polítics que l'Estat exerceix contra l'independentisme, la temptació d'intentar centrar totes les energies en aquesta causa i abandonar tota la resta és molt humana. Aquí és on l'altura de mires i la maduresa política, així com la sensibilitat social més essencial, t'hauria de fer entendre que la teva situació de privilegi no és la de molta gent de Catalunya, i que per aquest motiu és enormement nociu pel moviment republicà utilitzar-lo com a excusa per tapar altres lluites. Una altura de mires i una maduresa política, així com una sensibilitat social essencial que JxCat no va mostrar en aquest cas. 

La majoria social necessària per a poder afrontar reptes col·lectius tan importants com és la construcció d'una República no s'aconseguirà només a partir de proclames patriòtiques i crides a postposar per a un futur indeterminat qualsevol altra reivindicació ("qüestions que no són les essencials", segons Eduard Pujol). Entrellaçar les lluites per a millorar la realitat social del nostre país i per a aconseguir les eines necessàries en la transformació d'aquesta realitat és la via per obtenir les dues victòries. Intentar separar-les, és abocar-nos a uns fracassos assegurats. La República serà filla de les lluites per conquerir una vida millor, en tots els aspectes, o no serà.