Peluts

Publicat a la Veu el 15/10/2018

La presència d'animals a les nostres viles no és, ni de lluny, res de nou. Els animals han conviscut amb nosaltres des de fa segles. Han format part important de les nostres vides, la nostra alimentació o la nostra economia, i aquest paper determinant ha fet que sempre els hàgim hagut de tenir ben a prop i hagin estat presents, també, als nostres carrers, a les nostres cases i, per tant, als nostres pobles.

El que sí que és relativament nou, si ho mirem amb perspectiva històrica, és la visió dels animals no com a elements utilitaristes que són necessaris per a la logística familiar o laboral, sinó com a companys de vida que són un membre més de la família i que, com a tals, han de tenir una bona qualitat de vida i una integració adequada a la vida urbana.

Els ciutadans ja no esperen obtenir algun tipus de benefici o de rendiment dels animals amb els que conviuen, únicament volen viure amb ells, gaudir d'un amor incondicional que deixa en no res el dels contes de fades i compartir moments de felicitat. Aquesta nova realitat obliga als ajuntaments a adaptar les ciutats perquè aquesta convivència es pugui desenvolupar amb condicions de comoditat tant pels propietaris com pels peluts, i també a assegurar que els drets d'aquests "ciutadans" estiguin garantits. Per fer tot això, és molt important que tots els animals estiguin identificats amb el microxip, tal com marca la llei catalana, i també correctament censats perquè l'ajuntament pugui tenir tota la informació necessària. En aquest sentit, convé recordar que Roses ja ha fet esforços per a fomentar-ho, eliminant, per exemple, la taxa per censar als animals.

Per desgràcia, la realitat no és engrescadora. Molts dels nostres veïns peluts no estan censats ni identificats correctament. Una disfunció que incompleix la normativa i causa importants problemes. Només amb un bon sistema d'identificació podem assegurar que els animals perduts podran tornar amb la seva família i podrem lluitar contra l'abandonament, i només amb un bon cens podrem tenir una radiografia de la situació que ens permeti poder implementar polítiques efectives.

Per tot això, des del grup republicà hem presentat una sèrie de propostes per modificar l'ordenança de tinença d'animals en la línia de fomentar el cens i la identificació. Dues eines indispensables que hem de potenciar al màxim.

Barris de Roses

Publicat a la Veu el 15/09/2018

Actualment, Roses té uns 19.500 habitants, i cada un d'ells veu la vila des d'una òptica pròpia i irrepetible. Cada un de nosaltres veu a Roses a través del filtre que generen els seus interessos, el seu cercle social, les seves vivències o les seves perspectives de futur.

Aquesta pluralitat de visions fa que aquells que tenim l'encàrrec de la ciutadania de ser representants públics i gestionar la cosa comuna hàgim de ser extremadament curosos, extremadament empàtics i extremadament rigorosos quan parlem de la vila que compartim tots. Hem de ser capaços d'explicar i desenvolupar la ciutat pensant en les perspectives dels diferents grups que la formen, i també hem de saber respondre a les demandes i les inquietuds de tots ells.

En aquest sentit, un dels elements que no podem perdre mai de vista és que els diferents indrets territorials del municipi tenen unes peculiaritats molt pròpies que necessiten ser atesos i seguits amb concreció. No es veu Roses de la mateixa manera des de Santa Margarida que des del Puig Rom. Ni des del Mas Fumats que des de Canyelles. Ni des del Mas Mates que des del barri dels Pescadors. Les diferències van molt més enllà de les simples qüestions paisatgístiques. Cada un d'aquests barris té els seus propis problemes amb la circulació, la neteja, les voreres o la connexió peatonal. També cada un d'ells té les seves pròpies característiques socials, urbanístiques i comercials. Cada barri és una realitat genuïna i particular, i necessita igualment un projecte genuí i participar per fomentar el seu desenvolupament de forma eficient.

Des del grup republicà hem tingut clara aquesta premissa des de l'inici del mandat. Durant els últims anys, hem fet una important tasca de recopilació de problemes, reclamacions i potencialitats de cada un dels barris. Temes que ens han fet arribar ciutadans particulars i que també hem pogut contrastar amb entitats i empreses. Ara toca anar un pas més enllà i catalogar sobre el terreny totes aquestes situacions de la mà dels veïns de la zona.

Per aquest motiu, durant els pròxims mesos, ens podreu trobar visitant els diferents barris per contrastar i perfilar la diagnosi dels seus problemes parlant els seus habitants. Perquè cada barri és diferent, i necessita un projecte diferent. Estem compromesos a oferir-lo.

Comissió del nomenclàtor

Publicat a l'Empordà el 04/09/2018

Els noms que els municipis donen als seus espais públics, conegut com a "nomenclàtor", suposen un dels seus principals símbols. I, com tots els símbols, no deixen de ser una forma mitjançant la qual qualsevol comunitat humana (una entitat, una família, un país o un poble) comuniquen a la resta del món i a ells mateixos qui són, d'on vénen i quins valors els inspiren. Així doncs, les denominacions de vies, places, espais, sectors, llocs i equipaments són una part del patrimoni col·lectiu i aporten un reconeixement públic als mots populars per denominar els espais, a una forma concreta de viure, guanyar-se la vida o relacionar-se amb el territori, a una causa, a la memòria d'un personatge o un esdeveniment important. Tot plegat, en el seu conjunt, ens dóna una imatge de com és, en tots els sentits, una població.

Per aquest motiu tenir cura del nomenclàtor, tenir-lo correctament actualitzat i catalogar-ne l'evolució històrica és una tasca necessària per a qualsevol Ajuntament. En el cas del de Roses, per exemple, l'Arxiu Municipal ha realitzat des de fa temps, i en especial en els últims anys, una feina importantíssima en aquest sentit. Molts municipis han decidit fins i tot anar un pas més enllà i crear un òrgan politicotècnic encarregat de vetllar per l'evolució del nomenclàtor i estudiar, per exemple, col·lectius o elements importants per a un municipi que no hi estiguin correctament representants.

L'exemple més clar, el que es repeteix a gairebé tot arreu, és l'escassíssima presència de dones. Només hi ha dos carrers de Roses (dels centenars que té) que estan dedicats a una dona: Mercè Rodoreda i Víctor Català. I, fins i tot, una d'elles amb el pseudònim masculí! És una de les deficiències històriques del nomenclàtor dels espais públics de la vila que, sens dubte, cal corregir. Precisament, en el ple del passat mes d'agost vàrem obrir la porta a començar a desenvolupar l'estratègia per anar corregint aquesta injustícia històrica a través d'una moció que va presentar des del Grup Municipal Republicà per a crear una Comissió del Nomenclàtor en la línia de les que ja s'han creat en molts altres pobles.

Tal com dèiem al principi, el nomenclàtor ens explica molt bé la història d'una societat. A la nostra, la invisibilització de les dones ha estat un fet, i les denominacions dels espais públics, així ho demostren. Però també serveix per explicar cap a on volem anar, i si la nostra aposta real és desterrar totes les dinàmiques masclistes, cal que les corregim també en aquest àmbit. Que la comissió serveixi per posar fil a l'agulla i avançar cap a la igualtat en els noms de l'espai públic, la mateixa igualtat que volem per a la societat.

Dimonis i exorcismes

Publicat a Girona Notícies el 27/07/2018

Aquesta setmana, Roses ha aparegut a tots els mitjans per una raó que molts han definit com a estrafolària: el capellà de la nostra parròquia, Mossèn Josep Puig, ha estat nomenat com a nou exorcista de la Diòcesi de Girona, per petició del mateix Papa Francesc. Certament, no és una notícia gens ordinària en els nostres dies, les possessions demoníaques i els exorcismes formen part d'un imaginari que la immensa majoria de la nostra població situa en temps pretèrits o bé en el món de la ficció. Aquesta notícia, però, ha vingut acompanyada d'altres menys escandaloses, però molt més habituals, especialment durant la temporada turística. Notícies que també tenen a veure amb dimonis que acompanyen a ciutats com la nostra des de fa temps i pels que sembla que no sabem trobar l'exorcisme adequat.

Un any més, els carrers de Roses estan plens de turistes que vénen d'arreu del món per visitar la nostra vila i el seu entorn. Obren desenes de comerços de temporada i la majoria d'empreses arriben al punt àlgid de la seva activitat. Però també en aquests dies es posen de manifest altres fenòmens que, com si fossin dimonis, any rere any ens mantenen posseïts. El principal, segurament, és la mobilitat. L'afluència de turistes converteix a quatre carrers que creuen Roses d'oest a est (o viceversa) en autèntiques autopistes: l'avinguda de Rhode, el carrer Puig Rom, el carrer Nou i la Gran Via Pau Casals. També la gestió de l'estacionament esdevé caòtic per aquestes dates, i queden al descobert les mancances en planificació i orientació que tenim com a ciutat en aquest àmbit. Destaquen, així mateix, les mancances de sòl industrial, que permetria desplaçar molts tallers del centre, cosa que facilitaria la conciliació amb l'entorn i també la mateixa logística del seu funcionament. Tot això, sense oblidar un dels fenòmens que genera més alarma social, i vers el qual l'Ajuntament pateix una exasperant mancança d'eines per poder afrontar, com és el top-manta en el nostre passeig marítim.

Al llarg d'aquest mandat, hem vist maneres diverses d'afrontar aquests problemes que ens persegueixen. El govern municipal ha optat, per norma general, per una actitud més aviat contemplativa, deixant morir els temes amb el qui dia passa anys empeny. Desconeixent que aquests temes, com el diable, no moren mai de vells, ans al contrari. Per altra banda, hem vist també que hi ha qui ha optat per postures estrictament electoralistes, recorrent al discurs fàcil i, sovint, directament a la demagògia, fent-nos creure que els rosaris i les pregaries solucionarien, com per art de màgia, tots els nostres mals. Una realitat realment poc gratificant i, el pitjor, poc útil pels nostres ciutadans.

Deia Mossèn Puig davant les càmeres de TV3 que la seva feina ha d'anar sempre acompanyada de la tasca de metges i psiquiatres, i que no esperava que les pregaries, per si soles, poguessin solucionar els problemes que hauria d'afrontar. Amb els dimonis que es mantenen insistentment aferrats a Roses, passa una cosa semblant. Cal treballar de forma decidida i rigorosa per elaborar plans d'actuació amplis, que involucrin forces polítiques i ciutadania, i que busquin solucions realistes. Sense cap desídia. Sense cap demagògia. Fer-ho seriosament. Cap exorcisme serà més eficaç que aquest.