GRAN VIDEO DE L'APM

Represion vs tu, tothom

Gent del Poble-AM demana a l´Ajuntament la figura d´un educador de carrer

Des de Gent del Poble – AM dins del marc de política social i de joventut, pensem que s’hauria d’incorporar a la plantilla de l’Ajuntament la figura d’un educador de carrer per tal de desenvolupar una tasca real i directa, amb els infants i joves rosincs amb risc d’exclusió social.
Actualment ens trobem amb infants i joves que han iniciat processos d’exclusió social, és a dir, estan fora de circuits normalitzats: escola, mercat de treball, entitats... Roses ha de ser capaç de detectar i atendre aquests casos des del seu medi amb una orientació preventiva. Per tant són necessàries figures professionals que puguin retornar aquestes persones, a circuits normalitzats. El projecte doncs, proposa l’atenció directa en el lloc on es troben i utilitzen com a espai propi (places, carrers...); com a eina principal, per possibilitar els processos de canvi, la relació individual i de grup.

Així doncs, entenem que aquesta figura de l’Educador de Carrer permetrà:

- Fer un anàlisis de la situació actual de Roses pel que fa a l’exclusió social juvenil per tal d’actuar-hi com més aviat millor.

- Afavorir el desenvolupament integral del joves mitjançant el descobriment i increment dels seus recursos físics, intel·lectuals i afectius.

- Donar suport i orientació als aspectes socioeducatius que requereixen una solució immediata (escolarització, treball, prevenció del consum de substàncies tòxiques, maltractaments, conflicte social, ...).

- Detectar els interessos i motivacions d’aquests joves per tal d’orientar-los, assessorar-los cap a un desenvolupament personal i de grup integrat a la societat a través d’una associació, una activitat, unes jornades...

- Potenciar els mitjans de sensibilització per tal que la comunitat prengui consciència de les causes de la situació de dificultat social dels seus infants i joves.

- Proporcionar a les institucions de la comunitat (escola, centres culturals, associacions...) elements de judici i alternatives en la relació educativa amb els
menors.

La intervenció educativa s’hauria de plantejar incidint en l’individu i en els seus agents socials del seu entorn: família, entitats, escola, institut, ...Aquest seguiment individualitzat implica alhora una estreta coordinació i treball en comú amb altres departaments del mateix ajuntament (Joventut, Serveis Socials, Esports, Policia...)
Els projectes d’intervenció dirigits a grups de menors tenen per objecte treballar temes com el lleure, l’esport, les activitats socioculturals, la inserció laboral, la inserció social en altres grups d’iguals, l’escolarització, la prevenció de l’absentisme
escolar...
Així doncs, restem a la vostra disposició per detallar-vos la proposta; així com explicar-vos el munt d’avantatges que aportaria a la població la incorporació d’un educador de carrer format en la matèria i coneixedor del municipi

Al seu efecte, presentem aquest escrit.

Rebeu una cordial salutació, estem a la vostra disposició.

Roses, 5 d’abril de 2011.

Francesc Giner i Ballesta. Portaveu de Gent del Poble.

Totes les societats coneixen la guerra? (Sapiens)

Article de la revista Sapines : http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/03/totes_les_societats_coneixen_la_guerra_927.php

S’han documentat cinc col·lectius de caçadors recol·lectors que no entenen, ni tan sols, el concepte de conflicte bèl·lic 

La qüestió de la guerra és una de les més controvertides que han tractat mai els antropòlegs. A causa de la influència que tenen les seves interpretacions en el conjunt de la societat i de la càrrega ideològica inherent al tema, les explicacions que s’hi han donat han variat molt, fins al punt de ser contradictòries.

Alguns han afirmat que es tracta d’un fenomen universal, manifestació d’atàvics instints presents en tota la humanitat, una interpretació molt en la línia de Hobbes segons la qual els humans són llops per als propis humans. Aquesta idea es va popularitzar a bastament al llarg dels anys seixanta del segle XX coincidint amb la guerra del Vietnam, però ben aviat va trobar arguments incontrovertibles en contra seu.

D’una banda, la constatació de la pràctica absència d’aquest tipus de manifestació violenta al llarg de la major part de l’evolució humana; d’una altra, el fet que s’havien documentat almenys cinc societats contemporànies de caçadors recol·lectors que no entenien ni tan sols el concepte de guer-ra: els indígenes de les illes Andaman (oceà Índic), els xoixon (sud-oest dels Estats Units), els yàmana (Amèrica del Sud), els indis misión (Califòrnia) i els tasaday (Filipines).

Conflictes interessats
Més clar, en canvi, és que la sedentarització i l’aparició dels estats nació va anar acompanyada d’un creixement de la freqüència de la guerra (els primers indicis evidents de confrontació armada col·lectiva s’han datat al Pròxim Orient al sisè mil·lenni aC). Aquest fet s’ha interpretat com una escalada creixent pel control d’uns recursos escassos i una tendència inconscient a la regulació del creixement de la població.

Desgraciadament, el mite d’una humanitat violenta ha arrelat amb prou força com perquè el militarisme pugui ser justificat pels que hi estan interessats i tolerat per la resta de la societat. Els milions de persones que es van manifestar fa una anys contra la guerra a l’Iraq, però, palesen el poc suport que té la guerra arreu del món, i demostren que és promoguda per grups de pressió reduïts, com els fabricants d’armament o les transnacionals petrolieres.

L’INDEPENDENTISME ANIRÀ UNIT A BARCELONA

Jordi Portabella i Joan Laporta, representants d’Esquerra Republicana de Catalunya i Democràcia Catalana, respectivament, han anunciat avui que aniran junts les eleccions municipals de Barcelona del pròxim dia 22 de maig. A aquest pacte, cal sumar-hi Reagrupament, que ja s’hi va sumar fa uns mesos.

Finalment, l’independentisme anirà unit a la ciutat de Barcelona. Aquest pacte a tres bandes suposa un autèntic precedent històric que pot dur una força independentista a treure el millors resultats a l’ajuntament de Barcelona des de que ERC va aconseguir l’alcaldia als anys 30. Les enquestes afirmen que fins i tot podrien disputar el tercer lloc al PP.

Construir una candidatura unitària de l’independentisme era una reivindicació de l’electorat independentista  des de les eleccions al parlament del passat 28 de novembre. Efectivament, pocs dubten que la unitat és una opció importantissima per la causa, no obstant, cal remarcar que construir un pacte unitari entre 3 formacions polítiques diferents és molt més complicat del que pot semblar a simple vista. La gent sol simplificar aquesta unitat de l’independentisme, com si pactar fos tant fàcil com anar a fer un cafè i resoldre 4 qüestions problemàtiques, res a veure. Pel mig s’hi barregen multitud d’interessos polítics i fins i tot personals, i també cal tenir present la voluntat real de les diferents parts d’arribar a un acord. Per tant crec que cal felicitar a les 3 formacions que han aconseguit tancar un pacte que és molt més complicat d’aconseguir del que sembla. Per tant, vull aprofitar aquesta blocada per felicitar a tots els que han aconseguit impulsar una candidatura unitària dels que defensem un estat català.

Aquesta és la composició de la llista que Portabella ha fet oficial avui :

Llista independentista unitària ERC-Rcat-DC a Barcelona

1- Jordi Portabella (ERC)
2- Joan Laporta(DC)
3- Ester Capellas (ERC)
4- Ignasi Planas (Rcat)
5- Anna Arqué (DC)

6- Xavier Florensa (ERC)

7- Ricard Martinez (ERC)

Salut i independència !!