Al segle XVIII Montesquieu va dir que no hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i la calor de la justícia. Una gran lliçó la certesa de la qual s'ha pogut comprovar en nombrosos exemples al llarg de la història i de la que avui, gairebé 300 anys després, l'Estat Espanyol ens mostra de forma descarnada la seva absoluta vigència.
Si per alguna cosa s'ha caracteritzat Espanya en els últims anys, ha estat per utilitzar tot l'entramat institucional de l'Estat per a imposar una coerció de les llibertats que no coneixíem des dels temps del franquisme. Evidentment, el primer que a tots ens ve al cap quan pensem en aquesta involució és la salvatge repressió contra Catalunya, amb membres del Govern empresonats, altres a l'exili, l'amenaça contra mitjans públic, entitats culturals i l'escola catalana i la persecució de mestres, mecànics, pallassos, alcaldes, periodistes... Una autèntica operació a la turca a petita escala. Però ens equivocaríem si penséssim (i sobretot si ho pensessin els sectors progressistes espanyols) que el cas català serà un bassal de repressió en mig d'un prat de democràcia. Això no funciona així.
Quan el poder comença una involució democràtica i activa un procés de contorsionisme legal per imposar la tirania, aquest procés mai és controlable. La violació sistemàtica de drets contra els catalans és el trencagel que obre el camí per a la repressió dels drets de tots els que, arreu de l'Estat, suposin un obstacle pel poder. El millor exemple d'això, és com a l'operació Catalunya ja se li ha sumat l'operació llibertat d'expressió. D'aquí a ben poc, els líders independentistes compartiran cel·la amb cantants com Valtonyc o com Pablo Hasel o amb tuitaires com Alfredo Remírez. I aquest serà només un nou pas d'un procés que com més avanci, més difícil serà d'aturar.
Tots els sectors socials i polítics de Catalunya i d'arreu de l'Estat que defensin honestament els valors de la llibertat i la democràcia farien bé d'entendre que la lluita contra la vulneració dels drets d'alguns és la lluita per la defensa dels drets de tots. Ahir varen ser els independentistes i avui són els cantants, però demà pot ser qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada