Publicat a la revista La Veu el 15/10/2017
La jornada de l'1 d'octubre serà recordada com aquella en què l'Estat Espanyol va recuperar sistemes de repressió que molts ja creien oblidats per sotmetre violentament a la gent que es mobilitzava de forma pacífica i cívica per fer una cosa tan simple com exercir el seu dret a vot. Aquestes pràctiques, però, lluny de ser l'exhibició de fortalesa que pretenen ser, són una clara mostra de feblesa. La història ens ensenya que règim, com els animals ferits, quan es torna més agressiu i més violent és quan està més a prop de caure.
La jornada de l'1 d'octubre serà recordada com aquella en què l'Estat Espanyol va recuperar sistemes de repressió que molts ja creien oblidats per sotmetre violentament a la gent que es mobilitzava de forma pacífica i cívica per fer una cosa tan simple com exercir el seu dret a vot. Aquestes pràctiques, però, lluny de ser l'exhibició de fortalesa que pretenen ser, són una clara mostra de feblesa. La història ens ensenya que règim, com els animals ferits, quan es torna més agressiu i més violent és quan està més a prop de caure.
Malgrat tot, aquell 1 d'octubre serà recordat com un autèntic exemple de mobilització democràtica, d'empoderament col·lectiu i de resistència pacífica. Per aquest motiu, cal donar les gràcies. Gràcies als milions de persones que varen anar a votar, gràcies a la gent que va participar en la logística que va fer possible desplegar milers d'urnes pel territori, gràcies als alcaldes que varen donar la cara, gràcies a la gent que va estar a les meses malgrat el perill, gràcies als centenars de persones que varen defensar els col·legis amb els seus propis cossos. Gràcies. Aquest país mai no els estarà prou agraïts per aquest exemple de compromís democràtic que ens ha portat a ser un autèntic exemple pel món.
Un món al qual demanem que es conjuri per defensar drets fonamentals. No demanem a cap país ni a cap instància internacional que es posicioni sobre la independència, això li correspon als catalans decidir-ho, però sí que els demanem que ens ajudin a fer allò que tots els grups del Parlament Europeu, la majoria d'Estats de la Unió i fins i tot el departament d'Estat dels EUA ens ha demanat que fem. Allò que des de Catalunya fervorosament defensem que cal fer i que el President de la Generalitat ha demanat explícitament: dialogar. Només amb diàleg desencallarem la situació. Però davant nostra, ara mateix, tenim un Estat que es nega a fer-ho.
En aquests difícils moments, cal que confiem en el Govern i en el Parlament de Catalunya. Unes institucions que varen ser escollides amb un mandat democràtic clar i explícit, que estem segur que actuaran en defensa dels drets i el benestar dels catalans i que sabran ser fidels al seu compromís i al clam que els catalans varen expressar el passat 1 d’octubre. Seguim confiant en qui ens ha portat fins aquí i podrem arribar molt més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada