diumenge, 10 de juliol del 2011

L'EFECTE PAPALLONA I GAVRILO PRINCIP

“El vent que provoca una papallona al moure les ales, pot provocar un huracà a l’altre punta del mon” aquesta és la teoria de l’efecte papallona, una teoria de la que, per aplicar-la a la vida real, solem extreure que totes i cadascuna de les accions que realitzem en el dia a dia, fins i tot aquelles que considerem més insignificants i rutinàries, sense cap mena de transcendència poden marcar tota la nostra vida.
No obstant, a mi m’agrada entendre-la com una metàfora que explica la importància de les accions de un sol individu respecta el col·lectiu, com les accions de un sol home poden marcar la vida milions. Certament, si repassem la història podem trobar milers de petits actes de persones concretes que han acabat marcant grans fets històrics. La que trobo més interessant i la que crec que més il·lustra la transcendència que poden arribar a tenir els nostres actes és la de Gavrilo Princip:

Gavrilo Princip era un jove bosni fill de una família de pagesos. Gavrilo va viure a principis del segle XX, en aquell moment, Bosnia es trobava sota el domini de l’imperi Austro-Hungarès, que imposava als bosnis un impostos molt elevats que varen provocar que la família de Gavrilo visqués en la misèria. Fart d’aquesta situació, Princip va decidir unir-se a un grup nacionalista servi anomenat “Mlada Bosna”, que defensava la lluita armada per expulsar els austríacs de Bosnia i per poder unificar-se amb Servia.
El 28 de juny de 1914, Francesc Ferran, Arxiduc de l’imperi i hereu al tron, va visitar la ciutat de Sarajevo. Mlada Bosna va planificar un atemptat contra el monarca, en aquell moment Gavrilo es trobava malalt de tuberculosi, una malaltia que per a la gent de classe baixa de l’època resultava en molts casos mortal. Amb la convicció que la malaltia acabaria amb ell i per tant no tenia res a perdre, va unir-se al grup que planejava l’atemptat.
Francesc  Ferran va arribar a la ciutat en cotxe i escortat per tot una caravana d’automòbils amb soldats. Els nacionalistes bosnis es varen situar estratègicament al voltant de carrer per el que havia de passar l’arxiduc. Un dels membres del grup va llençar una bomba contra el cotxe de l’arxiduc, però va rebotar contra la part del darrera del cotxe i va esclatar contra el cotxe que anava darrera del de Francesc Ferran, ferint greument a un dels guàrdies que hi anava. La resta de integrants del grup tenien ordres de intervenir si el primer fallava, però es varen quedar paralitzats i ningú va actuar.
Els membres de Mlada Bosna que no varen ser detinguts es varen reunir per analitzar com quedava la situació, varen arribar  a la conclusió que l’atemptat havia fallat i que haurien d’esperar a una altra situació, Princip no està d’acord amb els seus companys i marxa enfadat. Passeja pels carrers de Sarajevo mentre maleeix la mala sort que ha tingut, de cop, es queda astorat, no creu el que veuen els seus ulls, el cotxe de l’Arxiduc, amb el monarca a l’interior s’acosta cap a ell. Francesc Ferran havia decidit després de visitar les autoritats de la ciutat que volia anar a l’hospital a conèixer l’estat del guàrdia que va resultar ferit en l’atemptat frustrat d’una estona abans. Gavrilo no ho sap i no te ni idea de que fa allà Francesc Ferran, però li és igual, aquesta vegada ni dubte ni un moment, es treu la pistola que duia a la butxaca i dispara dos trets, només dos trets, els únics que te temps de disparar abans que un grup de soldats el redueixin i el detinguin.
Aquests dos trets que va disparar aquella tarda del 28 de juny de 1914, dos trets disparats per un simple jove pagès malalt terminal , va ser la guspira que va provocar un efecte en cadena que acabaria desencadenant en la primera guerra mundial. Aquells dos trets van marcar tota la història d’Europa durant del segle XX.
Els dos trets varen ser suficients per acabar amb la vida de Francesc Ferran i la seva dona, la Comtessa Sofia. Àustria va considerar Servia culpable de finançar el grup armat i li va imposar que l’exercit austríac pogués entrar a Servia per descobrir els culpables i que un cop detinguts passessin a estar sota tutela austríaca. Servia va creure que aquesta petició era un atemptat contra la seva sobirania i no va acceptar. Àustria va respondre declarant la guerra a Servia. A partit d’aquí va entrar en joc el sistema d’aliances. Servia tenia un tractat amb Rússia, que al seu torn tenia un tractat amb França i Àustria tenia un tracta amb Alemanya de mútua defensa en cas d’atac dels Francesos. Tot estava disposat perquè comencés la primera guerra mundial, tot estava disposat per donar un gir a la història.

La història de Princip sempre m’ha interessat, evidentment, no per el fet de que cometés un assassinat ni per el fet que provoqués una gran guerra, si no perquè crec que ens demostra la importància que poden tenir els nostres actes, crec que és la prova de com una sola persona pot arribar a revolucionar tot un mon. Perquè, tal i com diu l’efecte papallona, quan Princip va moure les ales a Sarajevo, un gran huracà va assolar Europa.


2 comentaris:

  1. L'acció del Princip, va ser l'excusa per engegar la guerra, no la causa de la guerra..
    No és el mateix una excusa, que una causa.
    La causa de la guuerra van ser els interessos imperialistes de les potències que hi va participar...
    Sense aquests interessos enfrontats, l'acció del Princip no hagués tingut cap més conseqüència que la seva comdemna a mort i posterior execució...

    ResponElimina
  2. certament, sense el caldo de cultiu que hi havia a Europa l'acció de Princip no hauria servit de res, només va ser la causa accidental. Però el que va fer va ser encendre una guspira que va encendre una metxa previament preparada, és a dir, va desencadenar una serie d'esdeveniments que va acabar desencadenant la guerra, aquesta és la gracia de l'efecte papallona.
    I per cert! una curiositat que he trobatm, Princip no va ser executat pq li faltaven 3 setmanes per tenir els 21 anys que calien per ser condemnat a mort. Va morit de tuberculosi a la presó.

    ResponElimina