El Girona s'ofega en un córner (El Punt)

article de "El Punt" :  http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/52-futbol-catala/382435-el-girona-sofega-en-un-corner.html 

L'aigua va aixafar el que hauria d'haver estat un dia gran a Montilivi i l'estratègia va determinar la sort d'un partit que el Betis es va acabar fent seu. Res fora de guió, perquè ja se sabia que la llevantada deixaria moltes cadires buides a l'estadi i deslluiria l'espectacle futbolístic. I també que, sobre un terreny de joc inhabilitat per al futbol en moltes zones (sobretot als carrils) i cada vegada més pesat, les accions a pilota aturada podrien esdevenir un argument cabdal per desequilibrar el duel.
Per això es fa difícil explicar com Rubén Castro va poder rematar tot sol el servei de córner de Beñat quan el Girona necessitava defensar aquell córner amb el cap, el cor, les urpes i l'ànima. Més fàcil és entendre la desprogramació absoluta dels locals després del gol, malgrat que hi havia temps de sobres. Però la poca energia que els quedava afegida a la plantofada anímica del 0-1 va convertir el tram final del partit en un suplici per als d'Agné. Mai no ho van deixar d'¡ntentar, però no hi havia frescor ni idees ni precisió. I amb un home menys (Tébar va veure dues targetes en 12 minuts) i el Betis ben parapetat al darrere i fent aflorar tota la seva experiència, confiar que arribés l'1-1 era pecar d'optimisme extremat.
Dues parts, dos partits.

Amb un nou dibuix (defensa de cinc, amb tres centrals), el Girona va fer una lectura molt adient del matx en una primera part en què es va jugar durant molta estona a la parcel·la del Betis. Al darrere es va sortir amb la lliçó molt ben apresa: concentració per anticipar-se a les pilotes que tenien com a destinataris els davanters de l'equip andalús, que gairebé no la van flairar. I molt de joc directe, ja que hauria estat una temeritat intentar jugar la pilota en un camp embassat. Consignes molt simples però que amanides amb la intensitat adequada van permetre el Girona dominar el partit i no passar gairebé cap angúnia. I si el pal no s'hagués interposat en el xut de Peragón cap a la mitja hora, qui sap si aquell possible 1-0 hauria estat mitja victòria.

La primera part va fer bona pinta per al Girona. El descans, però, va activar el Betis. I els segons 45 minuts van ser ben diferents. Amb tres o quatre arribades en el primer quart d'hora, l'equip de Pepe Mel va invertir la situació. El pas endavant dels andalusos va allunyar massa el Girona de la porteria de Casto. Per als d'Agné, creuar el mig del camp es va convertir en un petit problema. Arribar a l'àrea rival ja era una odissea. I generar ocasions, una utopia. Imprecisos, els locals amb prou feines van lligar dues o tres passades. La sortida de Kiko Ratón va servir per guanyar pilotes que semblaven impossibles, però la superioritat del Betis al darrere va evitar que el Girona pogués treure petroli de la lluita del canari. La substitució de Jandro gairebé va coincidir amb el 0-1 del Betis, amb la qual cosa l'equip també es va quedar orfe del seu jugador amb més criteri quan va ser hora d'intentar revertir la situació, tot i que el camp no estava per a ell. I els andalusos van acabar gestionant de meravella el resultat, i també el rellotge.

Jordi Danés – El Punt (13/03/2011)