21D, de Vic fins a Roses

Publicat a La Veu el 15/01/2018

Després de mesos d'una activitat política frenètica al nostre país, el passat 21 de desembre vàrem veure com totes les emocions viscudes cristal·litzaven en unes eleccions al Parlament amb la participació més alta de la història recent. Aproximadament el 80% arreu del país. Totes les eleccions tenen un valor democràtic innegable, però quan s'assoleixen aquestes xifres, aquest valor és encara més gran. Ho és, en primer lloc, perquè reforça la legitimitat dels resultats obtinguts i, en segon lloc, perquè ens dóna una imatge molt clara del país que tenim en aquests moments.

Comencem pel primer valor, el de la legitimitat. En els últims mesos hem viscut una repressió sense precedents contra el moviment independentista, que ha estat un condicionant clau per a aquests comicis. Algunes candidatures les han afrontat amb els seus líders a la presó o a l'exili, i en mig d'una causa general contra el sobiranisme (alcaldes, mestres, mossos, bombers, tuitaires...) pensada per sembrar el terror i desmobilitzar a l'electorat. Malgrat tot això, el resultat electoral ha donat una claríssima victòria al bloc republicà d'ERC, JxCat i la CUP, que ha superat àmpliament en escons i en vots al bloc del 155 format per C's, PP i PSC (els mateixos que varen convocar aquestes eleccions il·legítimes i il·legals per a guanyar-les) i que dóna un mandat democràtic clar i nítid, que cal exigir a tothom que assumeixi i respecti.

Però hi ha també un segon valor. L'altíssima participació ens dibuixa de forma molt exacta el país que tenim. Per una banda, enterra per sempre més al jardí de les entelèquies el famós concepte de "majoria silenciosa". Les urnes diuen clarament que no són majoria i, a jutjar pel reguitzell de males arts que exhibeixen, silenciosos tampoc ho són. Ara bé, ens ensenya també que hi ha una gran part dels nostres conciutadans que encara avui perceben de forma adversa el projecte d'exercir la sobirania com a país. Cometríem un greu error negant aquesta realitat, i encara pitjor estigmatitzant-la o ridiculitzant-la. Els comentaris que certa gent fa sobre les zones amb un important gruix de vot unionista (com Roses) enfront de les zones amb una majoria de vot sobiranista (com Vic) van en aquesta línia, i és un camí directe al fracàs. El mapa que ens ensenya el 21D és el d'un país plural i divers en la seva gent i els seus territoris. Només si afrontem aquesta realitat diversa i entenem que hem de ser capaços de construir un projecte en el qual tot el país es pugui sentir representat podrem seguir fent créixer el moviment independentista. Per seguir sumant cal que parlem a tot el país, de Vic fins a Roses.

Complicar-se la vida

Publicat a l'Empordà el 19/12/2017

Fer oposició en un ajuntament sovint és complicat, però també és cert que sempre hi ha una via més senzilla de fer les coses. Si et vols limitar a anar escridassant i criticant des de la distància als que governen, la feina deu ser relativament senzilla, no requereix gaire complicació. Però, això és útil? Jo crec que no. No vull dir que criticar no sigui útil (i tant que ho és! I necessari!), però sí que és poc productiu quan no va acompanyat de res més. Perquè sigui autènticament constructiu, ha d'anar acompanyat de propostes. Fer-ho així, és clar, és més difícil i requereix més dedicació, però realment val la pena.

Aquest esperit és el que ha guiat l'acció política del grup municipal d'ERC de Roses al llarg dels dos anys i mig que portem de mandat. Teníem clar que com a grup líder de l'oposició, era feina nostra fiscalitzar, controlar i, quan calgués, criticar durament al govern. Però, al mateix temps, teníem també ben clares dues coses: la primera és que a tot el que ens oposéssim, ho havíem de fer amb una proposta alternativa per davant, i la segona és les confrontacions en certs temes no ens havien d'impedir mai trobar punts d'acord en d'altres.

Amb aquest full de ruta planejat, han estat molts els temes on, malauradament, no hi ha hagut acord i en els que s'han posat de manifest les diferències importants que hi ha entre el projecte del govern i el nostre. En són bons exemples el cartipàs municipal, la gestió de les societats municipals, la contractació d'energia verda, les responsabilitats sobre el cas Royal Marine, el protocol per unes festes lliures de comportaments sexistes, el pla de mobilitat (que va directament relacionat en inversions com la de plaça Catalunya), el pla d'usos de platges, el pla local de joventut, el projecte de tanatori, etc...

Ara bé, gràcies a aquesta actitud, i a una feina pospositiva sovint complicada i ingrata, hem aconseguit que de molts acords en sortissin bons projectes per a la ciutat, com ara la declaració de Roses com a ciutat amiga dels animals, la borsa per compartir cotxe, el conveni per tancar el cas Royal Marine, el nou reglament del mercat no sedentari, l'institut municipal de patrimoni, mecanismes participatius en els pressupostos, la reforma del ROM i, no ens n'oblidem, el compromís amb el referèndum de l'1 d'octubre.

Aquest mes hem tornat a tractar un nou tema important: els pressupostos de l'any 2018. De nou, els hem encarat com un moment ideal per intentar posar noves propostes sobre la taula i impulsar nous projectes, com la redacció de l'ordenança de civisme, la subvenció de l'IBI per a famílies monoparentals, la restauració del patrimoni de l'antiga cooperativa agrícola o els programes per fomentar l'aprofitament alimentari.

La crítica per sistema segurament seria més fàcil i ens portaria menys feina, però, sincerament, la satisfacció de la feina ben feta i l'obtenció de bons resultats compensen de sobres el sobreesforç. Estem encantats de seguir complicant-nos la vida.

Pressupostos municipals 2018

Publicat a la Veu el 15/12/2017

Des de l'inici del mandat, el grup d'ERC va explicar quina seria la seva línia d'actuació. Seríem contundents amb la fiscalització i el control al govern, com també amb l'oposició a aquells projectes que consideréssim inapropiats. Però, al mateix temps, oferíem una via de diàleg constant per tal de facilitar punts de trobada en tot allò que fos possible. Enteníem que era la forma de compaginar la nostra tasca d'oposició amb la nostra necessitat de ser el màxim d'útils possibles als nostres electors i d'intentar, malgrat no governar, impulsar el màxim de polítiques possibles amb les quals ens vàrem comprometre.

En aquest sentit, hem tingut importants desavinences amb el govern en temes com ara el cartipàs municipal, la gestió de les societats municipals, la contractació d'energia verda, les responsabilitats sobre el cas Royal Marine, el protocol per unes festes lliures de comportaments sexistes, el pla de mobilitat (que va directament relacionat en inversions com la de plaça Catalunya), el pla d'usos de platges, el pla local de joventut, el projecte de tanatori, etc...

Però, per altra banda, també hem estat capaços d'arribar a acords productius que han permès impulsar, per exemple, la declaració de Roses com a ciutat amiga dels animals, la borsa per compartir cotxe, el conveni per tancar el cas Royal Marine, el nou reglament del mercat no sedentari, l'institut municipal de patrimoni, mecanismes participatius en els pressupostos, la reforma del ROM i, no ens n'oblidem, el compromís amb el referèndum de l'1 d'octubre.

I amb aquest mateix esperit constructiu encarem aquests pressupostos del 2018. Inclouen elements que hem reclamat llargament i que fan que ens els mirem amb bons ulls, com ara la inversió per caldera de biomassa o per la senyalització del patrimoni, així com altres projectes que creiem que poden enriquidors, com ara la museïtzació del castell de la Trinitat. Però per donar-hi un vot de confiança, hem demanat la garantia que aquest vot seguirà essent útil als ciutadans, i que anirà acompanyat de més acords en el pròxim any. Acords que hem impulsat des d'ERC i que han de permetre fer realitat coses com la redacció de l'ordenança de civisme, la subvenció de l'IBI per a monoparentals, la restauració del patrimoni de l'antiga cooperativa agrícola o els programes per fomentar l'aprofitament alimentari.

21 de desembre

Publicat a la revista La Veu el 15/11/2017

Un cop d'Estat. Costa definir d'una manera diferent l'actuació del govern espanyol contra les institucions catalanes de cap altra manera. Les administracions intervingudes, el Parlament dissolt il·legalment, la meitat del govern a la presó i el President de la Generalitat a l'exili. Sense oblidar, evidentment, l'empresonament dels presidents de les principals entitats sobiranistes i l'amenaça de la seva il·legalització. Ni el mateix Tejero hauria signat un procedir més bèstia.

Tot plegat, ho han culminat amb una convocatòria il·legítima d'eleccions per intentar rematar les llibertats dels catalans. Però aquí és on han comès un error tàctic fatal. Després de la intervenció per la força, un terreny on no tenim res a fer, han portat el conflicte en el terreny on més còmodes ens sentim, on sempre l'hem volgut portar, d'on mai hauria hagut de sortir: a les urnes. El 21 de desembre cal que ens mobilitzem, una vegada més, per defensar el país i les institucions amb la nostra arma més potent, la democràcia.

Aquestes seran unes eleccions definitives que reclamen la mobilització de totes les forces i entitats sobiranistes. Cal que tots hi posem de la nostra part per fer possible una victòria que és més necessària que mai. Vull aprofitar, doncs, aquestes ratlles per encoratjar i desitjar la millor de les fortunes a totes les candidatures sobiranistes que concorreran a les eleccions, amb l'esperança que sabran enfortir-se i abastar àmbits electorals i socials prou amplis com per a garantir la majoria parlamentària que necessitarem. 

La movilització massiva ha de començar des de la base, des dels nostres pobles i ciutats. En aquest sentit, des de la Secció Local d'ERC de Roses, vàrem celebrar una assemblea extraordinària el passat 7 de novembre per encarar els preparatius de la campanya. La trobada, però, va servir també per acordar l'obertura a totes aquelles persones que vulguin col·laborar amb nosaltres en aquest moment excepcional. 

Així doncs, animem a tota aquella persona que vulgui formar part de la campanya, que vulgui ajudar a convèncer al màxim nombre de persones possible que cal defensar el país a les urnes, que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. Les portes estaran obertes per a tothom. Catalunya, la llibertat i la democràcia ens necessita a tots.