dissabte, 4 de juny del 2011

PRECISAMENT ARA

“Precisament ara” és el títol d’un article d’opinió escrit per Oriol Junqueres el 25 de desembre de 2010. En aquest article, Junqueres anunciava que, després de molts anys de col·laborar com a independent amb Esquerra Republicana de Catalunya, feia el pas definitiu d'entrar a militar al partit. Ho feia precisament en aquell moment, com deia el títol, perquè ERC acabava de patir una desfeta electoral molt important a les eleccions nacionals del 28 de novembre d’aquell mateix any, passant del 14% al 7% dels vots i perdent 11 diputats. Junqueres, segons explica seguint una cita de Ramon Llull que diu que els que no defensen els amics quan son atacats son fins i tot pitjors que els que els injurien, va decidir fer pinya en els moments més difícils i donar un pas endavant, va decidir sumar en el moment en que el partit més necessitava que ho fes.
Ara fa 3 setmanes, van tenir lloc unes noves eleccions en que ERC va tornar a patir una davallada important, es va passar del 12% al 9% de vots i es varen perdre 200 regidors, així com la representació a ciutats com Lleida, Tarragona, Girona ... davant aquesta nova desfeta electoral, l’executiva d’ERC va decidir dimitir en bloc i convocar un congrés de cara al pròxim mes d’octubre, un fet que pretenia simbolitzar l’inici de una nova etapa en la que calia reconduir i regenerar el partit i per la qual era necessari que es deixessin de banda les disputes internes que havien dominat el partit els últims anys i es sumessin esforços d’una vegada. Davant d’aquesta situació convulsa també s’hauria esperat que algú fes un pas endavant en un moment de dificultat. En lloc d’això, però, algú ha pensat que “precisament ara” era el moment d’atacar i aquest matí tots els diaris han publicat la gran novetat de la jornada : l’exrpresident d’ERC, Josep-Lluis Carod Rovira estripa el carnet de militant.
No vull entrar a criticar, ni molt menys, la feina fet per Carod-Rovira en aquest partit, que sens dubte va ser molta i molt bona, tampoc vull entrar a valorar si és, o no responsable de l’actual situació de partit, que cadascú en tregui les conclusions que cregui oportunes, i ni tant sols tinc intenció de valorar el fet que es doni de baixa en si mateix. El que si que crec que cal dir és que esperar donar-se de baixa del partit just en un moment complicat com el que  estem vivint és, per mi, una actitud reprovable basada en la política de “terra cremada”, es a dir, “a mi m’han fet fora, però els que vinguin darrera que s’ho trobin tot cremat”. He de confessar que aquesta actitud m’ha decebut molt venint d’un home que va ser, en el seu dia, el cap de llista independentista que va aconseguit el millor resultat en unes eleccions catalanes des de la república i que va ser un referent per a tanta i tanta gent independentista i d’esquerres. On queda ara el mític Carod de Perpinyà, el que es deia Josep Lluís aquí i a la Xina popular, el que era capaç d’aglutinar a tanta gent al seu darrera ...
Sigui com sigui, i malgrat alguns entrebancs, el camí cap a la regeneració d’ERC segueix en marxa, d’aquí una mesos, els militants del partit haurem d’escollir quin volem que sigui el nostre nou president i quins hauran de ser els que tirin del carro del partit a partir d’ara. Sembla ser que encara no hi ha noms definitius sobre la taula, però això si, crec que el que els militant d’ERC hem de tenir molt clar és per a aquesta nova etapa necessitem uns líders amb unes característiques clares : ha de ser gent amb ganes de treballar i de tirar endavant el projecte en un moment com l’actual, gent carismàtica que puguin aglutinar gent al seu voltant, gent desacomplexadament d’esquerres i que tinguin, com a principal objectiu nacional per a Catalunya, aconseguir un estat propi. Però sobretot el que ens cal en aquest moment és que tinguin voluntat de sumar esforços, de tirar endavant un projecte col·lectiu i no pas personal, és a dir, gent de la que entra a militar en un moment de crisi per ajudar i no de la que, si no està al capdavant, es dona de baixa en el moment que pot fer més mal. No tinc absolutament cap dubte que a Esquerra tenim gent que compleix aquest perfil i que sabrà portar el vaixell a bon port, i és precisament ara, quan necessitem que aquesta gent fagi un pas endavant.

diumenge, 29 de maig del 2011

JUGANT AMB LA LLEI DE HONDT

En un sistema democràtic de representació proporcional com el nostre, els representants que obtenen les diferents formacions polítiques en unes eleccions es calculen seguint la Llei de Hondt.
Aquest sistema es consisteix a col·locar el nombre de vots obtinguts per les diferents candidatures en una columna i dividir tots els resultats per 1,2, 3... així successivament fins a un nombre igual al nombre total de representants d’aquella circumscripció. Després s’atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els nombres majors al quadre de major a menor.

Per posar un exemple pràctic, si tenim 3 candidatures amb 100.000 80.000 i 60.000 vots i 5 representants per repartir:

A: 100.000 :2 50.000 :3 33.000 :4 25.000 :5 20.000
B: 80.000 :2 40.000 :3 27.000 :4 20.000 :5 16.000
C: 60.000 :2 30.000 :3 20.000 :4 15.000 :5 12.000

La candidatura A i la B obtindrien 2 representants, mentre que la C només n’obtindria 1.

En cas que hi hagués empat entre 2 candidatures en un nombre obtindria el representant aquella que tingués el major nombre de vots. En cas que les dues tinguessin el mateix nombre de vots, s’adjudicarà el primer representant per sorteig i, si hi haguessin més empats, la resta alternativament.

Segons aquesta llei, el passat 22 de maig, a Roses, CIU va obtenir 2149 vots i 9 regidors, el PSC 1760 vots i 7 regidors, el PP 892 vots i 3 regidors i GDP-AM va obtenir 479 vots i 2 regidors.
Un cop descoberts els secrets de la llei de Hondt, però, podem analitzar i especular sobre els resultats electorals i esbrinar quin resultat hauria necessitat cada candidatura per aconseguir millor representació...

CIU (9 regidors) : hauria necessitat 2395 vots per arribar als 10 regidors, per tant li varen faltar 246 vots. El regidor l'hauria perdut GDP-AM.

PSC (7 regidors) : hauria necessitat 1910 vots per arribar als 8 regidors, per tant li varen faltar 150 vots. El regidor l'hauria perdut CIU.

PP (3 regidors) : hauria necessitat 956 vots per arribar als 4 regidors, per tant li varen faltar 96 vots. El regidor l'hauria perdut CIU.

GDP-AM (2 regidors) : hauria necessitat 717 vots per arribar als 3 regidors, per tant li varen faltar 238 vots. El regidor l'hauria perdut CIU.

Pel que fa a les 5 llistes que es varen quedar fora de l'Ajuntament, la llei electoral actual preveu que sigui necessari un 5% dels vots valids per poder obtar a tenir representació. En el cas de Roses, totes haurien necessitat 323 vots per obtenir un edil. En tots els casos, la candidatura damnificada hauria estat CIU. Per tant a cada formació els hi varen faltar els vots següents :

MSR : 82 vots
ICV : 119 vots
GIR : 151 vots
PXC : 179 vots
C's : 192 vots

dilluns, 23 de maig del 2011

RESULTATS ELECCIONS LOCALS ROSES 2011

Per poder fer una millor comparativa, els resultats del 2007 no indiquen els regidors reals de cada candidatura si no una projecció del resultat de cada una si l'ajuntament hagués tingut 21 regidors, igual que els que te El 2011, en lloc dels 17 que tenia en aquell moment (entre parentesi els regidors reals)

CIU

2007 : 1955 vots (31,44%) - 7 regidors (6)
2011 : 2149 vots (33,46%) - 9 regidors

PSC-PM

2007 : 1806 vots (29,04%) - 7 regidors (5)
2011 : 1760 vots (27,64%) - 7 regidors

PP

2007 : 698 vots (11,22%) - 2 regidors (2)
2011 : 892 vots (14,01%) - 3 regidors

GDP-ERC

2007 : 339 vots (5,45%) - 1 regidor (1)
2011 : 479 vots (7,52%) - 2 regidors

ICV-EPM

2007 : 586 vots (9,42%) - 2 regidors (1)
2011 : 204 vots (3,20%) - 0 regidors

GIR-FIC

2007 : 702 vots (11,29%) - 2 regidors (2)
2011 : 172 vots (2,71%) - 0 regidors

MSR

2007 : -
2011 : 241 vots (3,79%) - 0 regidors

PXC

2007 : -
2011 : 144 vots (2,26%) - 0 regidors

C's

2007 : -
2011 : 131 vots (2,06%) - 0 regidors