NEOFATXES DE SEMPRE (Lluís Llach)

Mireu-los com van,
senyorets des de sempre
se'ls hi nota a l'esquena
que no han acotat mai.

Mireu-los com van,
són la vella caverna
però amb les noves caretes
per seguir mal manant.

Ara són més polits que els seus pares
i es disfressen amb plomes de Harvard
però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht...

Mireu-los com van,
són l'Espanya de sempre,
la d'antigues tenebres
que van ressuscitant...

Mireu-los com van
presumits i fatxendes,
és l'adéu als complexos
pels pecats dels "papás".

Pel poder, que els manté tan "contentos",
ja no calen els "pronunciamientos",
ara guanyen escons sense el clam dels canons.

I mentre a la Gangreunió els Nostrats s'esveren,
Senyor, si arriba a fer mal un fatxa pel rera,
nosaltres els vestim sants per la democràcia,
ja veus amb quins cops de pal ens tornen les gràcies,
ells porten els pantalons, nosaltres les calces,
ells són els "toreadors", nosaltres les banyes,
i ara què fem, on anem, no ens queden banderes,
i com se'ns creurà la gent si fem marxa enrera...

Mireu-los com van,
neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre
neofatxes globals.

Mireu com anem,
engreixant als bandarres,
empenyent el desastre
fins el dia de...Ah.

DISCURS DE PAU CASALS A LA SEU DE LES NACIONS UNIDES (1971)

Avui vull compartir un altre discurs que m’encanta. És l'emotiu discurs de Pau Casals, que en aquell moment ja era un símbol mundial de lluita per la pau i la llibertat, a la seu de la ONU el 1971.

PAÏSOS CATALANS

Avui hem pogut presenciar una vegada més el clima espanyolista i anticatalà que es viu al País Valencià.

Grups de plataformes ultradretanes com España 2000 han intentat atacar Joan Laporta i la resta de líders de SCI durant l’acte de presentació de Solidaritat Catalana al País Valencià. Fins i tot els hi han llençat un esprai lacrimogen i s’han allotjat a l’hotel on es realitzava l’acte per tenir millor accés a Joan Laporta.

Aquest no es, ni molt menys, un acte aïllat. Cada dia al País Valencià es produeixen atacs contra casals populars catalanistes, agressions a militants de ERPV o de maulets... Fins i tot conec gent de València que m’ha dit que grups d’extrema dreta van a les manifestacions de col·lectius catalanistes per prendre el nom dels assistents. I tots aquests  fets es produeixen davant la indiferència de un govern de Francisco Camps que ja li està bé el clima de repressió que es viu.

No crec que calgui dir que, personalment, condemno al 100% els atacs contra entitats independentistes com SCI. Però si m’he animat a escriure això no és només per condemnar aquests actes. Si escric això és per dir públicament que malgrat tot, soc optimista.

Se que el gran somni dels espanyolistes que separen els diferents territoris dels Països Catalans i reprimeixen amb duresa qualsevol acte que manifesti la voluntat de unitat del poble català, és que domem els Països Catalans per morts i que ens rendim davant l’allau espanyolitzadora que assola València, Mallorca i també el principat. Dons jo personalment no ho penso fer, m’hi nego en rotund. No ho penso fer per dues raons:

Primer perquè si ho fem, si donem la nostra nació per acabada i ens “repleguem” al principat hauran guanyat ells. I si han de guanyar, al menys fem-los suar la victòria i no els hi regalem res.

I segon, i el més important, perquè conec personalment gent de País Valencià que cada dia lluiten contra una situació que els hi es molt adversa, que reben amenaces, que se’ls intentat agredir... Pot ser son pocs, o ,al menys, no prous, però hi son i ells son els autèntics lluitadors d’aquest país. I si tots aquests valencians malgrat totes les adversitats, que no son poques, segueixen creient i segueixen lluitant pels Països Catalans, no crec que ni jo, ni cap dels que des la comoditat del principat ens declarem catalanistes, tinguem cap dret a llençar la tovallola i deixar de creure en els Països Catalans.

En nom de tots els que lluiten per la llibertat de la nació catalana :

Visca els Països Catalans !!!

Salut i Independència !!

“LES CONSULTES NO SERVEIXEN PER RES”

Ara fa poc més de un any, el 13 de desembre de 2009, a Roses, com a molts altres municipis catalans, es va organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya.

La participació a Roses va superar el 10% i a tot Catalunya va fregar, en aquella data, el 30%. Així que evidentment la primera critica va ser “la gent passa de la independència” i “en unes eleccions normals vota un 50% de la gent”.

La defensa davant d’aquesta crítica era molt clara, les coordinadores de els consultes disposaven de un pressupost i uns recursos infinitament més petit que els partits polítics a les eleccions per a la campanya, els mitjans de comunicació van ignorar les consultes fins el 14 de desembre (que van començar a criticar-les) i a més teníem nombrosos grups espanyolistes que van fer campanya per l’abstenció. En conseqüència, comparar la participació de les consultes amb la de unes eleccions estava totalment fora de lloc.

I la segona crítica era “això no serveix per res”. De fet, la veritat és molta gent confonia “això no serveix de res” amb “això no és un referèndum oficial”. El fet que tot i que el dia 13 el 90% dels votants votessin a favor de la independència no implicava que el dia 14 esdevinguéssim un estat no implica en absolut que la consulta no servis de res. Les consultes van servir per acostar per primera vegada el debat sobre la independència a molta gent que mai s’ho havia plantejat, va fer mobilitzar per primera vegada molta gent independentista que mai havia col·laborat en cap projecte semblant i va fer col·laborar independentistes de diverses opcions polítiques.

I ara és quan veiem que encara va servir una altre cosa. Cal recordar que Catalunya és el primer país del mon on és la societat civil que ha organitzat una consulta, cosa que va tenir una gran repercussió a nivell internacional i va atreure observadors de nacions sense estat d’arreu del mon (Quebec, Sardenya, Euskadi, Flandes... ). Les consultes sobre la independència de Catalunya han creat un precedent a nivell mundial.  

Ahrntal, un poble, de uns 7.000 habitants, de la regió italiana del Tirol del Sud, celebra demà una consulta al més pur estil català per decidir el futur del Tirol del Sud. En aquest cas es donaran 4 opcions, seguir com fins ara, la independència, més autonomia d’Itàlia o la integració a Àustria.

El fet que els habitants del Tirol del Sud hagin pres l’exemple català i hagin convocat una consulta demostra que les consultes si que serveix d’alguna cosa, i que fins i tot a altres llocs del mon segueixen el nostre exemple.

Les consultes van ser un pas importantíssim en la lluita per l’autodeterminació de Catalunya, per més que alguns ho neguen i intenten minimitzar el seu impacte, i cada dia queda més clar.

Aprofito per desitjar tota la sort del mon als habitants de Ahrntal en la consulta de demà, i espero que, algun dia,  els catalans, els tirolesos i tots els habitants de les nacions sense estat podrem decidir lliurement el nostre futur.

Salut i independència !!