Ermengol Romañach

Publicat a La Veu el 15/05/2021

El passat 7 maig vàrem celebrar l’acte de col·locació de la llamborda en memòria d’Ermengol Romañach, l’únic rosinc del qual es té constància que va morir als camps de concentració nazis durant els anys 40. És un acte memorialístic emmarcat en el projecte europeu “Stolpersteine”, que en el cas de Catalunya coordina el Memorial Democràtic de la Generalitat, el director del qual ens va acompanyar a la jornada. 

L’Ajuntament també hi ha col·laborat, a més de amb la organització de l’acte i la col·locació física de la llamborda, amb una minuciosa recopil·lació de la vida d’Eremengol per part dels historiadors de l’Arxiu Municipal. Un treball historiogràfic que, a tall d’homenatge, vull aprofitar per recollir encara que sigui parcialment:

Ermengol Romañach Coll, nascut el 1906, vivia amb la seva parella, Josepa Gelabert Berta, al carrer Peralada, 15 (actual 33), lloc on es va col·locar la llamborda. Fou militant de la CNT-FAI i, amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 1937 i 1938.

Just abans de marxar a l'exili l'any 1939, la Pepeta tenia amagat l'Ermengol en una habitació darrera d'un armari. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració a l’altra banda l’Albera. Al cap d'un temps de ser a l’estat francès els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i van agafar l'Ermengol. Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del 1941 amb el número 11.538.

Va morir a l'esmentat camp el dia 30 de març de 1942, allunyat de la seva estimada Pepeta i de la seva Roses natal. L'assassinat d'Ermengol Romañach Coll representa, possiblement, una de les formes més terribles i tristes de solitud. Quasi una dècada després de no saber res de l’Ermengol, el Registre Civil de Roses va inscriure l'any 1949 la mort d'Ermengol Romañach. Fins aleshores no hi havien hagut novetats sobre la seva sort, malgrat que a Roses tothom sabia que podia haver acabat en mans dels nazis.

El seu germà gran, en Pere, va anar a viure a la població del Palau del Vidre, al Rosselló, on encara hi viuen els seus descendents. La Josepa Gelabert Berta va morir a causa d'una cardiopatia el 30 de juny de 1983. I el seu germà petit, en Josep, i els últims records de l’Ermengol van morir el 13 de juliol de 1987.

Dades de seguretat

Publicat a La Veu el 15/04/2021

El 29 de maç es va celebrar la Junta Local de Seguretat, a la qual varen assistir, a més de la Policia Local, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. També vàrem comptar amb la presència de l'Albert Ballesta, Director de Serveis Territorials d'Interior de la Generalitat.

El primer que cal destacar de les dades aportades pels diferents cossos és una bona notícia: els fets delictius han disminuït a Roses un 33% en l'últim any. I a més, la resolució dels casos ha augmentat en 6,8 punts. L'única dada negativa són els delictes contra l'ordre públic (conflictes veïnals, baralles, discussions...) que han augmentat. Aquesta dada ens permet fer una fotografia objectiva de la situació de la seguretat al nostre municipi. És cert que hi ha hagut darrerament casos concrets molt rellevants i que han generat un important perjudici als veïns d'algunes zones i una sensació generalitzada d'inseguretat, com n'és un bon exemple la situació viscuda al carrer Pare Claret. No obstant, les xifres diuen que són casos concrets, que requereixen d'actuacions concretes, i que Roses és una ciutat segura en termes generals.

També cal destacar actuacions importants per part de Mossos d'Esquadra i el CNP en les últimes setmanes, que han comportat detencions rellevants, i també diferents investigacions en procés que esperem que donin resultats aviat.

Per part de la Policia Local, dades notables. En un any, 1.051 serveis de Seguretat Ciutadana, 3.854 de disciplina viària, 419 cotxes retirats amb la grua, 150 cotxes abandonats reiterats de la via pública, 47 denúncies penals, 30 persones detingudes, 739 aixecaments d'actes i 626 serveis de Policia de proximitat (com ara mediacions o intervencions per molestes veïnals).

En els apartats específics, en podem destacar essencialment dos: la venda ambulant irregular i les mesures Covid. Pel que fa a la venda ambulant irregular, les xifres de l'actuació policial són també bones: s'ha passat dels 4.000 articles decomissats el 2018 i dels 18.000 el 2019 a uns 26.000 el 2020. Això no soluciona el problema, que no és policial, sinó social, però sí que demostra que la línia de treball de la Policia Local per treure el màxim rendiment de les nostres competències i recursos, funciona. I pel que fa a les restriccions per la Covid, s'han fet un total de 312 controls de pas i s'han aixecat 228 actes per incompliment.

Llibertat d'expressió

Publicat a La Veu el 15/03/2021

El clima de regressió democràtica a l’Estat Espanyol ha quedat novament palès en la detenció el dia 16 de febrer de 2021 del cantant i poeta lleidatà Pablo Hasél acusat d’apologia del terrorisme i de calúmnies i injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat arran de la lletra d’una cançó i de 62 missatges a la xarxa social twitter entre 2014 i 2016.

Hasél, condemnat per l’Audiència Nacional, ha ingressat a presó per haver fet sentir la seva veu i la seva opinió, un Dret que hauria de ser respectat en tota democràcia consolidada. Ens ha quedat novament clar que aquest no és el cas de l’Estat Espanyol, un Estat que s’ha posat en el punt de mira d’organitzacions internacionals per la limitació que està posant de forma aberrant a la Llibertat d’expressió i per la gestió autoritària amb pèrdua de drets fonamentals. La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret fonamental de tot individu i està recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans.

L’Estat Espanyol, a través d’uns tribunals parcials, subjectius i obsolets, s’han esplaiat en els darrers anys a defensar i protegir els qui fan apologia del feixisme i del franquisme mentre, per altra banda, es distorsionen fets i accions que qüestionen aquests moviments antidemocràtics i que representen una crítica i una valoració emmarcada en la llibertat d’expressió.

Per tot això, el Grup d'ERC-Ara Roses va presentar al ple municipal del passat febrer una moció que es va aprovar per majoria absoluta i on s'acordava denunciar les sentències polítiques dels tribunals espanyols que posen en entredit les garanties de tot el sistema judicial i la separació de poders que ha de ser un dels pilars de tota democràcia; condemnar la pena imposada al cantant Pablo Hasél per l’expressió del seu pensament a través de les seves cançons i les seves piulades, fer-li arribar tot el nostre suport i promoure una modificació del Codi Penal on es despenalitzin aquest tipus de delictes i on es protegeixi la llibertat d’expressió en lloc de sancionar-la.

Perquè cal posar les institucions, totes les institucions, també el nostre Ajuntament, al servei de les llibertats fonamentals com la llibertat d'expressió.

Sense Carnaval

Publicat a La Veu el 15/02/2021

En el moment de publicar aquestes ratlles la majoria dels lectors segurament estaran fent activitats molt diverses: treballar, estar amb la família, passejar, llegir, mirar Netflix... Mil i una opcions per passar un dia qualsevol de pandèmia. En moltíssims casos, però, el que sigui que estiguin fent no és allò que esperaven fer un 15 de febrer.

A Roses els vols aquestes dates acostumen a anar sempre lligats a la gran festa major d'hivern del poble: el Carnaval. Sigui perquè, com aquest any, la festa hauria de caure a principis de mes, o perquè està tothom entregat en cos i ànima a preparar carrosses i disfresses, el febrer és un mes de Carnaval a moltes famílies rosinques. Però no serà així aquest 2021. El virus, per desgràcia, també ens ha manllevat aquestes dates tan assenyalades.

Val a dir que això no és un fet menor, pràcticament ni durant la postguerra ni durant el franquisme s'havia deixat de celebrar d'una manera o una altra. Per aconseguir que a Roses no es faci un carnaval, n'ha de passar una de molt grossa. El cert és que ha passat.

Per aquest motiu, em semblava inapropiat deixar passar l'oportunitat d'escriure una reflexió en aquest moment històric sense fer referència a la que, sens dubte, serà una efemèride important. Dolorosa, trista i desencoratjadora per a moltíssimes persones que tenen sang de carnestoltes corrent per les seves venes. I, malgrat això, no puc deixar també de fer referència a com la població ha entomat de manera extraordinàriament responsable i madura la suspensió d'aquesta edició. Tothom ha entès, i les colles les primeres, que era el que calia fer. Encara que sigui amb una llàgrima recorrent la galta.

Però no és la meva intenció que aquest sígui un missatge de lament, sinó d'esperança i de convicció en el futur. El coronavirus ha impactat amb força contra la societat, ha deixat dolor i deixarà importants cicatrius. Però també d'això ens en sortirem. La societat renaixerà i tirarà endavant quan aquest maleït visitant, tard o d'hora, desaparegui. I també el nostre estimat carnaval tornarà amb més força i ganes que mai. I llavors, tota l'energia, les ganes i la dedicació que ens han obligat a estalviar en l'edició d'enguany, la podrem dedicar a fer que la nostra festa insigne sigui, encara, molt més gran i espectacular. El carnaval tornarà amb força. Que ningú en tingui cap dubte!