Entrega de la Dracma de Plata 2022 a Maverick Viñales i Joan Jorquera

Regidores, regidores,
Exalcalde i exalcaldessa de Roses,
Jutgessa de Pau,
Comandaments de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra,
Guardonats i guardonades amb la Dracma de Plata,
Ciutadanes i ciutadans,

Avui ens hem congregat en aquest teatre per a celebrar un dels actes més significatius de la nostra Festa Major: l’entrega de la Dracma de Plata, la màxima distinció que l’Ajuntament de Roses atorga a persones o entitats, en reconeixement a les seves aportacions al municipi. Aquest any, els guardonats són dos esportistes d’elit que estan triomfant arreu del món en les seves disciplines: en Joan Jorquera i en Maverick Viñales. Dues trajectòries diferents en alguns àmbits però que també tenen punts en comú: les dues són històries de compromís, de dedicació, i sovint també de sacrifici.

És evident que el talent és necessari, però tot i tenir-lo, l’èxit mai és un premi que s’assoleixi amb facilitat, en cap àmbit de la vida, i l’esport això ens ho ensenya amb tota claredat. Els entrenaments són durs, la preparació és llarga i, no ho perdem mai de vista, cal afrontar derrotes que també formen part del recorregut cap a la victòria. Per superar-ho i continuar avançant, no només cal força física, no n’hi ha prou amb tenir un do, cal força de voluntat i una fe inalienable en l’objectiu final que persegueixes.

Les Dracmes d’aquest any són merescudes per moltes coses. Primer, pel reconeixent a aquests valors que us comentava. Valors que són un exemple per a la nostra societat, no només aplicats a l’àmbit esportiu, sinó en qualsevol àmbit. Per arribar a construir una societat prospera, competitiva, capaç de fer front amb solvència a tots els reptes que es troba, l’exemple d’en Maverik i en Joan ens ensenya quina ha de ser l’actitud que mestre tots ens hem de conjurar per tenir. La Dracma és, per tant, un reconeixement a aquest exemple que ens doneu, perquè donant a conèixer la costra història ens acostem una mica més a la ciutat millor que volem.

En segon lloc, arribar a poder competir amb els millors del món requereix, com ja hem comentat, transitar per un camí que està a l’abast de pocs, i estem molt orgullosos de tenir al nostre poble conciutadans que han arribat a aquest nivell per mèrits propis. Aquest goig amb que els vostres veïns i veïnes comparteixen les vostres victòries, els vostres èxits, també feia més que justificat aquest reconeixement que avui formalitzem.

I encara en tercer lloc, cal esmentar la projecció internacional que heu donat a Roses. Per noticiaris i publicacions d’arreu del planeta s’han sentit els noms del taekondista i del pilot de Roses. Polònia, Turquia, Mèxic, Gran Bretanya, Holanda, Estats Units, Argentina, Indonèsia, Japó, Malàisia, Bulgària, Montenegro... La llista de països que sumen entre els dos seria inacabable. El nom de la nostra vila s’ha passejat amb més velocitat que Phileas Fogg en la famosa novel·la de Juls Verne. Ell, trigava 80 dies, els esportistes de Roses en una setmana han passat d’una punta a l’altra per seguir competint. Quan algú té una gran ambició s’acostuma a dir popularment que vol menjar-se el món, en el vostre cas es pot dir que és literalment així.

Per tots aquest motius, la Dracma del 2022 portarà aquests noms dos propis. I, com he dit, de Manera merescuda, però també és cert que més enllà d’aquests dos només, aquesta Dracma és un reconeixement que vol anar molt més enllà. Vol reconèixer, en primer lloc, a les famílies, els entrenadors, els equips, els companys, a totes les persones que són una part indispensable de les trajectòries esportives dels campions. La seva tasca i el seu acompanyament volem que siguin avui també reconegudes en aquest acte simbòlic.

I volíem també que la Dracma fos, d’alguna manera, un reconeixement al conjunt de l’esport rosinc. Un esport que està en un enorme moment després d’haver superat dos anys complicadíssims per culpa de la pandèmia, i que ens ha donat grandíssimes alegries en el passat i de ben segur ens les seguirà donant en el futur.

Abans d’acabar, no voldria deixar-me de fer referència a un fet que pot ser és atzarós, però que no per això és menys significatiu. En Joan i en Maverick serian les dues persones més joves a ser guardonades amb la Dracma, un títol que fins ara ostentava en Xavi Bosma amb la Dracma de 1996. Serveixi aquest gest per a reivindicar també el paper del jovent en la nostra societat. I per això mateix vull també aprofitar aquesta Dracma per a llençar un missatge a tots els i les joves, d’aquí de Roses i d’arreu: heu de ser actors protagonistes en la construcció del nostre present i del nostre futur, no només perquè hi teniu tot el dret, que el teniu, sinó també per ple mereixement i capacitat, com demostren els dos guardonats d’avui. Aquelles persones que en algun moment us vulguin fer creure que l’edat és una barrera estan demostrant les seves pròpies limitacions més que no pas les vostres.

Joan i Maverick, l’enhorabona en nom propi, en nom de tot l’Ajuntament i en nom de tot el poble de Roses. Que aquest guardó sigui el reconeixement a tot el que heu fet i un gest de suport per tot el que encara heu de fer, que continueu essent sempre un exemple i un referent per a tothom.

Visca Roses!

Visca la Festa Major!