Barris de Roses

Publicat a la Veu el 15/09/2018

Actualment, Roses té uns 19.500 habitants, i cada un d'ells veu la vila des d'una òptica pròpia i irrepetible. Cada un de nosaltres veu a Roses a través del filtre que generen els seus interessos, el seu cercle social, les seves vivències o les seves perspectives de futur.

Aquesta pluralitat de visions fa que aquells que tenim l'encàrrec de la ciutadania de ser representants públics i gestionar la cosa comuna hàgim de ser extremadament curosos, extremadament empàtics i extremadament rigorosos quan parlem de la vila que compartim tots. Hem de ser capaços d'explicar i desenvolupar la ciutat pensant en les perspectives dels diferents grups que la formen, i també hem de saber respondre a les demandes i les inquietuds de tots ells.

En aquest sentit, un dels elements que no podem perdre mai de vista és que els diferents indrets territorials del municipi tenen unes peculiaritats molt pròpies que necessiten ser atesos i seguits amb concreció. No es veu Roses de la mateixa manera des de Santa Margarida que des del Puig Rom. Ni des del Mas Fumats que des de Canyelles. Ni des del Mas Mates que des del barri dels Pescadors. Les diferències van molt més enllà de les simples qüestions paisatgístiques. Cada un d'aquests barris té els seus propis problemes amb la circulació, la neteja, les voreres o la connexió peatonal. També cada un d'ells té les seves pròpies característiques socials, urbanístiques i comercials. Cada barri és una realitat genuïna i particular, i necessita igualment un projecte genuí i participar per fomentar el seu desenvolupament de forma eficient.

Des del grup republicà hem tingut clara aquesta premissa des de l'inici del mandat. Durant els últims anys, hem fet una important tasca de recopilació de problemes, reclamacions i potencialitats de cada un dels barris. Temes que ens han fet arribar ciutadans particulars i que també hem pogut contrastar amb entitats i empreses. Ara toca anar un pas més enllà i catalogar sobre el terreny totes aquestes situacions de la mà dels veïns de la zona.

Per aquest motiu, durant els pròxims mesos, ens podreu trobar visitant els diferents barris per contrastar i perfilar la diagnosi dels seus problemes parlant els seus habitants. Perquè cada barri és diferent, i necessita un projecte diferent. Estem compromesos a oferir-lo.

Comissió del nomenclàtor

Publicat a l'Empordà el 04/09/2018

Els noms que els municipis donen als seus espais públics, conegut com a "nomenclàtor", suposen un dels seus principals símbols. I, com tots els símbols, no deixen de ser una forma mitjançant la qual qualsevol comunitat humana (una entitat, una família, un país o un poble) comuniquen a la resta del món i a ells mateixos qui són, d'on vénen i quins valors els inspiren. Així doncs, les denominacions de vies, places, espais, sectors, llocs i equipaments són una part del patrimoni col·lectiu i aporten un reconeixement públic als mots populars per denominar els espais, a una forma concreta de viure, guanyar-se la vida o relacionar-se amb el territori, a una causa, a la memòria d'un personatge o un esdeveniment important. Tot plegat, en el seu conjunt, ens dóna una imatge de com és, en tots els sentits, una població.

Per aquest motiu tenir cura del nomenclàtor, tenir-lo correctament actualitzat i catalogar-ne l'evolució històrica és una tasca necessària per a qualsevol Ajuntament. En el cas del de Roses, per exemple, l'Arxiu Municipal ha realitzat des de fa temps, i en especial en els últims anys, una feina importantíssima en aquest sentit. Molts municipis han decidit fins i tot anar un pas més enllà i crear un òrgan politicotècnic encarregat de vetllar per l'evolució del nomenclàtor i estudiar, per exemple, col·lectius o elements importants per a un municipi que no hi estiguin correctament representants.

L'exemple més clar, el que es repeteix a gairebé tot arreu, és l'escassíssima presència de dones. Només hi ha dos carrers de Roses (dels centenars que té) que estan dedicats a una dona: Mercè Rodoreda i Víctor Català. I, fins i tot, una d'elles amb el pseudònim masculí! És una de les deficiències històriques del nomenclàtor dels espais públics de la vila que, sens dubte, cal corregir. Precisament, en el ple del passat mes d'agost vàrem obrir la porta a començar a desenvolupar l'estratègia per anar corregint aquesta injustícia històrica a través d'una moció que va presentar des del Grup Municipal Republicà per a crear una Comissió del Nomenclàtor en la línia de les que ja s'han creat en molts altres pobles.

Tal com dèiem al principi, el nomenclàtor ens explica molt bé la història d'una societat. A la nostra, la invisibilització de les dones ha estat un fet, i les denominacions dels espais públics, així ho demostren. Però també serveix per explicar cap a on volem anar, i si la nostra aposta real és desterrar totes les dinàmiques masclistes, cal que les corregim també en aquest àmbit. Que la comissió serveixi per posar fil a l'agulla i avançar cap a la igualtat en els noms de l'espai públic, la mateixa igualtat que volem per a la societat.