Santa Missa

D'ençà que vaig prometre el càrrec de regidor de la ciutat, tenia molt clar que les tasques que m’havien estat encomanades no eren només votar reglaments i plantejar projectes, sinó que els càrrecs públics tenim també una funció de representació en el sentit més ampli de la paraula. En virtut d’aquesta funció, penso que és apropiada la presència dels representants de la ciutadania en els actes més rellevants de la vila, tant aquells organitzats pel mateix Ajuntament com aquells que sorgeixen de l’organització ciutadana. Actes que serveixen per estimular la vida pública, millorar el contacte entre veïns i fomentar l’esperit cívic.

Un dels actes importants que tenen lloc al llarg de l’any és el tradicional (de fet, ja històric) homenatge a la vellesa de dissabte passat. Un dia per homenatjar aquells rosincs que durant tants anys han treballat i lluitat per tirar endavant la nostra ciutat i que serveix per recordar-nos a tots que aquest sector de població és part essencial de la nostra societat i que, a més d’homenatjar-lo, cal que sigui part activa en el disseny de la Roses actual.

Aquesta jornada de celebració, que per a molta gent és una data assenyalada del calendari, carregada d’emoció i joia, tradicionalment ha estat complementada amb una missa catòlica a l’església de Santa Maria. Aquest costum el trobem també reproduït en altres festes populars de casa nostra, com la festa major.

En el meu cas, no he estat mai una persona creient, i molt menys practicant. No obstant això, tampoc he tingut mai cap problema a assistir a actes litúrgics de qualsevol confessió religiosa. Sempre he pensat que la religiositat i els actes cerimonials que l’acompanyen, agradi o no, són una forma d’expressió de l’espiritualitat de molts dels nostres veïns i, com a tal, mereixen tots els meus respectes. Per aquest motiu, des que tinc funcions representatives he assistit a tots els actes que he pogut de les festes locals, incloent-hi les misses. Sé que hi ha gent que prefereix no fer-ho per temes de consciència, un posicionament que, penso, és també del tot respectable i coherent. També hi haurà qui podrà pensar que assistir-hi sense ser creient és un acte d’hipocresia. És un raonament que entenc, però que no comparteixo. No deixa de ser un acte públic més que se celebra a casa nostra i que representa molts rosincs. Ser-hi present com a representant d’una part d’ells no ho veig com a hipocresia, sinó com una mostra de respecte. I aquesta apreciació també és un tema de consciència.

Ara bé, al que sí que em vaig negar dissabte passat, i tinc intenció de seguir-me negant a fer a partir d’ara, és a assistir-hi atenent al protocol d’un acte oficial de l’Ajuntament, que em reserva un lloc a primera fila com a cap de l’oposició. Vaig anar-hi, i vaig seure en algun lloc disponible, com faig a tots els actes als quals assisteixo.

La missa és un acte organitzat per una congregació religiosa, l’Església Católica, que és la majoritària a la ciutat, sí. I són molts els rosincs que, hi assisteixin o no, s’hi senten representats, sens dubte. Però l’Ajuntament, com a institució laica i democràtica, no pot fer constar com a acte oficial de la ciutat (que, per tant, ha de representar a tots els rosincs) una cerimònia litúrgica d’una confessió concreta. Cal donar tot el suport i ajudar en el que calgui en la seva organització, com s’hauria de fer amb qualsevol altra congregació, però no ha de ser un acte oficial. Algú podrà pensar que és un detall sense importància, però estic convençut que no ho és.

L’Ajuntament que vull, i que crec que la majoria de rosincs volem, té empeltats els valors del respecte i la transversalitat en cadascuna de les seves cèl·lules a parts iguals, i aquest equilibri es fa evident en cadascuna de les seves accions, des de les més petites i simbòliques fins a aquelles realment transcendents. És en l’actitud que una institució pren en detalls com aquest quan es demostra si té o no la voluntat de ser transversal i plural realment interioritzada. I és que ja ho diu l’evangeli: pels seus actes els coneixereu.

Salut i República!