Carnaval 2021

Publicat a La Veu el 15/09/2020

Ara fa poques setmanes, el regidor de festes, l’Eric Ibáñez, va anunciar, després de reunir-se amb el Consell del Carnaval, que les mesures de prevenció sanitària feien necessari prendre la decisió de suspendre l’edició del Carnaval de Roses 2021. 

Aquesta ha estat una decisió certament difícil, i també històrica. El Carnaval és una de les festes més nostrades de la nostra vila, per a molts, una autèntica festa major d’hivern que, a més, es celebrava fins i tot durant els pitjors anys del franquisme. 

Tots hem viscut en primera persona o, almenys, de ben a prop, com la societat rosinca s’autoorganitza des de molts mesos abans del carnestoltes: formant les colles, preparant les disfresses, construint les carrosses… Una mobilització ciutadana per un objectiu comú com poques en veiem. El Carnaval forma part del nostre ADN. 

Però tot això, la decisió de la suspensió no va ser gens fàcil, i va causar tristesa sincera a molta gent. Malgrat això, el primer que vull destacar és la maduresa i responsabilitat amb que la ciutadania ha reaccionat. Les mateixes colles són les que varen posar sobre la taula que les mesures sanitàries eren incompatibles amb el Carnaval, i la reacció ciutadana gairebé unànime ha estat la d’aplaudir la decisió en considerar que, malgrat el dolor i la il·lusió perduda, cal primar per sobre de tot la salut de les persones. 

En segon lloc, vull posar també de manifest l’acord que ha près el govern municipal respecte de l’ús que es farà de tots els recursos econòmics que no es destinaran el carnaval 2021. Els més de 120.000€ es destinaran a inversió social per tal de fer front a les conseqüències econòmiques que la pandèmia ha tingut per a moltes famílies del municipi. Una finalitat que hem cregut que era la que més dignifica la nostra festa i que ens recorda que, d’una manera o altra, el rei Carnestoles sempre arriba per repartir moments de felicitat entre els rosincs i rosinques. 

Ara, toca centrar-se a superar aquesta pandèmia i treballar perquè el virus i les seves conseqüències siguin història tan aviat com sigui possible. Després, tocarà centrar-se a preparar l’edició del carnaval 2022, que de ben segur que tothom hi posarà més esforços que mai perquè sigui la millor edició de tota la història.

Parc Natural

Publicat a La Veu el 15/08/2020

La temporada turística del 2020 estarà inevitablement marcada pels terribles efectes que ha provocat la pandèmia de la Covid. Per una banda, produirà una previsible reducció del nombre de persones que ens visitaran, però per l'altra, provocarà també canvis importants en els seus hàbits de vida i de consum.

Un d'aquests canvis, és el considerable augment del nombre de persones que decideixen visitar-nos amb autocaravanes, furgonetes camperitzades o altres vehicles similars que els permeten tenir una major autonomia i no haver d'estar pendents de possibles cancel·lacions en els allotjaments a causa de l'evolució epidemiològica. Altres novetats són, per exemple, que la gent tendeix a realitzar més activitats que no requereixin planificació ni organització amb tercers, com ara fer excursions o anar a la platja. Aquestes dues circumstàncies han provocat un important augment de visitants el Parc natural, on s'hi desplacen en cotxe i, en molts casos, ho fan amb la intenció de pernoctar-hi.

Aquest sensible augment de visitants, ha provocat diversos problemes d'ordenació al Parc. Per desgràcia, no tothom té present que no tot s'hi val en el Parc Natural.

No es pot estacionar en llocs on es posi en perill la seguretat de la circulació, tal com hem vist a les entrades a diverses cales. No podem tolerar comportaments que poden provocar accidents.

Tampoc es pot acampar sense autorització, encara que siguin utensilis complementaris a una furgoneta o autocaravana. El que sí que està permès, és dormir a dins de la furgoneta o caravana, sempre que no es desplegui cap equipament que sobrepassi el perímetre del vehicle.

Davant dels problemes sorgits, la Policia Local, en coordinació amb Mossos d'Esquadra i Agents Rurals, està controlant i denunciant les infraccions a les cales del parc, malgrat la dificultat per l'extensió del territori i l'augment de serveis per l'estiu i la prevenció per la Covid. Tot plegat, com a mesura provisional a l'espera d'implementar, al llarg dels pròxims mesos, mesures treballades des de la regidoria de Medi Ambient per millorar l'ordenació i senyalització de la zona.

Aquest estiu més que mai cal que siguem responsables i ajudem a conscienciar el nostre entorn que cal ser respectuosos quan gaudim dels nostres tresors naturals.

Coronavirus

Publicat a la Veu el 15/07/2020

El 12 de març, a primera hora del matí, el govern municipal es va reunir com és costum els dijous. Aquell dia, un dels temes que teníem sobre la taula era què fer amb un dels esdeveniments de més èxit dels últims anys, la ruta de les tapes, que començava la setmana següent i que just aquell dia es presentava al Teatre Municipal. Les notícies que ja llavors coneixíem ens feien pensar que la ruta perillava, però el cert és que, encara en aquell moment, hi havia dubtes sobre si es podria tirar endavant o no.

Us explico això perquè varen passar poc més de 48 hores entre aquella reunió de dijous al matí, en la que encara hi havia dubtes sobre si caldria anul·lar la ruta, i la declaració de l'estat d'alarma que obligava a tancar locals, cancel·lava tot esdeveniment i confinava els ciutadans a casa seva. La crisi sanitària ens va caure a sobre amb una força que havíem estat absolutament incapaços de preveure i, a més a més, d'un dia per l'altra.

L'Ajuntament va haver de fer una tasca complexa per adaptar-se amb rapidesa a una nova situació en que la immensa majoria dels seus treballadors varen haver de començar a treballar des dels seus domicilis, les necessitats socials es varen disparar, es varen haver d'extremar les mesures de control i prevenció i, a més, calia estar pendents les 24h de les normatives canviants i imprecises que es publicaven al BOE, sovint a hores intempestives. Tot plegat, sense tenir la planificació, l'equipament i el marc normatiu adequat.

Malgrat tot, hem afrontat la gestió de la crisi amb tot el rigor i tot el consens possibles. La col·laboració de les entitats del municipi, els voluntaris, els treballadors públics, els grups de l'oposició i, evidentment, el govern municipal, ens ha permès tirar endavant una complicadíssima situació garantint al màxim la prestació de serveis i la protecció social, econòmica i sanitària de la població.

Aquests mesos seran recordats per les conseqüències duríssimes que han tingut i tindran per a molts veïns (que evidentment mereixen tota la nostra atenció i preocupació), però també ho han de ser per l'esperit d'unió i de treball conjunt que hem estat capaços d'assolir. Hem sabut fer front a moments molt complicats amb tot en contra, i això ens hauria de servir per recordar que com a societat som molt més forts i molt més capaços d'afrontar grans reptes del que creiem.

Confinament jacobí

Publicat a l'Empordà el 05/05/2020

Quan entre tiberi i tiberi de les festes nadalenques escoltàvem a les notícies que un virus afectava a la província xinesa de Hubei, poc ens esperàvem que, pocs mesos després, estaríem immersos nosaltres mateixos en el debat sobre com fer-li front.

Cal ser modestos i realistes, i reconèixer que cap administració estava convenientment preparada per fer front a un daltabaix sanitari així. Les decisions que s’han anat prenent és impossible que no tinguin un cert component d'“assaig/error”. S’ha parlat molt sobre de si el confinament hauria hagut de començar abans, de si ha estat prou intens, o de si s’ha catalogat prou bé quins serveis són essencials i quins no. Tots ens hem tornat experts en gestió d’epidèmies però, fent exercici d'honestadat, cal reconèixer que és interessat valorar-ho a toro passat. Ningú tenia la informació per actuar amb plena certesa, ni tampoc recursos il·limitats a disposició. 

Ara bé, si hi ha un tema que sí que ha tingut una clara càrrega política i ideològica i que s’ha pres amb plena consciència ha estat la gestió del quí i el com es prenen les decisions. Només començar l’epidèmia, fidel al seu ADN centralista, l’Estat va monopolitzar totes les decisions. Despreciant actius com el talent i el coneixement d'aquelles administracions que tenen 40 anys d’experiència en la gestió sanitària (com la Generalitat) o aquelles més pròximes a la ciutadania i al territori (com els ajuntaments). Aplicant, a més, mesures homogènies a territoris amb una demografia, una economia, un urbanisme i una afectació del virus radicalment diferent. Hem vist nens que viuen en masies aïllades confinats durant 45 dies sense poder sortir i, al mateix temps, ciutats amb una densitat de població de més de 10.000 hab/km2 aglomerant els carrers el primer dia de passejos autoritzats. La centralització ha estat un dels grans entrebancs per poder afrontar aquesta crisi de manera efectiva i coordinada.

En aquest àmbit, l’Estat s’ha equivocat gestionant el confinament. I no ho ha fet ni per inexperiència ni per desconeixement, ho ha fet per convicció. La pregunta, és si amb el desconfinament cometrà els mateixos errors o intentarà rectificar. La història ens aconsella ser pessimistes. Però, com deia aquell, l’esperança és l’últim que es perd. A veure!