Article pulicat al diari digital Vila de Roses el dia 12/10/25
La seguretat ciutadana és un dels serveis públics més essencials que pot oferir un Ajuntament. Sense seguretat, no hi pot haver convivència ni benestar, ni tampoc un desenvolupament econòmic ni social real. En definitiva, és la base sobre la qual es construeix tot el funcionament d’un municipi.
Per això, sempre he tingut una vinculació molt especial amb aquesta àrea. De fet, la meva primera responsabilitat executiva de govern a Roses va ser precisament la de regidor de seguretat ciutadana. Aquella experiència em va donar l’oportunitat de treballar colze a colze amb uns professionals excepcionals com són els membres de la Policia Local i la resta de cossos de seguretat que hi col·laboren. En vaig aprendre molt: del seu compromís, de la seva professionalitat i de la seva vocació de servei públic, que és de 365 dies a l’any i 24 hores al dia. Va ser, sens dubte, la millor escola política i humana que podria haver tingut. Per això, la regidoria de seguretat ciutadana té per mi un valor sentimental i polític molt important, i potser per això m’ha dolgut especialment veure com s’ha gestionat al llarg d’aquests últims anys.
El govern actual va arribar al poder fa més de dos anys presentant-se com els qui “posarien ordre”. Però ni les dades ni els fets semblen donar-los la raó. Segons dades publicades per l’Empordà (10 de febrer de 2025), a partir del balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, els delictes van augmentar a Roses, confirmant una tendència preocupant. El mitjà Girona Notícies, citant el mateix balanç oficial, va anar encara més enllà, afirmant que “Roses s’ha disparat com un dels municipis amb més criminalitat de Catalunya, destacant un increment de prop del 12 % en el total de delictes registrats respecte de l’any anterior”. En un altre article del mateix mitjà, publicat el juliol de 2025, s’hi detallava que “els delictes sexuals s’han disparat a Roses, amb quatre agressions amb penetració en només mig any”, també amb dades extretes del Ministeri de l’Interior. Uns indicadors molt preocupants que deixen clar que la situació de la seguretat al municipi ha empitjorat de manera notable.
Situació agreujada per dades més recents que mostren un empitjorament encara més gran. Segons una publicació del mateix Girona Notícies (setembre de 2025), entre gener i setembre de 2025, a Roses es van registrar 987 delictes, un increment del 21,3 % respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest augment inclou un 144 % més de robatoris violents i un 86,5 % més de robatoris amb força a domicilis.
A aquesta realitat s’hi sumen diverses polèmiques que han posat en evidència la manca de direcció política en matèria de seguretat. La col·locació de pilones al passeig marítim, que no només no han servit per gestionar el problema del top manta —sinó que fins i tot els venedors il·legals les utilitzaven com a expositors—, es va fer sense l’autorització prèvia de la Direcció General de Costes, tal com el mateix Ajuntament va haver de reconèixer posteriorment en resposta a una instància presentada per SOM Roses el maig del 2025. El consistori es va veure obligat a demanar el permís a posteriori, en una clara irregularitat administrativa que difícilment s’hauria tolerat a cap ciutadà o empresa privada.
Però, la polèmica no acaba aquí. També es va anunciar una prohibició de circular amb bicicleta pel carril bici del passeig marítim durant unes hores al dia que, a més de no tenir gaire sentit ni cap funcionalitat real, es va acabar reconeixent que no tenia base legal segons l’ordenança municipal de circulació, cosa que feia que les multes amb les que s’amenaçava tinguessin poca base legal i poguessin ser recorregudes i guanyades per part dels denunciats, posant en risc la credibilitat i a imatge de l’Ajuntament. Aquesta improvisació constant, combinada amb la falta de comunicació clara, ha generat desorientació i malestar entre els veïns i veïnes.
A tot això cal afegir-hi una situació institucional poc habitual: una regidora de seguretat ciutadana que, durant més de dos anys, pràcticament no ha intervingut en els plens municipals i ha derivat la majoria de qüestions sobre la seva àrea directament a l’alcaldia. Una situació que ja feia evident la manca de confiança dins del mateix govern. I aquesta desconfiança es va acabar confirmant en el ple del passat 9 d’octubre, quan es va donar compte d’un decret d’alcaldia que buidava pràcticament de competències la regidora de seguretat ciutadana, transferint-les directament a l’alcaldia i deixant a la regidora només amb una àrea de nova creació amb funcions menors, com la protecció civil o la gestió dels agents cívics. Val la pena assenyalar que malgrat això, la regidora manté la mateixa dedicació exclusiva.
Tot plegat evidencia una gestió erràtica i ineficient d’un àmbit tan sensible com és la seguretat. Una primera meitat de mandat marcada per dades negatives, per polèmiques i per una clara manca de lideratge polític. I el decret de retirada de competències no és més que el reconeixement d’un fracàs que ara s’intenta maquillar sota el relat d’una reorganització administrativa. Un argument, aquest de la reorganització administrativa de l’organigrama, que per cert no te cap sentit, com sap qualsevol persona que conegui com funciona l’administració, ja que crear dues àrees on abans només n´hi havia una en cap cas obliga a haver-les de distribuir en regidors diferents si no ho vols. Prova d’això és que pràcticament tots els regidors de govern tenen assignada més d’una àrea.
Des de SOM sempre hem entès la seguretat com una autèntica prioritat. No només perquè és una de les funcions essencials de qualsevol administració, sinó perquè les persones que més necessiten un servei públic de seguretat eficient i funcional són precisament les més vulnerables: famílies treballadores, gent gran, petits comerciants… Són ells els qui pateixen amb més intensitat els efectes de la manca de seguretat.
Per això, reconèixer els errors és el primer pas per corregir-los. I esperem, sincerament, que pel bé de tots els rosincs i rosinques, el govern actual sigui capaç de fer-ho. Roses mereix una política de seguretat a l’altura de la seva gent, amb lideratge, amb rigor i amb la voluntat de servir, no d’improvisar.