Casa, feina, futur

Publicat a L'Empordà el 01/02/2024

La seu de la Diputació de Girona està situada des del segle XIX a l’antic convent del Carme de la Pujada de Sant Martí, al Barri Vell de Girona. Aquell carrer és conegut per ser també el punt des d’on es pot agafar un ascensor públic que et condueix a la part alta del barri, on hi ha diversesfacultats de la UdG.

Des que el mes d’agost passat vaig assumir noves responsabilitats al govern de la Diputació, aquest emplaçament singular m’ha fet pensar moltes vegades en els meus temps d’estudiant, quan recorria cada dia aquests mateixos passos, i també m’ha donat l’oportunitat de trobar-me amb molts nois i noies de Roses que també estudien a Girona i fan el mateix recorregut.

Conversar amb la gent jove és un exercici que sempre he trobat estimulant i reconfortant. Quan era alcalde, procurava fer-ho sempre que en tenia ocasió, i ara no deixo de fer-ho. Et permet conèixer de primera mà una perspectiva important de la societat. Conèixer els seus problemes, els seus anhels, la seva visió del món i les seves perspectives de cara al futur. Al contrari del tòpic negatiu, massa sentit i repetitiu, em sembla que, per norma general, donen una mirada refrescant i il·lusionant de la realitat, menys condicionada i, malgrat les dificultats, esperançadora.

La meva pregunta és, gairebé sempre, en què creuen que els poders públics els podem ajudar per tal de facilitar que puguin construir la seva vida en condicions al seu poble quan acabin els estudis. Durant la conversa, s’acaben tocant molts temes, però les dificultats d’accés al mercat laboral i a un habitatge en condicions són sempre els temes estrella. A l’hora de prendre una decisió sobre quin ha de ser el seu futur, aquests acabaran sent els temes que més pesaran en la seva decisió.

Els explico que és una realitat de la qual som molt conscients, i els poso d’exemple projectes que en el passat mandat municipal vàrem deixar sobre la taula per ajudar a fer-hi front. La modificació urbanística que ha de permetre una zona d’activitat econòmica darrere de l’Institut Cap Norfeu o el nou Mercat Cobert buscaven justament donar noves ofertes laborals, i el projecte de fins a 100 pisos de promoció pública al terreny del costat de la Ciutadella havia de ser una actuació contundent i valenta en el mercat de l’habitatge.

Ells em pregunten si tot això s’acabarà fent, si en podran gaudir. La meva resposta és que, tot i que pressionarem perquè res quedi en un calaix, ara per ara, no depèn de mi. Però això sí, les converses de la Pujada de Sant Martí sempre acaben amb un compromís clar per les dues parts.

Jo els prometo que no deixarem la lluita, i ells asseguren que no perdran l’esperança de tenir el millor futur possible al poble que s’estimen.