dimarts, 16 de juliol de 2013

Salut i República

Ara fa un bon grapat d’anys, el 1659, Luís de Haro i Jules Mazarino, com a representants dels regnes de Castella i França, varen pactar l’esquarterament del territori català i varen cedir al rei Lluís XIV de França la sobirania de les terres del nord dels Pirineus que fins llavors estaven regides per les lleis de les corts catalanes.
Diuen alguns estudis, però, que en alguns moments de la negociació la part francesa va exigir que la frontera entre el Principat de Catalunya i el regne de França per la part marítima no s’establís a les muntanyes dels Pirineus, si no al Cap de Creus. Si la voluntat de Mazarino s’hagués complert avui en dia els empordanesos, com els cerdans, viurem en una comarca dividida entre dos estats, i els rosincs i la resta dels habitants dels pobles del Cap de Creus menjaríem més formatge, cantaríem la Marsellesa i seguiríem el Rugbi.
Veient Roses en una data tant assenyalada per els francesos com el 14 de juliol, però, sembla que els desitjos de Mazarino i Lluís XIV s’hagin complert. Algú podria dir que celebrar amb focs artificials la festa nacional francesa a Catalunya pot tenir un cert sentit, ja que per aquestes dates els carrers, comerços i hotels de Roses estan col.lapsats de ciutadans francesos, i que en un poble que viu del turisme com el nostre, sempre és una bona política fer content als clients. No busco amb aquest escrit contradir aquest argument, però si que tinc ganes de fer alguna reflexió que em ve al cap veient la celebració pirotècnica a la platja de Roses.
Bàsicament, el que penso i el que m’agradaria compartir amb tots vosaltres és que, ja que l’ajuntament del nostre municipi ha tingut aquest bonic detall cap als milers de francesos que passen les vacances a Roses, pot ser no estaria gens malament que, per coherencia, però també per respecte cap a la gent, tingués algun detall semblant per als vint mil catalans que viuen a Roses al llarg de tot l’any per l’onze de setembre. Vaja, que estaria bé que l’ajuntament de Roses, a més de celebrar el 14 de juliol, prengués exemple d’associacions ciutadanes com Cabirols i organitzés també algun tipus de celebració per la diada nacional de Catalunya.
I avui tinc molt clar com concloure, perque parlar en un article del 14 de juliol, amb tots els valors de llibertat i igualtat que això representa, em dona peu a acabar, aquesta vegada amb més sentit que mai, amb un fort :

Salut i República !!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada