dilluns, 4 de novembre de 2013

L'Elena Francis catalana

Quan el gran cantautor català Joan Manuel Serrat va voler plasmar la realitat i els trets distintius de la vida de tota la seva genetació en la inoblidable cançó "temps era temps" un dels principals elements que no va dubtar a usar com a icona del seu temps va ser el consultori radiofònic de la senyora Elena Francis.

Serrat no podia estar més encertat en la seva tria. El programa de ràdio en qüestió va ser un dels elements bàsics de la vida de les famílies d'arreu de l'estat espanyol (especialment dels seus components femenins) al llarg de tota la dictadura i els primers compassos de la democràcia. El programa, al qual hi posaren veu diferents dones, la més coneguda de les quals va ser Maruja Fernández, va estar en antena fins l'any 1984. Era, en aparença, un simple consultori, destinat sobretot a mestresses de casa, en que les oients podien escriure els seus problemes, dubtes o dilemes amb l'esperança d'obtenir els savis i decorosos consells de la senyora Francis.

El consultori va obtenir una gran popularitat entre els milions de mestresses de casa que buscaven en ell una veu amiga per poder passar les llargues tardes de soledat, un testimoni de milores de dones que estaven en unes circumstàncies semblants a les seves i un punt de referència moral i social per tal de poder afrontar de la millor manera els seus problemes.

Darrera de la veu amable que presentava el programa, però, hi havia tot un equip de guionistes, liderats per Juan Soto Viñolo, que redactaven tendenciosament les respostes a les desesperades cartes de les oients recordant que la seva obligació  com a cristianes i espanyoles era acceptar totes les adversitats que la vida els oferia, incloses les discriminacions per raó de sexe, la reclusió a l'àmbit domèstic i els maltractaments. El programa de la senyora Francis, doncs, va esdevenir un potent element d'enginyeria social destinat a fer que les dones acceptessin de bon grat el rol social que els havia tocat viure i que, davant dels atacs i els maltractaments, la seva resposta havia de ser "l'amor, la 
comprenció i el compliment estricte de les obligacions d'una bona esposa. En casar-se, es va adquirir un compromís sagrat i inviolable". Vaja, allò tant cristià de parar l'altra galta ...

Hom podria pensar que avui en dia aquestes idees de resignació i acceptació no tindrien cabuda en la societat. Veient com evolucionen els esdeveniments en el nostre petit país, però, contemplem amb sorpresa com alguns, que paradoxalment varen ser pioners en la lluita per l'alliberament de la dona a l'estat, podrien actuar perfectament com a guionistes del consultori de la Francis.

Malgrat els constants atacs del govern espanyol a les institucions catalanes, malgrat el desavastiment de fons que condemna les nostres farmàcies i els nostres hospitals, malgrat l'atac a l'escola pública catalana que suposa la llei Wert, malgrat els constants intents d'exterminar la llengua catalana arreu dels Països Catalans, malgrat la inversió desenfrenada en infraestructures radials inútils, malgrat la negativa constant a reconèixer al nostre dret a decidir democràticament el nostre futur i malgrat tants 
altres malgrats, veiem com cada dia segueixen sortint grups que demanen als catalans just el que Elena Francis demanava a les oients: "amor, comprensió i compliment estricte de les obligacions d'un bon espanyol, en votar la constitució, es va adquirir un compromís sagrat i inviolable". Ah ! I com també podria haver dit Elena Francis: "Sigueu centrades i moderades. Fugiu dels radicals que defensen postures extremes com el dret al divorci, que no ens durà enlloc si no a la barbàrie". Us sona ?

Ja ho veieu sembla que, com a Serrat, a alguns, aquests programa radiofònic els va marcar molt. Tant, que sembla que encara es regeixen per els mateixos principis. Esperem que, com el programa, ben aviat aquestes postures no siguin més que un vell record en una bonica cançó que parla de temps passats.


Salut i República !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada