divendres, 15 de juny de 2018

"Plaça" de la Llotja

Publicat a La Veu el 15/06/2018
 
En el darrer ple municipal es va votar un projecte de reforma de la parcel·la de titularitat municipal que trobem entre el carrer de la Llotja, el carrer Pescadors i el carrer Cap Norfeu. Actualment és un descampat de terra i el cert és que això, sumat a les voreres estretes i a l'absència de mobiliari urbà, genera una imatge força degradada d'aquella zona.

El nou projecte preveu ampliar les voreres, posar-hi més arbres, pavimentar el terra, posar-ho tot a un mateix nivell i, fins i tot, col·locar-hi un petit espai de joc infantil. Certament, suposarà una millora de la zona, això és innegable, però, tindrà una conseqüència indirecta que no es pot passar per alt, com és l'eliminació de les prop de 30 places d'aparcament que avui en dia es troben en aquell espai.

És cert que alliberar els espais públics de la presència de cotxes ajuda a tenir una vila amb millor imatge, més amable pels vianants, més transitable a peu, i amb un urbanisme que afavoreixi la vida al carrer i la convivència. Tot això són principis que des del Grup Municipal Republicà subscrivim sense cap mena de reserva.

Els nostres dubtes sobre el projecte, vénen de certes mancances que veiem per part del govern municipal. Eliminar places d'aparcament (com s'ha fet en aquest cas, com es va fer a Riera Ginjolers o com es vol fer també a la plaça Illa d'Ítaca) té beneficis, certament, però també té uns evidents desavantatges que cal saber gestionar. Quina és la solució que es proposa per solucionar aquests problemes que es generaran? Quina és política de mobilitat que volem fomentar? Volem traslladar tot l'aparcament als afores? Volem eliminar prou aparcaments en superfície per a fer viable econòmicament l'històric projecte d'un aparcament soterrat a primera línia? Potser podríem estar d'acord amb alguna d'aquestes solucions, no hi tanco la porta, però cal saber quin és el pla del govern.

Si tenen pla, no ens el volen dir i, per tant, falta claredat. Si no en tenen, pitjor, llavors falta previsió, que és el pitjor que li pot faltar a un governant. En qualsevol cas, no ens agraden els xecs en blanc, així que, de moment, mantenim una abstenció prudent en aquests projectes. Si volen el nostre suport, ja saben que només cal que es resolguin tots aquests interrogants, llavors seran molt més fàcils els acords.

divendres, 25 de maig de 2018

A un any de les eleccions

Publicat al butlletí del Grup Municipal d'ERC Roses el maig del 2018

D'aquí a un any, els ciutadans estan convocats, de nou, a escollir els seus representants locals. Les eleccions municipals són sempre importants. En funció del seu resultat es determinarà l'eficàcia i la forma com es prestaran uns serveis públics essencials que depenen dels ajuntaments, així com els fonaments del model de ciutat que es desenvoluparà durant els pròxims anys.

Estem en un moment especial. Es fa difícil poder preveure com estarà el país d'aquí a un any, però previsiblement la situació de repressió antidemocràtica seguirà persistint en diferents formes i àmbits. Aquesta realitat impregnarà de forma inevitable les municipals, i sens dubte formarà part dels discursos i campanyes de les diferents candidatures.

No obstant això, cal fer un esforç per no perdre mai de vista tot el que ens juguem en aquestes eleccions. Els ajuntaments són l'administració més pròxima als ciutadans, i representen una part essencial de l'estat del benestar, la cohesió social i de la lluita contra les desigualtats. El republicanisme serà, des dels municipis, una força essencial tant per conquerir espais de llibertat com per assegurar millores de la qualitat de vida dels ciutadans. Hem de ser fidels a aquest ideal i plantejar un projecte engrescador, seriós, solvent i coherent per gestionar Roses al servei de la majoria de la gent.

Aquesta serà la millor manera de ser útils als nostres ciutadans, a la nostra vila i també al nostre país. Afrontem aquesta tasca amb dedicació i compromís i res serà impossible.

dilluns, 21 de maig de 2018

La promesa del President

Publicat a Vila de Roses el 20/05/2018

Aquests dies hem viscut un acte significatiu de la màxima institució del nostre país, la presa de possessió d'un nou President de la Generalitat. Quim Torra va esdevenir el 17 de maig d'enguany el 131è President de la Generalitat en un acte que els últims cinc Presidents havien pogut celebrar amb tranquil·litat.

És cert que els primers quatre Presidents de l’etapa contemporània varen tenir importants problemes en les seves preses de possessió. Francesc Macià va arribar al càrrec l'abril de 1931 després d'una primera proclamació fallida de la República Catalana, Lluís Companys l'1 de gener de 1934, pocs dies després del funeral de Macià, Josep Irla el 1940, a l'exili i per culpa de l'assassinat de Companys i Josep Tarradelles el 1954 a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic i per segon cop el 1977 amb el retorn de la institució al país. Una història molt turbulenta, certament, però, després d'això, els Presidents Jordi Pujol (1980, 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999), Pasqual Maragall (2003), José Montilla (2006), Artur Mas (2010 i 2012) i Carles Puigdemont (2016) varen poder celebrar l'acte protocol·lari de promesa de càrrec amb normalitat, malgrat les situacions polítiques més o menys complicades de cada moment. El President Quim Torra, en canvi, arriba a la presidència després de la il·legítima destitució de l'anterior govern, els membres del qual es troben actualment a la presó o a l'exili, incloent-hi el seu predecessor en el càrrec. Hi arriba també després que al Parlament se li impedís poder investir al candidat que havia guanyat les eleccions, així com a dos altres candidats que també havien acreditat tenir el suport de la majoria absoluta dels diputats i complir tots els requisits legals per a poder ocupar el càrrec.

En aquestes circumstàncies, és comprensible que el nou President volgués marcar diferències respecte de les possessions anteriors. El nou format de l'acte, molt auster, íntim i extremadament breu, ha estat objecte de nombrosos debats i polèmiques. En són bons exemples la manca de solemnitat, el fet que el nou President no es posés el medalló honorífic que acompanya el càrrec des de Francesc Macià o bé que no es convidessin als líders dels Grups Parlamentaris. Una altra polèmica que ha sorgit, especialment auspiciada des de Madrid, és la forma com s'ha promès el càrrec: "Prometo complir lleialment les obligacions del càrrec de President de la Generalitat amb fidelitat al poble de Catalunya representat al Parlament”.

La polèmica és absolutament estèril des del punt de vista legal, perquè ja l'any 2016 el President Puigdemont va prometre exactament amb la mateixa fórmula, i llavors ja en va quedar acreditada la validesa jurídica. A més, a Euskadi els Lehendakaris (excepte Patxi López) han promès sempre amb una fórmula que tampoc fa cap referència a les institucions de l'Estat: "Ante Dios humillado, en pie sobre la tierra vasca, en recuerdo de los antepasados, bajo el árbol de Gernika, juro desempeñar fielmente mi mandato". No obstant això, sembla que certs partits han vist en la cerimònia del President Torra una nova oportunitat d'aprofundir el discurs dur i repressiu contra Catalunya, que sembla que tan bon resultat els dóna a les enquestes. Hem vist com el Ministre de Justícia i el portaveu del PP al Congrés sortien ràpidament a anunciar, amb el clàssic to entre ofès i agressiu que caracteritza els discursos sobre tot el que té a veure amb Catalunya, que la fórmula seria minuciosament estudiada pels serveis jurídics. Però el líder del PSOE, que fa poc més d'un any era la gran esperança del progressisme espanyol, ha decidit anar un pas més enllà i proposar una reforma legislativa per tal de regular aquestes preses de possessió i obligar als futurs alts càrrecs de les institucions catalanes a jurar fidelitat als borbons i a la constitució per poder assumir les seves funcions.

Aquesta proposta des del punt de vista efectiu és totalment absurda. Les obligacions dels càrrecs públics estan regulades per llei, i independentment de la fórmula que s'utilitzi per accedir al càrrec són d'obligat compliment. La voluntat de fer una menció explícita a la Constitució i al Rei, doncs, persegueix exclusivament una voluntat d'humiliació. Una manera força primitiva d'atorgar-se una mena de victòria moral i recordar a tots els càrrecs públics independentistes qui mana.

La humiliació de l'adversari no deixa de ser una forma d'interpretació atàvica i hipermasculinitzada del que és el conflicte. No es busca solucionar una disputa, ni tan sols obtenir un tracte favorable mitjançant una posició de força que et dóna la situació, només es busca satisfer la part més animal i la sensació subjectiva de domini. Una visió absolutament oposada a la que hauria de tenir qualsevol sistema democràtic modern, i si repassem la història, veiem que aquestes pràctiques mai no han portat res de bo. Més aviat, tot el contrari.

Personalment, intento fugir tant com puc d'aquesta lògica tribal. La fórmula d'acceptació d'un càrrec no deixa de ser un acte merament formal, i les obligacions jurídiques i polítiques que genera són exactament les mateixes l'assumeixis com l'assumeixis. Els únics dos càrrecs públics que he assumit fins al moment (regidor a l'Ajuntament de Roses i conseller comarcal al Consell de l'Alt Empordà) requereixen que prometis amb una fórmula semblant a la que proposa el PSOE, amb referències a la fidelitat a la Constitució i al Rei, i vaig prometre-ho amb l'afegitó de "per imperatiu legal" (és a dir, únicament perquè és un requisit formal, no per sentiment ni voluntat) i llestos. Després vaig dormir igual de bé.

Per tot això, de totes les accions repressives contra el país que hem viscut en els últims mesos (que han estat moltes!) aquesta és la que menys em preocupa pel que fa al seu contingut. A diferència d'altres, almenys en aquest cas no es planteja la vulneració descarnada de drets civils i polítics de ningú. Però la voluntat d'humiliació que s'entreveu en aquesta proposta és el que demostra, una vegada més, la qualitat democràtica amb què l'Estat afronta i gestiona els conflictes.

dimarts, 15 de maig de 2018

Absentisme

Publicat a la Veu el 15/05/2018

En el passat ple vàrem debatre una moció de C's on es demanava elaborar un pla d'accessibilitat per a les platges. El títol sembla presentar una proposta interessant, i seria així si no fos un petit detall: el pla ja està elaborat i va ser presentat a tots els regidors el passat dia 19 de març.

Perquè, llavors, presenta C's aquesta moció? Doncs la presenten perquè no sabien que ja s'ha fet aquest estudi. I no ho sabien perquè no van venir ni a la reunió en què es va presentar, ni es varen molestar a demanar aquest estudi, ni tampoc varen preguntar què s'havia dit en aquella reunió.

No va ser un fet aïllat, no varen assistir a aquella reunió com no ho fan a la majoria de reunions de treball, a gairebé cap òrgan de govern municipal on no es cobri. Un absentisme i una deixació de funcions que també practiquen altres grups com el PP i que és un autèntic menyspreu als ciutadans de Roses i també a la resta de regidors. Per desgràcia, és una realitat que la majoria de gent no pot veure ni fiscalitzar i per això vàrem creure que era necessari votar en contra de la moció i fer una denúncia contundent d'aquestes actituds. El to va ser dur, deliberadament dur, justament perquè tingués l'abast i l'atenció que mereix el tema.

L'excusa acostuma a ser que la compatibilització de la feina en el sector privat no permet assistir a certes reunions o fer certes tasques. Altres regidors també compatibilitzen el càrrec amb una feina al sector privat, i procuren assistir a tot el que poden, i també és curiós que aquesta incompatibilitat només passi en aquells òrgans on no es cobra, mentre en aquells que sí que són remunerats el nivell d'absentisme és molt més baix. En tot cas, el sou de regidor va lògicament lligat a unes obligacions, i aquestes no es poden eludir.

Aquesta deixadesa fa que no s'assabentin del que passa a l'Ajuntament ni de com funciona l'administració municipal. Només es mouen i es preocupen quan els CDRs posen unes lletres a les platges o quan els pamflets del rei carnestoltes demanen la llibertat dels presos polítics. Passen absolutament de la resta de l'activitat municipal, la que afecta directament a la vida i el benestar de les persones.

Convé que fem un esforç perquè aquesta realitat tingui visibilitat i perquè tothom ho sàpiga. Aquesta moció va ser una bona ocasió per fer-ho.