dilluns, 21 de maig de 2018

La promesa del President

Publicat a Vila de Roses el 21 de maig del 2018

Aquests dies hem viscut un acte significatiu de la màxima institució del nostre país, la presa de possessió d'un nou President de la Generalitat. Quim Torra va esdevenir el 17 de maig d'enguany el 131è President de la Generalitat en un acte que els últims cinc Presidents havien pogut celebrar amb tranquil·litat.

És cert que els primers quatre Presidents de l’etapa contemporània varen tenir importants problemes en les seves preses de possessió. Francesc Macià va arribar al càrrec l'abril de 1931 després d'una primera proclamació fallida de la República Catalana, Lluís Companys l'1 de gener de 1934, pocs dies després del funeral de Macià, Josep Irla el 1940, a l'exili i per culpa de l'assassinat de Companys i Josep Tarradelles el 1954 a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic i per segon cop el 1977 amb el retorn de la institució al país. Una història molt turbulenta, certament, però, després d'això, els Presidents Jordi Pujol (1980, 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999), Pasqual Maragall (2003), José Montilla (2006), Artur Mas (2010 i 2012) i Carles Puigdemont (2016) varen poder celebrar l'acte protocol·lari de promesa de càrrec amb normalitat, malgrat les situacions polítiques més o menys complicades de cada moment. El President Quim Torra, en canvi, arriba a la presidència després de la il·legítima destitució de l'anterior govern, els membres del qual es troben actualment a la presó o a l'exili, incloent-hi el seu predecessor en el càrrec. Hi arriba també després que al Parlament se li impedís poder investir al candidat que havia guanyat les eleccions, així com a dos altres candidats que també havien acreditat tenir el suport de la majoria absoluta dels diputats i complir tots els requisits legals per a poder ocupar el càrrec.

En aquestes circumstàncies, és comprensible que el nou President volgués marcar diferències respecte de les possessions anteriors. El nou format de l'acte, molt auster, íntim i extremadament breu, ha estat objecte de nombrosos debats i polèmiques. En són bons exemples la manca de solemnitat, el fet que el nou President no es posés el medalló honorífic que acompanya el càrrec des de Francesc Macià o bé que no es convidessin als líders dels Grups Parlamentaris. Una altra polèmica que ha sorgit, especialment auspiciada des de Madrid, és la forma com s'ha promès el càrrec: "Prometo complir lleialment les obligacions del càrrec de President de la Generalitat amb fidelitat al poble de Catalunya representat al Parlament”.

La polèmica és absolutament estèril des del punt de vista legal, perquè ja l'any 2016 el President Puigdemont va prometre exactament amb la mateixa fórmula, i llavors ja en va quedar acreditada la validesa jurídica. A més, a Euskadi els Lehendakaris (excepte Patxi López) han promès sempre amb una fórmula que tampoc fa cap referència a les institucions de l'Estat: "Ante Dios humillado, en pie sobre la tierra vasca, en recuerdo de los antepasados, bajo el árbol de Gernika, juro desempeñar fielmente mi mandato". No obstant això, sembla que certs partits han vist en la cerimònia del President Torra una nova oportunitat d'aprofundir el discurs dur i repressiu contra Catalunya, que sembla que tan bon resultat els dóna a les enquestes. Hem vist com el Ministre de Justícia i el portaveu del PP al Congrés sortien ràpidament a anunciar, amb el clàssic to entre ofès i agressiu que caracteritza els discursos sobretot el que té a veure amb Catalunya, que la fórmula seria minuciosament estudiada pels serveis jurídics. Però el líder del PSOE, que fa poc més d'un any era la gran esperança del progressisme espanyol, ha decidit anar un pas més enllà i proposar una reforma legislativa per tal de regular aquestes preses de possessió i obligar als futurs alts càrrecs de les institucions catalanes a jurar fidelitat als borbons i a la constitució per poder assumir les seves funcions.

Aquesta proposta des del punt de vista efectiu és totalment absurda. Les obligacions dels càrrecs públics estan regulades per llei, i independentment de la fórmula que s'utilitzi per accedir al càrrec són d'obligat compliment. La voluntat de fer una menció explícita a la Constitució i al Rei, doncs, persegueix exclusivament una voluntat d'humiliació. Una manera força primitiva d'atorgar-se una mena de victòria moral i recordar a tots els càrrecs públics independentistes qui mana.

La humiliació de l'adversari no deixa de ser una forma d'interpretació atàvica i hipermasculinitzada del que és el conflicte. No es busca solucionar una disputa, ni tan sols obtenir un tracte favorable mitjançant una posició de força que et dóna la situació, només es busca satisfer la part més animal i la sensació subjectiva de domini. Una visió absolutament oposada a la que hauria de tenir qualsevol sistema democràtic modern, i si repassem la història, veiem que aquestes pràctiques mai no han portat res de bo. Més aviat, tot el contrari.

Personalment, intento fugir tant com puc d'aquesta lògica tribal. La fórmula d'acceptació d'un càrrec no deixa de ser un acte merament formal, i les obligacions jurídiques i polítiques que genera són exactament les mateixes l'assumeixis com l'assumeixis. Els únics dos càrrecs públics que he assumit fins al moment (regidor a l'Ajuntament de Roses i conseller comarcal al Consell de l'Alt Empordà) requereixen que prometis amb una fórmula semblant a la que proposa el PSOE, amb referències a la fidelitat a la Constitució i al Rei, i vaig prometre-ho amb l'afegitó de "per imperatiu legal" (és a dir, únicament perquè és un requisit formal, no per sentiment ni voluntat) i llestos. Després vaig dormir igual de bé.

Per tot això, de totes les accions repressives contra el país que hem viscut en els últims mesos (que han estat moltes!) aquesta és la que menys em preocupa pel que fa al seu contingut. A diferència d'altres, almenys en aquest cas no es planteja la vulneració descarnada de drets civils i polítics de ningú. Però la voluntat d'humiliació que s'entreveu en aquesta proposta és el que demostra, una vegada més, la qualitat democràtica amb què l'Estat afronta i gestiona els conflictes.

dimarts, 15 de maig de 2018

Absentisme

Publicat a la Veu el 15/05/2018

En el passat ple vàrem debatre una moció de C's on es demanava elaborar un pla d'accessibilitat per a les platges. El títol sembla presentar una proposta interessant, i seria així si no fos un petit detall: el pla ja està elaborat i va ser presentat a tots els regidors el passat dia 19 de març.

Perquè, llavors, presenta C's aquesta moció? Doncs la presenten perquè no sabien que ja s'ha fet aquest estudi. I no ho sabien perquè no van venir ni a la reunió en què es va presentar, ni es varen molestar a demanar aquest estudi, ni tampoc varen preguntar què s'havia dit en aquella reunió.

No va ser un fet aïllat, no varen assistir a aquella reunió com no ho fan a la majoria de reunions de treball, a gairebé cap òrgan de govern municipal on no es cobri. Un absentisme i una deixació de funcions que també practiquen altres grups com el PP i que és un autèntic menyspreu als ciutadans de Roses i també a la resta de regidors. Per desgràcia, és una realitat que la majoria de gent no pot veure ni fiscalitzar i per això vàrem creure que era necessari votar en contra de la moció i fer una denúncia contundent d'aquestes actituds. El to va ser dur, deliberadament dur, justament perquè tingués l'abast i l'atenció que mereix el tema.

L'excusa acostuma a ser que la compatibilització de la feina en el sector privat no permet assistir a certes reunions o fer certes tasques. Altres regidors també compatibilitzen el càrrec amb una feina al sector privat, i procuren assistir a tot el que poden, i també és curiós que aquesta incompatibilitat només passi en aquells òrgans on no es cobra, mentre en aquells que sí que són remunerats el nivell d'absentisme és molt més baix. En tot cas, el sou de regidor va lògicament lligat a unes obligacions, i aquestes no es poden eludir.

Aquesta deixadesa fa que no s'assabentin del que passa a l'Ajuntament ni de com funciona l'administració municipal. Només es mouen i es preocupen quan els CDRs posen unes lletres a les platges o quan els pamflets del rei carnestoltes demanen la llibertat dels presos polítics. Passen absolutament de la resta de l'activitat municipal, la que afecta directament a la vida i el benestar de les persones.

Convé que fem un esforç perquè aquesta realitat tingui visibilitat i perquè tothom ho sàpiga. Aquesta moció va ser una bona ocasió per fer-ho.

dimarts, 8 de maig de 2018

Fibromiàlgia

Publicat a l'Empordà el 08/05/2018

El 12 de maig és el Dia Internacional de la Fibromiàlgia, una data per difondre el coneixement i sensibilitzar professionals, institucions, agents socials i societat en general, respecte al reconeixement d'aquesta malaltia reconeguda per l'OMS des de 1992 i de la qual no es coneixen les causes concretes.
 
La Fibromiàlgia és una condició que causa dolor en els músculs i cansament generalitzat. Genera dificultats per dormir, rigidesa muscular, mal de cap, deteriorament cognitiu, entre altres seqüeles, que dificulten la realització de les activitats de la vida diària i minimitzen la qualitat de vida. És una malaltia crònica, oscil·lant i no neurodegenerativa, és a dir que pot tenir períodes amb més hipersensibilitat al dolor que altres, no té curació, no hi ha cap tractament específic i l'única opció terapèutica són els antidepressius i la psicoteràpia, sense un clar benefici. Es tracta d'una de les denominades síndromes de sensibilització central, juntament amb altres com la síndrome de fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple o l'electrohipersensibilitat.

Qualsevol pot tenir-la, però és més comú en les dones (90-95%) de mitjana edat. Això la fa una malaltia relacionada socialment amb el gènere femení, i se suma a la llarga llista de prejudicis i discriminacions que trobem a la nostra societat amb un masclisme estructural resistent a les campanyes i a les polítiques d'igualtat. Es tracta d'una malaltia menysvalorada per la societat i massa sovint els malalts pateixen una forta estigmatització, ja que sovint es posa en dubte el dolor i es pensa que es tracta d'una simulació o una excusa. Per això es requereix la implicació de les administracions públiques per tal de donar a conèixer la realitat que viuen les persones malaltes que ho pateixen.

Amb motiu d'aquest 12 de maig, des del Grup Municipal Republicà de Roses hem volgut aportar el nostre granet de sorra a la lluita de les persones malaltes i dels seus familiars i hem presentat una moció per mostrar el ple suport de l'Ajuntament a les persones afectades per Fibromiàlgia o altres síndromes de sensibilització central i col·laborar a la conscienciació social de la realitat que viuen les persones malaltes.

Les reaccions a aquesta moció crec que han estat ben indicatives de la realitat que envolta a aquesta malaltia. Per una banda, alegria i satisfacció per part de moltíssimes persones afectades de la nostra vila, que agraeixen i necessiten totes les iniciatives que ajudin a visibilitzar la seva situació. Per l'altra, comentaris de persones que, segurament sense mala intenció, qüestionaven la necessitat de presentar aquesta moció, ja que creuen que la fibromiàlgia és, sobretot, una excusa que certa gent utilitza per eludir responsabilitats o obligacions en l'àmbit laboral. Les dues coses, certament, demostraven la necessitat de presentar-la.

El suport polític que ha obtingut al ple de Roses ha estat rotund: aprovada per unanimitat. Això és una gran notícia, perquè demostra la sensibilitat i la conscienciació del conjunt del consistori amb aquesta causa, i garanteix que l'Ajuntament estarà al costat dels malalts i treballarà per ajudar-los. És evident que des d'una modesta institució local com la nostra no es podrà solucionar el problema, ni es podrà canviar aquesta dolorosa realitat. Però tota ajuda serà útil, i el poc que puguem fer, tenim la responsabilitat de fer-ho. La causa s'ho val.

dissabte, 21 d’abril de 2018

Presentació de la candidatura a les primàries per encapçalar la llista d'ERC a les eleccions del 2019

Assemblea local d'ERC Roses del 21/04/2018

Ara fa ja 5 anys que vaig arribar a la presidència de la Secció Local, i 4 que vaig ser nomenat candidat a l'alcaldia per primera vegada. Sovint m'agrada fer l'exercici de comparar com estava el partit a nivell local aquell 2013 i com estem ara. En aquell moment, la Secció Local comptava amb 16 militants i 31 amics, no tenia representació pròpia a l'Ajuntament (tot i que tenia un acord amb GDP) i les reunions les fèiem al local que ens deixava l'Esteve Palou, al qual mai no estarem prou agraïts, al C/ Gravina. Avui, ERC Roses compta amb prop de 50 de militants i més de 100 amics, tenim un Grup Municipal de 4 regidors que lidera clarament l'oposició a l'Ajuntament i tenim també una important infraestructura, començant per aquest local.

Quan penso en aquells inicis, penso, en primer lloc, com d'important va ser la feina de tota la gent que ja formava part de la Secció Local abans d'aquella data. Feina que fèiem en un moment molt i molt més complicat i venint de circumstàncies molt més dures. Ara sembla que sigui una altra vida, però els que hi érem recordem molt bé les crisis que varen suposar les escissions de Reagrupament i Solidaritat Catalana l'any 2010 i el pas de qui llavors era el candidat local d'ERC, en Marc Danés, a CiU l'any 2011. En primer lloc, per tant, cal agrair la feina que va fer (i que segueix fent) gent com en Carles Trias, l'Agnès Fàbregas, en David Campà, en Manel Donat, en Baldiri Portell, l'Ivan López o l'Emili Salellas.

A l'inici d'aquesta etapa, s'hi varen sumar gent nova que va ser determinant en aquells inicis, i sense els quals difícilment la màquina hauria pogut començar a funcionar. Vull recordar aquelles primeres reunions amb la Vero Medina, en Gerard Teixidó, l'Albert Moreno, la Clàudia López, en Sergi Trinidad o l'Ariadna López. Amb ells vàrem començar un viatge al qual s'hi sumarien ràpidament noves cares que després serien crucials a la gran cita que teníem per davant, les eleccions municipals del 2015. Va ser molta la gent que va fer créixer la criatura, però voldria destacar especialment l'equip de coordinació que va fer una tasca titànica preparant el programa i executant la campanya. Un equip que va invertir una quantitat ingent d'hores i que va suportar una pressió que només els que hi érem sabem. Un equip del qual formaven part, a més d'en Gerard i la Vero, l'Èric Ibáñez, la Júlia Bolea, l'Albert Torrà, en Gerard Olivé i l'Alba Gómez.

Deixeu-me també fer una referència necessària i justa, a tota la resta de la gent que va acceptar formar part d’aquella candidatura. A part d’alguns dels que ja he mencionat, varen figurar en aquella llista en David Palós, en Joaquim Buscató, la Rosa Faixó, en Mustafa El Karrouchi, la Raquel Díaz, l’Helena Thomas, la Judit Bosch, en Miquel Torres, l’Anna Donat, la Rosa Mari Gabarró, l’Enric Roma, en Francesc Xavier Calatayud i en Joan Pujol. 

L'aportació de tota aquesta gent ens va permetre assolir un resultat històric. Fins al juny del 2015 (deixant de banda el mandat 2011-15, amb l'acord entre GDP i ERC que va donar com a resultat dos regidors que, de fet, sempre van deixar clar que no actuarien en representació del partit) en els 26 anys d'història d'ERC Roses només tres persones havien ocupat el càrrec de regidor republicà: en Ramon Pujol (1991-2005), en Marc Danés (2005-2011) i en Fèlix Llorens (entre els mesos d'abril i juny del 2011). El 14 de juny del 2015 fins a quatre noves persones prenien possessió dels seus càrrecs al consistori en representació d'Esquerra Republicana. Va ser una gran fita.

En aquests anys, cal destacar que el Grup Municipal ha funcionat excepcionalment bé. S'ha construït un equip cohesionat, treballador, compromès i que ha sabut evolucionar i créixer amb el pas dels mesos. Una feina que ha estat recolzada, de forma determinant, per una executiva local que en tot moment ha donat suport al Grup Municipal, nodrint-lo de projectes, facilitant la logística i mantenint un contacte més directe amb el carrer. A més de l'equip que he citat abans, al llarg d'aquest temps n'han format part també, en diferents etapes, la Fany Poza, la Mar León, l'Anna Molist, la Montse Franch i l'Alba Esteve. I, tot i no formar-ne part directament, cal destacar la gran aportació i l'enorme suport que ha suposat la feina del company Xavi Gorro, que ens ha permès desenvolupar una activa i prolífica activitat comunicativa.

Ha estat un mandat d'oposició i, per tant, ha tocat fiscalitzar i, sovint, enfrontar-nos a iniciatives del govern que no crèiem correctes. N'han estat bons exemples el cartipàs municipal, la gestió de les empreses públiques, el pla local de joventut, la reforma de plaça Catalunya, el Pla d'Usos de Platges o la construcció d'un tanatori privat i sense crematori.

Però la feina que hem desenvolupat estic molt content de poder dir que, malgrat estar a l'oposició, no s'ha limitat només a retrets i crítiques cap a l'acció del govern, sinó que també ha estat constructiva i ha donat alguns fruits concrets. Permeteu-me destacar alguns fets com ara la reforma del ROM, que permet a ciutadans i entitats participar directament al principal òrgan de govern local; la bonificació l'IBI per a famílies monoparentals; la participació activa a la campanya "No puc esperar", per millorar la vida de les persones afectaves per malalties intestinals; la bandera de l'arc de Sant Martí del col·lectiu LGTBI a l'entrada de la vila en dates assenyalades; la creació de la borsa municipal per a compartir cotxe; la instal·lació de pipicans; la revocació del títol de fill adoptiu al dictador Miguel Primo de Rivera o la propera restauració del patrimoni de l'antiga cooperativa a agrícola.

Però, per sobre de tot, permeteu-me destacar dos dels temes que hem tractat que crec que han estat, pot ser, els més transcendents: El primer és la declaració de Roses com a Vila amiga dels animals, que posava fi a l’ús d’essers vius en esdeveniments lúdics, una fita que va ser complexa, que va trobar fortes oposicions, però que ha permès restaurar el nom de la nostra ciutat, molt tocat per les polèmiques dels anys 2014 i 2015, així com fomentar els valors de la convivència cívica i responsable amb els animals. Aquesta va ser, pot ser, la votació més tensa i més mediàtica del mandat, i som conscients del pes de la decisió. Però crec que vàrem prendre la millor decisió possible, i estic convençut que el temps i la història recordaran el 29 de febrer del 2016 com una data en la que vàrem donar un importantíssim pas endavant com a societat. 

El segon tema que vull destacar és la votació del conveni pel cas Royal Marine. Era un cas urbanístic que venia de l'any 2003, que amenaçava d'obligar l'Ajuntament a fer front a l’enderroc d'una planta sencera de l'edifici de Santa Margarida. Una situació que hauria comportat un cop realment demolidor a les arques municipals. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la part demandant per evitar l'execució d'aquesta sentència a canvi del pagament d'una indemnització de prop de 2,2M€ a través d'un conveni que es va votar al ple a mitjans del 2016. Era una situació idònia per rentar-nos les mans, recordar que nosaltres no teníem cap responsabilitat en el tema i obligar al govern a cremar-se en solitari. De fet, vull recordar que tant PSC, com el PP, com C's, també afirmaven en privat que era la millor opció, però de cara a públic varen decidir amagar-se i no votar-lo. Però nosaltres no. No ho vàrem fer. Vàrem creure que el conveni era el mal menor, i així ho vàrem dir. Tot i que electoralment no era, ni de lluny, la millor opció, hi vàrem donar suport. I estic content que ho féssim. Perquè demostra com som, com treballem, com entenem el servei públic. En tot allò que serveixi per ajudar al nostre poble, nosaltres hi serem, en qualsevol àmbit i en qualsevol circumstància.

Tot aquest pòsit crec que ha de tenir continuïtat i fer un salt endavant en el proper mandat. Avui sóc aquí per demanar-vos la vostra confiança per seguir liderant aquest projecte, i per encapçalar la candidatura a les eleccions municipals del 2019. Proposo una candidatura fonamentada en la feina que hem començat a fer, i que es complementarà amb les línies que marca el pla de treball que vàrem aprovar en assemblea el passat 20 de gener d'enguany. Proposo formar un equip que agafi tota l'experiència acumulada i la complementi amb nou talent i nous perfils que ens facin encara millor. Proposo treballar per construir una candidatura transversal, que representi al màxim possible la societat a la qual ens adrecem, i proposo també que prenguem el compromís d'intentar presentar el millor equip de govern possible per a la nostra vila.

Això és el que us proposo, i si em doneu, de nou, la confiança necessària em comprometo a treballar per intentar fer-ho possible. Crec que tenim l'oportunitat davant nostra de fer un nou pas endavant, de conquerir noves fites històriques, i tinc ganes d'intentar conquerir-les. Seguim avançant junts i demostrarem que el temps, la feina i passió no tenen cap límit. Endavant, i visca Roses!