Bona nit i gràcies per assistir a aquest acte,
Els aniversaris sempre són moments bonics i entranyables. Acostumen a ser sinònim de festa, de diversió, de somriures i de records. Avui que el nostre Teatre Municipal celebra dues dècades de vida, no n'és cap excepció.
El Teatre va venir, curt i ras, per canviar moltes coses a Roses. Abans de la seva construcció, els equipaments culturals es limitaven, bàsicament, a l'antic edifici de la SUF. Aquesta falta d'equipaments explica l'alegria col·lectiva amb la qual es va viure tot el procés de projectar-lo, construir-lo i finalment inaugurar-lo. Aquell mes de juny la il·lusió es va apoderar del poble, quedava poca gent que no hagués participat d'alguna o altra manera en la posada de llarg del nou Teatre i uns dels principals protagonistes van ser tota una generació de nens i nenes de tots els centres educatius que es van preparar durant molt de temps perquè la seva actuació en el dia assenyalat fos un èxit. Fins i tot, a més de les autoritats municipals d'aquell moment, amb l'Alcalde Carles Pàramo i el regidor de Cultura, en Ramon Pujol, al capdavant, el President de la Generalitat va assistir a aquell gran esdeveniment.
Va ser un gran moment i el que us parla, que també va ser un dels molts nens que va cantar aquella vivència, encara s'emociona en recordar aquell dia que segur que cap oblidarem.
Però l'èxit no va quedar en la inauguració. El Teatre s'ha convertit en aquest temps en un autèntic referent de la vida CULTURAL, ASSOCIATIVA i COMUNITÀRIA del municipi.
CULTURAL perquè indiscutiblement el teatre ha esdevingut l'autèntic palau de la cultura de Roses. En primer lloc, per les obres locals i creacions, representades per les entitats de Roses de totes les disciplines, especialment, tractant-se d'un teatre, del GTR, a qui vull aprofitar per agrair la seva tasca i entrega, significativament a les persones que són al capdavant i que hem pogut escoltar al vídeo, la Teresa Seseras, que m'ha demanat que excusi la seva assistència perquè li hauria encantat poder-nos acompanyar, a l'Ignasi Tomàs i a en Jaume Sastre. Però també aquella cultura que importem a Roses. Una oferta cultural que, sumada tota, té l'objectiu de fer-nos passar una bona estona, però també d'ajudar-nos a construir una societat millor. Més conscienciada, més activa i, en definitiva, més prospera. Sempre tenim molt presents les paraules de la gran Maria Aurèlia Capmany, quan deia que la millor política transformadora és la cultura, i qui digui el contrari no sols menteix, sinó que ens porta a una política immobilista i reaccionària de la qual hem de preservar-nos.
La cultura com a palanca i com a ascensor social.
La cultura ha de ser sempre la nostra bandera.
ASSOCIATIVA perquè a Roses formar part d'una entitat és sinònim de passar pel Teatre. Reunions, xerrades, exposicions, tallers o gales benèfiques. El teatre ha donat resposta a les necessitats més diverses del nostre nodrit teixit associatiu. Seguint el missatge del vídeo que hem pogut veure, de la mateixa manera que la Fina i en Rafel diuen que el seu cognom és Teatre, també podríem dir que d'alguna manera són uns integrants més de totes les entitats del poble, per qui sempre s'han bolcat i s'han esforçat perquè siguin ben acollits en aquesta casa que és de tots.
I COMUNITÀRIA, perquè el Teatre ha viscut els usos més diversos de la vida ciutadana. Ha acollit les entregues de la Dracma de Plata, ha estat punt de repartiment de targetes menjador durant la pandèmia, s'hi han celebrat plenaris municipals, trobades i congressos amb gent d'arreu del món i, fins i tot, durat uns mesos va actuar com a comissaria de la Policia Local de Roses. I no vull deixar-me un altre ús molt rellevant per la nostra democràcia, el Teatre és també un col·legi electoral durant les jornades d'eleccions, i sí, no ho oblidarem mai, també ho va ser durant aquella data tan significativa de l'1 d'octubre del 2017.
Cert és que des del 2002 fins ara Roses ha crescut molt en equipaments. Deixeu-me destacar la Biblioteca, que fa 20 anys l'any que ve, Ca l'Anita, que tenim en ple funcionament o el nou edifici de la SUF, que després d'uns anys de complicacions tècniques i burocràtiques inacabables, ja està enllestit. De fet, la sala de ball ja està al servei dels socis de l'entitat, aquest passat dimecres vàrem inaugurar La Fraternal, el nou bar, i ara queda pendent la tasca de donar vida a les plantes superiors. Espais que han de servir per acollir entitats, per donar resposta a les necessitats d'espais de serveis ja existents i pot ser també per acollir-ne de nous, amb propostes interessants com una possible futura escola de música. És la nostra voluntat treballar ràpidament en aquest sentit i esperem poder acabar l'actual mandat havent posat fil a l'agulla i havent analitzat en profunditat, amb rigor i amb dades a la mà, com s'ha de fer sempre, totes les propostes per aquests espais.
Sigui com sigui, la Biblioteca, Ca l'Anita, la SUF i els altres equipaments que puguem tenir serveixen per a complementar al Teatre, però ni el podran substituir ni, almenys per ara, el deixaran obsolet. Als seus 20 anys el Teatre segueix en plena forma i perfectament operatiu, funcionant a ple rendiment i donant plena resposta allò que Roses li demana.
Gràcies a tots els que ens vau llegar aquest gran patrimoni col·lectiu. Gràcies a tots els que el feu funcionar dia a dia. La història no només no s'acaba aquí, sinó que estic segur que les seves millors pàgines encara estan per escriure.
Moltes gràcies,
Visca la Cultura!
Visca el Teatre de Roses!
