dimarts, 23 de maig del 2017

Ser útils

Publicat a l'Empordà el 23/05/2017

Ara fa 2 anys del retorn d'ERC a l'Ajuntament de Roses. El 14 de juny de 2015 4 regidors republicans prometíem el càrrec gràcies al suport de 1.104 rosincs a les eleccions del mes abans.

Quan l'actual equip de direcció de la Secció Local ens vàrem fer càrrec del projecte, que llavors ja tenia gairebé un quart de segle d'història al darrere, teníem claríssima una cosa: Si ho fèiem, ho havíem de fer amb ambició. Si preparàvem una candidatura per a les eleccions municipals, havia de ser per aspirar a guanyar, a governar i disposar de les eines necessàries per a poder canviar la realitat de la nostra vila.

Ho fèiem conscients de les dificultats que tindríem per davant. Roses és una ciutat amb enormes potencialitats: un municipi que en poc més de 30 anys ha passat dels 5.000 als quasi 20.000 habitants, amb un pressupost de 40M€ (2000€ per habitant!), més de 1.600 empreses i centenars de milers de visitants cada any. Per altra banda, però, és una ciutat que encara avui en dia té molts problemes: Uns 1.250 aturats de mitjana anual, alguns dels quals amb problemes de reinserció laboral, 2.500 pisos buits, problemes d'accés a l'habitatge, amb una renda familiar disponible un 23% més baixa que la mitjana de Catalunya i també una de les taxes de població amb risc de pobresa més altes del país.

Darrere de totes aquestes dades, no podem perdre mai de vista que hi ha persones. Gent que pateix i que exigeix a les seves institucions que treballin per a ajudar-los. Hem de tenir la valentia i l'honestedat de reconèixer que l'Ajuntament no té eines per a solucionar tots aquests problemes. Però, això no obstant, el que sí que hem de poder prometre és que mai, en cap circumstància, deixarem de preocupar-nos d'aquesta realitat i fer tot el que estigui a les nostres mans.

Després que les eleccions ens situessin com a grup majoritari de l'oposició vàrem tenir més clar que mai aquesta idea. Des de llavors, hem treballat de forma incansable per, malgrat les limitacions de no governar, posar sobre la taula totes aquelles idees, propostes, iniciatives i debats i que crèiem que podien ajudar, d'una manera o altra, als ciutadans. Perquè el que no estàvem disposats a fer era deixar passar 4 anys com si res.

Aquesta estratègia ha molestat a alguns. A uns, perquè malgrat governar no han estat capaços de marcar l'agenda política en molts moments, i a d'altres perquè estaven instal·lats en un model d'oposició que fa molta fresa, però poca feina. Però a uns i altres els hem volgut transmetre un missatge clar, el mateix que volem transmetre a tots els ciutadans: som aquí per ser útils a la gent. A tot arreu, en tot moment.

dilluns, 15 de maig del 2017

A mig camí

Publicat a La Veu el 15/05/2017

El 24 de maig farà 2 anys de les darreres eleccions municipals. Arribem a l'equador del mandat, una data significativa que ens dóna una oportunitat idònia per parar un moment i fer balanç abans d'encarar-ne la segona meitat.

Aquelles eleccions varen donar com a resultat diversos titulars: En primer lloc, Els dos partits principals fins aquell moment (CDC i PSC) obtenien els pitjors resultats de la seva història, el nou ple era més divers que mai, amb 7 grups municipals, i ERC tornava a l'Ajuntament amb més força i liderant l’oposició. El govern resultant va ser el que s'esperava: CDC i GDP. Un pacte previsible per la coincidència de visió de poble i d'estratègia de les dues formacions, com també la prioritat i les ànsies de GDP de governar amb els seus socis naturals després de 4 anys a l'oposició. Un govern que seria presidit, almenys sobre el paper, per Montse Mindan, sempre sota l'atenta mirada vigilant i tutelar de Carles Páramo.

Governar en minoria va ser vist amb terror a les files convergents, més acostumades a imposar que a pactar, i això s'ha notat en el balanç d'aquests dos anys. Han estat 24 mesos d'immobilisme absolut, entès com un mecanisme de defensa davant la sensació de la pèrdua, progressiva però imparable, de poder i la por a afrontar debats i negociacions amb altres forces per tirar endavant nous projectes. Aquest enrocament en la política de qui dia passa anys empeny ha desesperat a molts ciutadans, als grups opositors i fins i tot, a vegades, als mateixos socis de govern. Aquests últims cal reconèixer que, malgrat tot, han estat els únics que han aportat algun nou projecte, i això, sumat a una habilitat inesperada per escapolir-se de la foto en els moments espinosos, els ha permès capitalitzar els pocs èxits del govern, com poden ser la ruta de les tapes o les esperades reformes del Carnaval. Tot plegat fa pensar que els segons anys es faran igual de llargs que els primers.

Davant d'aquesta situació, des d'ERC no ens resignem a diagnosticar una situació adversa, sinó que volem oferir-hi una alternativa. Hem treballat per intentar-la explicar, però, per a aquells que hi estiguiu interessants, us animo a tots a venir el 19 de maig a les 8 del vespre a l'Hotel Marina, on farem valoració d'aquests 2 anys de feina a l'Ajuntament i repassarem projectes de futur. Us hi esperem! Continuem el llarg viatge!