divendres, 27 de juliol del 2018

Dimonis i exorcismes

Publicat a Girona Notícies el 27/07/2018

Aquesta setmana, Roses ha aparegut a tots els mitjans per una raó que molts han definit com a estrafolària: el capellà de la nostra parròquia, Mossèn Josep Puig, ha estat nomenat com a nou exorcista de la Diòcesi de Girona, per petició del mateix Papa Francesc. Certament, no és una notícia gens ordinària en els nostres dies, les possessions demoníaques i els exorcismes formen part d'un imaginari que la immensa majoria de la nostra població situa en temps pretèrits o bé en el món de la ficció. Aquesta notícia, però, ha vingut acompanyada d'altres menys escandaloses, però molt més habituals, especialment durant la temporada turística. Notícies que també tenen a veure amb dimonis que acompanyen a ciutats com la nostra des de fa temps i pels que sembla que no sabem trobar l'exorcisme adequat.

Un any més, els carrers de Roses estan plens de turistes que vénen d'arreu del món per visitar la nostra vila i el seu entorn. Obren desenes de comerços de temporada i la majoria d'empreses arriben al punt àlgid de la seva activitat. Però també en aquests dies es posen de manifest altres fenòmens que, com si fossin dimonis, any rere any ens mantenen posseïts. El principal, segurament, és la mobilitat. L'afluència de turistes converteix a quatre carrers que creuen Roses d'oest a est (o viceversa) en autèntiques autopistes: l'avinguda de Rhode, el carrer Puig Rom, el carrer Nou i la Gran Via Pau Casals. També la gestió de l'estacionament esdevé caòtic per aquestes dates, i queden al descobert les mancances en planificació i orientació que tenim com a ciutat en aquest àmbit. Destaquen, així mateix, les mancances de sòl industrial, que permetria desplaçar molts tallers del centre, cosa que facilitaria la conciliació amb l'entorn i també la mateixa logística del seu funcionament. Tot això, sense oblidar un dels fenòmens que genera més alarma social, i vers el qual l'Ajuntament pateix una exasperant mancança d'eines per poder afrontar, com és el top-manta en el nostre passeig marítim.

Al llarg d'aquest mandat, hem vist maneres diverses d'afrontar aquests problemes que ens persegueixen. El govern municipal ha optat, per norma general, per una actitud més aviat contemplativa, deixant morir els temes amb el qui dia passa anys empeny. Desconeixent que aquests temes, com el diable, no moren mai de vells, ans al contrari. Per altra banda, hem vist també que hi ha qui ha optat per postures estrictament electoralistes, recorrent al discurs fàcil i, sovint, directament a la demagògia, fent-nos creure que els rosaris i les pregaries solucionarien, com per art de màgia, tots els nostres mals. Una realitat realment poc gratificant i, el pitjor, poc útil pels nostres ciutadans.

Deia Mossèn Puig davant les càmeres de TV3 que la seva feina ha d'anar sempre acompanyada de la tasca de metges i psiquiatres, i que no esperava que les pregaries, per si soles, poguessin solucionar els problemes que hauria d'afrontar. Amb els dimonis que es mantenen insistentment aferrats a Roses, passa una cosa semblant. Cal treballar de forma decidida i rigorosa per elaborar plans d'actuació amplis, que involucrin forces polítiques i ciutadania, i que busquin solucions realistes. Sense cap desídia. Sense cap demagògia. Fer-ho seriosament. Cap exorcisme serà més eficaç que aquest.

diumenge, 15 de juliol del 2018

Nolo Contendere

Publicat a La Veu el 15/07/2018

El dret nord-americà contempla una curiosa figura legal a la qual una persona es pot acollir quan se li demana com es declara davant d'una acusació, el "nolo contendere". Es podria traduir literalment per "no contestaré", però l'exvicepresident americà Spiro Agnew ho va definir de forma més divertida amb la frase "no ho he fet, però no ho tornaré a fer", una manera irònica d'explicar que intentes exculpar-te i excusar-te a la vegada.

Aquesta mateixa lògica la vàrem poder veure a la intervenció de la Secretaria General del PP, Dolores de Cospedal, quan va exposar que el seu partit "no ha tingut mai caixes en B, ni les tornarà a tenir". Realment, no és gens senzill gestionar una situació en la qual has d'argumentar dues coses contradictòries a la vegada, intentant justificar allò que, al mateix temps, negues que passés. És difícil no deixar frases que, com aquestes, passen a la posteritat.

En el darrer ple, vàrem viure una altra situació d'aquestes sobre les que satiritzava Agnew arran d'una moció presentada pel grup d'ERC per impulsar una sèrie d'accions per combatre la rumorologia al voltant del fenomen de la immigració i prevenir possibles brots de xenofòbia. El regidor de Benestar va haver de fer peripècies per argumentar el vot contrari a la moció i explicar, per una banda, que els problemes que aquesta plantejava eren una invenció irreal del nostre grup i que, per l'altra, ells ja estaven treballant per solucionar-los. Tot plegat, coronat amb l'anunci que al mes de setembre ho complementarien amb una de les accions que contemplava la moció a la qual acabaven d'oposar-se. Un embolic argumental digne de veure!

Pot ser per evitar-se aquest mal tràngol, Gent del Poble, que també s'hi va oposar, va apel·lar a la interpretació literal de "nolo contendere". No va respondre. Es va remetre a la intervenció del regidor de Benestar i així deixar el "paperot" al PDeCAT. Un gest habitual que denota una certa desídia i falta de personalitat, però que ha demostrat ser útil a l'hora de passar els "marrons" a uns socis que sorprenentment, accepten menjar-se'ls un rere l'altre.

Sigui com sigui, nosaltres sí que contestem i que procurem ser conseqüents. La moció no es va aprovar però no ens n'oblidarem. La podreu trobar al nostre programa electoral, i a nosaltres defensant-la amb coherència i responsabilitat.