Els ODS a Roses

Publicat a La Veu el 15/12/2021

El passat 16 de novembre vàrem tenir el luxe de poder rebre a Roses a tot un referent com en Raül
Romeva. L’exconseller d’Acció Exterior i actual Vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’ERC ens va visitar per parlar de la implementació, també des dels Ajuntaments, dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS), que Nacions Unides va aprovar el 2015 com a part d’una nova agenda de desenvolupament sostenible, l’Agenda 2030. El principal missatge dels ODS de l’agenda 2030 és la importància de tractar tots els reptes que tenim com a societat des d’una perspectiva global i integral. Des de la igualtat de gènere fins a la generació d’energia neta, passant per la fi de la fam o el dret a un treball digne.

Per a l’atenció als mitjans d’aquesta visita vàrem escollir varem escollir com a emplaçament un lloc emblemàtic del nostre entorn com és Punta Falconera, que va servir per explicar la tasca per assolir una altra de les fites dels ODS: protegir el nostre territori.

En aquest mateix sentit, poc després, el dia 1 de desembre l’Assocació Empresaris Roses - Cap de Creus presentava el projecte del segell de qualitat “Cuidem Roses”, per a promocionar el turisme sostenible, inspirat també en els principis dels ODS.

L’evolució cap a una destinació turística plenament sostenible mediambientalment i social és, segur, el millor camí possible cap una destinació competitiva i cap a un compromís cívic amb nosaltres mateixos i cap a les futures generacions. Un camí que hem de transitar plegats sector públic i sector privat. El compromís del teixit empresarial de Roses amb els ODS és un potencial a desenvolupar, i en la meva intervenció que vaig fer en l’acte de presentació d’aquest projecte vaig voler destacar que obre tot un àmbit immens de col·laboració amb el nostre consistori, així com també traslladar una felicitació i un sincer agraïment a l’entitat per caminar decididament cap a aquest horitzó.

Els ODS i la seva filosofia arriben a poc a poc a la nostra ciutat, i des de l’Ajuntament de Roses treballem amb aquests objectius com a guia. Ho hem explicat des d’un lloc emblemàtic del nostre entorn com és Punta Falconera, que ha servit per explicar la tasca per assolir una altra de les fites dels ODS: protegir el nostre territori.

Pressupostos 2022

Publicat a La Veu el 15/11/2021

El passat 21 d’octubre, l’Ajuntament de Roses va aprovar els pressupostos per a l’any 2022, els tercers del govern de Canyelles. Uns números que dónen continuïtat a les línies de treball iniciades en els últims dos exercicis i també obre nous camins, alguns dels quals, vull aprofitar per destacar:- Creació de l’Oficina Local d’Habitatge de Roses, un pas imprescindible per a poder realitzar projectes i polítiques ambicioses en aquest àmbit.

- Consolidació de l’augment de la despesa social (aproximadament un de cada tres euros de despesa directa són de nova inversió aprovada durant el #GoverndeCanyelles)

- Projecció turística i reactivació econòmica. Augment del 18% en Turisme (atraient a nous esdeveniments, eines de generació de dades i foment del turisme actiu i familiar i a l’enogastronamia) i augment del 22% en Promoció Econòmica (entre d’altes projectes, per dinamització i les accions de formació de l’Aula Gastronòmica).

- Relació responsable i sostenible amb el territori, fomentant les energies renovables i avançant en la regulació del Parc Natural del Cap de Creus.

- Aposta per les noves tecnologies aplicades al patrimoni cultural i històric (que inclou un ampli programa d’actuacions basats en la creació de continguts de realitat virtual i augmentada per a l’experimentació in situ al Castell de la Trinitat, als búnquers de Punta Falconera i a Ciutadella de Roses).

- Reforçar la col·laboració amb la Universitat de Girona, amb un increment pressupostari de la Catedra Oceans (de 17.000€ a 30.000€) i la Càtedra d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic (de 95.000€ a 135.000€).

- Electrificació de la flota de vehicles municipals, també dels cotxes patrulla de la Policia Local.

- 1,7M€ en inversions (amb obres necessàries com la reforma del tram que falta del carrer de la Llotja), que s’han de sumar als 2,3M€ que es van aprovar el passat 4 d’octubre. En total, prop de 4M€ que s’executaran durant l’any 2022!

- Reducció de la despesa en lloguer d’equipaments, alliberant contractes com el de la Casa Jordà (que tenia un cost d’uns 60.000€/any), gràcies a la reubicació en equipaments propietat municipal dels departaments de Cultura, Festes, Esports i Joventut (Teatre Municipal) i Ensenyament i Sanitat (Edifici del Porxo).

- Deute 0! L’Ajuntament de Roses no preveu gastar ni un sol euro en interessos durant l’any que ve, ja que no tindrem CAP deure amb cap entitat financera.

Un segle arrelats a Roses

Publicat a L'Empordà el 26/10/2021

“Les confraries de pescadors són unes institucions d’origen gremial amb una gran tradició històrica. (…). L’antiguitat d’aquest model associatiu, la seva permanència en el temps i la seva capacitat d’adaptació han estat elements fonamentals en la vertebració del sector pesquer català i en la interlocució d’aquest amb l’Administració. (…) Sempre les han considerades com les úniques organitzacions del sector encarregades de representar i defensar els interessos de tots plegats, sense distinció de rang o classe.”

Aquestes paraules formen part del preàmbul de la Llei de Cofraries de Pescadors de Catalunya i recullen perfectament molts dels elements que expliquen per què aquesta entitat és una institució clau per a la nostra població.

En primer lloc, per la seva trajectòria històrica a casa nostra. Si féssim un viatge a la Roses de 1921, descobriríem un poble de menys de 3.000 habitants dedicats a la pesca, l'agricultura i el comerç. Veuríem situacions curioses, com ara a l'Ajuntament litigant amb el farmacèutic, que reclamava 800 pessetes en concepte d'ajuda a la gent necessitada; implantacions empresarials notables, com ara la d’una agència local de la companyia d’assegurances marítimes Lloyd, la més important del món, i també a un jove alcalde aficionat a l'arqueologia, Josep Sabaté, que feia uns anys que havia iniciat les primeres prospeccions arqueològiques contemporànies a Roses. D’aquella Roses tan llunyana només n’han perviscut fins als nostres dies quatre entitats: l’AE Roses, la parròquia, l’Ajuntament… i la Cofraria de Pescadors. Aquesta dada ja ens dona una idea molt clara de l’arrelament, l’ascendent social i, sobretot, la capacitat d’adaptació que cal per superar els 100 anys de vida.

Però per altra banda, el text citat més amunt també ens explica un altre element essencial: el seu rol com a representants i defensors de la gent del mar. Roses és com és avui en dia i ha estat com ha estat al llarg de la història gràcies, en gran part, a ells. Per la influència econòmica, social i turística; pel caràcter que han imprès al poble i per la participació activa i constant en mil projectes per la societat: des de promocions dels productes locals fins a neteges del fons marí. Tot plegat ha convertit als pescadors en un pal de paller respectat i reconegut, i amb ells, a la seva Cofraria.

El poble de Roses, tant el seu consistori com la societat civil, cèlebre els 100 anys del Pòsit com una festivitat pròpia, perquè una mica és de tots. I entre tots hem de col·laborar perquè els pròxims 100 anys siguin encara més exitosos que els 100 que celebrem enguany.

Centre Obert

Publicat a La Veu el 15/10/2021

Hi ha dies que són especials i d’aquells que et fan sentir especialment orgullós i satisfet de la feina que fem des del consistori. El passat dia 27 de setembre va ser un d’aquests dies.Aquell dia va tenir lloc la presentació d’un nou servei públic de l’Ajuntament de Roses, un servei socioeducatiu d’acompanyament extraescolar a d’infants en situació de vulnerabilitat d’entre 6 i 12 anys dirigit a potenciar la igualtat d’oportunitats, el desenvolupament personal, la integració social i l’adquisició de coneixements.

Aquest projecte neix amb la voluntat d’incidir d’una manera estructural en l’arrel d’un problema molt real de la nostra societat. Amb aquest servei, Roses disposarà d’un dels recursos necessaris per corregir de manera no conjuntural sinó estructuralment, situacions de vulnerabilitat.

El centre acull, de moment, a 30 infants. La via d’accés principal al centre es realitza a través dels serveis socials municipals, des de l’Àrea d’Acció Social es recolliran també propostes de les escoles, entitats i del Pla Educatiu d’Entorn, amb l’objectiu de fomentar un treball en xarxa que compti amb la implicació de tota la comunitat. S’ubicarà temporalment a la part superior del Mercat Cobert, al costat de l’escola d’adults, a l’espera de decidir quina serà la ubicació definitiva de tots dos serveis, ja que forçosament caldrà traslladar-los quan es faci el nou mercat properament.

Els infants en risc són un dels col·lectius més sensibles i al qual hem d’oferir eines i sortides per evitar situacions d’exclusió social en edat adulta i garantir així que les futures generacions de rosincs creixin amb plena autonomia, que puguin realitzar-se i construir la seva vida tal i com ells desitgin, i no limitats per una situació econòmica i social heretada que limiti les seves oportunitats.

Cal donar l’enhorabona a tot l’equip de la regidoria d’Acció Social que ha treballat molt perquè el Centre Obert sigui una realitat. I també traslladar un agraïment al Secretari d’Infància, Joventut i Adolescència de la Generalitat, Alexis Serra; al Director de Serveis Terrotorials d’Afers Socials, Raúl Morales, i al Vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Josep Maria Barnils, per haver-nos acompanyat en aquesta jornada tan important per a Roses.

Residus

Publicat a La Veu el 15/09/2021

De les dades del servei de neteja dels últims mesos, així com la percepció que ens han fet arribar molts ciutadans i ciutadanes de Roses, se n'extreu un clar pas enrere des de la irrupció de la pandèmia en matèria de reciclatge, neteja i abocaments a la via pública. Un retrocés que s'evidencia molt clarament en l'alt volum de residus impropis dipositats incorrectament, fet que ha motivat que, actualment, el 30% de les deixalles que es dipositen als contenidors de reciclatge no correspongui a la fracció correcta.

És un fet conjuntural que també ha afectat molts altres municipis i que evidentment hem d'afrontar des de les institucions, però sense oblidar que aquesta és només una part d'un debat molt més de fons que hem de tenir com a poble i com a societat, que és la nostra manera de consumir i de generar i gestionar residus. Aquesta part important, tot i que sovint invisibilitzada, de la nostra vida s'haurà d'acabar repensant perquè a llarg termini no serà sostenible.

Així ens ho exigirà cada vegada més el planeta, però també ho faran institucions com la UE, que fixa uns objectius molt clars per al 2030 i 2050, i també ens hi veurem obligats pels costos econòmics que comporta no reciclar bé, que cada vegada seran més elevats. En el nostre cas, comportarà amb tota seguretat un augment molt important del cost del servei per a les arques municipals si no es reverteix aquesta tendència amb urgència, provocada per la pujada del cànon per l'entrada de residus a l'abocador comarcal, que ja suposaria un augment fins i tot amb els mateixos nivells de selectiva pre-pandèmia, que eren clarament millors que els actuals.

Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Roses ha creat un grup de treball de gestió de residus i neteja, integrat per les diferents àrees municipals, ROSERSA i FCC (empresa concessionària del servei de neteja al municipi). En la primera reunió, celebrada el passat mes d'agost, va acordar un paquet de mesures que començaran a implantar-se a partir de les properes setmanes i que s'allargaran durant els següents mesos.

En els propers anys caldrà compromís institucional, però també implicació ciutadana sincera, per treballar conjuntament i poder anar fent, a poc a poc, aquesta la transició imprescindible en la nostra manera de gestionar els residus que generem.

Discurs acte 11 de setembre

Regidores i regidors,

Exalcaldes i exalcaldesses de Roses,

Representants de les entitats locals,

Ciutadans i ciutadanes que avui seguiu aquest acte de commemoració,

Avui som aquí per a celebrar una jornada plena de significació pel nostre país: la Diada Nacional de Catalunya. Una data que, com s'ha comentat abans, estableix un vincle de memòria i d'identificació amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de l'any 1714. Aquella desfeta, després de mesos de resistència a ultrança, va obrir un període fosc de la nostra història: la supressió de les nostres institucions, l'ocupació militar de la nostra terra i la prohibició de la nostra cultura.

Arreu del món, i al llarg de la història, si analitzem l'esdevenir dels diferents pobles que van patir una sort similar a la nostra, veurem que el més normal, el més freqüent, el més fàcil, és que amb el pas dels anys i dels segles es vagin dissolent a poc a poc, vagi desapareixent tot allò que els identificava, fins a arribar a la desaparició de la mateixa consciència de formar part d'una mateixa comunitat nacional. Aquest, no ho perdem de vista, era el destí més probable també per a nosaltres. Només la insubornable resistència, sovint pagant altíssims preus personals, i la tossuda persistència de nedar a contracorrent ens ha permès sobreviure a tots els obstacles que ens ha posat la història.

La memòria del 1714 no és, com alguns han intentat caricaturitzar, la celebració d'una derrota, és la congratulació de la capacitat de resistència i de la pervivència de la voluntat de ser. És també un recordatori: res del que hem preservat, res del que hàgim pogut guanyar està assegurat. Cal seguir defensant cada dia i a tot arreu tot allò que ens identifica, tots els instruments que ens permeten autogovernar-nos, i el model de societat que, malgrat totes les adversitats i tots els obstacles, hem construït: una societat oberta, amb un model de catalanitat integrador i que vol abraçar a tothom, vingui d'on vingui, pensi el que pensi i tingui la religió que tingui (si és que en té). Una societat que no parteix de l'exigència d'una manera de ser, sinó de la lliure voluntat dels seus membres de formar junts un projecte en comú i que posa el benestar i la felicitat de les persones al centre.

En aquest sentit, els reptes de la Catalunya d'avui són molts i diversos, començant per l'element més consubstancial a la nostra identitat: la nostra llengua. El català ha passat per moments molt complexos: persecucions, prohibicions, menysteniments... Seria absurd no reconèixer la tasca ingent i exitosa que s'ha fet en diferents moments per tal de recuperar-lo, prestigiar-lo i fer-lo arribar a tots els racons del país. La renaixença, la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, la gramàtica de Pompeu Fabra, l'oficialitat reconeguda en els estatuts de 1932, 1980 i 2006, la immersió lingüística o la creació dels mitjans de comunicació audiovisual públics en són bons exemples. No obstant el català és encara una llengua pràcticament inexistent en àmbits clau de la vida pública com ara l'administració de justícia; queda encara un llarg recorregut per a la seva plena integració al món del comerç; és alarmantment minoritari en la producció el cinema (tant en versió original com en el doblatge) i, el més preocupant, està perdent posicions a un ritme accelerat en espais determinants pel consum cultural del segle XXI, especialment entre els infants i els més joves, com són les plataformes d'streaming. Tot això ha provocat un retrocés de la presència social del català a casa nostra, i requereix l'actuació urgent de les administracions. Ens trobem davant d'una amenaça lingüística real que, si no revertim amb urgència, pot tenir conseqüències nefastes pel futur del nostre idioma.

Un altre dels reptes que tenim al davant és donar resposta a les legítimes aspiracions d'una part importantíssima de la nostra gent. La majoria social del país ha votat en repetides ocasions des del 2015 a favor d'un procés democràtic per a decidir la relació que Catalunya ha de tenir amb l'Estat Espanyol i, de fet, amb la resta de pobles del món. La resposta a aquests anhels ha estat repressió, agressions, càrregues policials l'1 d'octubre, presos polítics, exiliats i persecucions ideològiques. I davant d'aquesta involució autoritària d'alguns dels poders de l'Estat, la resposta catalana que va inundar els carrers i places va ser la del tarannà democràtic i dialogant que sempre ha presidit la nostra manera de ser i d'afrontar els problemes: "Spain, sit and talk". Una tradició d'afrontar els conflictes a través de la democràcia que ha estat reconeguda per líders internacionals, com l'expresident dels Estats Units Bill Clinton, que en una visita a Catalunya el 2001 va deixar per a la posteritat una reflexió, que per cert és de trista actualitat, en la que contraposava les vies democràtiques amb les vies intransigents. Deia, referent-se als problemes del món: "es resoldran a la manera dels catalans o a la dels talibans".

Després de moltes mobilitzacions, després de molt patiment, també després de molts desenganys, i malgrat que encara hi ha persones que segueixen patint la repressió en pròpia pell, podem celebrar que avui els presos polítics de l'1Oct són al carrer i l'Estat ha acceptat seure i parlar. Això no és cap victòria, ni tan sols és cap garantia de res, però sí que obre una finestra d'oportunitat que cal explorar i de la que hem de treure tot el rèdit possible en benefici de la nostra causa.

Com va dir Jordi Turull en seu parlamentària l'any 2018, en una dramàtica sessió en la qual ja sabia que menys de 24h després seria empresonat per la seva participació en el referèndum: "Tornem a oferir asseure'ns per dialogar al Govern espanyol. Algú dirà que és picar en ferro fred, però que tothom ho vegi, que el món vegi que, per nosaltres, no quedarà."

I no vull acabar sense referir-me tampoc a altres reptes d'àmbit global que també són de rabiosa actualitat. Enguany, la Generalitat ha escollit el 50è aniversari del discurs de Pau Casals davant de les Nacions Unides per centrar-hi la celebració de la Diada. En aquell discurs, Casals reafirmava la seva profunda catalanitat amb el cèlebre "Jo sóc un català", però també la seva vocació humanista i internacionalista, amb el lema de la diada d'enguany: "Som tots fulles d'un mateix arbre, i l'arbre és la humanitat". Aquesta conjunció entre allò que som, i al que no volem renunciar, i allò que volem compartir amb la resta del món és la millor fórmula per poder respondre a amenaces reals de les quals ni podem evadir-nos ni podem resoldre sols: l'emergència climàtica (que ens obliga a repensar la nostra manera de viure, de consumir o de relacionar-nos amb el territori) o la gestió d'una pandèmia mundial com la Covid 19 (que ens està donant una lliçó històrica, imposant-nos que fins que tots no estiguem segurs ningú d'aquest món ho estarà), en són clars exemples.

Seguint l'estela del mestre Casals, i també amb el record de totes les persones que han contribuït a fer que Catalunya pervisqui fins als nostres dies, conjurem-nos per seguir construint un futur en comunitat, conjurem-nos per seguir avançant sense defallir, i conjurem-nos també per ser capaços d'aportar el millor de nosaltres a la humanitat, perquè la nostra fulla faci una mica millor a l'arbre que compartim amb la resta del món.

Moltes gràcies,

Visca la Diada Nacional!

Visca Catalunya Lliure!

Festa Major 2021

Publicat a La Veu el 15/08/2021

Un any més, Roses es prepara per viure una de les dates més assenyalades al calendari, la Festa Major. Aquest any, vivim l'emoció que l'acompanya amb una sensació agredolça. Agre perquè no podem oblidar totes les persones que ens han deixat durant els últims divuit mesos a causa de la pandèmia, així com tampoc el patiment de les seves famílies i de totes les persones que han patit les conseqüències de les restriccions de la nostra vida social i econòmica. Però també dolça, perquè, de la mà de la ciència i la sanitat pública, la solució en forma de vacuna va avançant sense aturador i ens permet anar recuperant, a poc a poc, la normalitat de les nostres vides i les nostres festivitats.

No serà encara com les de sempre. Les restriccions i les limitacions que imposa la seguretat sanitària encara no ho faran possible. Però aquests dies no seran pas desaprofitats! Si per alguna cosa s'ha caracteritzat Roses durant tota aquesta etapa ha estat per esdevenir un referent de la #CulturaSegura, tot un exemple per altres municipis que ha fet que no només mantinguéssim un elevat nivell d'oferta cultural, sinó que, fins i tot, féssim un important pas endavant capitalitzant o atraient a casa nostra festivals i esdeveniments de primer nivell. Ara, per la nostra Festa Major, demostrarem un cop més el nostre compromís amb la cultura i la nostra gran capacitat d'adaptació per seguir garantint aquest servei bàsic i d'una enorme importància social.

Tampoc em vull oblidar d'un altre element important de la festa, que cap virus ens podrà prendre: la reivindicació de la nostra consciència com a poble i com a comunitat. Les Festes Majors són també un dia per a recordar-nos la pertinença a una col·lectivitat amb la qual compartim vida i amb la que ens uneix tota una xarxa de vivències i sentiments, una significació de la festa que sobreviu a tots els cataclismes i complicacions que el destí ens posa per davant. També aquest any cal mantenir-la viva.

Tot i no ser la festa plenament normalitzada que voldríem, com les primeres llums del dia, aquesta celebració ens permetrà agafar aire i començar a albirar la fi de la foscor i l'inici d'una etapa nova plena d'esperança i de bons desitjos. Ja queda menys per poder saltar, abraçar-nos i passar-ho bé sense por. Mentrestant, aprofitem al màxim aquestes dates. No deixem perdre ni una oportunitat per passar una bona estona i per fer poble.

Text de presentació de la revista de Festa Major 2021

Un any més, Roses es prepara per viure una de les dates més assenyalades al calendari, la Festa Major. Aquest any, vivim l'emoció que l'acompanya amb una sensació agredolça. Agre perquè no podem oblidar totes les persones que ens han deixat durant els últims divuit mesos a causa de la pandèmia, així com tampoc el patiment de les seves famílies i de totes les persones que han patit les conseqüències de les restriccions de la nostra vida social i econòmica. Però també dolça, perquè, de la mà de la ciència i la sanitat pública, la solució en forma de vacuna va avançant sense aturador i ens permet anar recuperant, a poc a poc, la normalitat de les nostres vides i les nostres festivitats.

La Festa Major del 2021 no serà encara com les de sempre. Les restriccions i les limitacions que imposa la seguretat sanitària encara no ho faran possible. Però aquests dies no seran pas desaprofitats! Si per alguna cosa s'ha caracteritzat Roses durant tota aquesta etapa ha estat per esdevenir un referent de la #CulturaSegura, tot un exemple per altres municipis que ha fet que no només mantinguéssim un elevat nivell d'oferta cultural, sinó que, fins i tot, féssim un important pas endavant capitalitzant o atraient a casa nostra festivals i esdeveniments de primer nivell. Ara, per la nostra Festa Major, demostrarem un cop més el nostre compromís amb la cultura i la nostra gran capacitat d'adaptació per seguir garantint aquest servei bàsic i d'una enorme importància social.

Tampoc em vull oblidar d'un altre dels elements importants de la festa, que cap virus ens podrà prendre, la reivindicació de la nostra consciència com a poble i com a comunitat. Les Festes Majors són també un dia per a recordar-nos la pertinença a una col·lectivitat amb la qual compartim vida i amb la que ens uneix tota una xarxa de vivències i sentiments. Un dia per celebrar l'orgull de compartir projecte amb els nostres veïns i veïnes. Un dia per a reivindicar la necessitat de cuidar-nos els uns als altres. Aquesta significació de la festa sobreviu a tots els cataclismes i complicacions que el destí ens posa per davant, i les banderes de Roses als balcons de l'any passat així ens ho demostren. També aquest any cal mantenir-la viva.

Tot i no ser la Festa Major plenament normalitzada que voldríem, com les primeres llums del dia, aquesta celebració ens permetrà agafar aire i començar a albirar la fi de la foscor i l'inici d'una etapa nova plena d'esperança i de bons desitjos. Ja queda menys per poder saltar, abraçar-nos i passar-ho bé sense por. Mentrestant, aprofitem al màxim aquestes dates. No deixem perdre ni una oportunitat per passar una bona estona i per fer poble.

Visca Roses!

Visca la Festa Major!

Alcaldia

Publicat a La Veu el 15/07/2021

El passat 26 de juny va ser un d'aquells dies que no oblidaré per anys que visqui. Aquella jornada vaig tenir l'honor de ser investit alcalde de Roses amb el suport d'onze dels disset regidors que conformen el ple municipal, és a dir, un 65% del plenari, la majoria més sòlida en una investidura de l'actual etapa democràtica que va començar el 1979.

Les meves primeres paraules com a alcalde de Roses van ser per a testimoniar l'emoció i l'orgull d'aquell moment. Per a un nen que jugava de petit a la plaça de l'Església i al vaixell pirata de la platja, que cada matí remuntava la Riera per anar a escola i que comprava croissants acabats de fer a Can Mallol; per a un jove que passava les nits de divendres al local de l'Embranzida i que participava als campionats de Magic del CAR, convertir-se en la màxima autoritat del poble que l'ha vist néixer i créixer esdevé una emoció difícil de poder definir.

Sóc plenament conscient de la magnitud emocional i històrica que representa aquesta responsabilitat. Com a regidor m'encarregava, entre altres coses, de la «Seguretat»; ara, com a alcalde, recuperant un concepte que sempre he pensat que és deliciosament republicà que va fer famós el president Maragall, m'encarregaré de les «Seguretats». Perquè si per seguretat entenem viure en unes condicions de vida dignes, agradables, estables i en llibertat, són molts els perills que cal afrontar. Evidentment, l'incivisme i la delinqüència en són un, però també ho és la manca d'accés a l'habitatge o al mercat laboral; la discriminació per raó de raça, de creença o de sexe; la sensació d'exclusió, la mala gestió de l'espai públic, la destrucció del medi ambient, la mala ordenació de la circulació o la contaminació. Tot això són seguretats que cal donar als ciutadans, amb les que l'Ajuntament està compromès i amb les que també estarà compromès el seu alcalde.

M'entregaré des del primer dia per estar a l'altura de l'encàrrec, conjuntament amb els companys d'equip de govern (d'ERC, JxC i GdP) i també comptant amb els grups de l'oposició. Assumint també el llegat en positiu de tots els que m'han precedit en el càrrec: en Jaume Noguer, en Joan Bataller, en Pere Sanés, en Carles Pàramo, la Magda Casamitjana i la Montse Mindan.

Comença una etapa apassionant en la que compto amb tothom i vull que hi surti guanyant tothom.

Reforç policial

Publicat a La Veu el 15/06/2021

Aquest mes l'Ajuntament de Roses ha aprovat una partida de 72.000 € per tenir un reforç extraordinari de les hores de servei dels agents de la Policial de cara a una temporada turística que es preveu especialment complicada. En total aquesta ampliació suposarà que cada agent de Policia podrà realitzar fins a 60 hores més, que previsiblement suposaran més de 2.000 hores efectives de servei.

Aquest reforç servirà per afrontar problemàtiques importants com poden ser l'incivisme en diferents punts del municipi, les mesures de prevenció sanitària que encara seguiran vigents durant unes setmanes més, la venda irregular al passeig Marítim o els problemes de saturació a les cales del Cap del Creus. Com sempre, convé recordar que en totes aquestes problemàtiques l'actuació policial és només una gestió a curt termini, no pas una solució definitiva. Totes aquestes realitats necessiten ser abordades des d'altres àmbits per tal d'arribar a l'arrel i, per tant, a la solució estructural. Malgrat això, és evident que mentre existeixin tant la ciutadania com el mateix ajuntament seguiran requerint la intervenció policial per tal de fer front als seus efectes nocius, i per tal de respondre a aquestes necessitats hem pres la mesura de l'augment d'hores, entre d'altres.

Paral·lelament a aquest increment en el nombre d'hores de servei, l'Ajuntament ja ha posat en marxa el procés de selecció que realitza anualment per als nomenaments de 7 agents interins, que permeten redimensionar la plantilla amb un important reforç durant 6 mesos, entre l'1 de juny i el 30 de novembre. A aquests, se sumen les 5 places en propietat de policia que s'incorporaran en breu al servei, amb les quals es cobreixen vacants i jubilacions corresponents a aquest 2021.

Una altra de les mesures que adopta l'Àrea de Seguretat Ciutadana durant l'estiu és la de disposar de la presencialitat del total d'agents que integren la plantilla durant el període comprés entre els mesos de juliol i agost, és a dir, que durant aquest període concret no d’autoritzar vacances entre els membres de la plantilla per tal de garantir que es disposa en tot moment de tots els efectius possibles.

Amb tot això, esprem poder afrontar amb garanties aquesta temporada d'estiu, que ha de ser la de la reactivació econòmica, per tal de contribuir tant com sigui possible al seu bon desenvolupament.

Ermengol Romañach

Publicat a La Veu el 15/05/2021

El passat 7 maig vàrem celebrar l’acte de col·locació de la llamborda en memòria d’Ermengol Romañach, l’únic rosinc del qual es té constància que va morir als camps de concentració nazis durant els anys 40. És un acte memorialístic emmarcat en el projecte europeu “Stolpersteine”, que en el cas de Catalunya coordina el Memorial Democràtic de la Generalitat, el director del qual ens va acompanyar a la jornada. 

L’Ajuntament també hi ha col·laborat, a més de amb la organització de l’acte i la col·locació física de la llamborda, amb una minuciosa recopil·lació de la vida d’Eremengol per part dels historiadors de l’Arxiu Municipal. Un treball historiogràfic que, a tall d’homenatge, vull aprofitar per recollir encara que sigui parcialment:

Ermengol Romañach Coll, nascut el 1906, vivia amb la seva parella, Josepa Gelabert Berta, al carrer Peralada, 15 (actual 33), lloc on es va col·locar la llamborda. Fou militant de la CNT-FAI i, amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 1937 i 1938.

Just abans de marxar a l'exili l'any 1939, la Pepeta tenia amagat l'Ermengol en una habitació darrera d'un armari. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració a l’altra banda l’Albera. Al cap d'un temps de ser a l’estat francès els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i van agafar l'Ermengol. Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del 1941 amb el número 11.538.

Va morir a l'esmentat camp el dia 30 de març de 1942, allunyat de la seva estimada Pepeta i de la seva Roses natal. L'assassinat d'Ermengol Romañach Coll representa, possiblement, una de les formes més terribles i tristes de solitud. Quasi una dècada després de no saber res de l’Ermengol, el Registre Civil de Roses va inscriure l'any 1949 la mort d'Ermengol Romañach. Fins aleshores no hi havien hagut novetats sobre la seva sort, malgrat que a Roses tothom sabia que podia haver acabat en mans dels nazis.

El seu germà gran, en Pere, va anar a viure a la població del Palau del Vidre, al Rosselló, on encara hi viuen els seus descendents. La Josepa Gelabert Berta va morir a causa d'una cardiopatia el 30 de juny de 1983. I el seu germà petit, en Josep, i els últims records de l’Ermengol van morir el 13 de juliol de 1987.

Dades de seguretat

Publicat a La Veu el 15/04/2021

El 29 de maç es va celebrar la Junta Local de Seguretat, a la qual varen assistir, a més de la Policia Local, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. També vàrem comptar amb la presència de l'Albert Ballesta, Director de Serveis Territorials d'Interior de la Generalitat.

El primer que cal destacar de les dades aportades pels diferents cossos és una bona notícia: els fets delictius han disminuït a Roses un 33% en l'últim any. I a més, la resolució dels casos ha augmentat en 6,8 punts. L'única dada negativa són els delictes contra l'ordre públic (conflictes veïnals, baralles, discussions...) que han augmentat. Aquesta dada ens permet fer una fotografia objectiva de la situació de la seguretat al nostre municipi. És cert que hi ha hagut darrerament casos concrets molt rellevants i que han generat un important perjudici als veïns d'algunes zones i una sensació generalitzada d'inseguretat, com n'és un bon exemple la situació viscuda al carrer Pare Claret. No obstant, les xifres diuen que són casos concrets, que requereixen d'actuacions concretes, i que Roses és una ciutat segura en termes generals.

També cal destacar actuacions importants per part de Mossos d'Esquadra i el CNP en les últimes setmanes, que han comportat detencions rellevants, i també diferents investigacions en procés que esperem que donin resultats aviat.

Per part de la Policia Local, dades notables. En un any, 1.051 serveis de Seguretat Ciutadana, 3.854 de disciplina viària, 419 cotxes retirats amb la grua, 150 cotxes abandonats reiterats de la via pública, 47 denúncies penals, 30 persones detingudes, 739 aixecaments d'actes i 626 serveis de Policia de proximitat (com ara mediacions o intervencions per molestes veïnals).

En els apartats específics, en podem destacar essencialment dos: la venda ambulant irregular i les mesures Covid. Pel que fa a la venda ambulant irregular, les xifres de l'actuació policial són també bones: s'ha passat dels 4.000 articles decomissats el 2018 i dels 18.000 el 2019 a uns 26.000 el 2020. Això no soluciona el problema, que no és policial, sinó social, però sí que demostra que la línia de treball de la Policia Local per treure el màxim rendiment de les nostres competències i recursos, funciona. I pel que fa a les restriccions per la Covid, s'han fet un total de 312 controls de pas i s'han aixecat 228 actes per incompliment.

Llibertat d'expressió

Publicat a La Veu el 15/03/2021

El clima de regressió democràtica a l’Estat Espanyol ha quedat novament palès en la detenció el dia 16 de febrer de 2021 del cantant i poeta lleidatà Pablo Hasél acusat d’apologia del terrorisme i de calúmnies i injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat arran de la lletra d’una cançó i de 62 missatges a la xarxa social twitter entre 2014 i 2016.

Hasél, condemnat per l’Audiència Nacional, ha ingressat a presó per haver fet sentir la seva veu i la seva opinió, un Dret que hauria de ser respectat en tota democràcia consolidada. Ens ha quedat novament clar que aquest no és el cas de l’Estat Espanyol, un Estat que s’ha posat en el punt de mira d’organitzacions internacionals per la limitació que està posant de forma aberrant a la Llibertat d’expressió i per la gestió autoritària amb pèrdua de drets fonamentals. La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret fonamental de tot individu i està recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans.

L’Estat Espanyol, a través d’uns tribunals parcials, subjectius i obsolets, s’han esplaiat en els darrers anys a defensar i protegir els qui fan apologia del feixisme i del franquisme mentre, per altra banda, es distorsionen fets i accions que qüestionen aquests moviments antidemocràtics i que representen una crítica i una valoració emmarcada en la llibertat d’expressió.

Per tot això, el Grup d'ERC-Ara Roses va presentar al ple municipal del passat febrer una moció que es va aprovar per majoria absoluta i on s'acordava denunciar les sentències polítiques dels tribunals espanyols que posen en entredit les garanties de tot el sistema judicial i la separació de poders que ha de ser un dels pilars de tota democràcia; condemnar la pena imposada al cantant Pablo Hasél per l’expressió del seu pensament a través de les seves cançons i les seves piulades, fer-li arribar tot el nostre suport i promoure una modificació del Codi Penal on es despenalitzin aquest tipus de delictes i on es protegeixi la llibertat d’expressió en lloc de sancionar-la.

Perquè cal posar les institucions, totes les institucions, també el nostre Ajuntament, al servei de les llibertats fonamentals com la llibertat d'expressió.

Sense Carnaval

Publicat a La Veu el 15/02/2021

En el moment de publicar aquestes ratlles la majoria dels lectors segurament estaran fent activitats molt diverses: treballar, estar amb la família, passejar, llegir, mirar Netflix... Mil i una opcions per passar un dia qualsevol de pandèmia. En moltíssims casos, però, el que sigui que estiguin fent no és allò que esperaven fer un 15 de febrer.

A Roses els vols aquestes dates acostumen a anar sempre lligats a la gran festa major d'hivern del poble: el Carnaval. Sigui perquè, com aquest any, la festa hauria de caure a principis de mes, o perquè està tothom entregat en cos i ànima a preparar carrosses i disfresses, el febrer és un mes de Carnaval a moltes famílies rosinques. Però no serà així aquest 2021. El virus, per desgràcia, també ens ha manllevat aquestes dates tan assenyalades.

Val a dir que això no és un fet menor, pràcticament ni durant la postguerra ni durant el franquisme s'havia deixat de celebrar d'una manera o una altra. Per aconseguir que a Roses no es faci un carnaval, n'ha de passar una de molt grossa. El cert és que ha passat.

Per aquest motiu, em semblava inapropiat deixar passar l'oportunitat d'escriure una reflexió en aquest moment històric sense fer referència a la que, sens dubte, serà una efemèride important. Dolorosa, trista i desencoratjadora per a moltíssimes persones que tenen sang de carnestoltes corrent per les seves venes. I, malgrat això, no puc deixar també de fer referència a com la població ha entomat de manera extraordinàriament responsable i madura la suspensió d'aquesta edició. Tothom ha entès, i les colles les primeres, que era el que calia fer. Encara que sigui amb una llàgrima recorrent la galta.

Però no és la meva intenció que aquest sígui un missatge de lament, sinó d'esperança i de convicció en el futur. El coronavirus ha impactat amb força contra la societat, ha deixat dolor i deixarà importants cicatrius. Però també d'això ens en sortirem. La societat renaixerà i tirarà endavant quan aquest maleït visitant, tard o d'hora, desaparegui. I també el nostre estimat carnaval tornarà amb més força i ganes que mai. I llavors, tota l'energia, les ganes i la dedicació que ens han obligat a estalviar en l'edició d'enguany, la podrem dedicar a fer que la nostra festa insigne sigui, encara, molt més gran i espectacular. El carnaval tornarà amb força. Que ningú en tingui cap dubte!

Reis en pandèmia

Publicat a la La Veu el 15/01/2021

La nit del passat 5 de gener, els tres Reis d'Orient varen arribar a Roses per repartir regals entre els nens i nenes del poble. Cada any arriben, i aquest no podien faltar, però això sí, ho han hagut de fer d'una manera una mica diferent.

El virus ens ha obligat a reconvertir la tradicional cavalcada per una recepció reial a la Ciutadella per a tots els infants rosincs. D'aquesta manera, volíem mantenir la màgia d'aquesta jornada, però mantenint totes les mesures de seguretat necessàries i evitant les aglomeracions en un espai molt ampli, a l'aire lliure i on la gent havia d'accedir amb cita prèvia. En aquest nou format, per cert, no hi va faltar ningú! Els reis varen estar acompanyats per tot el seu seguici habitual en els últims anys: el carter, la Miftal, els carboners, les fades, els patges... El nou format va ser un autèntic èxit. La cara d'il·lusió de tots els menuts en acabar el recorregut així ho demostrava. El retorn que ens han fet arribar les famílies ha estat també una certificació d'aquesta bona rebuda entre la ciutadania.

La bona idea i organització correspon a molta gent que hi ha participat. Evidentment, a l'àrea de Cultura i Festes de l'Ajuntament, que amb l'Èric Ibáñez al capdavant va tenir clar des de feia mesos que volia apostar decididament per celebrar aquesta nit fos com fos. Però voldria destacar, sobretot, als més de 50 voluntaris que han materialitzat tot el dispositiu tant durant els dies previs com durant la mateixa jornada. Cada any acostumo a dedicar-los unes línies. La mobilització de voluntaris, sobretot joves, per a fer possible la nit de reis és un dels referents més rellevants a Roses del que suposa que la ciutadania s'empoderi i participi de forma determinant en l'organització de festes i esdeveniments. Sempre ho és. I sempre és espectacular. I sempre és emocionant. Però aquest any ho és més que mai. Veníem d'un any complicat per a moltes famílies, també per moltes de les seves; era un format nou i desconegut; hi havia mil normes que calia tenir en compte i, per acabar-ho de rematar, l'onada de fred d'aquests dies feia duríssima l'estada de diverses hores a la intempèrie. I malgrat tot això, un any més, ells hi eren. El poble de Roses mai no us donarà prou vegades les gràcies i uns felicitarà amb l'èmfasi suficient per la vostra tasca i pel favor que feu als més menuts!