Reflexions personals sobre la unitat

Començo partint de la base que l'objectiu d'una gran entesa entre totes les forces independentistes no és l'entesa en si mateix, si no aconseguir la independència, i a més a més aconseguir-la de la millor manera.

Penso que l'objectiu del que es parlava fa 2 anys (organitzar una coalició capaç d'aglutinar prou massa social com per obtenir una majoria suficient al Parlament per proclamar un referèndum) avui en dia no és realitzable, ja que CIU és qui, de forma inevitable, absorbirà una gran massa de vots sobiranistes, qui obtindrà una gran majoria i qui, per collons, haurà de encapçalar el procés

Per tant, crec que no tindria sentit una hipotètica coalició amb l'únic objectiu d'aglutinar la majoria per portar sola el procés, ja que aritmèticament aquest objectiu és impossible, al menys en aquestes eleccions.

PERSONALMENT, crec que el que cal construir és una alternativa social i nacional a CIU, que s'encarregui de : Per una banda, pressionar per no permetre que la puta i la Ramoneta convergents tornin a entrar en acció i posin en perill el procés que hem aconseguit iniciar. En altres paraules, que serveixi com a motor de l'acció. Per altra banda, també cal que representi la veu d'esquerres en aquest procés. No oblidem, que el Parlament que surti escollit el 25N tindrà la difícil missió de guiar el país en un dels moments més crucials de la seva història i, si tot va com esperem, serà el parlament que inicii la construcció del futur estat català. Així doncs, crec fermament que no podem deixar que sigui la dreta qui lideri en solitari aquest procés i qui decideixi per si sola les pautes de la formació de l'estat català, si no que cal que hi hagi una força independentista d'esquerres que posi el contrapunt (i fins i tot m'atreveixo a dir que el fre) als les possibles aspiracions de conservadors i liberals de fer-se un estat a mida.

Així doncs, a mode de conclusió, penso que el que necessita en aquests moments el país no és una forçada unió per la unió, si no, en tot cas, una candidatura conjunta (o, si més no, plural) àmpliament consensuada i pactada i amb una agenda social explicita i comuna. Si realment no hi ha els punts d'entesa necessaris entre les diferents formacions per tancar un programa complet, clar i en que tothom si senti còmode, penso que la unitat forçada no faria més que difuminar el missatge.