dissabte, 15 de setembre de 2012

El nostre camí cap a la llibertat

Quan veig les imatges de la manifestació de la diada, em venen el cap les paraules amb les que Nelson Mandela va iniciar, l’any 1990, el procés que havia de portar a la fi de apartheid a Sudàfrica : “La nostra marxa cap a la llibertat és irreversible, i no hem de permetre que la por s’interposi en el nostre camí”.
Certament, penso que la manifestació és la prova que el nostre país també ha començat un nou camí, una nova etapa de la seva història, una etapa que ens ha de conduir cap a un estat propi.
Aquesta diada, doncs, serà històrica perquè ha demostrat que l’independentisme ha assolit els grans objectius que eren necessaris per a poder començar el procés.
Per una banda, el fet que prop de 2 milions de persones, d’edats, llengües i procedències diverses, sortissin al carrer, demostra que el moviment independentista s’ha consolidat com un moviment majoritari (imprescindible en un context democràtic) i transversal (cosa necessària per evitar possibles fractures socials).
Per altra banda, el segon objectiu que ha assolit l’independentisme català és madurar prou com per deixar enrera protestes gairebé protocol·làries i sense un objectiu gaire clar a curt i mitjà termini. Per fi, els catalans reclamen amb força que s’iniciï d’una vegada el procés que ha de portar Catalunya a constituir-se com a estat. Per fi es comencen a presionar al govern del país perquè emprengui accions concretes i, el més important, per fi es comencen a debatre sense por i sense vergonya els temes més pràctics sobre com haurà de ser el futur estat català. Prova d’això és que no és estrany aquests dies sentir a les televisions, a les ràdios i als bars debats sobre si l’estat català hauria, o no, de tenir exèrcit, sobre quin paper jugaria dins la UE, quina moneda tindria, quines llengües serien oficials i fins i tot en quina lliga jugaria el Barça ! tota una seria de temes que havien quedat apartats del debat quan les reivindicacions independentistes eres més passionals i romàntiques, que no pas realistes i pragmàtiques.
Així dons, per tot això, penso que Catalunya ha iniciat un procés que te una difícil marxa enrera. La manifestació demostra que societat està ja preparada per donar el pas, i ja ha près una decisió. Ara cal que el govern del país (el d’ara o el que surti d’unes possibles eleccions anticipades) en prengui nota i demostri que està a l’alçada del repte en que la història l’ha col·locat. I, ja que he començat amb una cita d’un president, permeteu-me que acabi amb una altra, com va dir John F. Kennedy, "la dificultat és una excusa que la història mai accepta”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada