En èpoques com
l’actual, sovint es cita aquella famosa frase que sens dubte tots hem sentit :
“En xinès, la paraula crisi i la paraula oportunitat s’escriuen amb el mateix
símbol”. Una frase típica de llibres d’autoajuda que, normalment, s’utilitza
per intentar apujar la moral a una població desmoralitzada per la difícil
situació que li toca viure, que intenta injectar a la gent l’esperança que
tornarà a sortir el sol quan passi la tempesta i que el mon que ens trobarem
pot ser un món millor que el que teníem al començar.
El problema és que la
història ens ensenya que, massa sovint, les crisis son una gran oportunitat
també per aquells que el que volen és acabar amb les llibertats i els drets de
tots els ciutadans.
Aquests últims dies,
estem veient com el govern de Madrid, controlat per una barreja de poders
econòmics indeterminats i un Partit Popular que està ensenyant la seva cara més
centralitzadora, identitària i liberal que es recorda des els temps de Jose
Maria Aznar, ha sabut aprofitar a la perfecció la oportunitat que li ha brindat
aquesta crisi.
Amb els mantres de la
“responsabilitat”, la “racionalització de la despesa”, el “no hi ha altra
solució” i les constants criminalitzacions de sindicats, organitzacions i
partits polítics que no els són afins, ajudats per la por i el desconcert
creixent entre la població, estan retallant a gran escala i a marxes forçades
tots i cada un dels avenços que la societat havia aconseguit en els últims 30
anys.
La reforma laboral del
passat més de febrer va carregar-se els drets laborals més fonamentals i va
criminalitzar els sindicats, les retallades en serveis bàsics com la salut o
l’educació posa en perill el present i el futur de nosaltres mateixos i dels
nostres fills i la reducció de les prestacions socials per dependència,
integració social o atur fa que moltes famílies no puguin arribar a final de
més.
Algunes de les últimes
mesures que s’ha donat a conèixer és la reducció d’un 30% en el nombre de
regidors i el buidatge de competències dels ajuntaments del nostre país.
Aquesta mesura ha estat venuda com una simplificació de la sobrecarregada, i
massa sovint ineficient, administració. Però alerta, la reforma dels nostres
ajuntaments no és més que un pas més de la dreta més reaccionaria de retallar la
democràcia ...
La reforma pren
competències als consistoris municipals, que són escollits democràticament per
els ciutadans, en favor d'una administració la ineficàcia i la inutilitat de la
qual ha quedat demostrada com són les diputacions. Una administració, a més,
els membres de la qual són escollits a dit i no per elecció dels ciutadans.
També es retalla un 30%
el nombre de regidors dels ajuntaments. Aquesta reforma ha esta rebuda amb bons
ulls per part d’una part important de la opinió pública, segurament a causa de
l’actual desprestigi que pateix la política. Si analitzem a fons la mesura,
però trobem que es tracta d’una reforma totalment demagògica que no suposarà un
estalvi realment important, ja que el 80% dels regidors de Catalunya no reben retribució
per a realitzar la seva tasca. L’autèntic gruix de la despesa de sous dels consistoris
municipals els trobem concentrats en sous milionaris d’un grup reduït
d’alcaldes i regidors que poden imposar-se el sou a la seva voluntat. Aquests
sous, els seguiran cobrant independentment de si el consistori te 13 o 17
regidors, així doncs, seria molt més lògic limitar els sous d’alcaldes i
regidors de govern en funció del pressupost i la població del municipi i
impedir l’acumulació de sous que no pas reduir el nombre de regidors.
El que realment
generarà la reducció de regidors és menys
pluralitat democràtica, la barrera per obtenir representació augmentarà i
deixarà els partits petits sense representació. A molts ajuntaments CIU-PSC-PP
(els mateixos, curiosament, que han controlat fins ara el govern de Madrid)
seran els que tindran l'hegemonia. Aquesta situació tindrà especial afectació
en aquells municipis d’entre 10.000 i 20.000 habitants (de 17 a 11 o 13
regidors). En aquests municipis, fins ara el 5% minim de vots requerits per
poder aspirar a obtenir representació era gairebé una assegurança de poder
entrar al consistori. Amb la reducció de regidors, en la majoria dels casos, la
barrera per entrar passarà a ser del 7-8% depenent dels resultats de cada
municipi.
Això si, només es retallen els càrrecs que son escollits
democràticament per els ciutadans. Els càrrecs que són escollits a dit com els
càrrecs de confiança dels ajuntaments i tota l'estructura de diputacions i consells
comarcals (que sovint són cementiris d'elefants a l'estil del senat) no es
toquen. No serà perquè són els mateixos grans partits que donen suport a les
retallades els que controlen la majoria de totes aquestes estructures ?? no
serà que si es retallen càrrecs escollits a dit es carregarien tota la xarxa
clientelar que és la base de la seva estratègia electoral ??
Ja ho veieu, Efectivament, la crisi és una oportunitat, si,
però una oportunitat per destruir els nostres drets i arrabassar-nos la
democràcia que tant ens ha costat de construir. És ara el moment que tots
plegats hem de demostrar els nostres valors com a societat i com a país. No
podem permetre que la crisi, i la por que genera a la ciutadania, serveixi
d’excusa per esclavitzar-nos i hem defensar fins al final la nostra llibertat i
el nostre poder sobre les institucions. Com deia Benjamin Franklin, Aquells que renuncien a la llibertat essencial per
obtenir una seguretat temporal, no mereixen tenir ni llibertat, ni seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada